Amb un recorregut quirúrgicament modificat en vers al de la primera edició que havia figurat en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 2 d’octubre de 2005 finalitzava a Obihiro el 5è Ral·li de Japó, cita que esdevenia la tretzena ronda en el certamen global. Amb encara mostres de dol per la recent defunció del copilot britànic de Peugeot Michael Park, mentre aquest competia juntament amb Markko Märtin en el Ral·li de Gal·les previ, l’edició es llençava el dijous 29 de setembre des de la pertinent rampa de sortida emplaçada a Obihiro, on a partir de l’endemà divendres, els 90 equips inscrits i participants començarien a afrontar els 350,18 km cronometrats de l’itinerari, una distància que es programava al llarg de 26 proves especials cronometrades i que 63 equips aconseguirien completar. Tanmateix la prova nipona donava l’opció a obtenir punts en els campionats de pilots, constructors i producció.
En quan les manetes dels rellotges d’Obihiro indicaven que eren les 6 en punt del matí del divendres 30 de setembre de 2005, el ral·li arrancava amb la sortida del parc tancat de Kita Aikoku per part de la primera formació participant, els francófons de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui en tenien prou en esdevenir tercers per tal de poder celebrar l’aplaçada consecució de la revàlida del títol de campions del món. Per davant els 90 equips participants tenien un bucle de 4 trams, molt dispars en la seva corda, que es disputaven en dues ocasions, matí i tarda, per abans de retornar al règim de parc tancat, disputar una cinquena i curta prova especial a les afores d’Obihiro. En total doncs 9 proves especials figuraven en el programa de la jornada, les quals suposaven 163,26 km de lluita contra els cronòmetres. Una activitat que els pilots de la marca dels galons començarien a donar per conclosa en passar 3 minuts de 3 quarts de 8 del vespre.
Els recents tifons que havien afectat a la regió, deixaven les pistes molt més seques que no pas en la temporada anterior, una situació que perjudicava als encarregats d’obrir pista i que beneficiava aquells que sortien més endarrerits. Prova d’això era el 12è millor temps que aconseguien Sébastien Loeb i Daniel Elena en l’especial inaugural, mentre que els australians de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall, qui en la temporada anterior ja havien competit a l’esdeveniment japonès a bord d’un radicalment diferent Suzuki Ignis S1600, obtenien el registre més baix per 1,3 segons de marge en vers els seus caps de files Petter Solberg i Phil Mills i per 1,9 segons en vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, cridats per a l’ocasió a pilotar un koda Fabia WRC oficial, esdevenien quarts classificats a 2 dècimes de segon del darrer graó de podi, precedint als seus compatriotes de Mitsubishi Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.
Petter Solberg i Phil Mills compartien el millor temps amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en la següent prova especial programada, si bé la poca entitat cronometrada de la mateixa, 2,73 km, donava el volàtil marge de 2 dècimes de segon al noruec i a l’anglès al capdavant de la taula provisional, mentre que per darrera de les dues parelles oficials de la marca de la Constel·lació de les Plèiades, s’hi mantenien les 3 parelles finlandeses.
Amb 50,06 km de distància competitiva, la tercera prova especial del bucle, Kunneywa-Niueo, era la cronometrada més llarga de tota l’etapa, així com de l’edició i per tant els seus resultats esdevindrien de gran rellevància en la classificació provisional. Chris Atkinson i Glenn MacNeall aprofitaven el context que els brindava ser els tretzens en sortir a pista i en tornar a esdevenir els pilots més ràpids a final de tram, els australians recuperaven el lideratge de la classificació provisional per 4,4 segons de marge.
Sébastien Loeb i Daniel Elena, tercers al terme d’aquesta cronometrada reina per darrera dels 2 Subaru Impreza S11 WRC oficials, grimpaven fins a la quarta posició, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb problemes en el sistema de refrigeració del seu Fabia WRC, iniciaven un viatge cap als baixos fons de la taula, situant-se provisionalment en la setena plaça.
Petter Solberg i Phil Mills tancaven el bucle matinal amb una altra victòria parcial de tram i la parella noruego britànica tornava a encapçalar la classificació, accedint al parc d’assistències intermèdies de Kita Aikoku amb un coixí de 12,0 segons en vers els seus companys d’equip Chris Atkinson i Glenn MacNeall. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, tercers ex-aequo en la cronometrada reina i segons en la quarta especial matinal, acumulaven un retard de 19,0 segons en vers els líders de la classificació, avantatjant en 6,0 segons el registre de Sébastien Loeb i Daniel Elena. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen es mantenien com a tanca de la pinça dels 5 primers classificats, si bé aquests es trobaven a la rellevant distància de 51,6 segons en vers els líders provisionals.
