Ral·li Sanremo 1973

Desena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dissabte 13 d’octubre de 1973 finalitzava el 15è Ral·li de Sanremo a la ciutat que li donava nom. La prova estava composada per 37 proves especials cronometrades sobre una superficie mixte d’asfalt i terra que totalitzaven 369,30 km competitius els quals s’iniciaven el dimecres 10 d’octubre des de Sanremo també. Al ral·li s’hi inscribien un total de 120 equips dels que 107 es donaven cita a la rampa de sortida per iniciar el recorregut programat, d’aquests només 54, gairebé la meitat, aconseguirien completar totes les especials.

A la prova italiana s’hi donaven cita les principals marques de l’època, Alpine-Renault hi acudia amb 3 unitats del seu A110 1800, mateix número d’unitats que hi desplaçava Lancia del seu Fulvia HF amb la baixa destacable de Sandro Munari i Mario Manucci per l’absència del copilot. FIAT hi era present amb 4 dels seus 124 Abarth Spider, sent aquest l’equip més nombrós, i BMW desplaçava dos unitats del a priori poc manejable i poc adequat a les carreteres de la riviera itialana, 2002. Així doncs la única baixa rellevant era de l’equip Ford, doncs els cotxes de Boreham tenien poques possibilitats sobre l’asfalt.

El dimecres per la tarda s’iniciava la primera etapa, un conjunt de 25 proves especials cronometrades de 190 km de distància que s’extenien fins al dijous al vespre. Moltes de les proves cronometrades per les quals es celebrava el ral·li eren una repetició de les emprades al Monte-Carlo, amb la diferència que ara la neu era una simple anècdota en els marges de les carreteres en les cotes més altes.

Tot i l’enorme desplegament que feia Pirelli en quan a compostos i número de pneumàtics disponibles pels equips que proveïa, el cert és que els Alpine-Renault, calçats amb Michelin, ben ràpid van començar a deixar palès el seu domini per les carreteres estretes i revirades italianes, marcant el primer escratx de la prova de la mà de Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert on els pilots francesos es distanciaven en 41 segons del Lancia Fulvia HF d’Amilcare Ballestrieri i Silvio Maiga i al FIAT 124 Abarth Spider de Sergio Barbasio i Bruno Scabini, segons classificats ex-aequo en l’especial. En quan als altres membres de l’escuderia Alpine-Renault, Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial, completaven la cronometrada en quarta posició a 44 segons dels líders, mentre que el tercer dels A110 1800, el pilotat per Bernard Darniche i Alain Mahé, es veia obligat a abandonar el ral·li en patir una sortida de pista brusca.

En la segona especial cronometrada Amilcare Ballestrieri i Silvio Maiga reaccionaven tímidament en aconseguir marcar l’escratx, si bé els italians només aconseguien retallar 1 segon a Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert que completaven l’especial immediatament darrera de la parella de Lancia. Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial feien els honors en la tercera prova cronometrada amb un bagatge de segons similar al que aconseguien els homes de Lancia en l’especial anterior, mentre que Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert aconseguien el seu segon escratx del ral·li en la quarta prova especial cronometrada, sent a partir de llavors el resultat d’aquestes dues últimes cronometrades, la tónica pel que restava de jornada, en la que els dos Alpine-Renault A110 1800 acumulaven un total de 20 temps escratx dels 23 possibles, ja que les dues passades pel tram «Del Serre» de 7,5 km de distància eren anulades, amb 9 temps escratx per a Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert i 11 per a Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial.

En aquestes tres especials cronometrades que s’escapaven als homes d’Alpine-Renault, el millor temps requeia en mans dels pilots de Lancia, Mauro Pregliasco i Angelo Garzoglio sumaven el seu primer escratx en l’equador del programa de la primera etapa, mentre que Amilcare Ballestrieri i Silvio Maiga aconseguien el seu segon escratx a les acaballes d’aquesta primera etapa. Tot plegat deixava als dos A110 destacats al capdavant de la general a l’arribada a la neutralització del dijous al vespre, amb Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert en primera posició amb mig minut d’avantatge vers els seus companys Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial. Amilcare Ballestrieri i Silvio Maiga, eren els tercers classificats provisionals a 4 minuts de l’últims dels cotxes de Dieppe.

