Atenes era escenari el dimecres 3 de juny de 1992 de la cerimònia de clausura del 39è Ral·li Acròpolis, sisena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat pels certàmens de pilots, marques i mundial de producció, portava fins a 84 equips a formalitzar-hi oficialment la seva inscripció. Tots els equips inscrits van ser presents a la rampa de sortida, ubicada a la capital grega també, el diumenge 31 de maig, per a partir de llavors començar a afrontar un recorregut format per 40 especials de 564,06 km cronometrats. 39 dels equips participants aconseguirien completar la prova.
La primera etapa del ral·li constava de només 5 trams amb una distància cronometrada de 64,13 km, els quals servien per conduir als participants des d’Atenes fins a Delfos, epicentre de la regió en el que el ral·li es desenvolupava. Els francesos de Martini Racing Didier Auriol i Bernard Occelli no deixaven marge als dubtes en quan aconseguien el millor temps tots i cadascun dels 5 primers trams cronometrats de la prova.
Armin Schwarz i Arne Hertz amb 3 segons millors temps i 2 tercers millors registres es classificaven des d’un bon principi en una sólida segona posició, gràcies en bona part al seu dorsal número 10 de la porta; mentre que per darrera seu s’establia una lluita per la darrera plaça de podi entre el Toyota Celica Turbo 4WD dels seus companys finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki i el Ford Sierra RS Cosworth 4×4 dels italians Miki Biasion i Tiziano Siviero, lluita de la que en van sortir victoriosos els de Toyota després d’un estira i arronsa amb els de Ford.
Dos dels principals protagonistes del mundial i per tant favorits a victòria, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya i els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen, s’endarrerien substancialment en la tercera especial cronometrada del dia; els primers a causa de la degradació excessiva dels seus Pirelli cedien una mica més de mig minut, mentre que els segons es deixaven 15 segons vers els seus companys d’equip francesos en completar l’especial sobre la llanda. Per a més degràcia de la parella campiona mundial, el seu Lancia Delta HF Integrale es negava a arrancar en les assistències i feia 2 minuts tard al control horari, el que suposava una sanció d’1 minut i caure fins la novena posició provisional a 1 minut i 51 segons de la primera plaça.
Endreçant doncs la classificació en la primera neutralització de Delfos, Didier Auriol i Bernard Occelli eren primers classificats amb 29 segons de marge vers el Toyota d’Armin Schwarz i Arne Hertz. Markku Alén i Ilkka Kivimäki eren tercers a 32 segons dels líders, mentre que Miki Biasion i Tiziano Siviero ocupaven la quarta posició a 45 segons dels francesos. Els escocesos Colin McRae i Derek Ringer eren cinquens amb el Subaru Legacy RS i els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander superaven per 1 segon a Carlos Sainz i Luis Moya amb el Mitsubishi Galant VR-4 a 1 minut i 17 segons del millor temps acumulat fins llavors.
La segona etapa del ral·li la formaven un conjunt de 13 proves especials cronometrades de 186,06 km de distància llur origen i final es trobava a Delfos. Juha Kankkunen i Juha Piironen guanyaven la primera de les especials programades pel dilluns, mentre que la segona era guanyada pels líders provisionals els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli. Paral·lelament, en aquesta segona prova cronometrada els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero superaven amb el seu Ford Sierra RS Cosworth 4×4 als finlandesos de l’equip Toyota Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els quals acusaven sortir a pista en tercera posició, tal i com els hi estava passant als seus altres companys, Armin Schwarz i Arne Hertz, els quals sortien a pista en segon lloc i una especial més tard, la tercera, serien superats també per la parella transalpina de l’oval.
Tanmateix en aquesta tercera especial de la segona jornada Carlos Sainz i Luis Moya canviaven una mica el color en les autories d’escratxs, un canvi amb matisos, doncs el seu registre era ex-aequo amb els dos Lancia Delta HF Integrale de l’equip Martini Racing, equips que tornaven a empatar a l’escratx en la següent especial. Els pilots de Ford François Delecour i Daniel Grataloup contribuien amb aquest canvi de poders en imposar-se en la cinquena especial del dia, especial en la que Carlos Sainz i Luis Moya pujaven tres posicions de cop gràcies al segon temps escratx que hi sumaven, superant a les seves dues parelles companyes d’equip així com al Subaru Legacy RS de Colin McRae i Derek Ringer i assolint així el darrer calaix del podi provisional.