De cara al bucle de la tarda, les roderes que havien anat deixant els participants sobre la grava japonesa, esdevenien un maldecap afegit per als participants, un nou panorama que afectava menys intensament a aquells que sortien en posicions capdavanteres a pista i que per tant començaria a capgirar la classificació.
Els italians de Mitsubishi Gigi Galli i Guido d’Amore aconseguien un anecdòtic temps escratx en la represa de la competició, per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i de Petter Solberg i Phil Mills; sent els finlandesos de Peugeot, els qui establien el registre de referència per a la resta del parc tancat en la cronometrada curta de l’escull, seguits de Sébastien Loeb i Daniel Elena i de Petter Solberg i Phil Mills, novament els tercers més veloços a final de tram.
Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en la segona passada per la cronometrada reina del programa, per davant dels líders de la provisional, i els campions del món en vigència s’intercanviaven la posició amb Chris Atkinson i Glenn MacNeall, finalitzant així amb el doblet de la marca nipona, que venia atresorant des de l’arrancada de l’edició. Uns ex pilots de la firma de la Constel·lació de les Plèiades, els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, hi cursaven baixa per accident.
Tot i aconseguir un registre 4,0 segons més lent que al matí, Petter Solberg i Phil Mills tornaven a esdevenir els autors del millor temps en la quarta especial del bucle i els de Subaru restablien la meitat dels segons que prèviament Sébastien Loeb i Daniel Elena els hi havien retallat en l’especial anterior.
Emprat com a tram de proves dijous al matí, l’especial de Satsunai, emplaçada a la riba del riu de mateix nom, tancava l’activitat competitiva de la jornada amb una corda cronometrada de 2,10 km de distància, per tal de donar accés instantani a les assistències i parc tancat de Kita Aikoku. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, qui venien de veure com els seus companys italians a la marca dels tres diamants vermells, els hi estaven començant a fer perillar la seva cinquena posició, establien el registre més baix 5 dècimes de segon per davant dels seus ex companys de files Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i 9 dècimes de segon per davant dels pilots francòfons i campions del món en vigència.
Amb centímetres de distància entre la línia de meta de la novena prova especial i el parc tancat de Kita Aikoku, Petter Solberg i Phil Mills completaven l’etapa inaugural encapçalant la classificació provisional per 22,9 segons de marge amb Sébastien Loeb i Daniel Elena. Constants però no brillants, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven les posicions de podi a 34,5 segons del registre acumulat pel pilot noruec i el navegant britànic, mentre que perjudicats per la posició que hores abans els havien beneficiat, Chris Atkinson i Glenn MacNeall esdevenien quarts a la rellevant distància d’1 minut i 36,6 segons dels seus caps de files, tot precedint en 17,6 segons a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.
La segona etapa veia reduïda la seva distància cronometrada així com els quilòmetres de trams d’enllaç, però no el número de proves especials, que s’incrementava fins a la dotzena. Amb una corda competitiva de 100,98 km, la primera de les 80 formacions participants que restava en actiu sortia del parc tancat de Kita Aikoku a 2 quarts de 7 del matí, per tal d’anar a afrontar en dues ocasions un bucle de 5 trams, 2 dels quals ja s’havien celebrat al llarg de la jornada anterior, si bé en el segon bucle, el de la tarda, se li afegia un sisè tram així com una nova disputa de la cronometrada de la riba del Satsunai per tal de donar accés directe al parc tancat a partir de que passessin 2 minuts de 2 quarts de 8 del vespre.
La pluja acompanyava als participants en els compassos inicials de l’etapa, una situació que afavoria aquells que muntaven Pirelli en els seus autos. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen establien el millor temps en la primera prova especial sabatina per davant dels seus excompanys i compatriotes Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que Petter Solberg i Phil Mills tancaven el triplet per al proveïdor transalpí de pneumàtics.
Els papers s’invertien entre les dues formacions finlandeses en la següent prova especial i els de Peugeot es situaven a tan sols 6 dècimes de segon de la segona plaça de Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui amb una munta que distava de ser la ideal, veien com en arribar a l’equador del bucle matinal, els hi era arrabassada la seva posició, davant una nova victòria de tram per part dels nòrdics de la firma del lleó. Per la seva banda Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen es feien amb la quarta posició en la taula provisional en detriment del Subaru Impreza S11 WRC de Chris Atkinson i Glenn MacNeall, mentre que els seus companys italians a Mitsubishi, Gigi Galli i Guido d’Amore, s’afegien al grup capdavanter en la lluita parcial contra el cronòmetre per tal de tancar un quadruplet de les gomes sortides de Milà.
