Ral·li Argentina 2013

Cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dissabte 4 de maig de 2013 finalitzava el 33è Ral·li d’Argentina a la Villa Carlos Paz com l’escenari escollit per la organització per celebrar-hi la cerimónia conclusió. La cita sud-americana otorgava punts en els certamens reservats a pilots, constructors, mundial WRC-2 i WRC-3, malgrat tot només 34 equips formalitzaven la seva inscripció en el Campionat FIA, dels que 32 inciarien des de la rampa de sortida el dimecres 1 de maig de 2013 a la mateixa ciutat cordobesa, el camí cap un recorregut format per 14 proves especials cronometrades de 407,64 km de distància i que 24 equips participants aconseguirien completar.

El mateix dimecres 1 de maig al vespre, la Villa Carlos Paz era escenari d’una especial espectacle en la que la parella francesa de Volkswagen formada per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el crono més baix i anar-se’n a dormir com els primers líders de la prova amb 1,9 segons de marge vers els càntabres de Citroën Dani Sordo i Carlos del Barrio i 2,2 segons vers els companys d’aquests a la firma dels dos galons, els nou vegades campions mundials Sébastien Loeb i Daniel Elena.

L’etapa es complementava a partir de l’endemà dijous amb dos trams que es celebraven a doble passada cadascún, i que elevaven la distància cronometrada fins als 163,98 km. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia mantenien el seu liderat en imposar-se en la primera de les especials celebrades per les serres cordobeses, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena s’endarrerien per uns problemes de sub-viratge en el seu DS3 WRC i els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio confesaven no sentir-se a gust amb els reglatges del seu Citroën. El seu lloc a les places de podi les passaven a ocupar els finlandesos de Volkswagen Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i els de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Precisament aquests últims guanyaven la segona prova cronometrada de la jornada, el tram més llarg del ral·li, el que els hi donava pas a la segona posició provisional del ral·li seguits de prop pels seus companys d’equip Sébastien Loeb i Daniel Elena i a no massa distància dels líders que seguien sent Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Els provençals es topaven enmig de l’especial amb el Citroën DS3 WRC de Dani Sordo i Carlos del Barrio que circualva una mica més lent, el que els feia perdre una mica el ritme i uns quants segons, i es que el copilot càntabre perdia la concentració per culpa de la porta mal tancada i no cantava correctament una nota, en conseqüència els pilots patien una sortida de pista i el seu cotxe es revolcava pel voral, desencadenant en una pèrdua de la potència de la direcció assistida. En tot l’incident els espanyols perdien gairebé 7 minuts i mig i pràcticament tota opció a victòria i fins i tot a places de podi. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per la seva banda confesava no sentir-se a gust en l’especial i baixava fins la quarta plaça.

En la represa els pilots de Volkswagen van optar per compostos més tous que la competència donades les prediccions de pluja que oferien els serveis meteorològics. Els líders Sébastien Ogier i Julien Ingrassia encertaven amb l’elecció i s’imposaven en les dues segones passades pels trams mentre que per darrera seu Sébastien Loeb i Daniel Elena superaven als seus companys d’equip finlandesos en el primer tram del bucle i cedia 1,7 segons en el segon, amb el que s’arribava al parc tancat amb els dos Citroën separats per tan sols 1,8 segons, mentre que la diferència existent entre els de Volkswagen i els nona-campions mundials era de 16,3 segons. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, quarts classificats, es trobaven ja a 40,7 segons dels seus companys d’equip, si bé el seu coixí de temps vers el cinquè classificat era de gairebé 1 minut després de la baixa dels escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson en quan aquests trencaven un braç de la direcció i havien d’optar pel «superally».

La segona etapa del ral·li, formada novament per dues especials cronometrades que es celebraven a doble passada més una nova passada per la superespecial espectacle inaugural per tancar l’activitat competitiva, suposava afegir 165,74 km cronometrats al recorregut. Sébastien Loeb i Daniel Elena sortien disposats a atacar la primera plaça, i així ho anaven fent en tots els parcials del primer tram en quan anaven retallant segons als líders, peró en el darrer parcial, una errada de la parella franco-monegasca els feia perdre uns segons i donava el millor temps a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que incrementaven en 1,4 segons el seu marge.

En la segona especial sabatina l’errada venia de la mà de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia; una averia en el fre de mà enviava a la parella provençal fora dels límits de la pista, fent-los perdre 44 segons i caure fins la tercera posició provisional, just per darrera dels finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que els líders passaven a ser Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En sortir de les assistències, una punxada soferta per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la tercera especial del dia, repetició de la primera, donava pas a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia a la segona plaça de la provisional, on la parella de Volkswagen va preferir romandre tot i tenir carta lliure del seu director esportiu per intentar assaltar el liderat, cedint 10 segons suplementaris vers els líders en el quart i últim tram de la jornada.

