Ral·li Finlàndia 1983

Figurant com la novena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis entre un total de 12, el 33è Ral·li dels 1000 Llacs finalitzava el diumenge 28 d’agost de 1983 a Jyväskylä, capital de Finlàndia Central. La cita, que otorgava punts en els campionats de pilots i constructors, tenia un recorregut composat per 50 proves especials cronometrades de 472,63 km competitius, distància a la que els 174 equips participants, dels 180 que prèviament hi havien fet la seva inscripció oficial, començarien afrontar el divendres 26 d’agost. Corda que 71 formacions participants aconseguirien completar i ser presents a la cerimònia de clausura dominical.

Per segon any consecutiu, es trencava parcialment amb els cànons tradicionals de l’esdeveniment finlandès, i així després de les 11 proves especials de 116,34 km cronometrats de distància que composaven la primera etapa del ral·li, aquest no es perllongaria al llarg de tota la nit, sinó que els participants romandrien en règim de parc tancat fins l’endemà al matí. Amb la cerimònia de sortida programada a les 6 en punt de la tarda en les instal·lacions del balneari de Laajavuori, a les afores de Jyväskylä, per a la primera parella participant, aquest escull inicial de l’itinerari finalitzaria per aquesta mateixa formació en passar 5 minuts de 3 quarts d’1 de la matinada de l’endemà dissabte i en el mateix punt de partida.

Stig Blomqvist, l’únic pilot estranger que havia estat capaç de guanyar el ral·li fins llavors, i el seu copilot Björn Cederberg, s’adjudicaven el millor temps en la cronometrada inaugural de l’edició, celebrada a escassos metres de la rampa de sortida, mentre que els seus companys d’equip, el finlandès Hannu Mikkola i el suec Arne Hertz, començaven el ral·li amb mal peu en averiar-se-ls-hi el diferencial anterior a la recepció d’un salt. L’aparició de l’avaria en la recta final del tram, unit a la curta distància de la mateixa, només els suposava perdre 2 segons vers els seus companys d’equip, emperò els treballs de reparació que es van perllongar per més de mitja hora, els suposava arribar 11 minuts tard al següent control horari i rebre una penalització d’1 minut i 50 segons, fent-los caure fins la 164ena posició. 

Lasse Lampi i Pentti Kuukala, a bord d’un altre Audi Quattro A2, esdevenien els tercers classificats després d’aquest primer tast, empatant a temps amb el Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i a 6 segons dels líders provisionals suecs.

Obligats a escalar posicions assumint riscos, el pilot finlandès i el navegant suec es llençaven a l’atac i aquests s’imposen en les 3 següents proves especials, de poca corda cronometrada, compartint la victòria de tram en una ocasió amb els seus companys Stig Blomqvist i Björn Cederberg, que es mantenien així al capdavant de la taula per 8 segons de marge amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Un any més, Ouninpohja tornava a ser el primer repte amb entitat de l’etapa inaugural. Ari Vatanen i Terry Harryman, a bord d’un dels Opel Manta 400 oficials, aturaven el cronòmetre per davant de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i dels seus companys d’equip Henri Toivonen i Fred Gallagher, amb el què els autors del millor registre escalaven fins a la quarta posició en la taula general de temps, just per darrera dels seus companys de carpa. A disgust amb les reaccions en el tren anterior del seu Audi Quattro A2 en les recepcions dels nombrosos salts de tan emblemàtica especial, Stig Blomqvist i Björn Cederberg concedien 7 segons a Markku Alén i Ilkka Kivimäki i el marge dels líders es reduïa fins a la mínima expressió, és a dir 1 segon.

En la següent prova especial, la sisena, Markku Alén i Ilkka Kivimäki aconseguien batre per 5 segons el registre de Stig Blomqvist i Björn Cederberg i els locals de Lancia assolien la primera posició provisional per 4 segons de coixí, un marge que davant la inseguretat que provocava a la formació sueca les reaccions del seu Audi, aniria “in crescendo” amb la caiguda de la llum natural, unida a l’adjudicació de dues victòries de tram per part de la parella finlandesa de Lancia.

