Tour de Corse 1979

Desena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 23è Tour de Corse finalitzava a Ajaccio el diumenge 4 de novembre de 1979 amb només 14 equips supervivents dels 112 que prenien la sortida 48 hores abans en la mateixa ciutat, pel que 13 equips dels que s’hi havien inscrit no prenien part en aquesta edició doncs la llista oficial estava completada per 125. El ral·li, un autèntic esprint que rodejava tota la illa en dos dies, comptava amb 22 especials cronometrades de 1128,90 km de corda i donava punts en el campionat mundial de constructors així com la Copa FIA de pilots.

El divendres 2 de novembre a les 14 hores es donava inici a la 23ena edició del Tour de Corse amb l’inici de la primera etapa que conduiria els participants fins a Bastia el dissabte a les 9 del matí. Una primera etapa que estava formada per 7 proves especials cronometrades i 4 sectors cronométrics, una mena de prova de regularitat que els organitzadors programaven a una mitjana tan elevada que pràcticament esdevenien trams cronometrats.

Per extrany que pogui semblar, cap dels 125 equips inscrits era un representant oficial de marca, aquesta situació va tenir dues conseqüències, la primera és que en no aparèixer cap Datsun a la cita corsa, Ford, que tampoc hi era de forma oficial, esdevenia campió mundial de constructors de la temporada 1979, i en segon terme tot el protagonisme recalava en els preparadors locals així com els equips dels importadors francesos de les diverses marques.

Els campions francesos de ral·li, Bernard Beguin i Jean-Jacques Lenne, s’imposaven en la primera especial que es celebrava, un sector cronomètric de 101,70 km de distància, el que permetia lògicament a la parella passar a comandar la general provisional amb 8 segons de marge vers els grans favorits a victòria, els també francesos, com la immensa majoria dels participants a la ronda corsa, Bernard Darniche i Alain Mahé. En la segona prova que es celebrava, un tram cronometrat de 31,40 km, el Porsche 911 dels líders va començar a acusar uns problemes de transmissió que els impedien seguir el ritme marcat en la prova inaugural, cedint el testimoni del liderat al Lancia Stratos HF de Bernard Darniche i Alain Mahé que els superaven per 39 segons en l’especial i per 31 en la general.

A continuació en el programa tornava a figurar un altre sector cronomètric, en aquesta ocasió de 99,60 km de distància, el qual va resultar fatal per a la majoria d’equips cridats a tenir un rol protagonista en el ral·li. Jacques Almeras i Jean-Claude Perramond, que portaven un braç de suspensió malmés per una sortida de pista en el primer sector cronomètric celebrat, veien com finalment la seva suspensió posterior cedia en aquesta tercera especial, el que els obligava a abandonar la competició. També serien víctimes d’un problema de suspensions, si bé ara en l’eix anterior, els pilots de FIAT França Jean-Claude Andruet i Michèle Petit; el problema ja havia aparescut en la prova anterior, fent cedir a la parella uns 20 minuts, però els gairebé 100 km a recòrrer en aquesta tercera prova agreujava seriosament l’averia, obligant-los a abandonar el ral·li. Un dels altres favorits a tenir un paper important a la prova i que també abandonaven eren els corsos Francis Serpaggi i Denise Emanuelli, quan aquests es quedaven sense carburant en el seu Lancia Stratos HF.

Tanmateix les punxades estaven reduint les opcions del FIAT 131 Abarth de Michèle Mouton i Françoise Conconi, al que després s’hi afegiria un injector trencat, mentre que Jean-Pierre Nicolas i Jean Todt estaven patint de valent amb una plaga de problemes elèctrics en el seu Talbot Sunbeam Lotus de Grup 4.

Tot plegat deixava a les primeres de canvi a Bernard Darniche i Alain Mahé pràcticament en solitari, perseguits pel Renault 5 Alpine amb especificacions de Grup 2 de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié que es trobava lluirant una bonica batalla amb el cotxe homòleg dels corsos Jean-Pierre Manzagol i Jean-François Filippi per la segona plaça, desplaçant fora de les posicions de podi als Porsche 911 de Pierre-Louis Moreau i Patrice Baron i d’Alain Coppier i Josepha Laloz. En aquest ordre entraven els participants al parc tancat de Bastia el dissabte a les 9 del matí, on Bernard Darniche i Alain Mahé acumulaven ja 8 temps escratx d’onze possibles, el que permetia a la parella de Lancia Chardonet superar en 27 minuts i 36 segons a Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié, mentre que els locals Jean-Pierre Manzagol i Jean-François Filippi es trobaven a 30 minuts i 37 segons dels líders.

