El 54è Ral·li Monte-Carlo, ronda inaugural del Campionat del Món de Ral·lis, finalitzava el divendres 24 de gener de 1986 a Mónaco. Fidels a la tradició, la prova arrancava des de diferents ciutats europees, entre les que es trobava Barcelona, el dissabte 18 de gener per dirigir-se fins a Aix-les-Bains, on el començaria recorregut competitiu amb 36 especials cronometrades i 881,10 km de distància. A la prova s’hi inscribien fins a 176 equips, dels que 156 iniciaven el recorregut comú, 85 d’ells el finalitzaven.
En el recorregut de concentració es van viure certs moments de tensió quan el Lancia Delta S4 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’aturava en les immediacions de Bergamo, afortunadament, un programa horari folgat treia importància a la hora que els finlandesos van perdre abans les assistències no van aconseguir reparar el seu cotxe.
Ja e l diumenge 19 de gener començaven a celebrar-se les primeres especials cronometrades, en les que els pilots de Lancia van començar a mostrar el seu domini. Massimo Biasion i Tiziano Siviero aconseguien marcar el primer escratx de la prova, pel que lògicament eren els primers líders de la prova, peró el seu liderat va ser efímer, doncs els seus companys d’equip Henri Toivonen i Sergio Cresto li prenien la plaça amb l’escratx de la segona especial del ral·li.
En unes primeres especials cronometrades relativament curtes, les distàncies no eren massa importants, fins que a La Chartreuse, una especial de 44,15 km i que suposava pràcticament el 50 % del recorregut de la primera jornada, Henri Toivonen i Sergio Cresto van marcar un crono espectacular que susposava el quart escratx de la jornada de sis possibles, i que deixava als seus companys d’equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki així com Massimo Biasion i Tiziano Siviero, a més d’un minut de distància.
En quan als Peugeot l’arrancada de la prova no era massa bona, Bruno Saby i Jean-François Fauchille, els pilots de la marca del lleó més ben classificats al terme de la primera jornada, rebien 30 segons de penalització abans de res en no arrancar-lis el motor del seu 205 T16 Evo 2 al parc tancat de Aix-les-Bains. Timo Salonen i Seppo Harjanne, que aconseguien guanyar la tercera especial cronometrada, erraven la munta de pneumàtics en les dues últimes cronometrades que els feien caure fins la cinquena posició provisional a gairebé 2 minuts dels líders, mentre que el tercer dels oficials, pilotat per Juha Kankkunen i Juha Piironen, arrosegava problemes amb el turbo i perdia de l’ordre de 9 minuts en la darrera especial cronometrada classificant-se en 24ena posició just per darrera del Lancia 037 dels catalans Salvador Servià i Jordi Sabater.
En quan als equips que en principi no estaven considerats com els favorits en la lluita per la victòria, l’Audi Quattro Sport S1 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer capitenajava el grup a 2 minuts i 42 segons dels líders, si bé els alemanys es queixaven que el seu cotxe només entregava potència a règims molt alts de voltes. Mentre que els MG Metro 6R4 s’han vist endarrerits pel seu motor atmosfèric, el qual no rendeix igual que els turbo en les sortides de revolts lents. D’altra banda, el debutant Citroën BX 4TC dels francesos Philippe Wambergue i Jean-Bernard Vieu havia d’abandonar la prova en la segona especial cronometrada per una fuita en el sistema hidràulic que governava la suspensió, frens i direcció assistida.
En les cinc especials cronometrades de la segona jornada, els pilots de Lancia van seguir ampliant el seu domini en les tres primeres especials del dia amb un escratx per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki i dos de Henri Toivonen i Sergio Cresto, peró els de l’escuderia turinesa van errar en la munta de pneumàtics en les dues últimes especials, llur quilometratge era pràcticament igual al de les tres primeres especials. Els de Lancia van optar per unes Pirelli lleugerament clavetejades, mentre que els seus rivals van optar per gomes llises.
Solucionats els problemes de motor, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer van ser els pilots que més benefici van obtenir de la situació, escalant fins la segona posició provisional a 1 minut i 41 segons dels líders gràcies als dos escratxs aconseguits en les dues últimes especials cronometrades. Timo Salonen i Seppo Harjanne per la seva banda, aprofitaven també l’actitud conservadora de Markku Alén i Ilkka Kivimäki per situar-se a 13 segons dels de Lancia a la neutralització del dia alhora que superaven el Delta S4 de Massimo Biasion i Tiziano Siviero.
