El diumenge 23 de setembre de 2001 finalitzava a Auckland el 31è Ral·li de Nova Zelanda, prova que esdevenia la desena en el calendari del campionat del món de ral·lis d’entre un total de 14 cites. La ronda austral, que canviava les seves habituals dates hivernals per primaverals, era puntuable pels certàmens de pilots, constructors i producció, ventall que copçava l’interès de fins a 73 equips per inscriure-s’hi de manera oficial. D’aquests, 68 van ser presents a Auckland el dijous 20 de setembre per, des de la rampa de sortida, enfilar el camí cap a un recorregut programat amb 24 proves especials de 382,46 km cronometrats, distància que 48 equips aconseguirien completar.
Després de la cerimònia de la baixada per la rampa de sortida, els participants restaven en règim de parc tancat fins a l’endemà divendres dia 21 de setembre a 1 quart de 8 del matí, hora d’entrada al parc d’assistències per part de la primera parella participant i des d’on aquests començarien a afrontar la jornada inaugural. Una etapa que es desenvolupava en vers el sud d’Auckland i que, amb 3 reagrupaments remots per a les assistències a Raglan, contenia 8 proves especials cronometrades de 117,17 km de distància en el seu programa, en les que l’ordre de sortida a pista era clau, ja que el canvi de les habituals dates hivernals per les primaverals, suposava un clima més sec, una temperatura ambiental més alta i en conseqüència més grava per escombrar amb el pas dels cotxes.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals estaven tenint un any per oblidar amb el dorsal número 1 a la porta, aprofitaven la seva posició de sortida a pista endarrerida i en gaudir d’una millor tracció que no pas molts dels equips capdavanters que els precedien, els finlandesos aconseguien marcar la primera victòria parcial de tram al ral·li. Tot i els 32,37 km cronometrats d’aquesta primera prova especial, els marges no eren massa amplis i 2,8 segons separaven el temps dels campions mundials amb el Hyundai Accent WRC2 d’Alister McRae i David Senior, 3,2 segons amb el Ford de Colin McRae i Nicky Grist o 4,4 segons en vers l’Impreza S7 WRC de Petter Solberg i Phil Mills.
Precisament la parella noruego britànica de Subaru, Petter Solberg i Phil Mills, aconseguia imposar-se en les dues següents proves especials del programa i aquests immediatament es feien amb la segona posició a la taula, per amb la segona de les victòries de tram, situar-se a 1,3 segons del registre acumulat pels líders, mentre que els britànics de Hyundai es mantenien en posicions de podi.
Just abans de retornar al reagrupament de Raglan, per al que ja hi havien passat després de la cronometrada inaugural, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven el bucle matinal amb una altra victòria de tram i aquests accedien al descans equatorial amb 5,8 segons de marge en vers els pilots de Subaru i 15,3 segons en relació als de Hyundai. Mentre que Colin McRae i Nicky Grist s’anaven enfosant en la taula fins a la setena posició en ser el segons a pista.
L’acció es reprenia al migdia amb el mític tram de Whaanga Coast, cronometrada que servia per al lluïment de dues «velles glòries» del mundial com eren Didier Auriol i Denis Giraudet, i Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. Francesos i suecs establien ex-aequo el millor temps del parc tancat i els de Peugeot, quarts fins llavors, passaven a tancar les posicions de podi, mentre que els de Hyundai superaven als seus companys britànics per tal de restar a les portes del mateix.
La següent prova especial, era una segona passada per la tercera prova cronometrada matinal, amb el què la traçada més neta de grava que no pas hores abans, l’ordre de sortida perdia rellevància. A més a més, aquesta era la darrera cronometrada forestal de la jornada i l’ordre de partida de cara a la jornada sabatina, quedaria definit al terme de l’especial, doncs l’etapa es tancava amb una doble passada per una breu especial espectacle a Manukau.
Colin McRae i Nicky Grist aprofitaven el primer pretext per tal de fer-se amb el millor temps per davant dels seus companys Carlos Sainz i Luis Moya, registres que situaven a britànics i espanyols en quarta i tercera posició respectivament, mentre que en un context totalment oposat, el tàctic, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen alçaven descaradament el peu de l’accelerador, per tal de deixar-se 33,3 segons en vers el temps dels britànics de Ford, alhora que Petter Solberg i Phil Mills se n’hi deixaven una cinquantena.
