Ral·li Portugal 1973

Amb la ciutat de Detroit com a centre d’operacions, el diumenge 4 de novembre de 1973 hi finalitzava el 25è Press on Regardless, onzena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis. La prova comptava amb 85 especials cronometrades totes elles sobre terra a les quals se’ls hi donava el tret de sortida el dijous 1 de novembre des de la mateixa ciutat del motor nord-americana. Tot i no comptar amb la presència de molts dels equips europeus que competien al mundial, fins a 68 equips van formalitzar la seva inscripció, dels que 57 van afrontar els 549,15 km de distància del recorregut, per 23 d’ells completar-los.

Poc temps abans d’iniciar-se la prova, la companyia paterolera Total va retirar el seu suport ecónomic a la prova, el que va ocasionar que la cita, tot i tenir categoria mundial, es portés a terme en unes condicions un tan precàries per falta de pressupost i que sovint els voluntaris i els comissaris haguessin de fer diverses tasques alhora, ja que pràcticament els únics ingressos amb els que els organitzadors podien comptar, era de la llista d’inscrits.

FIAT va inscriure dos 124 Abarth Spider a la prova, si bé en última instància, quan ja pràcticament l’equip es dirigia cap a Detroit, l’equip va decidir retirar-se, deixant com a únic equip europeu en la cita el del Polski-FIAT, els quals duien fins a 3 cotxes a la prova amb l’únic objectiu de sumar quans punts millor en el Campionat de Constructors i una mica de nostalgia las molts nombrosos fills de polonesos que vivien a la zona.

Jeep va aliniar fins a dos Wagooner, cotxe amb el que havien conseguit guanyar l’edició anterior de la prova, però en aquesta ocasió els seus motors van ser millorats per tal de rendir una major potència, a conseqüència del qual tots dos van causar baixa per problemes amb els pistons.

La resta de la llista d’inscrits es nodria de pilots privats nord-americans i canadencs, els quals l’absència d’interés per part dels mitjans de comunicació i del públic en general, va provocar que passessin pels trams del voltant del llac Michigan i la seva Península, pràcticament deseparcebuts.

En el terreny esportiu els locals John Buffum i Wayne Zitkus marcaven el primer escratx de la prova el que els portaria a ser els primers liders de la cita, però ja en la segona especial cronometrada, els canadencs Walter Boyce i Doug Woods marcarien el primer escratx que els portava a liderar la prova des d’aquell moment, liderat que van mantenir amb mà de ferro marcant fins a 19 escratxs de 27 possibles de la primera etapa.

Ja en la primera jornada les baixes van ser importants, entre les que destaquen els pocs pilots capaços de marcar un millor temps llevat de Walter Boyce i Doug Woods, com és el cas del finlandès Taisto Heinonen i el canadenc John Bellefleur quan aquests accidentaven el seu Opel Manta, o els nord-americans Erhard Dahm i Tom Grimshaw, autors de dos escratxs, quan el motor del seu Jeep Wagooner deia prou.

En el transcurs de la segona i tercera jornada, Walter Boyce i Doug Woods van seguir extenent el seu domini, sumant un bon grapat de millors registres impedint que altres pilots es poguessin acostar a la seva posició, permetent a la parella canadenca sumar la seva primera i única victòria en el mundial de ral·lis en aconseguir completar el recorregut en un temps total de 6 hores 58 minuts i 28,2 segons.

Per darrera del seu Toyota Corolla, els locals Jim Walker i Terry Palmer, que aconseguien sumar 15 millors registres al llarg de la prova, classificaven el seu Volvo 142 a 24 minuts i 15 segons dels guanyadors. Tancant el podi s’hi trobava una altra parella local, la formada per John Smiskol i Carol Smiskol a bord d’un Datsun 240Z, a 35 minuts i 7,8 segons dels primers classificats.

L’absència de les principals marques del mundial, va provocar que la general del campionat, que ja estava decidit en favor d’Alpine des del passat Sanremo, es mantingués pràcticament inalterada, en la que Ford aconseguia mantenir la tercera plaça per davant de Volvo, gràcies als 10 punts sumats pel quart lloc del nord-americà John Buffum i Wayne Zeltkius.