RAC Rally 2001

El diumenge 25 de novembre de 2001, el campionat del món de ral·lis finalitzava en quan la 57ena edició del RAC Rally tocava al seu punt final. La cita britànica, que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors i producció, així com el de pilots de cotxes S1600, gaudia d’una llista d’inscrits formada per 121 equips; dels que 117 iniciaven a partir del dijous 22 de novembre a disputar un recorregut programat a 17 proves especials de 380,86 km cronometrats, distància que 50 equips aconseguirien superar.

A part de la duresa pròpia de la cita britànica, aquesta tenia l’al·licient que fins a 4 pilots diferents hi arribaven amb possibilitats de coronar-s’hi campions mundials, per ordre de classificació aquests eren Colin McRae, Tommi Mäkinen, Richard Burns i Carlos Sainz, si bé els que més opcions tenien eren els dos locals, doncs el pilot finlandès venia acusant la manca de competitivitat del seu nou Lancer WRC i el madrileny tenia 9 punts de demèrit vers els seu company de formació.

Els 2,45 km cronometrats de l’especial espectacle de Cardiff servien per donar el tret de sortida al ral·li, en la que els britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist esdevenien els homes més ràpids per 1 dècima de segon vers el noruec Petter Solberg i el seu compatriota Phil Mills. Els seus companys d’equip, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, eren els tercers pilots més ràpids a la capital gal·lesa, i per tant feien entrada al parc tancat en aquesta posició a 7 dècimes de segon dels líders.

La primera etapa es completava a partir de l’endemà divendres amb l’entrada en escena dels trams forestals genuïns. En total s’hi programaven 7 trams cronometrats diferents, assolint així la corda programada de 139,71 km. Colin McRae i Nicky Grist es seguien refermant en el liderat en imposar-se en la primera prova especial del dia, mentre que Tommi Mäkinen i Kaj Lindström havien d’acomiadar-se a les seves opcions de títol en quan els finlandesos arrancaven una roda del seu Mitsubishi com a conseqüència d’impactar contra una pedra.

Carlos Sainz i Luis Moya corrien una sort similar a la dels finlandesos però sense tan dramatisme, els espanyols de Ford punxaven una roda en aquesta especial, amb tan mala sort que un dels trossos de goma que s’anaven desprenent, arrancava un tub del sistema de frenada, inhabilitant aquest element pel que restava de bucle matinal. Tot plegat feia perdre a la quarta parella aspirant al títol un minut i mig, i quedar-se molt lluny de les seves opcions remotes al tercer títol mundial.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que aspiraven també a donar el títol de marques a Peugeot, guanyaven la segona i tercera prova especial del dia, tercera i quarta en el programa global del ral·li, mentre que en la darrera especial del bucle matinal es produïa un nou cop de teatre quan els líders provisionals, Colin McRae i Nicky Grist, sortien llençats del voral de la pista donant diverses voltes de campana, el que lògicament els portava a abandonar la competició, alhora que cedien el liderat a la parella finlandesa de Peugeot. Richard Burns i Robert Reid es quedaven així com els únics aspirants dins la zona de punts, ocupant a més a més la tercera posició, la qual els hi atorgaven 4 punts, els necessaris per esdevenir campions.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven en tres de les quatre cronometrades que restaven per celebrar-se en l’etapa, refermant així la seva condició de líders, mentre que els seus companys i compatriotes Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen ho feien en l’última especial del dia. D’altra banda Richard Burns i Robert Reid amb dos segons millors temps consecutius en les dues últimes proves de la jornada, aconseguien arribar fins la segona posició provisional desplaçant-ne als francesos Didier Auriol i Denis Giraudet, que en l’últim sospir de l’etapa es veien relegats fora del podi en cedir-hi minut i mig.

Amb l’entrada al parc tancat al vespre es donava per tancada l’activitat als trams, amb la general encapçalada per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen per 36,6 segons de marge vers els locals Richard Burns i Robert Reid, mentre que els companys de formació dels líders, els també finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, tancaven les places amb dret a ruixada de “champagne” diumenge al migdia a 52,4 segons. Tot i la gran quantitat de temps cedit, Didier Auriol i Denis Giraudet i Carlos Sainz i Luis Moya restaven en la quarta i cinquena posició a 2 minuts i 10 segons i 2 minuts i 26,9 segons del liderat respectivament.

