Ral·li Acròpolis 1989

Sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dijous 1 de juny de 1989 finalitzava a Atenes el 36è Ral·li Acròpolis. La prova, iniciada el diumenge 28 de maig a Atenes, comptava amb 42 especials cronometrades, una d’elles mixta, que totalitzaven 589,51 km competitius que només foren superats per 40 equips participants dels 97 que s’havien inscrit i havien pres la sortida a la capital grega. La cita era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció.

Una especial espectacle de 4,47 km de distància sobre terra donava el tret de sortida al ral·li, en la que fins a 4 equips diferents van aconseguir marcar el mateix temps i per tant compartir el liderat de la prova. Es tractava dels campions del mòn Massimo Biasion i Tiziano Siviero, els pilots de Mitsubishi Ari Vatanen i Bruno Berglund així com els dos equips de Toyota formats pels finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen i els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

Des de la irrellevant especial espectacle, els equips es varen dirigir fins a Lagonissi, ciutat on es neutralitzava la primera etapa el diumenge al migdia, per ja el dilluns a primera hora del matí donar el tret de sortida als trams genuins que hom espera d’un ral·li. Didier Auriol i Bernard Occelli marcaven el primer escratx del dia, si bé el liderat passava llavors a estar en solitari en mans de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander però un segon escratx consecutiu de Didier Auriol i Bernard Occelli situava als francesos de Lancia al capdavant de la taula de temps.

En la quarta especial del ral·li, tercera del dia, la roda de recanvi del Lancia Delta Integrale de Didier Auriol i Bernard Occelli es va despendre del seu suport i accionava el curt-circuit, fent perdre als francesos uns segons d’or que permetien a Massimo Biasion i Tiziano Siviero, autors del millor crono en l’especial, passar a liderar la prova momentàniament i es que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es varen llençar a l’atac i gràcies al millor registre en la quarta cronometrada del dilluns, recuperaven la primera posició del ral·li.

Els suecs de Toyota però van mantenir la primera posició durant 4 proves cronometrades davant els atacs dels seus companys d’equip Carlos Sainz i Luis Moya així com de Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals després de la novena prova cronometrada del dia, aconseguien recuperar la condició de líder del ral·li amb el seu quart escratx. Una especial més tard, immersos en el duel per la primera posició, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es van veure obligats a abandonar el ral·li quan el motor del seu Celica GT-4 s’incendiava el que permetia a Didier Auriol i Bernard Occelli retornar a Lagonissi en primera posició amb un marge d’1 minut i mig vers el Mitsubishi Galant VR-4 d’Ari Vatanen i Bruno Berglund, 1 minut i 41 segons amb Massimo Biasion i Tiziano Siviero i 1 minut i 59 segons en relació a Carlos Sainz i Luis Moya.

Els britànics Jimmy McRae i Rob Arthur, cinquens classificats, es trobaven ja a gairebé 4 minuts dels líders i força distanciats de la lluita per les primeres posicions si bé havien de controlar a Juha Kankkunen i Juha Piironen, classificats a 24 segons dels pilots dels tres diamants vermells a causa d’una punxada que els havia fet perdre 1 minut.

A la baixa de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander cal sumar també la dels belgues Patrik Snijers i Dany Colebunders, quan el motor del seu Toyota Celica GT-4 patrocinat per la tabaquera Bastos, es trencava en la mateixa cronometrada en la que ho feia el dels oficials de la marca nipona.

Dimarts a primera hora del matí els 72 equips que restaven en competició es disposaven a afrontar la tercera etapa, la qual conduiria a la caravana del ral·li fins a Kamena Vourla a través de 15 trams cronometrats de terra i 1 de mixte. L’etapa va servir per veure de nou a Juha Kankkunen i Juha Piironen lluitant pels millor temps en tram, totalitzant un total de 7 dels 16 possibles, el que permetia als excampions mundials finlandesos acostar-se a posicions de podi. Els Juha no es van quedar sols, ja que els seus companys d’equip Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien sumar-ne tres més, donant fe que els Toyota eren uns cotxes a tenir en compte sobre terra.

Peró el punt calent de la taula es trobava en la lluita que estaven mantenint Didier Auriol i Bernard Occelli amb Massimo Biasion i Tiziano Siviero per la primera posició un cop que Ari Vatanen i Bruno Berglund, amb problemes amb el el turbo del seu Galant VR-4 es van veure obligats a abandonar la prova al poc de passar l’equador de l’etapa. En la desena prova cronometrada del dia, els líders colpejaven contra una roca amb la seva roda posterior malmetent la suspensió, l’incident va costar uns dos minuts als francesos i la primera posició que passava a ser pels seus companys d’equip italians.