Els tercers tenors de la prova, Hannu Mikkola i Arne Hertz, s’imposaven en 3 proves especials d’aquesta segona meitat d’etapa, assolint així un total de 6 victòries parcials al llarg de les 11 cronometrades de l’escull, un rendiment que si bé només els permetia recuperar 18 segons en relació als primers classificats de la taula, si que els portava a escalar fins a la setena posició a 1 minut i 33 segons dels líders al terme de la jornada inaugural.

Privats de potència i de tracció integral, Henri Toivonen i Fred Gallagher feien valdre de les seves mans per mantenir-se en posicions de podi gràcies a acumular 1 victòria de tram, compartida amb Hannu Mikkola i Arne Hertz en la penultima prova especial, així com 1 segon, 1 tercer i 5 quarts temps escratx al llarg d’aquesta primera etapa, accedint al parc tancat de Jyväskylä de quarts d’1 de la matinada a 24 segons del lideratge de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i a 7 segons de la segona posició d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Els seus companys d’equip Ari Vatanen i Terry Harryman, restaven a les portes de les posicions de podi a 15 segons del seu temps, precedint a la seva vegada un grup de 4 Audi Quattro A2 encapçalat per l’empat entre Per Eklund i Ragnar Spjuth i Lasse Lampi i Pentti Kuukkala i tancat per la unitat oficial de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, qui eren vuitenes a 1 minut i 47 segons dels líders, i per tant 14 segons per darrera de Hannu Mikkola i Arne Hertz, després d’haver patit problemes amb el seu tren anterior en caure la nit. Un conjunt de cotxes sortits d’Ingolstadt que desitjava que l’endemà arribessin les precipitacions per tal de poder treure profit de la seva tracció integral.

Pentti Airikkala i Juha Piironen, que havien estat fitxats per Lancia per a l’ocasió donada la negativa de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer a participar a la ronda finlandesa, eren novens afligits per tot un seguit de problemes de motor en el seu 037, si bé aquests aconseguien precedir els debutants Toyota Celica TwinCamTurbo de Björn Waldegård i Hans Thorszelius i de Juha Kankkunen i Staffan Petterson respectivament.

En passar 10 minuts de les 7 del matí del dissabte 27 d’agost de 1983, la primera de les 135 formacions que restaven en actiu en la prova iniciava la segona etapa del ral·li, un bucle Jyväskylä-Jyväskylä que es desenvolupava en sentit antihorari cap al nord de l’epicentre de la prova, aplegant un total d’11 proves especials cronometrades de 89,71 km distància. 

A primera hora del dia aquest era assolellat, però a mesura que avançaven les hores, els núvols s’anaven compactant i les pluges començarien a fer acte de presència sobre la regió per la qual es celebrava el ral·li, per a joia de la parròquia Audi. 

En el terreny estrictament esportiu, els ajustaments que Stig Blomqvist i Björn Cederberg havien demanat als seus tècnics en arribar al parc tancat en les suspensions del seu Quattro A2, donaven els seus fruits i aquests s’imposaven en les 3 primeres proves especials del programa per davant dels seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz, amb qui compartien la victòria de tram en el tercer d’ells. 

Un excel·lent rendiment que si bé no donava cap canvi de posicions, si que deixava els suecs a 4 segons del lideratge de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i els nòrdics a 1 minut i 23 segons. Amb un segon millor temps ex-aequo i un tercer registre, Michèle Mouton i Fabrizia Pons posaven la cirereta a l’equip comandat per Roland Gumpert en aquests primers compassos sabatins, alhora que les pilots marcaven distàncies amb els seus perseguidors, llurs Celica TCT començaven a mostrar símptomes de feblesa, sobretot en les exigides suspensions.

