Ral·li Gal·les 2005

El diumenge 18 de setembre de 2005, Cardiff era escenari de la clausura del 61è Ral·li de Gales, una cerimonia peró que va estar marcada pel dol després d’haver-se produit la mort del copilot britànic de Peugeot Michael Park, i que per tant es va limitar a 1 minut de silenci dels principals pilots a la rampa d’arribada. La prova era la dotzena cita en el calendari mundial, i comptava en el seu programa amb 17 proves especials de 354,22 km cronometrats, les quals començaven a ser afrontades pels 80 equips participants, dels 87 que s’hi inscribien oficialment, a partir del divendres 16 de setembre. 56 dels equips participants aconseguirien finalitzar la prova.

El ral·li britànic arrancava amb l’etapa més llarga, 136,74 km cronometrats al llarg de tres trams que es celebraven a doble passada. Malgrat que la cita s’avançava fins al mes de setembre, les pluges que havien fet acte de presència en les jornades prèvies, havien deixat les pistes enfangades com si els participants estiguessin afrontant les especials al mes de novembre.

Els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen marcaven el millor temps en la primera especial cronometrada del dia i del ral·li, el que en bona lògica situava a la parella en la primera posició per davant de Sébastien Loeb i Daniel Elena i de Petter Solberg i Phil Mills, els seus més immediats perseguidors amb un temps uns 5 segons pitjor que el seu. Ja en la segona especial, els líders es retrassaven 1 minut i 20 segons a causa de la fallada d’un sensor dels frens, el que els feia baixar fins la dinovena posició provisional, mentre que sota l’escratx dels seus compatriotes de Mitsubishi Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, qui prenien el liderat de la cita britànica eren Sébastien Loeb i Daniel Elena per 8 dècimes de segon vers Petter Solberg i Phil Mills.

Sébastien Loeb i Daniel Elena s’anotaven el seu primer escratx en la tercera prova cronometrada, última del bucle matinal, el que els permetia entrar al reagrupament per a les assistències amb 10,3 segons de marge, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen hi deixaven escapar una vintena de segons més. Precisament la parella líder de Citroën feia la sortida de les assistències amb uns segons de retard, el que els suposava rebre una penalització de 10 segons que seria aplicada al terme de la quarta especial, i que en certa manera suposava que el seu marge era pràcticament neutralitzat.

Els campions mundials en vigència iniciaven les segones passades per les especials marcant el millor temps, el que els permitia recuperar 9,5 segons vers Petter Solberg i Phil Mills, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren els homes de la tarda en marcar el millor registre en la cinquena i sisena especial i el segon millor temps en la quarta, un seguit de bons cronos que deixaven als finlandesos del lleó a les portes del podi al terme de la primera etapa.

Per davant Petter Solberg i Phil Mills feien la molla amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en les dues últimes especials de la tarda, i així els segons que els de Citroën aconseguien interposar amb els de Subaru en la cinquena prova especial, els de la marca nipona els aconseguien recuperar en la sisena i última per deixar les distàncies entre els dos equips a l’entrada del parc tancat en 9,9 segons. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen mostraven la progressió positiva que havia experimentat el Mitsubishi Lancer WRC’05 en tancar les posicions de podi a 31,5 segons dela parella franco-monegasca, mentre que per darrera seu s’hi situaven els seus compatriotes Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals en la darrera cronometrada aconseguien superar als belgues de Citroën François Duval i Sven Smeets i als australians de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall, peró a 1 minut i 11,1 segons dels líders.

Paral·lelament, al parc tancat de Swansea, saltava la noticia quan els comissaris trobaven que el Ford Focus RS WRC’04 dels pilots finlandesos Toni Gardemeister i Jakke Honkanen pesava menys del que estipulava el reglament, amb el que els de l’oval, que no es trobaven fent un ral·li massa bo, eren exclosos d’immediat de la cita.

La segona etapa del ral·li, celebrada integrament en dissabte, compatava amb 103,86 km cronometrats, els quals es repartien al llarg de tres trams a doble passada més una especial espectacle a Cardiff per a tancar la jornada, totalitzant així 7 proves especials. Sébastien Loeb i Daniel Elena escampaven qualsevol mena de dubte que pogués planar sobre qui s’acabaria emportant la victòria, en quan la parella franco-monegasca de Citroën aconseguia el millor temps en totes i cadascuna de les especials forestals del dia, només deixant escapar el millor temps a l’especial de Cardiff per 1 segon vers els locals d’Stobart Mark Higgins i Bryan Thomas, el que de tota manera també significava que els campions mundials seguien obrint forat vers els rivals més directes.

Per darrera Marcus Grönholm i Timo Rautiainen progressaven en la taula en aconseguir quatre segons millors registres en les sis proves forestals, el que permetia als del lleó situar-se en la tercera posició provisional al terme de la sisena especial sabatina, en detriment dels seus compatriotes i ex-companys d’equip Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen que tanmateix també es veien superats per 6 dècimes de segon pels belgues François Duval i Sven Smeets.