Les distàncies entre els dos equips Lancia mai van arribar a ser molt abultades pel que Didier Auriol i Bernard Occelli recuperaven la primera posició per un sol segon quan faltaven dues especials per acabar la jornada. La reacció dels campions mundials italians, Massimo Biasion i Tiziano Siviero, no es va fer esperar, que amb els dos últims escratxs recuperaven la condició de líders en la primera d’elles i amb el segon aconseguien arribar a la neutralització de l’etapa amb 15 segons de marge.

D’altra banda en la última especial cronometrada del dia Carlos Sainz i Luis Moya trencaven un palier del seu Toyota Celica GT-4, el que els feia perdre de cop 2 minuts i 41 segons en relació a Massimo Biasion i Tiziano Siviero. Si bé els espanyols es mantenien en tercera posició provisional, la jove parella de Toyota perdia pràcticament tota opció a victòria, ja que a la neutralització de Kamena Vourla arribaven amb 3 minuts i 17 segons dels italians.

La quarta i última etapa es celebrava el dimecres des de les 7 del matí, fins a quarts de nou del vespre, moment en que s’esperava l’arribada dels participants a l’Estadi Olímpic provinents del centre de la Península Helènica. L’averia de Carlos Sainz i Luis Moya en la última prova cronometrada del dimarts, va convertir la última etapa en un tràmit, ja que Claudio Lombardi, màxim responsable de l’àrea esportiva de Lancia, va ordenar als seus pilots que respectessin les posicions aconseguides en aquell moment. A més a més, per a més alleujament de Massimo Biasion i Tiziano Siviero, van aparèixer uns problemes mecànics en el Lancia Delta Integrale de Didier Auriol i Bernard Occelli que els feien perdre de l’ordre d’un minut vers els seus companys d’equip italians.

Juha Kankkunen i Juha Piironen començaven l’etapa marcant 4 escratxs consecutius, el que els situava per davant dels italians del Jolly Club Alex Fiorio i Luigi Pirollo i molt a prop dels seus companys d’equip Carlos Sainz i Luis Moya. Els pilots de l’equip satèl·lit de Lancia responien amb la mateixa moneda, marcant 4 escratxs consecutius, veient entretant com tant Carlos Sainz i Luis Moya com Juha Kankkunen i Juha Piironen abandonaven la prova amb els xassís dels seus respectius Celica GT-4 partits en la cinquena i setena cronometrada del dia respectivament. Un incident díficil de pair per a un equip que s’havia començat a llorejar en el mundial en la duresa de les cites africanes.

Els dos abandonaments dels homes de Toyota, deixava a tres Lancia Delta Integrale al capdavant de la taula de temps, que sense gaire més espai per a les sorpreses arribarien a Atenes amb Massimo Biasion i Tiziano Siviero al capdavant seguits de Didier Auriol i Bernard Occelli i Alex Fiorio i Luigi Pirollo. Els campions mundials en vigència, completaven les 42 especials cronometrades amb un temps total de 7 hores 31 minuts i 43 segons, 1 minut i 58 segons per davant dels seus companys d’equip francesos i 3 minuts i 31 segons d’avantatge vers els seus compatriotes del Jolly Club.

En producció els belgues Gregoire de Mevius i Willy Lux semblaven dirigir-se cap a una nova victòria en la temporada quan els pilots de Mazda figuraven en desena posició absoluta en la darrera jornada de competició, peró els belgues es veien de sobte obligats a abandonar la prova per una averia en les suspensions del seu 323 4WD, deixant la victòria en safata als japonesos amb Mitsubishi Kiyoshi Inoue i Satoshi Hayashi, que aconseguien així la seva primera victòria de la temporada i totalitzar 16 punts en el campionat. Malgrat el zero que sumava Gregoire de Mevius, el belga es mantenia al capdavant de la provisional gràcies a l’absència d’Alain Oreille a qui superava per un sol punt.

Massimo Biasion compatbilitzava les seves participacions en el campionat del món de ral·lis de 1989 per victòries, pel que el pilot vicentí aconseguia en la seva quarta aparició al mundial de 1989 totalitzar 80 punts, 30 més que el seu company d’equip francès i guanyador a l’anterior ronda, Còrsega, Didier Auriol. El segon tercer lloc que aconseguia Alex Fiorio en la campanya, permetia al pilot italià situar-se en la tercera posició provisional a força distància però dels seus predecessors.

En la taula reservada als constructors, el progrès de Lancia era immillorable amb 5 victòries sobre 5 possibles, el que permetia a la marca turinesa sumar un total de 100 punts. Toyota, que tot i desplaçar fins a 3 cotxes oficials a Grècia es quedava un cop més amb el seu compte a zero, perdia terreny amb els seus hipotètics rivals sense aconseguir desenganxar-se de BMW que seguien traient rendiment als bons resultats obtinguts a Còrsega i Portugal.