La segona jornada tenia en el seu programa 4 trams forestals, destacant-ne especialment el primer d’ells, Resolfen, amb 46,45 km de lluita contra el cronòmetre, i una segona passada per l’especial espectacle de la capital gal·lesa, Cardiff, el que permetia als organitzadors programar un total de 132,89 km competitius.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seguien marcant el ritme imposant-se en les tres primeres proves sabatines, mentre que els altres integrants provisionals del podi es respectaven les posicions assolides, doncs aquestes ja els hi anaven prou bé pels seus objectius marcats. Tanmateix en la tercera especial de la jornada es coneixia un fet trist quan Carlos Sainz i Luis Moya patien una sortida de pista, en la que ferien a diversos aficionats que estaven mal ubicats en plena escapatòria del revolt, doncs aquests creien que estaven protegits darrera el cotxe mal estacionat d’un comissari. L’incident obligava als organitzadors a neutralitzar l’especial alhora que es cancel·lava el quart i últim tram del dia, mentre que el pilot madrileny que es va commocionar tant amb l’incident, decidia abandonar la competició.

Així doncs l’especial espectacle de Cardiff tancava l’activitat contra els cronòmetres amb l’escratx estèril dels locals Alister McRae i David Senior al volant d’un Hyundai Accent WRC. Richard Burns i Robert Reid per la seva banda arribaven 1 minut tard al darrer control horari, el que els suposava rebre una penalització de 10 segons i caure a l’abast de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, que entraven al parc tancat a 9,2 segons dels britànics i a 1 minut i 44,6 segons dels seus companys i líders provisionals. Per darrera de la segona parella finlandesa de Peugeot, els locals Alister McRae i David Senior s’enfilaven fins la quarta posició amb tot l’enrenou acumulat, si bé els 2 minuts i mig de retard que acumulaven vers els darrers inquilins del podi, pràcticament els descartava de qualsevol opció a entrar-hi per mèrits propis.

El recorregut del ral·li es completava amb 4 proves especials dominicals, les quals es trobaven traçades sobre dos trams forestals pels que s’hi passaven matí i migdia, el que permetia totalitzar en el darrer escull de la cita britànica 108,26 km cronometrats. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen s’imposaven en la primera prova de l’etapa per tal de rellevar en la segona posició a Richard Burns i Robert Reid, els quals sense rivals pel títol en competició, els 4 punts del tercer lloc ja els hi anaven prou bé i els quarts classificats estaven prou lluny com per prendre’s la jornada amb serenor.

Per tant, amb els objectius assolits en quan a marques i pilots, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van trobar molt poca oposició per tal de seguir demostrant per què eren els campions del món, si bé per poques hores, guanyant les últimes tres proves especials del ral·li i afermar així una victòria inqüestionable.

Amb l’entrada a Cardiff el diumenge al migdia, i amb 354,60 km cronometrats disputats sobre les seves esquenes dels 380,86 que es programaven d’entrada, es donava oficialment per finalitzat el 57è RAC Rally amb la victòria de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals invertien un total de 3 hores 23 minuts i 44,8 segons per a completar la distància competida. Els seus companys d’equip i compatriotes Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, els seguien en la classificació en precisar 2 minuts i 27,1 segons més que ells, mentre que Richard Burns i Robert Reid tancaven el podi britànic a 3 minuts i 15,4 segons del registre vencedor.

En la categoria reservada als vehicles de producció, el ral·li tenia una primera jornada força moguda amb una lluita a tres bandes entre els suecs Kenneth Bäcklund i Tord Andersson, líders en bona part de la jornada, els britànics David Higgins i Craig Thorley, i el peruà Ramon Ferreyros i el mexicà Javier Marin, sent aquests últims els que aconseguien fer entrada al parc tancat com a líders.

Dissabte la parella local partia amb 47,9 segons de demèrit vers els líders, però aquests escurçaven notablement les distàncies vers els seus predecessors amb dos escratxs consecutius, per tal d’arribar al mig minut de gap. Malauradament pels seus interessos, l’incident de Carlos Sainz i Luis Moya a la tercera prova especial i la cancel·lació de la quarta prova cronometrada del dia, els hi tallava la ratxa, i en l’especial espectacle de Cardiff, poc o res s’hi podia fer. Així, Ramon Ferreyros i Javier Marin aconseguien mantenir la primera posició, amb un gap d’aproximadament mig minut vers suecs i britànics.

