Ral·li Finlàndia 1996

Figurant com la sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 46è Ral·li dels 1000 Llacs es donava per finalitzat el dilluns 26 d’agost de 1996 a Jyväskylä. La cita finlandesa estava composada per 29 proves especials de 478,93 km cronometrats, a les que els 116 equips participants dels 120 que prèviament hi havien formalitzat la seva inscripció oficial, hi començarien a fer front a partir del divendres 23 d’agost des de Jyväskylä mateix. El ral·li, que era puntuable pels campionats de pilots, constructors i producció, era completat per 60 equips.

Divendres al vespre, una superespecial espectacle celebrada en les immediacions de Jyväskylä, servia per oferir al nombrós públic que s’hi aplegava les primeres hostilitats dels pilots contra el cronòmetre en sól finlandès, aquesta peró va haver de ser cancelada per l’organització en produir-se la sortida de pista dels danesos Karsten Richardt i Ole Frederiksen. El protector de càrter del seu Mitsubishi Lancer Evo III es despenjava i els pilots no podien controlar la traçada, en sortir-se de pista en un lloc molt concorregut, atropellaven a diversos espectadors, acabant per cobrar-se la mort del periodista belga Ludo Briens de matinada i quan estava sent intervingut d’urgència a l’hospital.

Així doncs el ral·li, tan de debó com en lluita contra el cronòmetre, s’iniciava l’endemà dissabte amb la celebració de les 10 primeres proves especials forestals que suposaven un repte pels participants de 192,12 km. Malgrat la inactivitat a la que es veien sotmesa per la sanció a Toyota, Juha Kankkunen i Nicky Grist s’imposaven consecutivament en les 7 primeres especials cronometrades del dia gràcies a sortir a pista en novena posició, així com el treball de millora que la marca nipona havia fet sobre el Celica GT-Four, reduint les vies i millorant les suspensions.

Al terme de l’especial d’Ouninpohja, setena cronometrada del dia, Juha Kankkunen i Nicky Grist gaudien d’un marge de 58 segons al capdavant de la general, sent seguits pels finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, guanyadors de les dues últimes edicions de la cita domèstica.

D’altra banda els dos pilots que s’estaven jugant el títol amb Tommi Mäkinen, estaven fora o pràcticament fora de combat a les primeres de canvi; per una banda Colin McRae i Derek Ringer aterraven de morro en un salt de la cinquena prova especial, deixant el seu Subaru Impreza 555 tan malmés que l’abandonament era obligat, mentre que per part de Carlos Sainz i Luis Moya, veien com en desconnectar-se un sensor del turbo del seu Ford Escort RS Cosworth en la primera cronometrada del dia, aquest no passava de 3000 rpm i no entregava tota la potència, perdent-hi 1 minut i mig, tanmateix un problema amb un esmortidor en la prova especial d’Ouninpohja, els va fer perdre mig minut més a la parella espanyola de l’oval que quedaven ja a una eternitat dels líders pels estàndars a l’esprint dels trams finlandesos..

La reacció de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne arribaria en la vuitena especial del dia, en la que finalment els pilots de Mitsubishi aconseguien el seu primer escratx al ral·li, si bé aquests només retallaven 2 segons a Juha Kankkunen i Nicky Grist, autors del segon millor registre. Els papers es repetien en la novena cronometrada, si bé aquí els de Toyota resultaven ser 12 segons més lents que els dels tres diamants vermells.

L’especial final d’Himos, de tan sols 2 km de distància, servia per trencar el domini dels pilots locals al llarg de la jornada, en quan els belgues de Ford Bruno Thiry i Stéphane Prévot, molt endarrerits per llavors a causa d’un problema d’injecció, així com dels suecs de l’equip finlandès de Toyota, Thomas Rådström i Lars Bäckman, hi aconseguien l’escratx ex-aequo, aribant-se així a la neutralització de la primera etapa a Laajavuori, en la que Juha Kankkunen i Nicky Grist hi figuraven com a líders amb 41 segons de marge vers Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.

Els problemes que patien diversos pilots oficials, així com la no puntuabilitat com a cita del mundial la temporada anterior, donava l’oportunitat a pilots locals que en principi no entraven a les travesses, com Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals des de la tercera posició provisional a 1 minut i 18 segons dels líders, encapçalaven un grup en el que s’hi trobaven els seus compatriotes Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen, així com els seus companys d’equip, els suecs Thomas Rådström i Lars Bäckman. Els també suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, amb el segon dels Subaru Impreza oficial, eren sisens a 2 minuts i 1 segon del liderat.

La dinàmica amb la que es finalitzava la primera etapa es conservava al llarg de les 12 especials cronometrades de 172,46 km de distància que conformaven la segona etapa, gràcies sobretot al fet de que ara Juha Kankkunen i Nicky Grist havien d’anar obrint pista i netejant-la de grava. Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne s’imposaven consecutivament en les 8 primeres especials del dia, assolint amb el seu vuité escratx dominical el liderat provisional del ral·li. Aixó els va fer relaxar-se una mica en l’especial de Laukaa, novena del dia, permetent als seus compatriotes Sebastian Lindholm i Timo Hantunen anotar-se el millor temps per 1 segon de diferència vers els pilots de Mitsubishi, els quals acabarien la jornada imposant-se en els tres trams que restaven al dia.