Amb la segona posició de Miki Biasion i Tiziano Siviero en el punt de mira, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien a continuació un escratx i un segon millor temps escratx, gràcies als quals els espanyols retallaven distàncies amb els transalpins, peró tot l’esforç seria en va quan en la vuitena prova especial cronometrada de la jornada, la més llarga de tot el ral·li, la parella espanyola era catapultada per una pedra amagada entre les roderes i el seu Celica Turbo 4WD era despedit uns metres avall pel voral fent unes voltes de campana anant a parar a un terraplè del que ja no en podrien sortir.
L’accident de la parella espanyola permetia a Juha Kankkunen i Juha Piironen accedir a les places de podi, els quals gràcies a imposar-se en quatre de les cinc proves especials cronometrades que restaven a la jornada en aquell moment, i classificar-se per davant de Miki Biasion i Tiziano Siviero en l’última especial del dilluns, aconseguien passar dels 39 segons que els separaven en el moment d’accedir a la tercera posició, fins als 5 segons de la neutralització de la segona etapa.
Altres baixes destacades d’aquesta segona etapa eren les dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, quan el seu Mitsubishi Galant VR-4 es quedava sense embragatge o la del finlandès Ari Vatanen, vencedor en les edicions de la ronda grega els anys 1980 i 1981, i el seu copilot suec Bruno Berglund en emmudir definitivament el motor boxer del seu Subaru Legacy RS.
Novament un bucle amb arribada i sortida de Delfos formava una etapa del ral·li, en aquest cas la tercera, i amb 12 cronometrades d’una distància de 163,63 km en el programa. Els dos equips de Toyota que restaven en actiu, empataven a l’escratx en la primera de les especials de la jornada, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen gràcies a dos escratxs consecutius en el segon i tercer tram cronometrat del dia, aconseguien prendre la segona posició al Ford Sierra RS Cosworth 4×4 de Miki Biasion i Tiziano Siviero.
A partir de llavors la parella finlandesa aconseguia encadenar 4 segons millors temps escratx, 2 per darrera dels britànics de Subaru Colin McRae i Derek Ringer i 2 més per darrera d’Armin Schwarz i Arne Hertz, retallar distàncies vers els seus companys d’equip, els quals s’esperonaven en la vuitena especial del dimarts per marcar-hi el millor temps i retornar les distàncies a pràcticament com les havien deixat a la sortida de Delfos.
Tanmateix en aquesta vuitena especial es va produir un incident força insòlit, tant que en els prop de 20 anys d’història que tenia per llavors el mundial de ral·lis, només s’havia produit en una ocasió al Ral·li de Portugal 1980; quan en el mateix revolt a manca de 4 km per finalitzar l’especial, els dos Toyota Celica Turbo 4WD que restaven en competició se sortien i queia un sobre de l’altre deixant a l’equip en blanc.
Retornant a la competició, Juha Kankkunen i Juha Piironen van mantenir un estira i arronsa amb els seus companys d’equip i líders provisionals Didier Auriol i Bernard Occelli en les especials que restaven de la tercera jornada, amb el qué el comput global de l’etapa es saldava amb 1 segon favorable a la parella francesa i per tant l’entrada al parc tancat es feia amb 1 minut i 51 segons de coixí vers els finlandesos. Miki Biasion i Tiziano Siviero per la seva banda, entraven a Delfos a 2 minuts i 46 segons de la parella líder, i si bé Colin McRae i derek Ringer van aconseguir marcar el millor temps en les tres darreres cronometrades del dimarts, la distància que separava els de l’òval amb els de la constelació de les Plèiades era proper al minut i mig, suficient com per afrontar la quarta i última etapa amb certa tranquilitat.
