Renault 5 Turbo

Havent competit com a prototip en el Giro d’Italia 1979, l’homologació del Renault 5 Turbo no arribaria fins al setembre de 1980, pel que la seva estrena mundial hauria d’esperar a la primera cita francesa amb la que els responsables de Renault Sport es trobaven en el calendari, el 24è Tour de Corse. Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié pilotaven l’unitat de fàbrica, veient-se obligats a abandonar la competició per una averia d’alternador, si bé el seu plantejament de cotxe «curses-client» facilitava que fins a 6 Renault 5 Turbo més fossin presents al parc tancat d’Ajaccio, destacant la quarta posició final de Bruno Saby i Christian Gilbert.

Un mes més tard, Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié aconseguirien el segon lloc absolut al 23è Critérium des Cévennes, sent aquest el primer resultat rellevant pels responsables del projecte i motiu pel qual al cotxe se’l va començar a denominar «Cevennes». El disseny del Renault 5 Turbo estava molt encaminat a l’asfalt, pel que oficialment no se’l va tornar a veure en competició fins al Ral·li Monte-Carlo 1981, on una bretolada del públic facilitaria la seva primera victòria de mans de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié.

Els aficionats corsos i britànics van tenir l’ocasió de tornar a veure el petit cotxe turbo i groc aquell mateix any, per guardar-lo a Dieppe fins al Tour de Corse de 1982, on la mateixa parella francesa donaria la segona i última victòria al model. Reemplaçat per l’homologació del Grup B al gener de 1983, oficialment el Renault 5 Turbo Cevennes va estar en la rampa de sortida del mundial de ral·lis al llarg de 6 esdeveniments, en els que els seus pilots hi aconseguirien 2 victòries, generant així una relació de victòries per participacions del 33,33 %.

Jean-Ragnotti:

Monte-Carlo 1981 i Tour de Corse 1982.