Amb 36 equips presents dels 97 que prenien la sortida des de les portes del Casino Sanremo el diumenge 2 d’octubre de 1983, el dissabte 8 d’octubre finalitzava al mateix emplaçament el 25è Ral·li de Sanremo, desena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis. La cita transalpina es presentava amb un recorregut mixte terra – asfalt, amb un balanç lleugerament favorable per la superficie més bruta, composat per 58 proves especials de 775,89 km cronometrats. Tanmateix el ral·li italià otorgava punts pels certàmens reservats a pilots i constructors.
Com era habitual en la cita italiana d’ençà que van començar a fer un llarg viatge cap a la Toscana en cerca de pistes de grava, el ral·li s’iniciava amb una primera etapa integrament sobre asfalt que tenia lloc a les muntanyes del voltant de Sanremo. En total s’hi programaven 6 proves cronometrades d’una distància total de 82,20 km, en les que la lleugeresa dels Lancia 037 els conferia el rol de favorits. Els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer així ho demostraven en quan aconseguien el millor temps en totes les 6 proves cronometrades dominicals, si bé en dues ocasions l’honor resultava ser ex-aequo amb els seus companys d’equip italians Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, els quals feien l’entrada a Sanremo en la segona posició provisional a mig minut dels seus companys líders. Lancia de fet va bordar la primera jornada, doncs dels vuit cotxes italians presents a la prova, comptant els del Jolly Club, Tre Gazzelle i Grifone, a part dels oficials, ocupaven les set primeres posicions al terme de la primera etapa.
L’altra cara de la moneda eren els Audi, amb Michèle Mouton i Fabrizia Pons com les pilots de l’equip més ben classificades en la dotzena posició provisional. S’esperava que els Audi, pel seu elevat pes, fossin fins a 2 segons per quilòmetre més lents que els Lancia 037; inclús s’esperava que els Opel Manta 400 presents en mans d’Ari Vatanen i Terry Harryman i de Henri Toivonen i Fred Gallagher, els superessin en les primeres especials d’asfalt a raó de segon per quilòmetre disputat, i així va ser, peró a més a més al handicap del pes se’ls va afegir un altre problema quan Hannu Mikkola i Arne Hertz, així com Stig Blomqvist i Björn Cederberg es quedaven sense direcció assistida en els seus Quattro A2, el que encara els feia perdre més temps, mentre que una altra parella de l’equip, la formada pels francesos Bernard Darniche i Alain Mahé, es quedaven sense frens quan algún mecànic es descuidava de posar el tap del dispòsit del líquid de frens i una gran quantitat d’aquest es perdia per la carretera.
Quan passava 1 minut de la mitjanit del dilluns, els 81 equips participants que restaven en actiu feien un llarg enllaç per autopista des de Sanremo fins a Pisa, on les especials de terra els aguardaven i per tant calia canviar-hi els cotxes de configuració per afrontar aquesta superficie amb garanties. Competitivament parlant, la segona jornada s’iniciava poc després de les 7 del matí del dilluns 3 d’octubre, amb 19 proves especials de 205,78 km cronometrats en el seu programa.
Attilio Bettega i Maurizio Perissinot perdien la seva segona posició en patir una punxada en la primera especial del dia, mentre que en un terreny més favorable per a la tracció integral dels Audi Quattro A2, arribava la reacció dels cotxes bavaresos capitanejada pels suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg, els quals aconseguien ni més ni menys que 10 escratxs consecutius i un total de 13 millors temps dels 19 possibles, el que els permetien enfilar-se tretze posicions en la general, passant del setzé lloc provisional que ocupaven a la sortida del parc tancat de Sanremo fins al tercer en completar-se la primera etapa de terra, segona del programa.
D’altra banda Hannu Mikkola i Arne Hertz se n’anotaven dos escratx ex-aequo amb els seus companys, i feien entrada a Siena en la quarta posició provisional, peró aquesta remontada dels Audi cal explicar-la també amb la colaboració passiva d’alguns dels Lancia presents. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer en dues ocasions els hi saltava la corretja del compressor, havent de ser emputjats pels aficionats en la segona ocasió per arribar al punt més alt d’un turó quan es celebrava la setena prova especial del dia, el que els suposava perdre 5 minuts i el liderat que recalava en mans dels seus companys finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki.
Al problema amb la corretja del compressor que deixava sense potència al Lancia 037 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, calia afegir una punxada que patien els alemanys en la següent especial, fent-los perdre un minut suplementari i baixar fins la setzena posició provisional. Aquests peró s’anotaven 4 escratxs en la segona meitat de la jornada, el que permetia als pilots alemanys recuperar-se parcialment i fer entrada a Siena en la desena posició provisional.