El joc tàctic situava el Hyundai Accent WRC2 de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander al capdavant de la taula provisional, sent a més a més aquest el primer cop en el mundial que un cotxe de la marca coreana liderava un ral·li, seguits en 18,5 segons per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui es feien un fart de renegar de la informació rebuda per part dels membres del seu equip, doncs al cap i a la fi esdevindrien segons a pista l’endemà. En certa manera Carlos Sainz i Luís Moya, també eren víctimes d’aquest joc tàctic, doncs els de Ford grimpaven des de la setena, pista neta, fins a la tercera posició.
L’especial espectacle ex professo de Manukau, amb prou feines aportava 4,2 km competitius al programa, amb el què els seus resultats eren força intranscendents de no vessar-la. Els espanyols de Ford s’hi avesaven al millor temps per davant de Petter Solberg i Phil Mills i dels seus companys Colin McRae i Nicky Grist, i els primers feien entrada al parc tancat d’Auckland a 20,5 segons de Kenneth Eriksson i Staffan Charmander i a 4,0 segons de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Colin McRae i Nicky Grist eren quarts classificats a 30,4 segons del temps dels pilots de Hyundai, mentre que en saltar-se la sortida, Petter Solberg i Phil Mills rebien una sanció de 10 segons que els feia descendre des de la cinquena fins a la novena posició, habilitant a Freddy Loix i Sven Smeets a tancar la pinça dels 5 primers classificats.
Dibuixada sobre la part més septentrional de l’illa nord de Nova Zelanda, la segona etapa era iniciada per la primera de les 62 formacions que restaven en actiu en passar 5 minuts de 3 quarts de 7 del matí del dissabte 22 de setembre, i aquesta en el seu programa contenia un reagrupament remot a Ruawai i 8 trams de 176,29 km cronometrats, distància que culminava amb el retorn al punt de sortida a partir de 2 quarts de 10 del vespre i que la convertia en la jornada més longeva de tot el programa.
L’etapa arrancava amb l’especial reina del ral·li, Parahi – Ararua de 59 km de distància, en la que la classificació faria un gir radical. Els finlandesos de Peugeot Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen marcaven el millor temps seguits per 3 dècimes de segon dels britànics Richard Burns i Robert Reid, i els de Subaru passaven de la setena posició aconseguida a la neutralització de la primera etapa a liderar el ral·li, mentre que els de Peugeot guanyaven 7 places en la taula provisional, per tal d’esdevenir cinquens.
L’altra cara de la moneda eren els encarregats d’obrir pista, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, qui pagaven els tributs de la dolça fama efímera de Hyundai i en deixar-se pràcticament dos minuts en aquesta primera prova cronometrada, passaven casualment a ocupar la setena posició provisional.
Uns altres en tributar en l’ordre de sortida eren Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui s’hi deixaven poc més d’1 minut, per amb aquest temps, descendre fins a la quarta posició per darrera dels Ford de Colin McRae i Nicky Grist i de Carlos Sainz i Luís Moya.
La parella britànica de Subaru seguia rendint a un nivell molt alt gràcies a trobar-se la pista escombrada de grava, i així els pilots s’imposaven consecutivament en els 4 trams del següent escull del programa, sent seguits sempre per Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i en 3 de les 4 ocasions amb Didier Auriol i Denis Giraudet en tercera posició. Un excels rendiment per a Richard Burns i Robert Reid que els permetia obrir una petita escletxa de 25,3 segons en vers Colin McRae i Nicky Grist al capdavant de la classificació, mentre que els nòrdics de marca borgonyesa del lleó, anaven guanyant progressivament places en la classificació provisional, per tal d’entrar en el segon reagrupament de Ruawai en tercera posició a 49,8 segons dels líders i amb un marge de 2,4 segons amb Carlos Sainz i Luís Moya.
