Tour de Corse 2005

Puntuable per als calendaris del campionat del món de ral·lis de pilots, marques i mundial júnior, el 49è Tour de Corse finalitzava a Ajaccio el diumenge 23 d’octubre de 2005. La prova, que era la catozena ronda en el calendari d’un total de setze, tenia un recorregut format per 12 especials cronometrades de 341,68 km de distància en total als que els 57 equips participants dels 64 inscrits van començar a fer front el divendres 21 d’octubre. El recorregut va ser completat per un total de 40 equips.

La primera etapa constava de dos trams que es celebraven dues vegades, és a dir, quatre especials en total, on ja des d’un primer instant els pilots oficials de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena van sortir amb un ritme superior al de la compètencia i marcaven el primer dels quatre escratxs que aconseguirien al llarg de la jornada que els situaria com a líders de la prova a la neutralització amb un marge de mig minut vers els seus companys d’equip els belgues François Duval i Sven Smeets i de gairebé 1 minut vers els finlandesos de Ford Toni Gardemeister i Jakke Honkanen els quals estaven sorprenent a bona part del parc tancat amb el seu alt rendiment en asfalt.

El mateix divendres es registrava la primera baixa d’entitat, quan en la quarta especial cronometrada, la última de la etapa, al Peugeot 307 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen se li blocava el canvi de velocitats, quan aquests figuraven en tercera posició provisional. Si bé els pilots podien completar la quarta especial, no podien retornar al parc tancat, pel que tot i tenir la opció del superally, força desanimats van decidir no continuar en el ral·li.

La segona etapa, composada novament per quatre especials cronometrades, seguia vivint el monóleg del pilot alsacià Sébastien Loeb i el seu copilot monegasc Daniel Elena, els quals novament marcaven un ritme inaccessible per la resta del parc tancat adjudicant-se 4 trams més.

Per darrera d’ells, François Duval i Sven Smeets completaven el bucle del matí amb problemes en els frens del seu Xsara WRC, el que els feia perdre força temps i caure fins la cinquena posició en les assistències de migdia, des d’on amb dos segons escratxs en les dues segones passades, aconseguirien guanyar una plaça per situar-se en quarta posició provisional entre els dos Subaru Impreza S11 WRC oficials de Petter Solberg i Phil Mills i de Stéphane Sarrazin i Denis Giraudet, però ja a més de 2 minuts en relació als seus companys d’equip i liders destacats de la provisional.

Toni Gardemeister i Jake Honkanen guanyaven una posició amb l’averia en el Citroën número 2 en la primera especial del dissabte, on pel matí van aconseguir marcar uns temps força bons i no massa llunyants als que aconseguien Sébastien Loeb i Daniel Elena, si bé al llarg de la tarda, els finlandesos de Ford cedien mig minut més vers els liders indiscutibles de la cita.

En l’apartat de baixes destacava la del pilot osonenc Dani Solà i el seu copilot Xavi Amigó, els quals tot i no haver fet ni una sola sessió de proves amb el seu Ford Focus RS WRC, marxaven en sisena posició provisional fins que una averia en els frens els feia sortir rectes en un encreuament i debien abandonar la prova.

Ja situats en l’etapa final del diumenge François Duval i Sven Smeets que buscaven remuntar posicions per tal de poder celebrar el títol de marques en favor de Citroën a casa, tornava a fer una de les seves quan en la segona especial cronometrada patia una sortida de pista que feia volcar el seu Xsara WRC i els obligava a abandonar.

L’accident dels belgues deixava llavors a manca de tres trams per completar el recorregut, les tres posicions de podi bastant clares, en la que en primera posició Sébastien Loeb i Daniel Elena destacaven especialment aconseguint de nou tots els millors registres possibles, el que permetia a la parella franco-monegasca marcar una nova fita històrica en el mundial de ral·lis en guanyar tots els trams d’una cita. Per darrera d’ells completaven el recorregut amb una demora d’1 minut i 51,7 segons els pilots finlandesos de Ford Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, mentre que el norueg Petter Solberg i el britànic Phil Mills tancaven el podi provisional amb el Subaru Impreza WRC a 2 minuts i 42 segons dels guanyadors.

En el mundial júnior el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí, guanyaven els sis primers trams celebrats, aconseguint una bona renda al capdavant de la general provisional, fins que en la última especial cronometrada del segon dia, una averia en la bobina del seu Citroën C2 S1600, els obligava a optar pel superally. El pilot sanmarinès Mirco Baldacci i el seu copilot italià Giovanni Bernacchini prenien llavors el liderat de la prova amb 95 quilòmetres per davant, distància insuficient per a la competència per pendre-li la primera victòria en el campionat. Dani Sordo finalitzava la prova en segona posició, el que deixava al càntabre com a líder en solitari de la general provisional amb 8 punts de diferència vers Guy Wilks.

En el campionat per pilots, el ja tornat a coronar com a campió del món Sébastien Loeb, aconseguia una victòria de récord, que li permetia totalitzar fins a 9 victòries en una temporada, una fita fins llavors mai vista. Per darrera d’ells Petter Solberg gràcies al seu tercer lloc i a l’abandonament de Marcus Grönholm, empatava en segona posició del campionat amb el pilot finlandès de Peugeot, mentre que un altre finlandés, el de Ford Toni Gardemeister, superava al tristement retirat Markko Märtin.

En el campionat de constructors l’abandonament de François Duval i Sven Smeets no permetia a Citroën proclamar-se encara com a campions del món, havent de posposar les celebracions per a la següent cita, el Rally Catalunya – Costa Daurada tot i el pobre bagatge que Peugeot obtenia de la prova amb un setè lloc dels debutants amb el 307 WRC Nicolas Bernardi i Jean-Marc Fortin. Ford per la seva banda guanyava el pols a Subaru en la lluita per la tercera posició provisional en aconseguir sumar un punt més que els nipons.