Per a més desgràcia dels cotxes turinesos, els recentment proclamats campions europeus de ral·lis, els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero trencaven un disc de fre del seu Lancia 037 del Jolly Club i perdien també uns segons preciosos, mentre que els seus companys d’equip, els també italians Antonio Tognana i Massimo di Antoni, havien d’abandonar el ral·li en averiar-se la caixa de canvis del seu 037, el que en conjunt permetia als Audi escalar fins la segona, tercera i quarta posició provisional si bé el millor dels cotxes d’Ingolstadt, el pilotat per Michèle Mouton i Fabrizia Pons, es trobava encara a dos minuts de la parella finlandesa líder.
Qui també obtenien benefici dels incidents dels Lancia eren els Opel Manta 400 oficials, els quals es situaven just per darrera del trio d’Audi el dilluns al vespre, moment en que els participants feien entrada al parc tancat de Siena i des d’on el dimarts a les 8 del matí els 55 equips supervivents començarien a afrontar la tercera etapa del ral·li, la més llarga de totes amb 18 especials de 225,71 km cronometrats.
Walter Röhrl i Christian Geistdörfer seguien amb la seva remuntada particular guanyant la primera i la tercera especial de l’etapa, així com Miki Biasion i Tiziano Siviero que feien el mateix en la segona cronometrada. Paral·lelament, en el transcrus de la tercera prova especial del dia, Audi rebia un altre revès quan Hannu Mikkola i Arne Hertz s’aturaven enmig del tram sentint una forta olor a cremat, la sorpresa va ser quan en baixar del seu Quattro A2 van veure que aquest treia flames per sota. Malgrat esgotar el seu extintor i intentar rebre ajuda per part de l’helicòpter de l’equip, res es va poder fer per salvar el cotxe i aquest era consumit per les flames.
No era l’únic incident de l’especial, doncs els italians Fabrizio Tabaton i Luciano Tedeschini hi accidentaven el seu Lancia 037 de l’equip Grifone, el que suposava la segona baixa dels cotxes en mans privades del constructor local.
Stig Blomqvist i Björn Cederberg, així com Michèle Mouton i Fabrizia Pons, trencaven per un moment la dinàmica de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer en aconseguir els millor temps en la quarta, cinquena i setena cronometrada i en la sisena respectivament, si bé les fémines d’Audi es veurien poc després endarrerides per un problema d’injecció en el seu Quattro A2, baixant fins la cinquena plaça i deixant pas a la seva segona posició que ostentaven en aquell instant als seus companys suecs.
Walter Röhrl i Christian Geistdörfer seguien recuperant posicions anotant-se consecutivament els 5 següents escratxs, sent els dos últims ex-aequo, un amb Michèle Mouton i Fabrizia Pons, l’altre amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg, sent aquests últims amb qui es van anar alternant o fins i tot empatant a temps en bona part dels escratxs de les darreres especials de la jornada, el que permetia a l’arribada a Pisa, punt final de la tercera etapa, que la parella alemanya de Lancia es situés en la tercera posició provisional a minut i mig dels suecs d’Audi, qui a la seva vegada distaven en 1 minut i 42 segons del liderat que mantenien Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que Henri Toivonen i Fred Gallagher eren quarts.
Malhauradament pels interessos de la parella de Lancia, la seva remuntada es veuria parcialment truncada a Pisa quan aquests hi rebien la corresponent penalització per part dels organitzadors de 2 minuts, en haver endarrerit 1 minut la seva sortida a un tram matinal per tal de tenir millor visibilitat. Si bé Henri Toivonen i Fred Gallagher no guanyaven plaça, si que l’objectiu dels alemanys de guanyar el ral·li s’allunyava una mica més.
Dimecres a dos quarts de tres de la tarda els pilots feien el viatge de la matinada del dilluns a la inversa, és a dir, des de Pisa prenien l’autopista per dirigir-se fins a Sanremo, on les dues últimes etapes i l’asfalt, els aguardaven. La primera especial de la quarta etapa es celebrava el dimecres 5 d’octubre a dos quarts de vuit del vespre, moment en que els pilots afrontaven un bucle de 7 proves especials de 98,50 km cronometrats.
Els pilots de Lancia expremien al màxim les bondats dels respectius 037 i així els campions mundials en vigència, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, proseguien amb la seva remuntada per en guanyar 6 de les 7 cronometrades programades, superar als suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg i fer-se amb la segona posició provisional que per llavors ocupaven els pilots d’Audi, si bé el gap que els separava dels seus companys i líders provisionals s’establia en 4 minuts i 22 segons al terme de la quarta jornada i per tant les opcions d’escalar més posicions eren molt remotes.
Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, a bord del tercer Lancia 037 oficial, aconseguien dos escratxs més en la quarta etapa, un d’ells ex-aequo amb Walter Röhrl i Chrisitian Geistdörfer, el que permetia a la parella italiana superar l’Audi Quattro A2 de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, fita que també aconseguien els pilots del Jolly Club Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo.
La cinquena i última etapa era integrament nocturna, iniciada el dijous 6 d’octubre a dos quarts d’onze de la nit i finalitzada el divendres 7 d’octubre a dos quarts de deu del matí després de disputar-se les 8 especials programades de 163,70 km cronometrats. Ben d’hora es van succeir incidents, Ari Vatanen i Terry Harryman havien d’abandonar el ral·li en la primera especial del bucle després de colisionar amb la part posterior del seu Opel Manta 400 contra un parapet, mentre que Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo prenien el mateix camí que els seus rivals d’Opel per accident també.
Walter Röhrl i Christian Geistdörfer demostraven perque eren els campions del món en imposar-se en totes les 8 cronometrades nocturnes de l’etapa malgrat que donar caça als seus companys d’equip i líders de la general era a tots ulls impossible. Mentrestant, en l’equador de l’etapa, Stig Blomqvist i Björn Cederberg colisionaven contra una roca i havien de completar l’especial empenyent el seu Audi Quattro A2; sense temps i recursos per a que els seus mecànics poguessin completar les reparacions necessaries en el seu cotxe, l’abandonament dels suecs era obligat, deixant en l’aire la tercera plaça del podi que es diputaven Henri Toivonen i Fred Gallagher amb Attilio Bettega i Maurizio Perissinot.
Com si existís una mena d’anhel diví per a que es materialitzés un triplet de Lancia a casa, la junta de culata de l’Opel Manta 400 de Henri Toivonen i Fred Gallagher es va malmetre en els darrers compassos de tan llarg event, obligant al pilot finlandès i al seu copilot britànic a portar tota l’aigua i oli que els hi fos possible dins el seu cotxe per anar reposant aquests elements, així com limitar força les revolucions per minut a les que pujaven el propulsor del seu cotxe; tot plegat va permetre que Attilio Bettega i Maurizio Perissinot no només els superessin, sino que a més a més afiancessin la tercera posició final.
Amb l’arribada a Sanremo el divendres a primera hora del matí es completava el ral·li, el qual es donava oficialment per acabat l’endemà dissabte 8 d’octubre amb la cerimònia del podi, en la que Markku Alén i Ilkka Kivimäki, sense fer massa soroll peró conservant a la perfecció el seu cotxe, aconseguien la victòria en aturar el cronòmetre amb un temps final de 8 hores 50 minuts i 17 segons. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, clars protagonistes de la cita italiana, precisaven de 2 minuts i 9 segons més que els seus companys d’equip per a completar els 775,89 km cronometrats, havent-se de conformar amb la segona posició, mentre que Attilio Bettega i Maurizio Perissinot arrodonien la festa Lancia en tancar el podi a 5 minuts i 10 segons dels guanyadors.
En el campionat de pilots la classificació provisonal es posava rogent en la seva part més alta, doncs la victòria que hi aconseguia Markku Alén, permetia al finlandès situar-se a només 5 punts del seu compatriota i líder provisional Hannu Mikkola, el qual no sumava cap punt en la seva visita a Itàlia i quan només mancaven dues cites en el campionat. Mentrestant Walter Röhrl restava a només 3 punts del seu rival gràcies al segon lloc, si bé l’alemany ja havia manifestat que no pensava correr ni a la Costa d’Ivori ni al Regne Unit, cites que tancaven la temporada i per tant semblava que no revalidaria el seu títol mundial.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Hannu Mikkola
|
105
|
|
Walter Röhrl
|
102
|
|
Markku Alén
|
100
|
En el campionat de constructors, el triplet que aconseguia Lancia a casa i el seté lloc que s’emportava Audi, un dels pitjors resultats pels bavaresos fins al moment, donava automàticament el títol de constructors als italians, recuperant així els honors perduts l’any 1976 quan des de FIAT se’ls va apartar de la competició al màxim nivell de manera oficial. Opel per la seva banda quallava una bona actuació donades les circumstàncies i es definia com la tercera marca del campionat.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Lancia |
118 |
|
Audi |
104 |
|
Opel |
82 |