Didier Auriol i Denis Giraudet aconseguien el millor temps només reprendre la competició per davant dels homes del dia, els anglesos Richard Burns i Robert Reid, i mentre els francesos es tiraven pràcticament a sobre dels seus caps de files, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els de Subaru seguien en la seva dinàmica d’anar eixamplant marges, per acte seguit, prosseguir en la seva tasca en el seu màxim esplendor, tancant l’etapa amb les dues respectives victòries de tram.
Retornats a Auckland a quarts de 10 del vespre del dissabte 22 de setembre de 2001, Richard Burns i Robert Reid acumulaven 6 victòries parcials i 2 segons millors temps al llarg de les 8 especials sabatines, un rendiment que fregava la perfecció i que els permetia liderar la classificació del ral·li en aquells instants per un marge de 42,6 segons en vers els seus compatriotes Colin McRae i Nicky Grist, qui gràcies a la pluja precipitada al llarg de la tarda, aconseguien uns millors resultats amb els que contenien la fuita de segons. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen tancaven les posicions que donaven dret a una dutxa d’escumós l’endemà diumenge a 1 minut i 5,2 segons dels pilots de Subaru, alhora que gaudien d’un marge de 22,3 segons amb Carlos Sainz i Luís Moya. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren cinquens en aquells instants a 1 minut i 42,5 segons dels líders i per tan sols 5 dècimes de segon de marge en vers els seus companys d’equip Didier Auriol i Denis Giraudet.
La trenta-dosena edició del ral·li neozelandès, es tancava el diumenge 23 de setembre amb les últimes 8 proves especials de l’itinerari, les quals suposaven 89 km de lluita contra les manetes dels cronòmetres. Amb un reagrupament remot a Te Kauwatha després de les dues primeres especials matinals, el bucle del migdia tenia un format peculiar amb 2 + 1 trams que es disputaven en dues ocasions. Una jornada singular doncs, que s’iniciaria amb la sortida de la primera de les 54 parelles participants que restaven en actiu del parc tancat d’Auckland a partir de 2 quarts de 7 i que finalitzaria amb la cerimònia del podi a 2 quarts de 4 de la tarda del mateix diumenge en la zona esportiva de Manukau.
La truita es capgirava altra vegada i amb millor posició de sortida, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tornaven a establir el millor temps del parc tancat al terme de la primera prova especial dominical, si bé la poca entitat cronometrada de la mateixa, 4,62 km, restava transcendència al resultat, eixamplant en només 3,0 segons el seu marge en vers els seus companys de formació francesos.
Per la mínima distància temporal mesurable amb la tecnologia de l’època, és a dir 1 dècima de segon, els campions mundials finlandesos es veien privats per part de Carlos Sainz i Luís Moya de repetir la victòria de tram aconseguida instants abans en la segona especial matinal, la qual amb 31,24 km cronometrats esdevenia la més llarga de la jornada.
Així doncs, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien portar fins als 9,2 segons la distància que els separava de Didier Auriol i Denis Giraudet en el precís moment d’accedir en el reagrupament de Te Kauwatha, alhora que es situaven a 11,4 segons dels seus altres companys d’equip i compatriotes Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Per la seva banda, i gràcies a aconseguir el millor temps del parc tancat, Carlos Sainz i Luís Moya afrontarien el darrer escull de l’etapa en tercera posició per l’estret marge de 9 dècimes de segons en vers els tercers integrants de l’equip Peugeot i a 36,9 segons dels seus companys d’equip i a 58,5 segons dels líders.
Amb un format de 2+1 per a la recta final de l’edició, els 2 següents trams es disputaven en successives dues ocasions, perdent-se part de l’efecte de la posició de sortida. Tot i això, els resultats es repetien i així Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’anotaven dues victòries de tram més en la cronometrada que obria el bucle, mentre que els despenjats Petter Solberg i Phil Mills ho feien en la següent, alhora que Colin McRae i Nicky Grist eren sempre segons a final de tram.
4 resultats individuals que generaven diferents situacions molt interessants en la taula, de cara al darrer tram que es disputaria a doble passada. D’una banda la distància entre les parelles britàniques que encapçalaven la taula provisional es reduïa fins als 14,7 segons, mentre que la pinça del tercer fins al cinquè classificat s’estrenyia fins als 6,7 segons, amb els campions Marcus Grönholm i Timo Rautiainen a tan sols 1,6 segons dels seus companys Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.
