Ral·li Bandama 1978

El dimarts 24 d’octubre de 1978 finalitzava a Abidjan, capital de la Costa d’Ivori, el 10è Ral·li Bandama. La prova era la novena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis i era la primera vegada en la seva història que hi figurava. Sense trams propiament dits, sino uns controls horaris repartits al llarg del territori amb unes velocitats promig pràcticament impossibles de complir sense penalitzar, la prova comptava amb un recorregut de 5472 km de distància, els quals 51 dels equips que van empendre la sortida el dissabte 21 d’octubre, tan sols 9 van aconseguir completar la prova.

La prova entrava en el Campionat del Món de Ral·lis en substitució del fantàstic Ral·li de Nova Zelanda, i en trobar-se situada en el calendari entremig del Ral·li Sanremo i el Tour de Corse, molts dels equips oficials que es trobaven disputant el campionat del món, li giraven l’esquena amb l’excepció de Peugeot, especialista en proves africanes per llavors i que tractant-se d’una cita amb cert accent francès, hi desplaçava fins a 5 Peugeot 504 V6 Coupé així com un parell de Peugeot 104 ZS. Un altre constructor francès, Renault, hi desplaçava dos dels recentment estrenats Renault 5 Alpine Grup 2, mentre que FIAT França cobria l’espai del italians, recuperant al seu director esportiu en el rol de pilot. D’altra banda, Opel hi feia debutar el nou Ascona Grup 2 en mans del kenyans Shekhar Mehta i Mike Doughty.

La parella finlandeso-francesa oficial de Peugeot composada per Timo Mäkinen i Jean Todt, es feien amb el liderat de la prova en la primera jornada, celebrada des de la mitjanit de dissabte fins a primera hora del matí per arribar a Yamoussoukro al llarg de 12 control horaris. Mäkinen-Todt arribaven a la neutralització de la primera jornada amb només 31 minuts de penalització, mentre que els seus companys d’equip, els francesos Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet restaven en segona posició a 14 minuts dels líders provisionals. Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié amb el seu petit Renault 5 Alpine, arribaven un minut més tard que el segon dels Peugeot 504 V6 Coupé.

En la primera etapa es produiren nombroses baixes, entre les que destacava la de Jean-Vinatier, cap de FIAT França i Jean-François Jacob, els quals quan intentaven avançar un camió, cal recordar que la prova es celebrava en carretera oberta, aquest va fer un gir sobtat provocant que el seu 131 Abarth quedés clavat en els baixos del mateix.

La segona etapa era un bucle des de Yamoussoukro fins a Yamoussoukro per la regió sud-oest de la ciutat, que s’iniciva el dissabte a les 9 de la nit fins al migdia del diumenge amb un total de 7 controls horaris, on els líders Timo Mäkinen i Jean Todt trencaven un esmortidor i l’arbre de transmissió en plena secció competitiva del tercer control horari del dia. Afortunadament els pilots no feia massa que havien passat un punt de servei d’emergència, els quals en rebre l’avís per ràdio dels líders de la prova, aturaven el Peugeot 504 V6 Coupé dels finlandesos Simo Lampinen i Atso Aho que venia a continuació per a que els hi portessin la peça de recanvi. La reparació els hi va comportar 1 hora i 43 minuts, amb el que els pilots queien fins la tercera posició provisional per darrera del Renault 5 Alpine de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié que es trobaven 3 minuts per darrera del 504 V6 Coupé dels liders provisionals Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet.

Les baixes acumulades en aquesta segona jornada eren multiples, fins al punt que al parc tancat a la neutralització del segon dia, només hi arribaren 17 cotxes; entre les baixes del segon dia, els kenyans Shekhar Mehta i Mike Doughty n’eren els més ilustres, els quals es quedaven a l’estacada quan l’arbre de lleves del seu Opel Ascona es trencava i la parella especialista en proves de gran duresa es veia obligada a abandonar quan es trobaven camí del segon control horari del dia.

La tercera etapa arrancava el dilluns a les 2 de la matinada per tal de cobrir un segon anell de Yamoussoukro fins a Yamoussoukro , però en aquesta ocasió per la regió del nord de la ciutat, per acabar el mateix dilluns a primera hora de la tarda. L’etapa es va mostrar especialment tràgica per a Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié, els quals una averia en un esmortidor en la secció més llarga de totes, de 855 km de distància, els feia alçar el peu de l’accelerador. Després en atropellar una ovella el frontal del seu cotxe quedava en mal estat i després en colisionar una gallina contra el seu parabrises, aquest es va desenganxar, obligant a Jean-Marc Andrié a estar-lo aguantant per 150 km. Per a més desgràcia dels francesos, va arribar la pluja i els neteja parabrises no funcionaven amb el vidre trencat.

A més a més per darrera venia Timo Mäkinen i Jean Todt fent un pilotatge sumament veloç i sense cometre errades el que permetia als pilots arribar a tots els controls horaris sense pràcticament penalitzar temps. Els contra-temps d’uns i l’elevat nivell dels altres, permetia que el Peugeot 504 V6 Coupé de la parella finlandeso-francesa passés a ocupar la segona posició provisional al terme de la tercera etapa a 26 minuts dels seus companys d’equip Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet.

La quarta i última etapa, cobria el mateix recorregut de la primera però en sentit invers, per tal d’arribar a Abidjan a primera hora de la tarda. El tret de sortida de la jornada definitiva es donava el dimarts a les 4 de la matinada i en els 1054 km de distància que eren necessaris per cobrir la última jornada, pràcticament només destacava la volcada del Renault 5 Alpine de Guy Fréquelin i Jacques Delaval, el qual durant bona part del ral·li havia estat afectat per grip amb altes temperatures. L’accident del segon dels Renault els feia perdre la quarta posició que ocupaven a la neutralització de la tercera etapa per arribar a Abidjan en cinquena posició amb 27 minuts de retard vers el Peugeot 504 V6 Coupé de Simo Lampinen i Atso Aho que eren qui els hi guanyaven la plaça.

Sense més sobresalts, Jean-Pierre Nicolas s’adjudicava el seu tercer ral·li de la temporada amb un tercer copilot diferent, després de les victòries al Monte-Carlo i al Safari Rally, si bé en aquesta ocasió repetia montura amb el Peugeot 504 V6 Coupé, el que deixava palesa la superioritat dels cotxes del lleó en terres africanes. Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet completaven el recorregut en 54 hores i 38 minuts, o el que és el mateix, amb una penalització de 2 hores i 28 minuts, 15 minuts per davant dels seus companys d’equip Timo Mäkinen i Jean Todt. Amb 1 hora i 22 minuts de demora vers els líders, completaven el podi Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié.

En la Copa FIA de pilots, la prova africana era la dissetena prova puntuable per al certàmen, si bé Jean-Pierre Nicolas aconseguia la seva tercera victòria de la temporada, aquesta només servia per certificar al pilot francès en la segona posició provisional per darrera del ja matemàticament campió Markku Alén, després que el finlandès guanyès el Giro d’Itàlia pocs dies després d’haver guanyat el Ral·li de Sanremo.

En el campionat de constructors l’abandonament de l’Opel de Mehta-Doughty donava automàticament el títol de campions del món de constructors a FIAT tot i que els italians tampoc aconseguien sumar cap punt amb la presència de l’importador francès a la cita. Els punts se’ls repartiren bàsicament els constructors més aliens al campionat, com podien ser Peugeot, Renault, Mitsubishi o Datsun, els quals la seva puntuació era pràcticament intrascendent en el campionat.