Tanmateix a l’equip Peugeot també tenien la seva dosi de contra-temps quan Bruno Saby i Jean-François Fauchille eren penalitzats amb 6 minuts en veure’s obligats a aturar-se a les assistències i reemplaçar la seva caixa de canvis que els hi estava donant mal de caps. D’altra banda, la francesa Michèle Mouton, que en aquesta ocasió havia d’adaptar-se al seu nou cotxe, el Peugeot 205 T16, i al seu nou copilot, el britànic Terry Harryman, ja que Fabrizia Pons estava casant-se aquelles dates, patia un conat d’incendi.
Citroën es quedava sense pilots en competició quan en la primera especial cronometrada, Saint Sauver, Jean-Claude Andruet i Annick Peuvergne patien una sortida de carretera que els obligava a abandonar la prova, baixa a la que s’afegia la del MG Metro 6R4 de Tony Pond i Rob Arthur, els quals en la vigilia de la segona jornada, se’ls hi trencava la direcció i la penalització de 25 minuts pesava massa com per seguir competint.
Burzet donava inici a la tercera etapa, a la que Timo Salonen i Seppo Harjanne hi arribaven amb 30 segons de penalització en no arrancar-lis el seu Peugeot 205 T16 Evo2, els seus companys de Peugeot Bruno Saby i Jean-François Fauchille eren els pilots més ràpids en cobrir els més de 44 km que composaven l’especial, seguits dels líders Henri Toivonen i Sergio Cresto, els quals en l’enllaç cap a la següent especial cronometrada patirien un accident contra un cotxe d’un espectador que estava atravessat a la calçada.
Afortunadament les assistències van arribar ràpid i en molt poc temps van reemplaçar el radiador, el capó i la suspensió frontal, pel que els pilots només rebien 1 minut de penalització per retard en la següent cronometrada, el que els permetia conservar la primera plaça, més quan a Burzet Walter Röhrl i Christian Geistdörfer punxaven una roda i perdien gairebé sis minuts en el tram inicial, peró el pilot finlandès es queixava d’un fort dolor al seu maluc que anava creixent en intensitat, feta la corresponent exploració médica, els facultatius hi van localitzar una fissura descartant la infiltració per temor a reduir les aptituds al volant del jove pilot.
Bruno Saby i Jean-François Fauchille, molt distanciats en la provisional, van seguir marcant escratxs fins encadenar quatre, mentre que els seus companys Timo Salonen i Seppo Harjanne van optar per una actitud menys arriscada, marcant bons registres peró com per mantenir a ratlla a Massimo Biasion i Tiziano Siviero i que els mantenia en segona posició després del temps perdut per Walter Röhrl i Christian Geistdörfer a la primera especial del dia, temps al que s’hi afegiria més a Saint Jean en Royans, on una nova punxada els costava 1 minut i 50 segons.
Precisament a Saint Jean en Royans, donada la gran variabilitat de l’estat de l’asfalt, Cesare Fiorio va decidir desplaçar un equip de mecànics per tal de fer un canvi de pneumàtics en plena especial, operació que es va mostrar molt efectiva i va permetre als líders de la provisional adjudicar-se el millor temps trencant així la ratxa dels francesos de Peugeot. Peró Fiorio rebria una mala noticia de l’especial, quan Markku Alén i Ilkka Kivimäki es veien obligats a abandonar la prova en trencar-se l’arbre de lleves del seu Delta S4.
Celebrades ja les especials nocturnes i de primera hora del matí del dimecres, Henri Toivonen i Sergio Cresto al Col des Garcinets punxaven una roda, el que permetia a Timo Salonen i Seppo Harjanne que s’acostessin perillosament. Llavors arribaria Sisteron, on es donava una situació paral·lela a la de Saint Jean en Royans i en la que Cesare Fiorio tornava a disposar un canvi de pneumàtics en el quilómetre 17 de l’especial, peró en aquesta ocasió, tot i fer-se el canvi en molt ràpid, la operació es va mostrar contraproduent i Timo Salonen i Seppo Harjanne, que empatava l’escratx amb Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, aconseguia enfilar-se fins a la primera posició provisional.
Els alemanys d’Audi aconseguirien marcar el millor registre en les dues especials que restaven per arribar a la neutralització de Mónaco, a la que s’hi arribava dimecres al migdia amb el Peugeot 205 T16 Evo2 de Timo Salonen i Seppo Harjanne separats per només 33 segons del Lancia Delta S4 de Henri Toivonen i Sergio Cresto.