Hannu Mikkola i Arne Hertz s’imposaven en solitari en la quarta prova especial, 1 segon per davant d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg, i aquests últims accedien a liderar la classificació provisional per idèntic marg amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

De fet les dues formacions de la firma bavaresa de les 4 anelles, s’imposaven en totes les especials de la segona etapa, amb 7 victòries de tram per a Stig Blomqvist i Björn Cederberg i 5 per a Hannu Mikkola i Arne Hertz i els primers retornaven al parc tancat de Laajavuori, a les afores de Jyväskylä, a quarts de 3 de la tarda al capdavant de la taula per 55 segons de marge amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Entretant, en la penúltima prova especial matinal, Henri Toivonen i Fred Gallagher s’envirollaven i patien una lleugera sortida de pista, a conseqüència de la qual els homes d’Opel concedien la tercera posició als seus companys d’equip Ari Vatanen i Terry Harryman, qui feien cap al reagrupament de final d’etapa a 1 minut i 16 segons dels líders i per només 1 segon de marge amb Hannu Mikkola i Arne Hertz, qui per tant en la segona meitat d’etapa havien aconseguit recuperar 3 posicions. En una classificació molt compactada, els suecs Per Eklund i Ragnar Spjuth eren cinquens a 2 segons de l’Audi oficial de la parella nòrdica, mentre que els finlandesos Lasse Lampi i Pentti Kuukkala eren sisens 4 segons més avall.

Després de descansar durant 84 minuts, el just i necessari per a que els pilots poguessin dinar, a 2 quarts de 4 en punt de la tarda s’iniciava la tercera etapa del programa, la qual discorria cap al sud de Jyväskylä fins anar a trobar Kalpalinna, punt en el que s’hi establia un nou reagrupament a manca de 5 minuts per a 3 quarts d’11 de la nit per als primers equips participants dels 112 que restaven en cursa. Un desplaçament que es realitzava a través de 12 proves especials cronometrades, la primera de les quals es disputava pel centre de la ciutat sobre una superficie mixta, i que afegien 131,18 km competitius al rutòmetre.

Hannu Mikkola i Arne Hertz esdevenien els amos i senyors d’aquesta tercera etapa, doncs els nòrdics s’imposaven en totes i cadascuna de les especials cronometrades del programa tret de la penúltima, en la que el registre més baix corresponia a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui tanmateix prèviament havien aconseguit igualar el temps dels pilots d’Audi en la sisena prova especial del bucle. 

Amb la primera de les victòries de tram aconseguides, Hannu Mikkola i Arne Hertz esborraven l’infim marge que els hi portaven Ari Vatanen i Terry Harryman, immiscint-se així en les posicions d’honor en detriment dels pilots d’Opel, mentre que al terme del quart tram post meridional, segona passada per Ouninpohja, aquests es feien amb la segona posició del Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, restant encara a 48 segons d’Stig Blomqvist i Björn Cedeberg.

Alhora, en aquesta segona passada per Ouninpohja, Lasse Lampi i Pentti Kuukala patien una punxada i els finlandesos de l’Audi privat s’acomiadaven així de les primeres posicions en endarrerir-s’hi per més de 3 minuts i mig. Una segona punxada consecutiva, patida en la següent prova especial de l’etapa i vint-i-setena en el còmput global del ral·li, deixava als pilots fora de les 10 primeres posicions. 

Sense abandonar la cinquena prova especial de l’etapa, Michèle Mouton i Fabrizia Pons tenien un conat d’incendi en la seva unitat oficial arran d’una fuita de carburant en una pipa. La parella es veia obligada a aturar-se i sufocar les flames llençant-hi terra, una gran pèrdua de temps que enviava a les pilots 31 posicions més avall a la taula, a gairebé 26 minuts dels seus companys líders. Un incident que amoïnava especialment a Roland Gumpert, doncs les altres dues unitats oficials de la marca bavaresa havien resportat fuites de carburant en els seus respectius Quattro A2. 

El cúmul d’aconteixements negatius entre els dos Audi, privat i oficial, així com la sanció de 40 segons rebuda en la unitat que pilotaven Per Eklund i Ragnar Spjuth per retard sobre el control horari, diluïen el grup que perseguia la quarta posició, deixant als dos Opel Mantan 400 pràcticament en solitari.

