Catorzena, i per tant última, prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 48è RAC Rally finalitzava a Chester el dimecres 25 de novembre de 1992 amb 101 equips presents a la seva cerimònia de clausura. La prova comptava amb 34 proves especials en el seu recorregut, d’una distància cronometrada de 567,80 km a les que 156 equips dels 162 que havien oficialitzat la seva inscripció començaven a fer front a partir del diumenge 22 de novembre. El ral·li britànic otorgava punts en els campionats de pilots, marques i producció, estant el primer i tercer encara per decidir.
Un conjunt de 9 proves especials molt revirades i de distància curta traçades sobre parcs públics o circuits permanents, les conegudes popularment com Mickey Mouse, donaven el tret de sortida a l’edició amb 58,08 km de distància cronometrada. Els espanyols de Toyota, Carlos Sainz i Luis Moya, aprofitaven la presència de l’asfalt en aquestes primeres especials per tal de gràcies a imposar-se en tres de les quatre primeres especials, distanciar-se dels seus rivals de Martini Racing en la lluita pel títol mundial, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen i els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli.
A partir de llavors el protagonisme en els cronòmetres el prenien altres formacions, com els escocesos de Subaru Colin McRae i Derek Ringer, els finlandesos de Toyota Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els italians de Ford Miki Biasion i Tiziano Siviero per partida doble o els finlandesos de Martini Racing Juha Kankkunen i Juha Piironen, sense que això produís cap canvi rellevant a la taula general de temps.
Així doncs s’arribava de nou a Chester, punt de sortida de l’etapa, amb Carlos Sainz i Luis Moya en primera posició per 20 segons de marge sobre el Sierra RS Cosworth 4×4 de Miki Biasion i Tiziano Siviero, mentre que els locals de Subaru, Colin McRae i Derek Ringer, tancaven les places de podi a 25 segons de la parella espanyola i amb només 2 segons de coixí vers Juha Kankkunen i Juha Piironen. Didier Auriol i Bernard Occelli, que havien optat per una posició més conservadora donat que en aquest tipus d’especials tan revirades l’errada és fàcil de cometre, mentre que el guany de segons és irrisori pels riscs assumits, eren setens a 40 segons dels seus rivals en la cursa pel mundial.
La segona etapa del recorregut era ja força més significativa de l’esdeveniment, en quan aquesta trepitjava pistes forestals. En concret el ral·li viatjava cap a Gales per afrontar un total de 10 proves cronometrades a partir de quarts de set del matí del dilluns amb una distància competitiva total de 196,84 km, la més llarga de totes les programades. Carlos Sainz i Luis Moya eren els encarregats d’obrir pista, el que en cas de trobar-se les pistes enfangades, quelcom habitual en la ronda britànica, l’absència de roderes els hi podia ser beneficiós.
La jornada començava amb uns plugims fins, amb el que la pista no es netejava tan com si estigués seca, però que tampoc deixava roderes al pas dels cotxes, així en aquestes condicions Didier Auriol i Bernard Occelli esdevenien els homes més ràpids en la primera especial, mentre que Colin McRae i Derek Ringer s’imposaven en les dues següents.
Carlos Sainz i Luis Moya s’imposaven en la quarta cronometrada, la més ràpida de tota la jornada, demostrant que el treball fet sobre el xassís del Celica Turbo 4WD en els darrers mesos així com els canvis introduïts en el diferencial i sobre les suspensions per tal de millorar la motricitat. Colin McRae i Derek Ringer s’anotaven a continuació tres escratxs consecutius, per amb el segon d’ells passar a liderar el ral·li, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli, gràcies a dos segons temps escratx escurçava tímidament distàncies amb la parella de Toyota.
A mesura que avançava la jornada la pluja incrementava d’intensitat, a la que s’hi unia el vent, el que donava l’opció a altres parelles amb deures pendents per anotar-se un millor temps, com Miki Biasion i Tiziano Siviero, que havien trencat el turbo del seu Sierra RS Cosworth 4×4 en la tercera especial, Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que en la primera especial s’endarrerien per una averia de frens, o Ari Vatanen i Bruno Berglund que en la cinquena especial s’havien envirollat.