David Higgins i Craig Thorley seguien demostrant la seva superioritat el diumenge al matí, i amb 4 escratxs de 4 possibles, la parella britànica primer superava a Kenneth Bäcklund i Tord Andersson en la segona posició, per després finalment aconseguir la victòria en la classe per 2,8 segons de marge vers la parella llatino-americana.

En clau de campionat, el resultat del ral·li tenia poca transcendència, doncs David Higgins no era habitual del certamen, i per tant la seva victòria no deixava de ser anecdòtica, mentre que l’argentí Gabriel Pozzo, que no prenia part a la prova gal·lesa, ja havia esdevingut campió del món al Sanremo.

Entre els pilots de cotxes S1600, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena esdevenien els primers líders de la prova en imposar-se en la primera passada per l’especial espectacle de Cardiff, si bé la seva condició es volatilitzaria en arribar als trams forestals gal·lesos, on els belgues François Duval i Jean-Marc Fortin tenien un inici de prova fort imposant-se en les dues primeres proves especials a bord d’un Ford Puma S1600.

En la tercera especial però, un accident deixava als belgues fora de concurs, alhora que Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien el registre més baix i recuperaven així el liderat. Els italians Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini, segons classificats en aquell precís instant, intentaven pressionar a la parella francòfona amb dos escratxs consecutius, però en els dos darrers trams forestals del dia, la parella líder aconseguia un temps impossible per a tota la competència, desmarcant-se en gairebé 1 minut dels seus més immediats rivals en cada un d’ells, i fer entrada així al parc tancat de Cardiff amb més de 2 minuts de gap al seu sarró.

Dissabte, la neutralització de la tercera prova especial i la cancel·lació de la quarta van donar joc a molt poca història, però encara així els líders van ser a temps de sumar un nou escratx en la primera especial sabatina, mentre que en la segona, els locals Niall McShea i Michael Orr, aconseguien superar Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini amb el seu primer millor temps al ral·li.

La jornada dominical va esdevenir un tràmit per a la parella líder, que tenia en el seu haver un coixí de més de 2 minuts i mig vers els segons classificats, pel que l’interès dels mitjans es focalitzava en la lluita per la segona posició entre italians i britànics. Els transalpins aconseguien la fita, però un problema de motor en la darrera cronometrada del programa, els deixava a l’estacada i brindava la segona posició final a la parella local.

Sébastien Loeb i Daniel Elena ja havien esdevingut campions del món a Còrsega, ronda anterior en el calendari particular, però tot i així la parella sumava una nova victòria, la qual els permetia acumular tantes victòries com participacions en el certamen, 5 de 5, doncs al Sanremo la parella protegida per Citroën havia fet el salt a la màxima categoria en pilotar-hi un Xsara WRC que conduïen fins la segona posició absoluta.

Amb 3 dels aspirants a títol fora de competició abans de completar-se l’etapa sabatina, Richard Burns tenia prou amb els 4 punts que li atorgaven la tercera posició per tal d’esdevenir el campió del món per 2 punts de marge vers el seu compatriota Colin McRae i 3 en relació al finlandès Tommi Mäkinen. Carlos Sainz, 4t aspirant al títol, veia com arran del seu zero i dels punts que hi sumaven tan Marcus Grönholm com Harri Rovanperä, els dos pilots finlandesos el superaven en la classificació per 3 punts i el relegaven a la sisena plaça final.

Pilot	Punts
Richard Burns	44
Colin McRae	42
Tommi Mäkinen	41

En el campionat de marques, Peugeot sumava la seva quarta corona mundial per la porta gran, doncs als zeros de Ford i Mitsubishi, calia sumar el seu quart doblet de la temporada, aconseguint un total de 106 punts, 20 més que els de l’oval i 37 més que la marca dels tres diamants, la qual finalment conservava la tercera plaça per només 3 punts vers Subaru.

Constructor	Punts
Peugeot	106
Ford	86
Mitsubishi	69