Petter Solberg i Phil Mills es repartien a parts iguals el primer i el segon millor temps amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en les dues proves especials cronometrades que restaven i sempre amb Gigi Galli i Guido d’Amore en tercer lloc, amb el què el retorn a Kita Aikoku per rebre les pertinents assistències mecàniques, es produïa amb un forat de 20,5 segons entre els registres dels pilots de Subaru i els de Peugeot. Sébastien Loeb i Daniel Elena eren tercers a 45,0 segons dels líders provisionals, mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen capitanejaven un segon grup en quarta posició i a 2 minuts i 7,1 segons dels líders, seguits de Chris Atkinson i Glenn MacNeall a 7,3 segons del seu temps, Gigi Galli i Guido d’Amore a 17,0 segons i els belgues de Citroën François Duval i Sven Smeets a 21,6 segons.
En el moment de la represa de la competició per tal de tornar sobre les seves roderes, l’estira i arronsa de segons entre els finlandesos de Peugeot i els nòrdics de Subaru prosseguia fins arribar a l’equador del bucle post meridional, moment en el que una avaria en el diferencial del Peugeot 307 WRC perseguidor, minvava les prestacions de la parella finlandesa que concedia segons sense arribar a perdre la plaça que ocupaven.
Entretant, Gigi Galli i Guido d’Amore flirtejaven amb les primeres posicions a final de cadascun dels trams del quart bucle del programa i els italians de Mitsubishi arrebassaven primer la cinquena plaça als australians Chris Atkinson i Glenn MacNeall, per posteriorment prendre la quarta posició als seus companys d’equip Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.
En completar l’etapa sabatina, 32,3 segons separaven els registres de Petter Solberg i Phil Mills del de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que si la lectura es feia en vers als campions del món en vigència, els francòfons de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena, aquest forat esdevenia d’1 minut i 11,1 segons. Després d’un brillant bucle post meridional, Gigi Galli i Guido d’Amore restaven a les portes de les posicions de podi a 2 minuts i 42,7 segons dels líders i per 1,1 segons de marge en vers als seus companys Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Chris Atkinson i Glenn MacNeall restaven a 11,0 segons dels pilots italians de Mitsubishi, precedint en 1,9 segons als belgues de Citroën François Duval i Sven Smeets.
Al parc tancat de Kita Aikoku, els motors tornaven a rugir a partir de 2 quarts de 7 del matí del diumenge 2 d’octubre, hora de sortida de la primera parella participant, fent-ho concretament 75 propulsors, tants com participants restaven en actiu. En el programa s’hi presentaven 5 proves especials de 85,94 km cronometrats, la distància més curta de tot l’itinerari i que resultava de passar en dues ocasions per dos trams, orientats en vers l’oest de l’epicentre del ral·li per contra de la tònica oriental portada a terme fins al moment, així com una nova disputa de l’especial espectacle de la riba del Satsunai. Una activitat que finalitzaria a les 3 en punt de la tarda amb la tradicional cerimònia del podi.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen miraven de mantenir certa pressió sobre els líders imposant-se en la primera especial dominical, en la que, malgrat l’esforç, només hi aconseguien retallar 9 dècimes de segon a Petter Solberg i Phil Mills, la segona parella més ràpida en els 17,04 km de lluita contra el cronòmetre de l’especial. Paral·lelament, uns problemes electrònics afligien el Mitsubishi Lancer WRC’05 de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i aquests queien fora de la pinça dels 5 primers classificats, deixant aquest honor a François Duval i Sven Smeets.
En la següent prova especial, la darrera del primer escull dominical, Mitsubishi rubricava una mala arrancada amb la sortida de pista de Gigi Galli i Guido d’Amore. Els italians trencaven les suspensions posteriors del seu Lancer WRC’05 i malgrat aconseguir completar el tram a més de 5 minuts del registre vencedor de Chris Atkinson i Glenn MacNeall, aquests es veien obligats a abandonar davant la impossibilitat de prosseguir amb la marxa, tothora que els seus companys Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen seguien concedint els segons que tant els hi havien costat aconseguir prèviament.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seguien entregats a la seva comesa de pressionar als inquilins de la primera posició i els finlandesos aconseguien aturar el cronòmetre per darrera dels australians de Subaru i per davant dels companys d’equip d’aquests i líders provisionals de la classificació, escapçant 8,9 segons més a Petter Solberg i Phil Mills en la seva lluita particular.