La decepció d’aquesta primera jornada la donaven els FIAT, que tot i comptar amb 4 unitats oficials i altres tantes de privades en bones mans dels seus 124 Abarth Spider, només aconseguien sumar dos escratxs ex-aequo en la tercera i vuitena especials cronometrades, de la mà de Maurizio Verini i Angelo Torriani que es classificaven quarts al terme de la primera jornada. En general els FIAT 124 Abarth Spider patien problemes amb la bomba de benzina; problemes que els mecànics no trobaven la manera de com resoldre’ls, el que els suposava anar cedint temps en els trams i acumulant penalitzacions per retards als controls horaris en l’intent desesperat per reparar els cotxes. A més a més d’aquest problema prou molest, Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini es trobaven amb la impossibilitat d’engranar la segona i tercera velocitat, fent encara més penòs el pilotatge, fins que a les acaballes de l’etapa un triangle de suspensió cedia i la parella italiana de FIAT es veia obligada a abandonar la competició.

En quan als BMW, els cotxes bavaresos corrien una sort similar als FIAT, així Achim Warmbold i Jean Todt, que havien fet una bona arrancada de ral·li tot i pilotar un cotxe menys manejable que els petits cotxes italians i francesos, es veien obligats a abandonar la prova quan un penumàtic reventava i el seu 2002 acabava contra les roques del voral, mentre que els seus companys d’equip, els suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius, cedien uns 10 minuts en perdre’s una roda posterior del seu cotxe, roda que mai van ser capaços de trobar entre la malesa, quan els cargols encara eren collats a la boixa per fer encara més extranya la situació.

A les sis de la tarda del divendres arrancava la segona etapa, aquesta composada per 12 proves especials amb 179,30 km de lluita contra el cronomètre, distància similar a la disputada en la primera. Com si els pilots Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert estiguessin programats per aquesta funció, la parella d’Alpine-Renault tornava a assestar el seu cop de gràcia en la primera cronometrada en superar per més de mig minut al segon classificat de l’especial, els italians de FIAT Alcide Paganelli i Ninni Russo. L’altra cara de la moneda era Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial, la segona parella d’Alpine-Renault perdia la segona plaça a causa d’una punxada caient per darrera de Maurizio Verini i Angelo Torriani.

Aquest incident permetia a Amilcare Ballestrieri i Silvio Maiga situar-se en la segona posició provisional a uns quants minuts dels líders, Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert. La parella de Lancia conservaria aquesta posició fins a l’arribada de la sisena especial cronometrada de l’etapa, Di Ceriana, on els carburadors del seu Fulvia HF defallien i els transalpins s’enfonsaven a la part baixa de la classificació. Tot i el revés Amilcare Ballestrieri i Silvio Maiga no van escatimar esforços per intentar guanyar posicions, el que els dugué a còrrer riscs que es cobrarien el seu preu dues especials més tard quan un trapeci es trencava per colisió contra una pedra i l’abandonament era obligat.

Els problemes del Lancia i de l’Alpine-Renault permetien al FIAT 124 Abarth Spider de Maurizio Verini i Angelo Torriani accedir a la segona posició del ral·li, plaça que mantindrien fins al final del recorregut gràcies a que l’embragatge de Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial va començar a donar simptomes de fatiga en la recta final del ral·li i després d’haver encadenat sis temps escratx consecutius. En el comput general de l’etapa els dos Alpine-Renault obtenien un rendiment similar al de la primera, amb 10 temps escratx de 12 possibles, 4 per a Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert, 6 per a Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial, deixant els dos que restaven per als FIAT d’Alcide Paganelli i Ninni Russo i de Maurizio Verini i Angelo Torriani, peró el doblet no va ser possible per als francesos.

Un cop s’havien disputat les 35 especials cronometrades de les 37 que s’havien programat, Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert aconseguien una clara victòria, la tercera de la temporada, gràcies a mantenir un pilotatge ràpid en totes les superficies, aturant el cronòmetre en 8 hores 1 minut i 32 segons, 6 minuts i 2 segons menys que els locals Maurizio Verini i Angelo Torriani. Els seus companys d’equip i compatriotes Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial, tancaven el podi a 10 minuts i 5 segons del millor temps.

En el campionat de constructors, únic certamen que es celebrava l’any 1973, Alpine-Renault aconseguia la seva sisena victòria de la temporada en vuit participacions oficials, amb el que els de Dieppe començaven a acariciar el seu primer títol mundial. FIAT, que corria davant la seva afició, s’emportava una nova decepció doncs no podien retallar distàncies amb els cotxes blaus, mentre que Saab mantenia el tercer calaix del podi davant l’absència de Ford.