Els 1,1 km cronometrats de l’especial de Cardiff no eren suficients com per a que es produissin canvis d’importància, amb el que l’entrada al parc tancat de Swansea es feia amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en la primera posició per 44,7 segons de marge vers Petter Solberg i Phil Mills. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren tercers a 1 minut i 29,8 segons dels líders, mentre que François Duval i Sven Smeets restaven a les portes del podi a 1 minut i 53,2 segons dels seus companys amb la tensió de tenir el Mitsubishi de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen a 7 dècimes de segon del seu temps total.

La jornada final dominical, tercera etapa del ral·li, tenia en el seu programa 4 proves especials, repartides al llarg de dos trams que lògicament es celebraven a doble passada, i que suposaven els últims 113,62 km cronometrats del ral·li. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven en la primera de les quatre especials, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena s’anotaven la segona, peró aquesta era neutralitzada amb el pas del Peugeot 307 WRC de Markko Märtin i Michael Park. El pilot estoni perdia el control del seu cotxe en un revolt i aquest donava un cop sec contra un arbre pel seu cantó dret, el que ocasionava la mort instantania del seu navegant anglès Michael Park, popularment conegut com «Beef».

En conèixer la degràcia, Jean-Pierre Nicolas, director esportiu de Peugeot, ordenava l’abandonament del ral·li de tot l’equip, mentre que l’organització del ral·li decidia cancelar les dues especials que restaven per celebrar-se, el que permetia llavors proclamar com a campió mundial a Sébastien Loeb, ja que aquest s’anotava la victòria i Marcus Grönholm se n’anava amb un 0 en el seu compte. El pilot alsacià es negava esdevenir campió en aquestes circumstàncies i donat que encara tenia 3 proves per endavant per a revalidar la corona mundial, la parella penalitzava 2 minuts per avançament al darrer control horari, previ consentiment del seu equip, el que deixava als francofons en la tercera posició final.

Així doncs, amb aquest final tan trist i precipitat, Petter Solberg i Phil Mills inscribien per quart any consecutiu el seu nom en el palmarès de la cita galesa, completant els 269,99 km del recorregut que s’acabaven celebrant en un temps final de 2 hores 45 minuts i 57,8 segons, 1 minut i 17,4 segons menys que els belgues de Citroën François Duval i Sven Smeets. Només 5 dècimes de segon per darrera d’ells, s’hi situaven els seus companys d’equip Sébastien Loeb i Daniel Elena, tancant així un podi que mai es celebraria del ral·li britànic.

En el campionat reservat als participants amb cotxes d’homologació com de producció la cita britànica arrancava com una lluita a tres bandes, en la que s’hi trobaven immersos els finlandesos Aki Teiskonen i Miika Teiskonen, els argentins Marcos Ligato i Ruben García, així com el pilot qatarí Nasser Al-Attiyah i el seu copilot local Chris Patterson. Una lluita que si bé en l’equador de la primera jornada va generar certes alternàncies, en la recta final de la mateixa s’acabava inclinant favorablement a la parella finlandesa, autora de tres temps escratx, que se n’anava a descansar a Swansea amb prop de mig minut vers els seus rivals més directes.

Al llarg de la jornada sabatina Marcos Ligato i Ruben García es mostraven molt més encertats en el pilotatge que no pas els seus rivals, el que no només deixava pas als sud-americans a la segona posició provisional, sino que a més a més els hi permetia assetjar als Teiskonen líders. Malhauradament per l’interés general del ral·li, els 27 segons que perdien els argentins en la darrera cronometrada forestal, trencava una mica la classificació en la seva part més alta.

Malgrat el contra-temps, la tensió es mantenia diumenge, i Aki Teiskonen i Miika Teiskonen s’imposaven en la primera especial cronometrada per 1 dècima de segon vers els seus rivals argentins. L’accident fatídic peró de Markko Märtin i Michael Park en la segona especial va posar punt i final al ral·li pels pilots del campionat de producció abans no la començessin a disputar-la, amb el que la victòria acabava sent per la parella finlandesa que d’aquesta manera aconseguia la primera victòria de la temporada i fer un avanç notori al certàmen. Per la seva banda Nasser Al-Attiyah completava la cita britànica en tercera posició, sumant 6 punts que permetien al pilot qatarí superar per 1 sol punt a l’absent japonès Toshi Arai.

En el campionat reservat als pilots, els aconteixements que es van produir diumenge van precipitar tot un seguit de canvis importants en la taula general del campionat. Sébastien Loeb per la seva banda només sumava 6 punts corresponents a la tercera posició per tal de no revalidar la corona mundial, mentre que Petter Solberg, que declinava qualsevol penalització voluntària, s’aprofitava dels 10 punts que li otorgava la victòria per tal de superar a Marcus Grönholm en la cursa per la segona posició del campionat per 4 punts.

Pel que fa al certàmen reservat als constructors, tot i la penalització voluntària de Sébastien Loeb i Daniel Elena, Citroën feia una passa important cap a la revàlida del títol de constructors en sumar 14 punts a la cita britànica pels 0 que en bona lògica s’anotaven els seus socis de grup PSA, Peugeot. Ford, per la seva banda, tot i la desqualificació de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen en la primera etapa, i el cinquè lloc en constructors que només aconseguien Roman Kresta i Jan Tománek enfront de la victòria dels seus rivals de Subaru, mantenia encara la tercera posició provisional per 4 punts de marge vers els de la Contelació de les Plèiades.