Novena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 25 d’agost de 1991 finalitzava a Jyväskylä el 41è Ral·li dels 1000 Llacs. La prova, valorada per molts com un gran premi de terra per les altes velocitats que s’hi assoleixen, gaudia d’una salut immillorable com ho demostren els 156 equips que formalment feien la seva inscripció. D’aquests, 148 iniciaven el dijous 22 d’agost a disputar les primeres proves cronometrades d’un total de 42 que composaven el recorregut amb una corda total de 524,26 km de distància. El ral·li, que era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció, era finalitzat per 88 dels equips participants.
El recoregut de la 41ena edició s’iniciava el dijous a mitja tarda amb una primera etapa formada per 7 especials cronometrades que servien de presa de contacte amb les pistes finlandeses i que acabaven a quarts d’onze, no de la nit doncs a l’estiu aquelles latituds son famoses pel sol de mitjanit.
El primer tram, de tan sols 2,72 kms de distància, servia per veure un triple empat en el temps escratx dels tres equips oficials de Toyota, és a dir, Carlos Sainz i Luis Moya, Armin Schwarz i Arne Hertz i els suecs Mats Jonsson i Lars Backman, mentre que els locals de Subaru Markku Alén i Ilkka Kivimäki completaven el recorregut d’aquest primer tram sobre la llanda anterior esquerra després de perdre el respectiu pneumàtic, afortunadament sense perdre massa temps doncs l’incident va ocorrer cap al final.
Acte seguit Markku Alén i Ilkka Kivimäki encadenaven tres escratxs consecutius, donant fe que per fi havia arribat l’increment de potència que tan demanaven els pilots al Legacy RS i que a més a més el que els permetia passar a liderar el ral·li en completar la quarta especial cronometrada de la jornada alhora que pels llavors líders de la prova, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya s’envirollaven en plena especial sense majors conseqüències.
Els campions mundials en vigència de Toyota es recuperarien més endavant de l’ensurt en marcar el millor temps en el tram més llarg de la jornada, el sisè, que era Vaheri de 20,94 km i en el que tots els pilots van fer miques els rècords d’edicions anteriors com per exemple els 12 segons que els espanyols van aconseguir reduir. Un últim tram curt tancava la primera jornada de competició, en la que de nou es donava un triple empat en l’escratx, Carlos Sainz i Luis Moya empataven amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki i amb Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals no van tenir un inici de ral·li gaire positiu després d’envirollar-se en la tercera especial cronometrada.
Tot plegat permetia a Markku Alén i Ilkka Kivimäki arribar a la neutralització de la primera etapa com a líders provisionals del ral·li amb 1 segon d’avantatge vers Carlos Sainz i Luis Moya i 6 segons per sobre de Juha Kankkunen i Juha Piironen els quals tot i la poca distància que els separaven vers els líders, només comptaven amb un escratx en el seu haver, el de la cinquena especial cronometrada. Didier Auriol i Bernard Occelli acabaven l’etapa en sisena posició, a 35 segons del Subaru Legacy RS i per darrera dels Ford Sierra Cosworth 4×4 d’Ari Vatanen i Bruno Berglund i de Sebastian Lindholm i Cedric Wrede.
Els grans derrotats de la jornada eren els Mitsubishi Galant VR-4 oficials, favorits a victòria per molts després de la demostració feta a l’Acropolis, doncs amb un reglatge de suspensions tous i una relació de caixa de canvis curta, tal i com es lamentaven els seus pilots oficials, cedien força terreny amb els primers classificats. A més a més els dels tres diamants vermells perdien el Galant VR-4 de l’importador finlandès per averia en el diferencial anterior en la tercera especial cronometrada, que estava confiat en mans de Lasse Lampi i Pentti Kuukala.
La segona jornada de competició s’iniciava el divendres a quarts d’onze del matí i per desgràcia de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, encarregats d’obrir pista en la seva condició de líders, aquesta estava amb la grava força humida, pel que el seu Subaru comptaria amb menys adherencia i menys motricitat que els equips que vinguessin per darrera i es trobessin doncs la pista neta de grava. Juha Kankkunen i Juha Piironen s’adjudicaven el primer tram del dia, una especial de 7,50 km, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya ho feien en la segona per passar a partir de llavors a liderar el ral·li.