A Peugeot peró l’alegria es limitava només al cotxe dels líders, ja que en la penúltima especial cronometrada els seus dos altres cotxes perdien uns 10 minuts, Bruno Saby i Jean-François Fauchille en colisionar fortament contra una roca i Juha Kankkunen i Juha Piironen en quedar-se sense benzina i haver de recórrer a la del cotxe d’un aficionat. El temps que perdien deixava als dos equips a més de 20 minuts dels seus companys, i si bé no perdien places, la provisional es trencava darrera de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer els quals finalitzaven la jornada en cinquena posició a 8 minuts i 21 segons dels campions del món.
Dijous al migdia s’iniciava la última etapa del ral·li, la popularment coneguda com la nit dels Colls, on ja en les passades diurnes per les especials, una errada en la munta de pneumàtics per part de l’equip Peugeot, facilitava que Henri Toivonen i Sergio Cresto. Si bé Timo Salonen i Seppo Harjanne aconseguien el primer escratx del dia i incrementaven les distàncies, al Col du Turini els de Lancia atacaven fort i recuperaven 24 segons de cop, per en la següent cronometrada recuperar uns altres 48 segons i la primera posició provisional que conservaria a la neutralització de Mónaco per 37 segons a l’espera de la nit decisiva.
En aquesta última nit qui no estaria present serien Massimo Biasion i Tiziano Siviero, als quals el seu Delta S4 no es volia engegar en sortir de Mónaco i perdien un cert temps en les assistències, per tal de no arribar tard al següent control horari, els italians sortien com una exhalació peró amb les rodes fredes, el seu cotxe a penes va recórrer els 100 metres que els separaven del primer revolt on perdrien el control i patirien un accident el que permetia a l’Audi Quattro Sport S1 de Hannu Mikkola i Arne Hertz entrar en posicions de podi.
Ja de nit, les condicions canviants d’adherència en el ferm, no eren del gust de Timo Salonen i Seppo Harjanne els quals seguien perdent temps vers els líders provisionals al Col de la Madone i al Col du Turini, per ja a Saint Sauveur rebre el cop definitiu en deixar-se en el tram 2 minuts vers el Lancia Delta S4 dels líders provisionals deixant ja pràcticament el ral·li decidit. Ja sense pressions, Henri Toivonen i Sergio Cresto van afluixar el ritme el que va permetre a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer marcar els tres escratxs amb els que finalitzava el 54è Ral·li Monte-Carlo.
Henri Toivonen i Sergio Cresto entraven com a guanyadors el divendres 24 de matinada a Mónaco, amb un temps total de 10 hores 11 minuts i 24 segons invertit en recórrer els 881,10 km de distància del ral·li. Timo Salonen i Seppo Harjanne ho feien en segona posició a 4 minuts i 4 segons dels guanyadors, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz completaven el podi sense fer gaire soroll a 7 minuts i 22 segons dels pilots de Lancia.
En al categoria reservada a turismes, és a dir el Grup A, en les especials inicials la prova es va plantejar com una lluita entre el Mazda 323 4WD dels suecs Ingvar Carlsson i Jan-Olof Bohlin amb el Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, els quals al llarg de la segona jornada es veurien superats pel Renault 11 Turbo d’Alain Oreille i Sylvie Oreille. Els de Renault passarien a liderar la prova en la penúltima jornada quan el motor del Mazda 323 dels líders es trencava, peró el marge que tenien amb els de Volkswagen era de tan sols 3 segons que al llarg de les passades pels Colls acabarien esdevenint en gairebé 3 minuts en favor dels pilots del rombe.
El Monte-Carlo era la primera cita del calendari, pel que la prova otorgava els primers punts en el campionat, sent la taula provisional un reflex del podi monegasc amb Henri Toivonen en primera posició amb 20 punts, seguit pels seus compatriotes Timo Salonen amb 15 i Hannu Mikkola amb 12.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Henri Toivonen
|
20
|
|
Timo Salonen
|
15
|
|
Hannu Mikkola
|
12
|
En el campionat de constructors, tres marques diferents pujaven al tres calaixos del podi, el que donava una primera provisional molt apretada amb Lancia, Peugeot i Audi separats per tan sols 3 punts entre ells esperant a Suècia el debut del Ford RS200.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Lancia
|
20
|
|
Peugeot
|
17
|
|
Audi
|
14
|