Els problemes entre els Mitsubishi, així com els encerts dels altres, suposaven un ball de posicions en les places annexes a les del podi provisional, i així en el moment de retornar a Kita Aikoku per a la posada a punt de les mecàniques de cara a la recta final de l’etapa, Chris Atkinson i Glenn Macneall fitxaven ocupant la quarta posició provisional a 2 minuts i 50,6 segons dels líders i per 18,6 segons de marge en vers a François Duval i Sven Smeets. Petter Solberg i Phil Mills es mantenien al capdavant de la taula per 22,5 segons de marge en vers a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i per 1 minut i 23,7 segons en relació al crono de Sébastien Loeb i Daniel Elena.
En reprendre la competició en la tercera passada pel tram de la riba del Satsunai, Sébastien Loeb i Daniel Elena tenien l’oportunitat de signar la seva tercera victòria parcial de tram a l’edició, si bé aquesta s’aconseguia de manera ex-aequo amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, qui tanmateix posaven de manifest la bona tasca portada a terme pels seus mecànics.
En retornar sobre les cronometrades forestals que majoritàriament configuraven l’etapa dominical, Petter Solberg i Phil Mills impactaven contra una pedra en el transcurs de la penúltima prova especial programada, malmetent tant la seva direcció que els obligava a abandonar la competició. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, novament els més ràpids sobre els 17,04 km cronometrats del tram, heretaven així el lideratge de la taula provisional de temps i a manca d’una última cronometrada per disputar-se, mentre que per darrera seu Chris Atkinson i Glenn MacNeall es disputaven el darrer graó del podi amb François Duval i Sven Smeets, amb un marge que s’havia reduït fins als 15,4 segons entre ambdues formacions.
Els nous líders certificaven la seva anhelada primera posició amb una nova victòria de tram, mentre que Chris Atkinson i Glenn MacNeall s’asseguraven la dutxa d’escumós en aturar el contròmetre just per darrera de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.
Sense espai per a més sorpreses, finalitzava l’agitada etapa dominical, així com la 5ena edició del Ral·li de Japó, amb la victòria de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Els finlandesos, que lluien un crespó negre sobre l’aleta del seu 307 WRC per respecte al seu company d’equip recentment traspassat, pujaven al graó més alt del podi amb un registre de 3 hores 25 minuts i 32,0 segons, temps que rebaixava en 1 minut i 22,1 segons l’aconseguit pels francòfons de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena, parella que tanmateix hi certificava la consecució del seu segon títol mundial, després de l’aplaçament voluntari en l’anterior Ral·li de Gales, com a mostra de respecte a Michael Park. Finalment, i gràcies a l’agitació de l’etapa dominical, Chris Atkinson i Glenn MacNeall tancaven el podi japonès a 2 minuts i 40 segons dels guanyadors de la prova.
En el certamen de Producció, els japonesos Fumio Nutahara i Satoshi Hayashi s’imposaven consecutivament en els 3 primers trams dels 4 que configuraven el primer bucle del programa a bord del seu Mitsubishi Lancer Evo VIII, mentre que en el quart i últim, la ratxa els hi era arrabassada per tan sols 4 dècimes de segon per part d’una de les altres parelles cridades a ser protagonistes, el també japonès Toshi Arai i el neozelandès Tony Sircombe, qui precisament en la cronometrada anterior hi havien concedit uns valuosos 85,8 segons i dues posicions a la taula provisional en haver hagut d’aturar-se a canviar una roda punxada en el seu Subaru Impreza STi N11.
Toshi Arai i Tony Sircombe vencien també en la primera prova especial de la tarda per tal de recuperar una de les 2 places recentment perdudes, en detriment dels argentins Gabriel Pozzo i Daniel Stillo, mentre que en la següent l’honor els hi era privat per 4 dècimes de segon per part dels líders de la provisional.
Sense la xacra de les punxades, Toshi Arai i Tony Sircombe volaven sobre els 50,06 km cronometrats de l’especial reina del programa i aquests s’hi feien de nou amb la segona posició a la taula de temps, enviant a la plaça del bronze als finlandesos Aki Teiskonen i Miikka Anttila.
Els de Subaru, en un momentum àlgid, tornaven a aconseguir un registre impossible per a la resta de participants de la classe i aquests s’abraonaven sobre els líders, tothora que aconseguien marcar distàncies amb qualsevol pretendent a la seva segona posició.