Avesats a les victòries de tram, Hannu Mikkola i Arne Hertz veien recompensada la seva tenacitat i els nòrdics superaven als seus companys d’equip líders just en la darrera prova especial de l’etapa, amb el què el pilot finlandès i el copilot suec accedien al reagrupament de Kalpalinna a quarts d’11 de la nit en primera posició per tan sols 1 segon de marge amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Markku Alén i Ilkka Kivimäki es mantenien en tercera posició a 44 segons dels líders, gràcies al seu saber fer sota la pluja que tan poc favorable era per al seu lleuger Lancia 037 de propulsió, sistema que també empraven els pesants Opel Manta 400 d’Ari Vatanen i Terry Harryman i de Henri Toivonen i Fred Gallagher, quarts i cinquens a 1 minut i 45 segons dels líders i amb 1 segon de separació entre ells.

La neutralització de Kalpalinna era de tan sols 80 minuts, amb el què a la mitjanit del diumenge 28 d’agost s’iniciava la quarta etapa del programa. Per davant els 84 equips participants que restaven en cursa tenien 106,48 km cronometrats al llarg d’11 proves especials, les quals conduïen a la caravana del ral·li fins a Jämsä. 

Henri Toivonen i Fred Gallagher s’imposaven en la primera prova especial de l’etapa i aquests es feien amb la quarta posició dels seus companys d’equip, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz elevaven fins a la desena de segons el seu marge en vers als seus companys Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

Malauradament per als líders, en la segona prova especial de la quarta etapa, una nova avaria els obligava a tornar a remuntar. Un suport del motor del seu Quattro A2 es trencava, generant un gran volum de vibracions en el compartiment del propulsor que desencaixava el col·lector d’escapament, amb la conseqüent pèrdua del turbo. Stig Blomqvist i Björn Cederberg recuperaven així la primera posició de de la taula provisional per 19 segons de marge amb els seus companys d’equip, mentre que en relació a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, aquest forat esdevenia de 30 segons.

Pitjor els hi anava aquesta segona especial dominical a Ari Vatanen i Terry Harryman, un semi eix del seu Opel Manta 400 es trencava i el seu cotxe no avançava amb una sola roda motriu, obligant-los a abandonar el ral·li. 

Henri Toivonen i Fred Gallagher eren l’altra cara de la competició per als de Rüsselsheim en aquells compassos de la prova, doncs la parella s’imposava consecutivament en les cinc primeres proves especials de l’etapa i aquests es situaven a uns 20 segons de l’aferrissada lluita per la segona posició que mantenien Hannu Mikkola i Arne Hertz amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki. 

Per desgràcia de tothom, la ratxa es va veure interrompuda mentre es desenvolupava la sisena prova especial de l’etapa, quan una avaria en la bomba d’oli provocava el trencament del motor del coupé alemany i per tant l’altra parella finlandeso-britànica de la formació germànica, se n’anava precipitadament cap a casa.

Amb els dos Opel Manta 400 fora de competició, els Audi tornaven a recuperar el protagonisme, d’una banda els suecs Per Eklund i Ragnar Spjuth, ja força més fets al pilotatge del cotxe bavarès i hereus de la quarta posició, aconseguien la seva primera victòria de tram en solitari en la sisena prova especial, mentre que els seus compatriotes Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’imposaven en tres dels cinc trams que restaven per celebrar-se abans d’arribar al reagrupament de Jämsä, un d’ells ex-aequo amb els seus dos principals perseguidors, és a dir Hannu Mikkola i Arne Hertz i Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Amb una altra victòria de tram per a Hannu Mikkola i Arne Hertz en la darrera cronometrada de l’etapa, els nòrdics aconseguien entrar a Jämsä a 24 segons dels seus companys d’equip líders i per 13 segons d’avantatge amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui al llarg de la nit, gràcies a que la grava es mantenia més compacta, mantenien alta la pressió sobre els seus dos predecessors. Per Eklund i Ragnar Spjuth eren quarts a 2 minuts i 10 segons dels líders, mentre que afavorits per les baixes, Pentti Airikkala i Juha Piironen tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 7 minuts i 19 segons dels líders, amb gairebé 3 minuts de marge sobre el Toyota Celica TCT de Juha Kankkunen i Staffan Petterson.