Emplaçats doncs en la penúltima prova especial, Richard Burns i Robert Reid podien respirar més alleugerits en tan en quan Colin McRae i Nicky Grist s’hi envirollaven i s’hi deixaven 35,1 segons en vers el registre dels líders, amb el què qualsevol opció de canvi en l’anhelada primera posició, pràcticament passava per una errada o avaria dels pilots de Subaru.
En quant a la classificació del tram, les dues parelles del moment encapçalaven la taula de registres, amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen a 4 dècimes de segon del millor temps establert per Petter Solberg i Phil Mills. Un resultat que permetia als finlandesos de Peugeot rellevar als seus companys de formació en la quarta posició, alhora que aquests es situaven a 3,9 segons de la darrera plaça de podi, ocupada per Carlos Sainz i Luís Moya, a qui en aquesta penúltima prova especial, els hi havien aconseguit retallar 2,8 segons.
Amb un punt d’atenció mediàtic i una única prova cronometrada per celebrar-se, el ral·li vivia el seu darrer gran cop de teatre, quan els qui s’envirollaven eren els altres pilots de Ford, és a dir Carlos Sainz i Luis Moya, deixant-s’hi una desena de segons en el contratemps. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aturaven novament el cronòmetre just per darrere del millor temps de Petter Solberg i Phil Mills, el que hipotèticament donava la darrera plaça de podi als campions mundials, emperò aquests eren sancionats amb 10 segons en haver fet una sortida en fals. Dues errades simultànies que restablien a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, contra tot pronòstic, en la tercera posició a només 5,5 segons de Colin McRae i Nicky Grist.
Després d’una última especial cronometrada no apta per a cardíacs, el 31è Ral·li de Nova Zelanda finalitzava amb l’entrada a Manukau dels 48 equips participants que aconseguien resoldre els 382,46 km cronometrats del recorregut. Ciutat en la que a quarts de 4 de la tarda del diumenge 23 de setembre de 2001, s’hi celebrava la protocolària cerimònia del podi. Richard Burns i Robert Reid aconseguien la victòria, la primera de la temporada, en invertir un total de 3 hores 41 minuts i 43 segons per a completar les 24 proves especials cronometrades de l’itinerari, un registre que els donava un marge final de 44,6 segons en vers els seus compatriotes de Ford Colin McRae i Nicky Grist, i de 50,1 segons en vers els finlandesos de Peugeot Harri Rovanperä i Risto Piaetiläinen, tanques de les posicions d’honor.
En la copa de Grup N, Manfred Stohl i Peter Müller eren assidus de la primera posició al terme dels 3 primers trams del programa i els austríacs es feien amb el lideratge de la classe per 16,2 segons de marge amb els argentins Gabriel Pozzo i Daniel Stillo i per 27,6 segons en relació als locals Cody Crocker i Greg Foletta.
Tot l’avantatge dels centreeuropeus s’esvaïa just abans d’entrar en el segon reagrupament de Raglan, quan aquests patien problemes de frenada en el seu Mitsubishi Lancer Evo VI, una contrarietat que situava en primera posició a la parella argentina, seguida de molt a prop, només 7 dècimes de segon, pels locals Cody Crocker i Greg Foletta, qui en aquesta quarta prova especial aconseguien anotar el millor registre de la classe a bord d’un Subaru Impreza WRX STi N8.
Els neozelandesos repetien victòria de tram en les dues darreres especials campestres de la primera jornada, mentre que els austríacs establien el registre de referència en la doble passada per l’especial espectacle de Manukau, un balanç que situava a Cody Crocker i Greg Foletta en la primera posició per un marge de 18,0 segons en vers Manfred Stohl i Peter Müller i per 27,5 segons amb Gabriel Pozzo i Daniel Stillo.
Dissabte al matí Manfred Stohl i Peter Müller sortien a l’atac i aquests aconseguien marcar el temps escratx en l’especial reina que obria les hostilitats en vers els cronòmetres, recuperant d’aquesta manera la primera plaça de la provisional del ral·li i en la seva categoria, pel marge de 7,7 segons en vers els locals de Subaru i per sobre del minut amb la parella argentina que comandava la provisional del campionat.