L’excelsa reacció dels pilots de la marca de la Constel·lació de les Plèiades, esperonava a Fumio Nutahara i Satoshi Hayashi, qui aconseguien el millor temps en l’especial espectacle de la riba del Satsunai, per tal d’immiscir-se en les comoditats del parc tancat de Kita Aikoku amb 4,8 segons de marge en vers a Toshi Arai i Tony Sircombe. Aki Teiskonen i Miikka Anttila encapçalaven un segon grup a 1 minut i 32,5 segons dels líders i per 9,0 segons de marge amb Gabriel Pozzo i Daniel Stillo, mentre que per darrera dels pilots argentins, s’hi havia establert un gran forat de més de 2 minuts en vers 6 compatriotes seus.
Només iniciar-se l’etapa sabatina, Toshi Arai i Tony Sircombe es feien amb la primera posició de la categoria en imposar-se en la cronometrada inaugural de la jornada, per a partir de llavors anar incrementant de manera paulatina el seu marge al capdavant de la classificació de la classe amb 3 victòries de tram més sobre les 4 possibles, una ratxa doncs que era trencada per Fumio Nutahara i Satoshi Hayashi en el transcurs de la cronometrada equatorial de l’escull.
El doble duel japonès, Arai en front de Nutahara, o Subaru vers Mitsubishi, es pausava en arribar a les assistències de l’equador de la jornada sabatina amb 13,8 segons de marge favorables als nous líders, i en el que la resta de participants de la classe no hi eren convidats a entrar, tal i com quedava certificat en l’increment de distàncies en vers als finlandesos tercers classificats.
Toshi Arai i Tony Sircombe cercaven eixamplar el seu marge al capdavant de la taula en el moment de la represa de la competició i els pilots s’hi avesaven a les victòries de tram; tot aconseguint duplicar distàncies després de les 3 primeres especials del bucle, per tal de veure incrementat sobtadament el seu coixí en gairebé 1 minut, després de que Fumio Nutahara i Satoshi Hayashi perdessin pressió d’aire en una roda en el transcurs de la novena especial sabatina.
Els de Mitsubishi s’imposaven en les dues especials de menor envergadura que restaven en el programa, mentre que els de Subaru ho feien en la penúltima prova cronometrada, per tal de retornar al parc tancat de Kita Aikoku amb 1 minut i 39,0 segons de marge en vers a Fumio Nutahara i Satoshi Hayashi. Per la seva banda, Aki Teiskonen i Miikka Anttila es trobaven ja a 3 minuts i 33,8 segons del registre del pilot japonès i navegant neozelandès, tothora que havien aconseguit un marge pràcticament idèntic amb Federico Villagra i Javier Villagra, després de que Gabriel Pozzo i Daniel Stillo s’haguessin vist obligats a abandonar l’edició per accident mentre disputaven la primera especial del bucle post meridional.
Poc o res de nou va succeir al llarg de la jornada dominical més enllà de l’abandonament per accident dels germans Federico i Javier Villagra i per tant amb unes diferències estables entre els dos primers classificats, l’esdeveniment en el país del sol naixent es ressolia amb la victòria de Toshi Arai i Tony Sircombe per 1 minut i 41,5 segons de marge amb Fumio Nutahara i Satoshi Hayashi, mentre que en relació a Aki Teiskonen i Miikka Anttila, aquesta distància s’incrementava fins als 6 minuts i 43,2 segons.
A efectes del campionat, Toshi Arai aconseguia al seu país la tercera victòria de la temporada en 7 rondes, desmarcant al japonès al capdavant de la general provisional, en incrementar en 5 punts més l’avantatge que tenien en vers l’argentí Marcos Ligato, quart després de tanta baixa.
En el campionat de pilots, tot i la victòria de Marcus Grönholm, la segona posició que aconseguia Sébastien Loeb, permetia al pilot alsacià renovar el títol de campió del món de ral·lis, ja que amb tres rondes per davant el seu avantatge era ara de 36 punts al capdavant de la general del campionat. Petter Solberg, tot i l’abandonament, seguia acomodat en la tercera posició ja que Markko Märtin, quart, havia decidit abandonar la competició i Toni Gardemeister era a 15 punts en cinquè lloc.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Loeb |
107 |
|
Marcus Grönholm
|
71
|
|
Petter Solberg |
65 |
En el campionat de constructors, la contribució dels suecs Daniel Carlsson i Mattias Andersson, cridats a ocupar la segona unitat oficial del 307 WRC, va resultar ser minsa arran del seu vuitè lloc, pel que Citroën, que situava els seus cotxes en segon i quart lloc, s’escapava encara una mica més al capdavant de la general del campionat. En la lluita per la tercera posició, Subaru va retallar un punt les distàncies amb Ford sent ara de tres entre les dues marques.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Citroën |
150 |
|
Peugeot |
128 |
|
Ford |
81 |