Jean-Pierre Nicolas i Jean Todt, autors de dos temps escratx consecutius en la sisena i setena prova especial eren ja dotzens a gairebé 1 hora dels líders després dels constants problemes elèctrics que feren endarrerir la parella de Talbot després d’haver assolit fins i tot la segona plaça provisional.

Després de descansar 9 hores a Bastia, el mateix dissabte a les sis de la tarda els participants es disposaven a afrontar la segona jornada del ral·li, la qual els conduiria de nou fins Ajaccio on tenien prevista l’arribada el diumenge a les 13.30 del dia següent després de celebrar 6 proves especials cronoemtrades i 5 sectors cronomètrics o de mitjana imposada. Amb un marge tan ampli al capdavant de la general, Bernard Darniche i Alain Mahé es varen dedicar a fer un pilotatge més dolç, cuidant la mecànica, cedint el protagonisme dels escratxs a d’altres participants com Jean-Pierre Nicolas i Jean Todt, que en el seu intent de recuperar posicions guanyaven la primera prova de la segona jornada.

Pierre-Louis Moreau i Patrice Baron, en intentar entrar en les posicions de podi, feien el propi en la segona i tercera prova de la segona jornada a bord del seu Porsche 911, objectiu que assolirien en el primer intent quan Jean-Pierre Manzagol i Jean-François Filippi s’accidentaven en la segona prova especial de la jornada. Qui també torbava el seu punt final al ral·li en el moment lúcid de la parella de Porsche eren Jean-Pierre Nicolas i Jean Todt, quan en la tercera prova especial cronometrada la parella de Talbot França atropellava un porc senglar i els danys que l’incident ocasionava a la suspensió frontal del seu Sunbeam Lotus, els impedia seguir la competició.

En aquestes tres primeres especials celebrades no només aconseguien situar-se en posicions de podi Pierre-Louis Moreau i Patrice Baron, sino que a més a més reduien en tres minuts i mig, pràcticament la meitat, la diferència de temps que tenien vers el Renault 5 Alpine de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié, el que va esperonar la parella del rombe que llavors reaccionaven guanyant tres de les següents quatre proves especials cronometrades on Bernard Darniche i Alain Mahé marcaven el seu novè i últim escratx.

A falta de quatre proves especials per completar el recorregut, Pierre-Louis Moreau i Patrice Baron encara seguien intentant-ho en marcar un altre millor registre, però en la següent cronometrada els de Porsche cedien prop de minut i mig vers Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié, autors de l’escratx, el que va fer dessistir a la parella de seguir intentant aconseguir la segona plaça.

Quan només faltaven dues cronometrades per completar el recorregut, i Bernard Darniche i Alain Mahé començaven a assaborir la victòria, els pilots de Lancia Chardonet es trobaven enmig de la traçada una pila de roques contra les que hi colisionaven, tal i com li va passar a Björn Waldegård i Hans Thorszelius al Monte-Carlo a principis d’any i que va facilitar la seva victòria als Alps francesos. En l’incident la direcció del seu Stratos HF va quedar malmesa cedint prop de 4 minuts vers Alain Coppier i Josepha Laloz, autors del millor temps al volant del seu Porsche 911 amb especificacions de Grup 3. Per sort dels líders, Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié, així com Michèle Mouton i Françoise Conconi punxaven en aquesta penúltima cronometrada, mantenint-se així l’status-quo a la taula provisional.

Finalment els participants arribaven a Ajaccio amb Bernard Darniche i Alain Mahé al capdavant que aconseguien així la seva segona victòria de la temporada en sól francès. Els de Lancia Chardonet completaven els 1128,90 km de distància programada en un temps total de 14 hores 36 minuts i 46 segons, 36 minuts i 6 segons menys que Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié que ho feien en segona posició. Els corsos Pierre-Louis Moreau i Patrice Baron, que en la última edició havien aconseguit vèncer el ral·li en la categoria de Grup 3, en la present edició aconseguien pujar al darrer graó del podi a 46 minuts i 20 segons dels guanyadors.

En la Copa FIA per a pilots la part alta de la taula pràcticament no es va moure, doncs cap dels tres primers classificats va anar a la cita corsa en trobar-se preparant el RAC britànic, només Bernard Darniche, gràcies a la seva segona victòria de la temporada aconseguia fer un pas endavant i empatar a 40 punts amb Ari Vatanen en la quarta posició provisional.

En el campionat de constructors, cap marca es trobava representada de manera oficial a la cita corsa i sobretot l’absència total de Datsun a la sortida d’Ajaccio proclamava a Ford campiona del món. FIAT feia un pas endavant per refermar la seva posició de podi gràcies al cinquè lloc de Michèle Mouton i Françoise Conconi mentre que Lancia aconseguia la tercera victòria de la temporada i s’enfilava fins la quarta posició.