Ral·li Acròpolis 1983

El dijous 2 de juny de 1983 finalitzava a l’Estadi Olímpic d’Atenes el 30è Ral·li Acròpolis, sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis. La prova, iniciada als peus de l’Acròpolis de la capital grega el dilluns 30 de maig, constava de 46 especials cronometrades, 2 d’elles sobre asfalt i unes altres tantes de terreny mixte, sent les restants sobre terra, totalitzant 843,30 km de lluita contra el cronòmetre. La llista d’inscrits s’elevava fins a 137 equips dels que 120 van passar les proves tècniques protocolàries i poder iniciar així el dur recorregut que només seria completat per 36 participants.

De camí a la primera especial cronometrada de les 15 que composaven la primera etapa, l’equip Audi rebia un important revés, quan Michèle Mouton i Fabrizia Pons, guanyadores de l’anterior edició de la cita grega, alertaven per ràdio als seus mecànics que havien patit un accident. Immediatament un equip de mecànics intentaven reparar el seu Quattro A2, peró quan ho aconseguien ho feien fora del màxim permés de retard pel que la parella franco-italiana es trobava fora de competició.

La primera cronometrada era una especial llarga de 42,17 km de distància sobre terra i en la que les punxades van ser un problema comú entre diversos pilots, com va ser el cas dels favorits a victòria Hannu Mikkola i Arne Hertz. En ella els italians Attilio Bettega i Maurizio Perissinot van sorprendre a propis i aliens en marcar el millor temps, no només per tractar-se d’un Lancia 037 sobre terra, sinó perque els transalpins afrontaven la cronometrada en tretzena posició, enmig del núvol de pols dels pilots que el precedien.

Malhauradament els italians patien una punxada en la segona especial del ral·li i cedien la primera posició als seus companys d’equip alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer si bé el millor temps a la especial era per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els quals passarien a liderar la prova a partir de la tercera prova cronometrada, amb el que els tres equips oficials Lancia havien rotat per la primera posició del ral·li en les tres primeres cronometrades.

Per llavors els dos equips d’Audi que restaven en competició van reaccionar i van començar a escurçar distàncies marcant els escratxs, si bé el liderat tornava a estar en mans de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer a partir de la novena especial cronometrada, no va ser fins la dotzena prova del dia en que per fi el liderat anava a parar a mans d’un pilot Audi, concretament Hannu Mikkola i Arne Hertz.

La parella escandinava de les quatre anelles a partir de la tercera prova cronometrada havien decidit treure les Michelin oficials i muntar en el seu Quattro A2 les Kleber que portava l’equip semioficial dels austríacs Franz Wittmann i Kurt Nestlinger, amb aquests pneumàtics molt més ressistents i que ja havien muntat en el passat, l’Audi es va mostrar menys vulnerable a les punxades i els pilots van començar a marcar uns molts bons registres, peró no va ser fins la dotzena prova cronometrada en la que Hannu Mikkola i Arne Hertz van materialitzar l’assalt a la primera posició traient profit de les intenses plujes que queien en aquell moment. Els per llavors líders Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s’envirollaven en un revolt i els neteja-parabrises del Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki no funcionaven, perdent suficient temps com per deixar en primera posició l’Audi del seu màxim rival al campionat.

Més endavant Markku Alén i Ilkka Kivimäki van haver de disputar uns 10 km cronometrats sobre la llanda a causa d’una punxada i Walter Röhrl i Christian Geistdörfer van haver de passar certes dificultats en el seu pilotatge a causa d’una suspensió mal reglada, el que va facilitar que al terme de la primera jornada, a quarts d’onze de la nit a Kalambaka, l’Audi de Hannu Mikkola i Arne Hertz i el de Stig Blomqvist i Björn Cederberg ocupessin la primera i la tercera posició respectivament, mentre que la segona, quarta i cinquena posició provisional era pels Lancia 037 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, Markku Alén i Ilkka Kivimäki i d’Attilio Bettega i Maurizio Perissinot respectivament.

L’endemà dimarts a les 9 del matí es donava la sortida a la segona etapa del ral·li, una de les més llargues i més dures en la història de l’Acropòlis que acabaria a quarts d’una de la matinada del dijous a Lagonissi, després de celebrar-se 16 proves cronometrades de 312,33 km de distància total. Stig Bloqmvist i Björn Cederberg es varen llençar a l’atac en els primers compassos del dia, el que permetia a la parella sueca d’Audi aconseguir un total de 3 escratxs en els 4 primers trams celebrats i la segona plaça provisional per darrera dels seus companys d’equip Hannu Mikkola i Arne Hertz, sent especialment important el que els pilots aconseguien en la tercera cronometrada de la jornada, Neraida, de 52,68 km de distància contra el cronómetre i on els escandinaus es feien amb el segon lloc.

Però els fantasmes de la fiabilitat dels Audi tornaven quan els suecs esperaven en un control horari. Una petita fuita de combustible causava un conat d’incendi en el seu cotxe, però per sort aquest es va extingir ràpid, aflorant un nou problema, la direcció del seu Quattro A2 estava trencada. Dins l’infortuni, Stig Blomqvist i Björn Cederberg semblaven tenir la sort del seu costat, ja que aquest incident passava en un punt en el que hi havia prou temps per les assistències i els seus mecànics aconseguien fer les reparacions pertinents per evitar l’abandonament del seus pilots, que pagaven el preu de baixar fins la sisena posició provisional per darrera de l’Opel Manta 400 d’Ari Vatanen i Terry Harryman a causa de les penalitzacions per retard.

