Ral·li Argentina 1987

Iniciat el dimarts 4 d’agost de 1987 a la capital argentina, Buenos Aires, el dissabte 8 d’agost finalitzava a Còrdoba el 7è Ral·li d’Argentina, vuitena ronda en el calendari del campionat del món de l’especialitat. El recorregut de la cita sud-americana comptava amb 27 especials cronometrades que totalitzaven 596,54 km de distància, les quals eren superades per 23 equips dels 64 que s’hi inscribien i que tanmateix començaven a celebrar-les. Si bé la prova era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció, en aquest últim certàmen no hi constava cap equip inscrit.

Amb la cerimònia de sortida celebrada el dimarts a les 22h a les portes de l’ACA, organisme encarregat de la celebració del ral·li, a l’Avinguda Libertadores de Buenos Aires, els participants es dirigien cap a Còrdoba mitjançant quatre proves cronometrades on el centre nueràlgic de la prova s’hi trobava. La sortida però es va veure envoltada d’una certa polèmica quan de cop 25 equips eren exclosos de la prova, doncs els seus cotxes si bé complien la normativa CODASUR, no ho feien per la FISA que regia per sobre de l’altra.

En el terreny purament esportiu, els locals Jorge Recalde i Jorge del Buono, portadors del dorsal número 5 i per tant amb una pista més neta de grava que els altres 4 cotxes oficials que duia al davant, marcaven el millor temps en la primera especial cronometrada del ral·li i esdevenien els primers líders de la prova. La cara de la frustació en aquesta primera especial era per a Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, quan el seu nou, redissenyat i indestructible eix de transmissió fallava i feia perdre a la parella de Volkswagen ni més ni menys que 23 minuts.

Jorge Recalde i Jorge del Buono confirmaven les bones sensacions amb el millor temps en la segona especial cronometrada de la primera etapa, però a partir de llavors van començar a aflorar els nervis en els argentins així com la reacció dels seus companys a Lancia Massimo Biasion i Tiziano Siviero, d’una banda els argentins s’envirollaven mentre que els italians aconseguien marcar el millor temps. En el quart i últim tram cronometrat de l’etapa es reproduien els mateixos incidents, el que permetia a Massimo Biasion i Tiziano Siviero arribar a la neutralització de Còrdoba com a líders provisionals amb 18 segons de marge sobre Jorge Recalde i Jorge del Buono i 1 minut i 20 segons sobre els suecs de Mazda Ingvar Carlsson i Per Carlsson, els quals s’estaven adaptant a la nova caixa de canvis Xtrac de 6 velocitats perdent de l’ordre d’1 segon per quilòmetre.

Sense baixes rellevants, els 52 equips que restaven en actiu prenien la sortida el dijous a les 7 del matí per afrontar les 8 especials cronometrades programades de 190,57 km de distància. Massimo Biasion i Tiziano Siviero van iniciar l’etapa a l’atac amb una doble intencionalitat, d’una banda buscaven contrarrestar la major coneixença del terreny que tenien Jorge Recalde i Jorge del Buono, naturals de la serra cordobesa, i per una altra banda l’empar d’un coixí de temps prou important amb els seus companys d’equip, que animés a Cesare Fiorio, director esportiu de Lancia, a dictar ordres d’equip i que es mantinguessin les posicions actuals.

En aquest context, els italians s’adjudicaven les dues primeres especials cronometrades així com la quarta, sisena i setena especial del dia, mentre que els argentins només aconseguien marcar el millor temps en la tercera i cinquena prova especial, ja que en el transcurs de l’etapa havien de comptabilitzar un problema amb l’accelerador que es quedava bloquejat així com una punxada. Tot plegat deixava al segon dels Lancia Delta HF 4WD a 39 segons dels seus companys d’equip i liders provisionals.

En un altre pla, Ingvar Carlsson i Per Carlsson es veien obligats a abandonar el ral·li en la novena especial cronometrada del ral·li, cinquena del dia, quan la transmissió posterior del seu Mazda 323 4WD no va poder suportar més l’enorme par que el motor entregava i aquesta es trencava, el seu lloc en el podi provisional el passava llavors a ocupar el Volkswagen Golf GTi oficial que pilotaven els alemanys Erwin Weber i Matthias Feltz, si bé aquests es trobaven a gairebé 12 minuts de la primera posició, degut als danys que arrossegava el seu cotxe en una volcada a baixa velocitat en el transcurs de la primera etapa i per tant amb nules opcions d’introduir-se en la lluita per les dues primeres posicions.