Els espanyols comfirmaven la seva condició de líders en guanyar els quatre trams següents, l’últim d’ells ex-aequo amb el Lancia Delta Integrale 16V de Juha Kankkunen i Juha Piironen, per anar-se alternant ambdós equips com els guanyadors de les especials que restaven per celebrar-se i empatar de nou juntament amb els francesos del Jolly Club Didier Auriol i Bernard Occelli en la última especial cronometrada de l’etapa.
Carlos Sainz i Luis Moya retornaven doncs a Jyväskylä com a líders provisionals de la cita finlandesa amb 12 segons de marge per sobre dels locals Juha Kankkunen i Juha Piironen, tot i el handicap afegit de correr sense les notes que els van portar a guanyar en l’edició anterior del ral·li, doncs aquestes els hi van ser robades en arribar a l’aeroport de Madrid i els reconeixements amb cotxes de sèrie a velocitats baixes no es poden comparar a un entrenament amb un muleto com ho demostra l’aterratge que els de Toyota van fer sobre el morro en un canvi de rasant i que de ben poc no els hi costava un accident majúscul.
Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda tancaven el podi provisional a 47 segons del Toyota dels campions mundials, molt penalitzats per haver hagut d’obrir pista durant tota la jornada, mentre que els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli treien partit dels problemes amb les punxades i paliers que afectaven a Ari Vatanen i Bruno Berglund en tres trams consecutius, per situar-se a les portes del podi a 1 minut i 15 segons dels primers classificats.
Al llarg de les 15 proves especials cronometrades del dissabte, corresponents a la tercera jornada del ral·li, l’estira i arronsa entre Carlos Sainz i Luis Moya amb Juha Kankkunen i Juha Piironen, es va mantenir amb un saldo favorable de 10 segons per als espanyols de Toyota fins arribar a la última prova del dia, Surkee de 21,33 km de distància, on el ral·li va patir un cop de teatre. A uns 9 km de la sortida, enmig d’un revolt que es gestionava a molta velocitat, el Toyota Celica GT-4 dels líders va fer un petit salt amb el que els pilots no hi comptaven, a conseqüència d’aquest saltiró, el cotxe es va desestabilitzar i va patir un accident a conseqüència del qual la part frontal del Celica GT-4 va quedar molt malmesa, és a dir, suspensions malmeses, radiador trencat, xassís torçat, intercooler trencat i a més a més una roda posterior punxada.
Carlos Sainz i Luis Moya van completar l’especial de Surkee arrossegant-se per la pista, perdent uns 3 minuts vers el millor temps de Didier Auriol i Bernard Occelli i sent superats en plena especial pels seus rivals Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals passaven a liderar la prova de casa, doncs el pilot finlandès residia a pocs quilòmetres de Jyväskylä i residia enmig d’una especial del ral·li. El calvari dels pilots de Toyota no acabaria aquí, doncs als 3 minuts de demèrit per a completar el tram, se li afegiria la penalització per entrar amb 5 minuts de retard al parc tancat ja que els seus mecànics realitzaven unes reparacions d’emergència que permetessin als campions mundials ser a la línia de sortida l’endemà diumenge. Tot plegat situava a Carlos Sainz i Luis Moya en la cinquena posició provisional, just per darrera dels dos Mitsubishi Galant VR-4 oficials i amb possibilitats de donar caça al dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander que es trobaven a 26 segons d’ells.
Un dels altres perjudicats de la jornada van ser Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els quals a part de veure com el motor del seu Subaru Legacy RS rendia menys potència vers jornades anteriors, els seus pneumàtics es punxaven en fins a dues ocasions, enviant als pilots finlandesos fins la novena posició provisional just per darrera del Ford Sierra Cosworth 4×4 d’Ari Vatanen i Bruno Berglund, aquests últims perjudicats també per uns problemes de direcció a conseqüència d’una sortida de pista. Tot plegat beneficiava a Didier Auriol i Bernard Occelli així com a Timo Salonen i Voitto Silander, els quals passaven a ocupar provisionalment places de podi si bé les seves opcions d’aspirar a victòria eren força remotes, més encara en el cas dels pilots de Mitsubishi.
En quan a les baixes de la jornada, calia destacar la de Hannu Mikkola i Johnny Johansson, els quals clavaven el motor del seu Mazda 323 GT-X, i la del Ford Sierra Cosworth 4×4 de Sebastian Lindholm i Cedric Wrede quan els finlandesos trencaven la direcció del seu cotxe després de fer una excursió per fora de pistes.