Així doncs Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne tenien una jornada memorable en guanyar 11 dels 12 trams del dia, el que els permetia endosar pràcticament un minut a tota la resta de pilots classificats en la zona de punts, el que per una banda els deixava com a líders provisionals per 12 segons de marge vers Juha Kankkunen i Nicky Grist en el retorn al parc tancat de Laajavuori, i per una altra banda obrir encara més forat vers aquells que es barallaven pel darrer graó del podi.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es mantenien en el darrer lloc d’honor, si bé el seu marge es veia reduit en 3 segons vers els seus compatriotes Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander ara eren els inquilins de la cinquena posició provisional, a mig minut de l’últim graó del podi, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya grimpaven fins la sisena posició gràcies a superar en pista als suecs Thomas Rådström i Lars Bäckman, llur rendiment era clarament inferior al de l’etapa sabatina, i a l’abandonament dels finlandesos Harri Rovanperä i Juha Repo, els quals danyaven la transmissió del seu Escort RS Cosworth privat, després de colisionar contra un arbre.

La tercera i última etapa era la més curta de totes, amb només 6 proves especials que suposaven els últims 111,83 km programats. Malgrat tot, els tans sols 12 segons que separaven líders de segons classificats i al fet que ara aquests s’intercanviessin els ordres de sortida, feien incrementar les expectatives entre els aficionats.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne van posar fi a les especulacions ben ràpid i en guanyar les 4 primeres proves cronometrades del dilluns, deixaven clar que la victòria al ral·li de casa seria per a ells. Sobretot cobrava molt importància l’escratx que aconseguien en la segona especial, la més llarga del dia amb 33,43 km cronometrats, en la que els de Mitsubishi aconseguien afegir 12 segons més al marge que els separava dels seus rivals de Toyota.

Els pilots de Ford Carlos Sainz i Luis Moya, així com Bruno Thiry i Stéphane Prévot posaven final al monòleg de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne en guanyar ex-aequo la penúltima prova cronometrada, peró com si de la darrera revifada abans de la mort es tractés, la parella espanyola de Ford es veuria obligada a abandonar el ral·li en la seva última especial programada quan en averiar-se la transmissió del seu Escort RS Cosworth, els hi era impossible avançar.

D’altra banda Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen van oferir una interessant lluita amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen pel tercer calaix del podi, els del Ford van començar la jornada retallant distàncies amb els seus compatriotes de l’importador local de Toyota, mentre que en la part central s’establia la igualtat en els seus cronos. Finalment, un escratx dels primers en l’últim tram cronometrat, donava accés als pilots a la tercera plaça del podi per tan sols 5 segons de marge.

Així doncs, amb l’entrada de nou a Jyväskylä es certificava la tercera victòria consecutiva de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne al Ral·li dels 1000 Llacs, última edició en la que rebria aquesta denominació oficial, completant els 476,41 km cronometrats celebrats en un temps de 4 hores 4 minuts i 13 segons, 46 segons menys que Juha Kankkunen i Nicky Grist, mentre que Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen, en precisar de 2 minuts i 37 segons més que els guanyadors, completaven les places de podi.

En l’apartat de producció els locals Juha Kangas i Jani Laaksonen es construien un ferri liderat des de la primera jornada del ral·li, peró per desgràcia seva, i quan la prova estava arribant en el seu punt final, una doble punxada en la vint-i-cinquena prova especial els portava a perdre una roda i abandonar el ral·li, deixant el liderat als seus compatriotes Pasi Hagström i Tero Gardemeister, que d’aquesta manera oferien una victòria en producció a Toyota que no es produia des de 1991.

En clau de campionat, el pilot alemany Uwe Nittel es classificava en tercera posició final a la cita, peró sobretot ho feia per davant de l’uruguaià Gustavo Trelles, el que permetia al germànic allir un gap de 15 punts.

En el campionat de pilots Tommi Mäkinen tenia a tocar dels dits el seu primer títol mundial gràcies a la quarta victòria en sis proves, peró sobretot al fet que els seus més immediats perseguidors, el madrileny Carlos Sainz, així com l’escocès i actual campió mundial Colin McRae no sumessin ni un sol punt a la cita finlandesa. De fet el britànic veia com Kenneth Eriksson, que hi sumava 8 punts, s’escapava una mica d’ell en la lluita per la tercera posició final, estant ara separats per 9 punts.

En l’apartat de constructors Mitsubishi era la marca que més sumava a la cita nòrdica, gràcies al que els dels tres diamants vermells aconseguien superar a Subaru en la cursa pel títol en 6 punts. Ford tenia un ral·li horrible i era de nou la marca que menys punts sumava, amb el que les seves opcions de progressar en el campionat eren ja pràcticament nules.