Amb Colin McRae i Derek Ringer entrant al parc tancat de Chester en la primera posició es donava per finalitzada l’activitat als trams fins l’endemà. Els de Subaru ho feien amb 2 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli grimpaven fins la tercera posició, si bé els francesos ho feien deixant-se 5 segons vers els seus rivals espanyols, 7 dels quals es perdien en el darrer tram. Juha Kankkunen i Juha Piironen, que no es trobaven del tot a gust amb el comportament del seu cotxe en unes especials tan lliscants, al que se’ls hi unia una errada en la munta de pneumàtics en la segona prova especial, es classificaven en la quarta posició a 1 minut i 2 segons dels locals.
La celebració de la tercera jornada del ral·li suposava afegir 189,41 km cronometrats al llarg de 9 trams individuals, els quals conduirien als participants cap Escòcia, concretament fins a Carlisle, passant pels sempre respectables boscos de Kielder. La jornada arrancava moguda, Carlos Sainz i Luis Moya s’imposaven en la primera prova especial, mentre que Colin McRae i Derek Ringer cedien el liderat a la parella espanyola en punxar una roda, els escocesos podien canviar la roda punxada entre trams amb els seus propis mitjans, però una averia de transmissió els faria endarrerir 4 minuts més.
A partir de llavors, i amb la pressió del turbo al màxim possible, Didier Auriol i Bernard Occelli es llençaven a l’atac i amb 3 escratxs consecutius, els francesos aconseguien retallar 29 segons a la parella de Toyota, 24 dels quals s’aconseguien amb el primer dels escratxs, per restar classificats a 20 segons de la primera posició.
L’anul·lació de Kershope per a reagrupar als participants, donava un respir a participants i mecàniques, si bé l’enuig d’algun espectadors en conèixer que el tram era anul·lat, feia que aquests emprenguessin a donar patades als cotxes dels participants. En reprendre la competició, Carlos Sainz i Luis Moya retornaven 9 segons als seus rivals més directes, Didier Auriol i Bernard Occellli, gràcies al seu millor registre en la sisena prova especial del dia, mentre que en la següent, la parella francesa de Martini Racing es veia obligada a abandonar el ral·li amb el motor del seu Lancia Delta HF Integrale trencat, era la primera especial de Kielder, i per tant els boscos tornaven a ser decisius.
Colin McRae i Derek Ringer eren els autors del millor registre en aquesta setena prova especial per davant de Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals sortien de l’ombra en la que s’havien passat bona part de la jornada i del ral·li en les dues darreres especials de l’etapa, per adjudicar-se dos escratxs consecutius que els hi permetien retallar una mica el gap amb Carlos Sainz i Luis Moya; si bé l’excés de conservadorisme que havien mantingut fins aquell instant, els deixava a l’entrar al parc tancat de Carlisle a 1 minut i 16 segons dels líders. Per darrera Ari Vatanen i Bruno Berglund treien profit dels problemes dels seus companys d’equip així com de l’abandonament de Didier Auriol i Bernard Occelli, per en superar per mèrits propis a uns vells coneguts com eren els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, passar a tancar les places de podi a 2 minuts i 51 segons de la parella espanyola i amb 1 minut i 6 segons de coixí vers la segona parella de Toyota.
De Carlisle doncs, els pilots en sortien el dimecres al matí amb la tranquil·litat que les distàncies aconseguides fins aquell instant, dificultaven la possibilitat de guanyar o perdre plaça i que per tant no calia assumir riscs, si bé una punxada o qualsevol petita averia si que podria ocasionar variacions en les posicions capdavanteres. Cara l’etapa final, un total de 6 proves cronometrades de 123,37 km de distància constaven en el programa, sent totes elles noves en el programa de l’esdeveniment mundial, però tanmateix habituals en cites del campionat britànic de ral·lis.