Les distàncies tan curtes entre els 3 inquilins de les posicions provisionals de podi, era el que conferia un gran interès per als darrers 32,64 km cronometrats del programa, corresponents a les 5 proves especials de la cinquena i última etapa, doncs ningú podia regalar res, ni tampoc es podien dictaminar ordres d’equip per afavorir a cap dels dos equips d’Audi. La primera de les 72 formacions que restaven en actiu, prenia la sortida del parc tancat de Jämsä a 2 quarts de 8 del matí, per tal d’arribar de nou al balneari de Laajavuori a 1 quart i mig d’11 del matí del mateix diumenge 28 d’agost, moment en el que l’edició es donaria oficialment per conclosa amb la pertinent cerimònia del podi.

Amb molta determinació, Hannu Mikkola i Arne Hertz sortien disposats a lluitar per la victòria i amb 4 victòries de tram consecutives en les 4 primeres proves especials del darrer escull, els nòrdics es feien amb la primera posició de la general provisional per 5 segons de marge amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg, un guany de posició que la parella ratificava amb una altra autoria del millor temps en la darrera cronometrada del programa. 

Per la seva banda, Stig Blomqvist i Björn Cederberg aconseguien batre en una d’aquestes 4 primeres proves especials a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que en 2 més els suecs empataven a temps amb els finlandesos de Lancia, amb el què amb 36 segons de marge entre ambdues formacions, i ja per darrera dels caps de sèrie de l’equip bavarès, els escandinaus relaxaven el seu ritme en els darrers 6,67 km cronometrats de l’edició, evidenciant que certes ordres d’equip si que existien, alhora que entregaven 19 segons al registre de Hannu Mikkola i Arne Hertz. 

Fins a 71 equips participants aconseguien completar els 472,63 km cronometrats del programa, però només una formació, la formada per Hannu Mikkola i Arne Hertz, pujava al graó més alt del podi en la protocolària cerimònia festiva que tenia lloc al balneari de Laajavuori a 1 quart i mig d’11 del matí del diumenge 28 d’agost de 1983. Els nòrdics resultaven ser els més ràpids i per tant els guanyadors de la prova, en completar el recorregut amb un temps final de 4 hores 23 minuts i 44 segons, registre que donava la setena victòria al pilot finlandès en la cita domèstica, quarta dins el calendari mundial. A 21 segons del temps dels guanyadors s’hi trobaven els seus companys d’equip, els suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg, qui un any més s’havien de conformar amb la segona posició i no poder marcar així la fita de ser la primera parella estrangera capaç de guanyar el Ral·li dels 1000 Llacs en el calendari mundial; doncs el pilot ja ho havia aconseguit el 1972 quan el campionat encara no exisitia i la cita era de l’Europeu de Ral·lis. Per la seva banda, Markku Alén i Ilkka Kivimäki tancaven el podi a 49 segons dels guanyadors.

En la categoria reservada als Grup A, és a dir turismes de serie millorats, els suecs Mikael Ericsson i Rolf Melleroth posaven a brillar les virtuts del seu Audi 80 Quattro sobre les pistes de grava finlandeses, i en imposar-se en les 6 primeres proves especials del recorregut, aquests es construïen un marge de 39 segons amb l’Opel Ascona dels locals Mikael Sündstrom i Jaakko Markkula.

En caure la nit la tendència virava en favor dels locals, qui establien el millor registre de la classe per 4 segons de marge en el setè repte cronometrat, mentre que una especial més enllà, la vuitena, els líders havien d’abandonar a causa d’un accident, deixant al capdavant de la taula a Mikael Sündstrom i Jaakko Markkula per 41 segons vers l’Audi 80 Quattro dels seus compatriotes Mika Arpiainen i Timo Hantunen.

De fet els nous líders de la categoria s’imposaven en les restants proves especials de la primera etapa i aquests entraven de matinada al parc tancat de Jyväskylä amb 51 segons de marge vers Mika Arpiainen i Timo Hantunen i 1 minut i 25 segons en relació l’Opel Ascona d’Olli Mertsalmi i Kauko Peltonen.

