Ral·li Sanremo 1978

Vuitena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis de l’any 1978, el 20è Ral·li de Sanremo finalitzava en la ciutat que li donava el nom el dissabte 7 d’octubre de 1978 amb 56 equips dels 122 que havien iniciat la prova des de la rampa de sortida el dimarts 3 d’octubre, si bé en la llista d’inscrits hi figuraven fins a 135 equips inscrits. La prova tenia un recorregut composat per 55 especials cronometrades de 893,80 km de distància majoritàriament d’asfalt.

L’absència de l’equip Ford a la prova italiana, que en principi havia d’alinear a Björn Waldegård i Hans Thorszelius així com a Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne amb els respectius Escort RS1800, deixava tot el protagonisme de la prova a l’equip del grup FIAT que posava en tram fins a 3 FIAT 131 Abarth alhora que donava suport a 2 Lancia Stratos HF, un per Markku Alén i Ilkka Kivimäki, habituals de la marca turinesa i l’altre de manera semi-oficial per Adartico Vudafieri i Maurizio Mannini, recentment proclamats campions d’Itàlia de ral·lis.

En els primers compassos de la prova es va establir una lluita entre dos dels 131 Abarth oficials, concretament el pilotat pels italians Sandro Munari i Mario Manucci i els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, els quals es van alternar al capdavant de la general provisional del ral·li fins a en quatre ocasions, liderant lógicament la prova dues vegades cadascun, deixant al grup perseguidor integrat pel tercer FIAT 131 Abarth oficial de Maurizio Verini i Arnaldo Bernacchini, i els Stratos HF de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Adartico Vudafieri i Maurizio Mannini a 1 minut i mig de distància.

Però la pluja que estava caient en el transcurs de la primera etapa va provocar diverses sortides de pista, entre les que cal destacar les protagonitzades en la última de les 18 especials programades de l’etapa per Dario Cerrato i Luciano Guizzardi i sobretot de Sandro Munari i Mario Manucci, el que deixava a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer com a líders en solitari amb un marge prou ampli de 2 minuts i 18 segons vers els seus altres companys d’equip italians, Maurizio Verini i Arnaldo Bernacchini, els quals una virolla en les primeres especials cronometrades de l’etapa els havien endarrerit una mica, si bé van saber reaccionar i anteposar el seu FIAT 131 Abarth als dos Lancia Stratos HF.

En la segona etapa, composada per 24 especials cronometrades de 322,80 km cronometrats, els Stratos HF van començar a reclamar la seva part de protagonisme en la prova quan el pilotat per Markku Alén i Ilkka Kivimäki així com el d’Adartico Vudafieri i Maurizio Mannini van copçar pràcticament tots els escratxs de la jornada, el que va permetre als dos equips no només escurçar distàncies, sino fins i tot liderar la prova quan Walter Röhrl i Christian Geistdörfer havien d’abandonar a falta de 5 trams per completar l’etapa per un accident i quan Maurizio Verini i Arnaldo Bernacchini, que havien estat perdent terreny durant tota l’etapa, havien de canviar el diferencial del seu 131 Abarth i els hi queia una sanció de 4 minuts.

El liderat dels campions d’Itàlia, és a dir Vudafieri-Mannini, era molt just, ja que només 17 segons els separaven dels segons classificats i actuals líders en la provisional de la Copa FIA de pilots, Alén-Kivimäki, els quals manifestaven la dificultat de pilotar el Lancia sota la pluja que seguia caient en els Alps Marítims italians. Mentre que Verini-Bernacchini figurava en tercera posició provisional a més de 5 minuts dels liders però amb els quarts classificats a més de 6 minuts, el francès Francis Vicent i el belga Willy Lux llogueters d’un Porsche 911 al suís Harbeethur, pensar que la posició de podi, i amb ell uns fantàstics punts per a la marca de cara al títol de marques, poguessin perillar semblava com a mínim impossible.

Una altra de les baixes sonades de la segona etapa, va ser la del Ferrari 308 GTB de Raffaele Pinto i Fabio Penariol en la primera de les especials cronometrades del dia, quan el distribuidor del seu cotxe va decidir que ja havia treballat prou i es va trencar deixant el «cavallino rampante» totalment mut.

Ja en la tercera i última etapa, i sense la presència de la pluja que havia estat fent acte de presència en les dues anteriors jornades, 13 especials cronometrades quedaven per decidir el guanyador del 20è Ral·li Sanremo i aquest pràcticament ja es va decidir al primer tram i més llarg del dia, el tradicional Ronde de 47,40 km, on Adartico Vudafieri i Maurizio Mannini que buscaven ampliar distàncies se sortien de la calçada i deixaven a Markku Alén i Ilkka Kivimäki al capdavant de la general de la prova.

Amb unes distàncies prou importants entre els que continuaven en el ral·li i integrants provisionals del podi, el reste de la jornada es va disputar sense més sobresalts, el que va permetre a Markku Alén i Ilkka Kivimäki guanyar el seu sisè ral·li en el mundial i en el seu debut amb el Lancia Stratos HF amb un temps total de 10 hores 53 minuts i 28 segons. Amb 10 minuts i 32 segons de demora completaven el recorregut en segona posició Maurizio Verini i Arnaldo Bernacchini, amb l’únic dels FIAT 131 Abarth supervivents mentre que el darrer graó del podi era per a Francis Vincent i Willy Lux que finalitzaven a 17 minuts i 3 segons dels guanyadors.

En la Copa FIA per a pilots gràcies a la tercera victòria de la temporada, Markku Alén incrementava la seva puntuació fins als 47 punts, mentre que Jean-Pierre Nicolas, absent a la prova per decisió de Ford, veia congelada la seva puntuació així com al també finlandès Hannu Mikkola, per a qui còrrer al Sanremo no entrava en el seus plans.

Tot i el segon lloc amb el que FIAT s’havia de conformar en la prova domèstica, els italians seguien liderant el campionat del mòn de constructors per davant d’Opel amb un marge prou ampli si bé no definitiu, per darrera dels alemanys, Ford apretava gràcies a la victòria en Grup 1 d’Angelo Pressotto i Massimo Sghedoni que deixava als de l’oval a dos punts del segon lloc.