Comptabilitzant les victòries de tram per quantes proves cronometrades es programaven al llarg de la jornada, Manfred Stohl i Peter Müller s’anaven escapant irremeiablement al capdavant de la classificació, mentre que Cody Crocker i Greg Foletta, segons classificats en 6 de les especials sabatines, s’escapulien de qualsevol mena de pressió a la que els poguessin sotmetre Gabriel Pozzo i Daniel Stillo. Malauradament per als pilots de Subaru, el seu ral·li trobaria un final abrupte en la darrera especial sabatina, quan un fort accident els obligava a abandonar la competició.
Així doncs, després d’una etapa perfecta, Manfred Stohl i Peter Müller s’endinsaven per segona vegada en el parc tancat d’Auckland amb 2 minuts i 19,3 segons de marge en vers Gabriel Pozzo i Daniel Stillo i per 4 minuts i 40,2 segons en relació al veterà Stig Blomqvist i la veneçolana, de pare basc i mare argentina, Ana Goñi, alhora que els japonesos Fumio Nutahara i Satoshi Hayashi restaven a 6,7 segons de la darrera plaça amb dret a podi.
En el transcurs de la tercera i última etapa, tot i que els marges convidaven a alçar una mica el peu de l’accelerador, els líders seguien obrint distàncies en vers els seus més immediats perseguidors, sobretot gràcies a vèncer en la cronometrada més llarga de la jornada, mentre que per darrera, Fumio Nutahara i Satoshi Hayashi accedien al reagrupament de Te Kauwatha en la tercera posició, gràcies a imposar-se en la primera especial dominical i esdevenir els tercers més ràpids en la més llarga de l’escull que seguia.
L’intercanvi de segons entre els tercers i quarts classificats esdevenia constant en els següents 5 trams cronometrats, si bé entre ambdues formacions no es produïa cap intercanvi de posicions. Finalment, els nipons s’asseguraven la posició de podi en guanyar la darrera prova especial del programa.
Després d’haver acumulat dos segons llocs, Manfred Stohl i Peter Müller aconseguien la seva primera victòria de la temporada amb un temps de 3 hores 58 minuts i 33,1 segons, registre que els donava un marge ampli de 2 minuts i 51,4 segons en vers Gabriel Pozzo i Daniel Stillo, i de 4 minuts i 49,1 segons en relació a Fumio Nutahara i Satoshi Hayashi.
En clau de campionat, la segona plaça aconseguida per Gabriel Pozzo a Nova Zelanda, suposava el setè podi del pilot cordobés en 8 aparicions, un bon resultat malgrat tot que habilitava al líder de la provisional del certamen a ampliar el seu marge en vers l’absent tetracampió mundial Gustavo Trelles, fins als 33 punts. Per la seva banda, Manfred Stohl sumava 10 punts i l’austríac igualava la puntuació del pilot argentí Marcos Ligato, accidentat en el transcurs de l’etapa inaugural i tercer en la provisional.
En el certamen de pilots, Tommi Mäkinen marxava de la seva visita austral amb 0 punts més en el seu comptador arran de finalitzar el ral·li en vuitena posició, mentre que l’escocès Colin McRae, segon, en sumava 6, suficients com per a produir un empat al capdavant de la provisional amb el finlandès. Richard Burns per la seva banda, superava a Carlos Sainz per 1 sol punt situant-se en segona posició provisional.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Tommi Mäkinen Colin McRae |
40 40 |
|
Richard Burns
|
31
|
|
Carlos Sainz |
30 |
En la taula provisional del campionat de constructors, Ford desfeia la igualada que mantenia amb Mitsubishi des de la finalització del Ral·li 1000 Llacs en sumar 10 punts a Nova Zelanda per 0 de la marca dels tres diamants vermells. En una altre pla, Subaru superava a Peugeot en la cursa per tancar el podi del campionat.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Ford
|
76
|
|
Mitsubishi
|
66
|
|
Subaru
|
46
|