Altre cop a les 7 del matí els pilots es donaven cita per afrontar una nova jornada composada per 8 especials cronometrades, en aquest cas de 201,80 km de distància. Massimo Biasion i Tiziano Siviero van ser a temps de guanyar la segona i tercera especial cronometrada abans no la seva caixa de velocitats comencés a donar simptomes de fàtiga. Jorge Recalde i Jorge del Buono, que venien de guanyar l’especial inaugural del divendres, aconseguien imposar-se també entre la quarta i sisena i semblaven estar en disposició de passar a liderar la prova en quan els mecànics es disposesin a canviar la caixa de velocitats del cotxe dels seus companys i una penalització per retardels hi fos imposada.

En arribar a les assistències res més lluny de la realitat, doncs es va veure que els problemes de canvi es devien a les palanques que unien la caixa amb la selectora i per tant la gran intervenció prevista no es va arribar a produir, el que permetia a Miki Biasion i Tiziano Siviero seguir liderant la prova, més quan els seus màxims rivals i alhora companys d’equip punxaven un altre cop en la penúltima especial cronometrada del dia.

Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, tot i haver de canviar dues vegades la transmissió del seu Volkswagen Golf GTi en colpejar l’eix posterior contra unes pedres, seguien la seva remontada i arribaven fins la sisena posició provisional del ral·li el divendres a primera hora de la tarda en la neutralització de l’etapa, mentre que els seus companys d’equip Erwin Weber i Matthias Feltz es trobaven classificats en una còmoda tercera posició.

La quarta i última etapa va tenir molt poca història, tot i que Jorge Recalde i Jorge del Buono guanyaven totes les especials cronometrades de la jornada tret de la última, que anava a parar en mans de Massimo Biasion i Tiziano Siviero, el cert és que les ordres d’equip que habitualment imposava Cesare Fiorio ja s’havien produit i aquestes dictaminaven que la victòria havia de ser per a la parella italiana. Volkswagen també feia de les seves i demanava als brasilers Paulo Lemos i Artur Cezar, cinquens classificats al volant d’un Volkswagen Gol, que fingissin una punxada per tal de que els seus pilots Kenneth Eriksson i Peter Diekmann no només els poguessin superar en la general, sino que a més a més es trobessin la pista més neta de pols en comptar amb 4 minuts de diferència vers els pilots que els precedien en pista, els brasilers van accedir i així va ser com els oficials de la marca germànica aconseguien acabar la prova en quarta posició, just darrera dels seus companys d’equip alemanys en superar el Renault 18 GTX dels locals Gabriel Raies i Raul Campana.

Completades les 27 especials cronometrades, Massimo Biasion i Tiziano Siviero revalidaven la victòria de la temporada anterior llavors aconseguida al volant d’un Lancia Delta S4, i que suposava la primera dels italians en el mundial de ral·lis, en aturar el cronòmetre en 7 hores 10 minuts i 27 segons, 1 minut i 1 segon menys que Jorge Recalde i Jorge del Buono que s’havien de conformar amb la segona plaça. Erwin Weber i Matthias Feltz tancaven el podi argentí a 26 minuts i 44 segons dels guanyadors i també com a primers classificats entre els cotxes Grup A de dues rodes motrius.

Sense la presència de cap equip inscrit amb normativa Grup N, l’italià Alessandro Fiorio, fill del màxim responsable de l’àrea esportiva de Lancia, seguia dominant la general provisional del campionat de producció, en el que pràcticament ningú semblava estar interessat en competir-hi.

La victòria que Massimo Biasion aconseguia en absència dels seus companys d’equip Juha Kankkunen i Markku Alén, situava al pilot vicentí en primera posició provisional del campionat amb dos punts d’avantatge per davant del campió mundial en vigència i amb 14 en relació al sots-campió.

En el campionat per a constructors la victòria que aconseguia Lancia en terres argentines donava el títol a la marca turinesa, quelcom que no aconseguien des de 1983, si bé aquesta encara no sumava les 7 victòries que com a màxim podien acumular en el comput de la temporada. Volkswagen per la seva banda superava per un sol punt als absents declarats d’Audi en la lluita per la segona plaça, mentre que Renault, que sumava punts gràcies als locals amb Renault 18 GTX, començaven a pressionar per darrera als bavaresos de les quatre anelles.