Malcolm Wilson i Bryan Thomas, s’imposaven en les tres primeres proves cronometrades de la jornada, demostrant que els pilots britànics tenien avantatge sobre el terreny, si bé els dos últims escratxs eren compartits amb altres habituals al certamen com els escocesos Colin McRae i Derek Ringer o els nòrdics Ari Vatanen i Bruno Berglund.
La cara amarga de la competició era per a Juha Kankkunen i Juha Piironen, els campions mundials en vigència i aspirants a la seva revàlida, perdien el control del seu Lancia Delta HF Integrale en la primera prova especial de la jornada en treure la mà per la finestra per intentar treure quelcom que s’havia quedat enganxat al para-brises, en conseqüència els finlandesos colpejaven contra un mur i malmetien les suspensions, deixant-s’hi prop de 3 minuts en l’incident i amb ells totes les seves esperances a la corona, doncs perdien terreny amb la parella espanyols líder i fins i tot es classificaven provisionalment fora de les places de podi 3 segons per darrera dels seus compatriotes Markku Alén i Ilkka Kivimäki.
Els finlandesos de Toyota afegien 4 segons més al gap en les dues següents proves especials, però en la recta final de l’etapa i del ral·li, els de Martini Racing reaccionaven per imposar-se en les dues últimes proves especials, les quals suposaven gairebé la meitat de la distància cronometrada de la jornada, gràcies al què la parella aconseguia un forat al podi de Chester.
Completat doncs el recorregut del 48è RAC Rally, Carlos Sainz i Luis Moya s’adjudicaven la victòria en recórrer els 534,77 km cronometrats celebrats en un temps final de 5 hores 23 minuts i 6 segons, 2 minuts i 16 segons menys que Ari Vatanen i Bruno Berglund. Juha Kankkunen i Juha Piironen per la seva banda, tancaven el podi britànic a 2 minuts i 45 segons dels guanyadors.
En el certamen reservat als vehicles de producció, els finlandesos Jarmo Kytölehto i Voitto Silander esdevenien els líders al terme de les Mickey Mouse, si bé el dilluns al matí, un impacte contra un mur en la segona prova especial, deixava a la parella fora de competició amb les suspensions del seu Galant VR-4 inoperatives. Tanmateix en aquell mateix mur també hi anaven a petar els belgues Grégoire de Mevius i Willy Lux, si bé aquests podien continuar en el ral·li. Els locals Alister McRae i David Senior prenien llavors el liderat de la categoria, marcant alhora uns temps que resultaven impossibles per a la competència.
Els espanyols Fernando Capdevila i Alfredo Rodríguez, segons classificats al terme de la segona jornada, es veien obligats a abandonar en els primers compassos de la tercera etapa per una averia en el seu diferencial, deixant la situació molt més còmode pels líders que a més a més corrien a casa. Finalment la victòria va recaure en mans d’Alister McRae i David Senior, mentre que Grégoire de Mevius i Willy Lux completaven el recorregut en segona posició, la qual els hi donava el títol de campions.
A la cita britànica fins a tres pilots hi arribaven amb opcions al títol mundial, doncs entre ells la diferència no era superior als 3 punts, i per tant anotar-s’hi la victòria era un bé molt preuat que assegurava la corona. Finalment el botí era pel madrileny Carlos Sainz, que en la segona meitat del campionat havia fet una temporada impecable gràcies a les millores introduides al Toyota. Juha Kankkunen per la seva banda superava al seu company d’equip Didier Auriol, el qual malgrat haver guanyat 6 ral·lis al llarg de la temporada, veia com la corona se li tornava a escapar.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Carlos Sainz |
144 |
|
Juha Kankkunen
|
134 |
|
Didier Auriol |
121 |
En el campionat de constructors Lancia de la mà de Martini-Racing, ja havia aconseguit acumular les 7 victòries possibles al passat mes de setembre amb motiu del Ral·li d’Austràlia, amb el que els transalpins, malgrat no competir de manera oficial, acumulava 6 temporades consecutives guanyant el títol de marques. Toyota tot just s’anotava la segona victòria de la temporada al ral·li britànic, i amb ella l’estructura nipona es desmarcava dels Ford.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Lancia |
140 |
|
Toyota |
116 |
|
Ford |
94 |