Més entrada la jornada, Stig Bloqmvist i Björn Cederberg perdrien encara una plaça més en trobar-se pilots més lents que ells en pista que eren pràcticament impossibles de rebassar, beneficiant l’altra parella d’Opel formada pel finlandès Henri Toivonen i el seu copilot britànic Fred Gallagher. Timo Salonen i Seppo Harjanne es veien obligats a abandonar el ral·li quan a les acaballes de la jornada trencaven per segona vegada la caixa de canvis del seu Nissan 240 RS.

Ja en la penúltima especial cronometrada de l’etapa dues punxades sofertes per Ari Vatanen i Terry Harryman, permetien als seus companys d’equip Henri Toivonen i Fred Gallagher arrebatre la seva cinquena posició provisional, mentre que Attilio Bettega i Maurizio Perissino havien d’avisar dues vegades per ràdio a l’helicòpter d’assistències per dues punxades, en la primera ocasió el pilot italià trencava el gat, mentre que en la segona, les presses per marxar havien fet oblidar a la parella transalpina agafar una roda de recanvi.

Amb res a perdre i molt a guanyar, Stig Blomqvist i Björn Cederberg van sortir de Lagonissi dimecres el vespre disposats afrontar la darrera jornada, que es celebrava pel Peloponès, amb la pressió del seu turbo a 2 bars, maniobra amb la que el seu Audi Quattro A2 rendia fins a 420 CV. L’Audi esdevenia una bèstia dificil de domar i que exigia un pilotatge exquisit, doncs les pèrdues de tracció o virolles eren freqüents donada la enorme potència que entregava. Mentrestant pel bàndol de Lancia, els italians decidien treure el filtre de l’aire al 037 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer per tal de que els pilots alemanys poguessin pressionar a Hannu Mikkola i Arne Hertz, els líders de la prova.

Poc després d’iniciar-se la última etapa del ral·li, en la primera cronometrada de fet, Henri Toivonen i Fred Gallagher causaven baixa de la cita en patir una sortida de pista amb el seu Opel Manta 400 i colisionar contra un arbre, l’accident beneficiava a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, que sense començar a suar ja guanyaven una posició. Al llarg de l’etapa però el pilot suec es va haver d’esforçar de valent per controlar el seu cotxe, enormement potent i ràpid, el que en fins dues ocasions el va portar a trobar-se a l’Opel Manta 400 d’Ari Vatanen i Terry Harryman en plena especial dificultant encara una mica més la missió de superar els Lancia en la general per a que aquests restessin menys punts en el campionat.

En la sisena prova especial nocturna, una fuita en el radiador d’oli, que anava montat en la part posterior de l’Audi Quattro A2 dels líders, deixava a Hannu Mikkola i Arne Hertz fora de la competició i a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer novament en primera posició provisional, els quals primer van poder ensumar la fuita d’oli i després veure l’Audi aturat al voral. Els alemanys eren seguits pels seus companys d’equip finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki mentre que finalment Stig Blomqvist i Björn Cederberg veien recompensat el seu esforç en superar a Ari Vatanen i Terry Harryman, i Attilio Bettega i Maurizio Perissinot.

Arribats al port de Poros es donaven per finalitzades les 46 especials cronometrades programades, desplaçant-se els 36 equips participants que restaven en actiu en ferri fins a Atenes, on tindria lloc la cerimònia de clausura que contra tot pronòstic veia com el Lancia 037 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer pujava al primer calaix del podi amb un temps de 11 hores 11 minuts i 22 segons per completar els 836,73 km celebrats. Markku Alén i Ilkka Kivimäki ho feien en segona posició a 6 minuts i 20 segons dels seus companys mentre que Stig Bloqmvist i Björn Cederberg salvaven els mobles d’Audi en aconseguir completar el ral·li en tercer lloc a 13 minuts i 56 segons dels guanyadors del mateix.

Entre les 138 parelles de noms que figuraven en la llista d’inscrits, 42 ho feien amb un turisme millorat, és a dir, un Grup A, la majoria de les quals eren locals i desconegudes per al gran públic. Un cop celebrades les 45 proves especials que es disputaven, qui ocupaven la primera posició final eren els grecs Evangelos Gallo i Ioannis Vassiliadis, qui a bord del seu Toyota Corolla TE71 completaven el recorregut en catorzena posició final i per darrera del Corolla Grup 2 dels seus compatriotes Andreas Papatriantafillou i Kostantinos Stefanis, un tipus de cotxe que si bé estaven autoritzats a competir, no puntuaven en cap certamen de talla mundial.

En la general per a pilots, la victòria que aconseguia Walter Röhrl a Grècia unida a l’abandonament de Hannu Mikkola, capgirava la provisional del campionat que ara passava a estar encapçalada pel pilot alemany seguit a 2 punts pel finlandès. Markku Alén, que sumava el seu segon podi consecutiu després de la victòria aconseguida a Còrsega, situava al pilot en tercera posició a 5 punts del seu compatriota i a 7 del seu company d’equip.

En l’apartat reservat a constructors, Lancia gràcies a la seva segona victòria consecutiva, incrementava en quatre punts més la diferència que els separava d’Audi, passant dels 2 punts que hi havia en sortir de Còrsega fins als sis que hi havia a partir d’aquell instant. Opel per la seva banda, sumava 12 punts gràcies al 4t lloc d’Ari Vatanen i Terry Harryman, i perdia la seva segona posició en favor d’Audi per un sol punt.