Amb l’arribada del nou dia, les dues primeres formacions classificades oferien un trepidant estira i arronsa de segons al llarg de les 3 primeres proves especials cronometrades, el qual deixava la classificació tal i com estava en el moment de sortir del parc tancat de Laajavuori, emperò una punxada patida en la quarta prova especial, feia perdre 58 segons als líders vers el temps guanyador de Mika Arpiainen i Timo Hantunen, i amb ells la primera plaça de la categoria als pilots de l’Audi 80 Quattro per tan sols 7 segons de marge.

La reacció de Mikael Sündstrom i Jaakko Markkula era immediata i contundent, i la parella s’imposava en les 3 proves especials següents per tal de recuperar la primera posició, si bé amb l’empitjorament de les condicions climatològiques, tan d’hora la recuperaven com la perdien. Mika Arpiainen i Timo Hantunen podien fer brillar sobre el terreny les virtuts de la seva tracció Quattro, i aquests feien entrada al reagrupament de migdia amb 11 segons de marge vers l’Opel Ascona de Mikael Sündstrom i Jaakko Markkula. Aliens a la lluita aferrissada dels dos primers classificats, Olli Mertsalmi i Kauko Peltonen eren tercers a 1 minut i 24 segons.

A la represa de la competició per a la tercera etapa, Mikael Sündstrom i Jaako Markkula s’imposaven en totes i cadascuna de les 11 proves especials que s’hi programaven, amb el què els pilots es feien amb la primera posició de la classe al terme de la tercera d’elles, per després d’un contra-temps que endarreria en més de 3 minuts a Mika Arpiainen i Timo Hantunen en la segona passada per Ouninpohja, accedir al reagrupament de final d’etapa a Kalpalinna amb 4 minuts i 1 segon de marge amb els seus compatriotes de l’Audi 80 Quattro. En la cronometrada següent a la segona passada per Ouninpohja, Päijälä, s’hi veia l’abandonament d’Olli Mertsalmi i Kauko Peltonen, amb el què els suecs Mats Holmbon i Joakim Petersson es feien amb el tercer lloc de la classe a bord d’un Opel Kadett GT/E, tancant la tercera etapa a 6 minuts i 59 segons dels primers classificats.

Tot i que el gran marge que existia entre els primers equips classificats de la classe poguès convidar a la relaxació, Mikael Sündstrom i Jaako Markkula seguien tivant fort i aquests s’imposaven en totes i cadascuna de les cronometrades que restaven en el programa de l’edició tret d’una, Onkemaki, en la que el millor temps corresponia precisament a Mika Arpiainen i Timo Hantunen, mentre que en 2 altres es produïa un empat entre els finlandesos de l’Opel amb els de l’Audi.

Així doncs, amb un domini aclaparador de la segona meitat del programa, Mikael Sündstrom i Jaako Markkula s’imposaven en l’edició entre els Grup A amb un temps de 4 hores 50 minuts i 47 segons i un marge final de 6 minuts i 32 segons amb Mika Arpiainen i Timo Hantunen, mentre que els suecs Mats Holmbon i Joakim Petersson tancaven el podi de la categoria a 9 minuts i 56 segons dels guanyadors.

La negativa de Walter Röhrl a participar en la prova finlandesa, així com la victòria que hi aconseguia Hannu Mikkola, permetia al pilot d’Audi passar a comandar la taula provisional del certamen de pilots per 18 punts de marge vers el pilot germànic de Lancia. Per la seva banda, Markku Alén veia com Stig Blomqvist li retallava 3 punts a casa, si bé el finlandès de Lancia mantenia un coixí d’onze punts vers el suec, alhora que s’acostava al seu cap de files.

Pilot	Punts
Hannu Mikkola	105
Walter Röhrl	87
Markku Alén	80

En el campionat de constructors, tot i el doblet, Audi només aconseguia retallar 4 punts vers Lancia, els quals es trobaven força acomodats en el lideratge amb 12 punts de marge vers els bavaresos de les quatre anelles. Opel per la seva banda afegia 9 punts al seu compte particular i es mantenia com la tercera marca en discòrdia del certamen.

Constructor	Punts
Lancia	110
Audi	98
Opel	70