D’altra banda en el transcurs d’aquest quart i últim tram del dia, es manifestava una averia electrónica en el Citroën DS3 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb el que la parella finlandesa perdia prop de 6 minuts i queia fins la sisena plaça provisional. El seu lloc al tercer graó del podi el passava a ocupar el pilot rus Evgeniy Novikov i la copilot austríaca Ilka Minor al volant d’un Ford Fiesta RS WRC del preparador britànic M-Sport, en quan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’havien d’aturar en aquest mateix tram a canviar una roda punxada.

L’especial espectacle que tancava la jornada, concebuda pel goig del públic local, deixava com a resultat el primer escratx al ral·li per part de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que d’aquesta manera escurçaven distàncies vers el darrer graó del podi fent entrada al parc tancat de Villa Carlos Paz a 2 minuts i 51,5 segons dels líders. Els seus companys d’equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia completaven la jornada a 39,8 segons dels líders, mentre que Evgeniy Novikov i Ilka Minor es trobaven a 2 minuts i 43,3 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

La tercera i última jornada del ral·li comptava novament amb dos trams a doble passada i si bé la distància total cronometrada es reduia fins als 77,92 km, la dificultat revertia en haver-los d’afrontar sense assistències i el principal punt d’ineterés es trobava en la lluita per la tercera plaça. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en la primera especial dominical, peró malgrat que Evgeniy Novikov i Ilka Minor hi competien en mode «enllaç» en no activar-se el mode «tram» en la seva centraleta electrònica, els de M-Sport només cedien 9 dècimes de segon i conservaven la tercera plaça.

En la segona especial Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila repetien autoria d’escratx, peró el temps que retallaven als seus precessors continuava sent insfucient. En la segona passada per Mina Clavero – Giulio Cesare, tercer tram cronometrat, pilots de Volkswagen i de M-Sport repetien les posicions de la primera passada, peró en aquesta ocasió els finlandesos retallaven 8,3 segons a la parella russo-austríaca, amb el que els de la marca germànica finalment aconseguien el seu objectiu de pujar a posicions de podi.

En el Power Stage que tancava el ral·li, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila mantenien la seva plenitud aconseguint-hi el millor registre per davant dels seus companys d’equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aixecaven el peu de l’accelerador en els darrers metres per tal de permetre que els seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi sumessin 1 punt extra en aconseguir el tercer millor registre.

Completades les 14 proves especials que conformaven el programa, Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven per vuitena edició mundialista consecutiva a la cita argentina en aturar el cronómetre en un temps de 4 hores 35 minuts i 56,7 segons, sent alhora la seva última victòria al mundial. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, sabedors que els seus rivals no competirien en més proves del mundial fins al Ral·li d’Alsàcia, pensaven en clau de campionat i romanien en la segona plaça sense arriscar, evaluant-la com una victòria pensant en clau de campionat, completant el recorregut a 55 segons dels guanyadors. El podi argentí el tancaven els seus companys d’equip, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 2 minuts i 8 dècimes de segon de la primera posició.

En el campionat WRC-2 el pilot qatarí Abdulaziz Al-Kuwari i el seu navegant irlandès Killian Duffy van deixar palesa la superioritat mecànica del seu Ford Fiesta RRC, en essència un WRC capat en prestacions, en quan els pilots s’imposaven en tots i cadascún dels trams que es celebraven per la serra cordobesa tret de l’últim, en el que el millor temps era pel peruà Nicolás Fuchs i el local Fernando Mussano, autors també del millor temps en la segona passada per l’especial espectacle. En la passada inaugural per Branca Unico el millor registre era pels argentins Marcos Ligato i Rubén Garcia.

Amb aquesta victòria aconseguida amb més de 13 minuts de marge, el pilot Abdulaziz Al-Kuwari passava a liderar la provisional del campionat superant en dos punts al peruà Nicolás Fuchs, que comptava en el seu haver amb una participació més al campionat.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier comptava ja amb tres victòries i dues segones posicions en les 5 cites celebrades fins al moment, amb el que el pilot de Gap es marxava en la taula provisional del certamen. Sébastien Loeb per la seva banda, s’emportava la seva segona victòria i desplaçava al seu company Mikko Hirvonen del sub-campionat provisional.

En constructors, Volkswagen i Citroën marxaven de la Villa Carlos Paz amb el mateix botí de punts, amb el que el frec a frec entre les dues firmes pel campionat es mantenia ben viu. Per darrera les distàncies s’accentuaven, i si bé M-Sport perdia cada cop més el contacte amb les dues marques precessores, el coixí de punts que obtenia vers els altres equips privats era major.