Ral·li Mèxic 2006

Tercera cita en l’apretat calendari del campionat del món de ral·lis 2006, el diumenge 5 de març finalitzava el 20è Ral·li de Mèxic a León. La prova, que era puntuable per als calendaris dels campionats per a pilots, marques i producció, veia com el handicap de la distància afectava negativament a la seva llista d’inscrits amb només 42 equips. D’aquests, 39 emprendrien la marxa des de la rampa de sortida el dijous 2 de març cap a les 17 especials cronometrades de 359,54 km de distància que 33 d’ells aconseguirien completar.

Als problemes que ocasionava per a tothom l’alçada a la que es disputaven les especials cronometrades i que es traduien amb una pèrdua de la potència del motors, en l’edició de 2006 calia afegir la manca de pluja en les jornades prèvies a la competició, pel que l’ordre de sortida seria clau en el moment d’afrontar les especials cronometrades.

Els pilots oficials de Subaru Petter Solberg i Phil Mills, aprofitaven la ocasió que el brindava tenir el comptador en el campionat de pilots a zero per tal de sortir en posicions endarrides a les primeres cronometrades adjudicant-se els 4 primers escratxs de manera consecutiva tot i que el pilot norueg tenia una infecció gastro-intestinal i les seves rodes completaven els bucles en un estat deplorable. Seguint l’estela de la parella de la constelació de les Plèiades s’hi trobaven els finlandesos de Ford Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que com els líders provisionals es veien també afavorits per un ordre de sortida relativament endarrerit.

Sébastien Loeb i Daniel Elena per la seva banda, aprofitaven les segones passades per marcar dos escratxs i escurçar així les distàncies vers el duet del capdavant per tal de situar-les a la conclusió de la primera jornada a 9,5 segons vers els líders de Subaru i 4,7 vers els segons classificats de Ford. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, líders en la provisional de pilots i encarregats d’obrir pista, patien una sortida de la traçada en la quarta especial cronometrada que els obligava a acollir-se al superally deixant-se en total uns 20 minuts i pràcticament moltes opcions de fer un bon resultat.

Xevi Pons i Carlos del Barrio inuaguraven la llista d’abandonaments quan en la segona especial cronometrada un problema amb una bugia ocasionava un problema de motor que deixava a la parella catalano-cantàbrica a l’estacada. Els australians de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall engruixaven la llista de reenganxats en patir una sortida de pista en la cinquena especial.

La segona jornada de competició s’iniciava ja amb l’ordre de sortida invertit, el que va permetre a Sébastien Loeb i Daniel Elena atacar a fons les set especials cronometrades que tenia per endavant, marcant en totes elles l’escratx llevat de la segona especial del dia, on el millor registre va ser per a Petter Solberg i Phil Mills. Aixó va fer que el liderat passés en mans dels pilots de l’equip Kronos al terme de la primera especial, per retornar als de Subaru un cop s’havia completat la segona. La parella franco-monegasca campiona del món, aconseguia recuperar finalment la posició de líder al terme de la cinquena especial cronometrada del dia.

Amb un excelent temps en la sisena i penúltima especial cronometrada del dia, Sébastien Loeb i Daniel Elena començaven a obrir forat al capdavant de la taula de temps, deixant les distàncies amb els seus immediats perseguidors, Petter Solberg i Phil Mills, en 37,7 segons al terme de la segona jornada de competició afligits per un problema amb la direcció assistida.

Pitjor li anaven les coses a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, quan la parella oficial de Ford patia una sortida de pista en l’especial inaugural del dissabte que obligava als de l’oval a acollir-se al superally per tal de prendre la sortida en l’etapa final. Aquest incident situava en posicions de podi el Peugeot 307 WRC de l’equip Bozian dels austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor, els quals van saber mantenir a ratlla al jove pilot càntabre i debutant a la prova mexicana Dani Sordo i el seu copilot català Marc Martí.

La tercera i última etapa, composada per només 3 especials cronometrades de 60,42 km de distància, dels quals 37,99 km es corresponien a la primera especial, pocs canvis significatius va donar a la taula de temps, més quan els tres equips integrants del podi provisional es repartien els millors registres en les tres cronometrades, sent el del tram més llarg per al primer i el del tram més curt per al tercer. Amb el que els campions del món en vigència, Sébastien Loeb i Daniel Elena posaven punt i final a una ratxa de tres proves sense guanyar, aturant el crono en 3 hores 47 minuts i 8,8 segons. Petter Solberg i Phil Mills completaven el recorregut en segona posició, a 48,9 segons dels guanyadors, mentre que Manfred Stohl i Ilka Minor pujaven per tercera vegada a un podi del mundial a 4 minuts i 39,1 segons dels primers classificats.

En la categoria de producció el japonès Toshi Arai i el seu copilot neozelandès Tony Sircombe van donar un autèntic recital comptant només amb la oposició dels finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en les 5 primeres especials cronometrades. Una punxada dels líders a les acaballes de la prova, va obligar a Toshi arai i Tony Sircombe aturar-se a canviar una roda, maquillant una mica el resultat i que la diferència que aconseguien vers Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson a la conclusió del ral·li no superés un minut. Tot i aixó, el qatarí gràcies a haver participat i haver fet podi en les dues cites inuagurals, passava a liderar la provisional per davant dels nipons Fumio Nutahara i Toshi Arai.

Per a Sébastien Loeb, la primera victòria en el campionat permetia al pilot alsacià sumar el tercer podi consecutiu a la temporada i situar-se al capdavant de la general provisional del campionat per a pilots; ja que Marcus Grönholm, guanyador de les dues primeres proves, només obtenia 1 punt de la cita mexicana gràcies al superally. Manfred Stohl per la seva banda tancava el podi provisional gràcies al tercer lloc aconseguit.

En el campionat de marques Kronos-Citroën només sumava els 10 punts de la victòria, mentre que Ford combinava el sisè i vuitè lloc en constructors, que no en la general, que els permetia sortir de Leon amb 4 punts, tot i aixó els de l’oval perdien el liderat en la taula del campionat que ara era pels preparadors belgues. OMV-Peugeot, estructura mantinguda per Bozian, aconseguia conservar la darrera plaça de podi per 1 sol punt vers Subaru.