Els 150,24 km cronometrats al llarg de les 10 proves especials que constaven en el programa de la quarta jornada, servien per conduir els 45 equips participants que restaven en actiu des de Delfos fins a la capital nacional, Atenes, on l’Estadi Olímpic com manava la tradició, aguardava amb el seu podi. Didier Auriol i Bernard Occelli s’anotaven la primera de les cronometrades del quart dia de competició, mentre que Miki Biasion i Tiziano Siviero s’emportaven el primer escratx del ral·li en la segona compartint l’honor amb els britànics Colin McRae i Derek Ringer, que malgrat tot seguien intentant immiscir-se en les places de podi.
Juha Kankkunen i Juha Piironen s’adjudicaven la tercera de les especials programades en el retorn cap a Atenes, sent el restant de la jornada una constant pujada i baixada de segons, amb els 4 equips esmentats anteriorment rotant com els autors dels escratxs següents, peró sense que s’arribessin a intercanviar les posicions.
Sense arribar-se a produir l’errada doncs, Didier Auriol i Bernard Occelli feien entrada a l’Estadi Olímpic d’Atenes en primera posició, completant el recorregut programat del 39è Ral·li Acròpolis en 7 hores 12 minuts i 8 segons, mentre que els seus companys d’equip finlandesos hi invertien 1 minut i 29 segons més tenint en compte una sanció d’1 minut imposada en la primera jornada. Els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero tancaven el podi grec, el segon cas des de que eren pilots de Ford, a 2 minuts i 25 segons dels guanyadors.
En el campionat de producció, els locals «Stratissimo» i Tonia Pavli, amb una clara progressió de menys a més, arribaven a Delfos com els primers classificats entre els de categoria N4 amb 1 segon d’avantatge vers els espanyols Fernando Capdevila i Alfredo Rodríguez. Després d’un flirteig entre espanyols i grecs amb el liderat en els compassos inicials de la segona jornada, finalment els locals van aconseguir afermar-se en la primera posició, un liderat peró que es va esfumar en la darrera especial del dilluns, quan els grecs cedien 4 minuts en la especial i rebien 3 minuts i mig de penalització per retard en el control horari, beneficiant-se de tot plegat els belgues Grégoire de Mevius i Willy Lux.
Ja en la tercera etapa, els líders Grégoire de Mevius i Willy Lux van protagonitzar un estira i arronsa amb els seus més immediats perseguidors, novament el canari Fernando Capdevila i el madrileny Alfredo Rodríguez pel liderat de la classe, lluita en la que en arribar a l’equador de la jornada la parella espanyola en sortia victoriosa al volant del seu Ford Sierra RS Cosworth 4×4, si bé una penalització imposada en el darrer control horari de 6 minuts els hi impedia conservar la condició de líder en entrar al parc tancat.
Tot i que els espanyols queien a la segona posició provisional, retallar els més de 4 minuts de desavantatge que tenien amb els belgues Grégoire de Mevius i Willy Lux al llarg de la quarta etapa del ral·li els va ser impossible, i per tant la victòria va acabar anant a parar en mans del Nissan Sunny GTi-R que aquests pilotaven. Gràcies a la victòria, el belga passaven a liderar la provisional del campionat amb 20 punts, 6 més que Fernando Capdevila o 7 més que els diversos guanyadors en solitari de les rondes anteriors.
La tercera victoria que aconseguia Didier Auriol en la temporada, permetia al pilot de Montpeller situar-se a només 2 punts del liderat, posició a la que a partir de llavors passava a ocupar el seu company d’equip Juha Kankkunen, gràcies a comptar les seves participacions per podis. Pel que fa al pilot madrileny Carlos Sainz, el zero que s’emportava de lles terres gregues, li suposava no només perdre el liderat, sino baixar fins al 3r lloc provisional.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Juha Kankkunen |
62 |
|
Didier Auriol |
60 |
|
Carlos Sainz |
57 |
En el campionat de constructors Toyota perdia pistonada vers Lancia en trobar-se sense cap dels seus tres cotxes oficials en la línia d’arribada d’Atenes, i només sumant 4 punts gràcies al Celica GT-4 privat dels locals Jigger-Konstasntinos Stefanis. Ford sense fer massa soroll, acumulava ja tres podis i començava a pressionar al constructor nipó.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Lancia |
97 |
|
Toyota |
67 |
|
Ford |
60 |