Amb les posicions bastant marcades entre els tres integrants provisionals del podi, les vuit especials cronometrades de l’etapa dominical amb les que el ral·li es clausurava van esdevenir un tràmit, doncs ningú osava llençar-se a un atac desenfrenat i arriscar perdre la posició. Només es va veure certa actitud per part dels pilots de Mitsubishi, doncs Timo Salonen i Voitto Silander iniciaven la jornada a 27 segons de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, i aquests a 26 segons de Carlos Sainz i Luis Moya, així com per part d’Ari Vatanen i Bruno Berglund, els herois del dia amb 6 escratxs de 8 possibles.
La creu de la jornada era per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, quan els guanyadors de la Copa FIA de pilots de l’any 1978 i 6 vegades guanyadors del Ral·li 1000 Llacs, es veien obligats a abandonar la prova amb el motor bòxer del seu Legacy RS trencat quan aquests es trobaven disputant la segona prova cronometrada del dia.
Sense més baixes rellevants, es completaven doncs les 42 especials cronometrades amb la victòria del Lancia Delta Integrale 16V oficial dels locals Juha Kankkunen i Juha Piironen, la primera victòria per al pilot de Laukaa al ral·li de casa, els quals invertien un temps total de 4 hores 36 minuts i 52 segons en cobrir els 524,26 km de distància cronometrada. A 56 segons dels finlandesos, es classificaven els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli, amb un cotxe homòleg al dels guanyadors, pero sota l’estructura del Jolly Club i els colors del seu patrocinador principal, Fina. El veterà Timo Salonen i el seu copilot Voitto Silander, aconseguien finalment mantenir la seva plaça de podi a 2 minuts i 7 segons dels guanyaros de la prova.
Ja entrats al mes de setembre però, es va trobar que el carburant emprat per la parella finlandesa de Mitsubishi era irreglementari, el que va suposar la seva exclusió del ral·li i que per tant la seva tercera posició fos pel Mitsubishi Galant VR-4 dels seus companys d’equip suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander que completaven el recorregut a 2 minuts i 24 segons dels guanyadors.
En el campionat de producció, la cita estava plena de pilots escandinaus amb la excepció del pilot canari Fernando Capdevila i el seu copilot Alfredo Rodriguez. En els primers compassos de la prova, ben ràpid es va veure que la lluita per la victòria es decidira entre els finlandesos Ari Mökkönen i Timo Hantunen i Jouko Puhakka i Keijo Eerola, els quals mantenien un duel molt tancat a bord dels respectius Mitsubishi Galant VR-4. Finalment i després de dues jornades en les que els primers lideraven la categoria, aquests es veien obligats a abandonar la prova en trencar la direcció del seu cotxe, afavorint la victòria Jouko Puhakka i Keijo Eerola, el que va suposar al pilot rebre el guardó com el jove pilot finlandès més prometedor. En clau de campionat, la victòria no deixava de ser anecdòtica i ampliava el número de pilots capaços de guanyar un event al llarg de la temporada, mantenint-se el domini ampli del pilot belga absent al ral·li, Gregoire de Mevius.
En el campionat de pilots, Carlos Sainz sumava 12 punts amb el seu quart lloc final, comptant ja amb la exclusió de Timo Salonen, i sortia de Finlàndia amb 125 punts en el seu compte particular, mentre que la victòria del seu amic Juha Kankkunen permetia al pilot finlandès retallar distàncies en la lluita per la corona mundial i situar-se a 22 punts del pilot madrileny alhora que obria una mica més el forat vers un altre contrincant, el francès Didier Auriol a qui ara tenia a 22 punts també.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Carlos Sainz
|
125 |
|
Juha Kankkunen |
103 |
|
Didier Auriol |
81 |
En quan a marques la lluita que estaven mantenint Lancia i Toyota al llarg de tot el campionat, es declinava aquest cop a favor dels italians per només 4 punts i gràcies als resultats aconseguits en la cita finlandesa. En un altra divisió es jugava la lluita per la darrera plaça del podi, en la que Ford s’hi mantenia gràcies al setè lloc d’Ari Vatanen i Bruno Berglund, contenint així els 14 punts que aconseguia sumar Mitsubishi amb el podi o els 10 que s’emportava Mazda amb el cinquè lloc de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Lancia |
128 |
|
Toyota |
124 |
|
Ford |
34 |