Iniciat el dimarts 2 d’agost de 1983 a la capital nacional, Buenos Aires, el Ral·li d’Argentina donava per finalitzada la seva tercera edició el dissabte 6 d’agost a San Carlos de Bariloche, centre neuràlgic de l’esdeveniment. La ronda sud-americana era la vuitena cita en el calendari del campionat del món i el seu recorregut estava composat per 18 proves especials cronometrades d’una distància total competitiva de 1253,96 km, corda que dels 94 equips que havien formalitzat la seva inscripció a l’edició i que emprenien la marxa des de la pertinent rampa de sortida, només 27 la van aconseguir completar. La ronda argentina entregava punts en els certàmens de pilots i de constructors.
A les 10 en punt de la nit del dimarts 2 d’agost es donava el cop de bandera que suposava el tret de sortida de l’edició, un acte protocolari que es produïa davant la seu de l’estament organitzador i amb mala maror entre els responsables de l’equip Lancia, doncs l’assignació dels dorsals, i per tant l’ordre de sortida a les especials a la primera etapa, es feia mitjançant un sorteig. Adartico Vudafieri i Maurizio Perissinot rebien el dorsal número 4 i per tant haurien de prendre la sortida darrere de 3 dels Audi Quattro A2 oficials presents, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki eren agraciats amb el dorsal número 7 i per tant haurien de competir rere la quarta unitat de la marca de les 4 anelles. Segons els responsables de la firma italiana, aquesta posició de sortida tan endarrerida, seria un handicap afegit per als seus pilots, doncs aquests haurien de lluitar també amb els solcs que deixarien els cotxes bavaresos a la traçada.
Feta la protocolària sortida des de la capital, els participants afrontaven un llarguíssim tram d’enllaç, d’un miler de quilòmetres, fins a la Patagònia, regió que acollia l’edició del ral·li i on el programa els afrontava amb les 2 primeres proves especials que conformaven la primera etapa, un escull de 165,24 km cronometrats que finalitzaria a Neuquén en passar 5 minuts de 2 quarts de 3 de la tarda.
La primera de les cronometrades, de 81,50 km competitius, amb prou feines presentava revolts en el seu traçat, el que a la pràctica es traduïa en un exercici d’esprémer al màxim les mecàniques amb el pedal de l’accelerador a fons. Tot i no haver entrenat, els suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg hi aconseguien el millor temps amb un registre de 25 minuts i 48 segons, crono que equivalia a una velocitat mitjana de 189,53 km/h, la més elevada mai aconseguida en el mundial de ral·lis. A 25 segons d’aquest registre aturaven el cronòmetre els seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz, autors de les seves notes, mentre que Shekhar Mehta i Yvonne Mehta eren 30 segons més lents que els seus companys suecs. Luis di Palma i Néstor Straimel, a bord de l’Audi de proves reacondicionat i redecorat, i Michèle Mouton i Fabrizia Pons, afligides per problemes elèctrics amb la quarta unitat oficial, tancaven un fantàstic quintet per als d’Ingolstadt a 54 i 66 segons dels líders respectivament. Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’hi deixaven ja en aquest primer tram 1 minut i 40 segons, mentre que Adartico Vudafieri i Maurizio Perissinot s’hi endarrerien en 2 minuts i 26 segons.
La segona prova especial cronometrada de la jornada i del ral·li no presentava gaires diferències vers l’anterior, i amb un promig de 184,72 km/h, Hannu Mikkola i Arne Hertz aconseguien el millor temps per 1 segon d’avenç vers els seus companys Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Tot i no tenir el seu Quattro A2 treballant a ple rendiment, Michèle Mouton i Fabrizia Pons tancaven la primera etapa amb el tercer millor temps a 53 segons dels nòrdics. Mentre que la creu per als de Lancia es feia més grossa en quan Markku Alén i Ilkka Kivimäki es topaven també amb problemes d’embragatge.
Completada la breu primera etapa, es procedia amb l’entrada al parc tancat de Neuquén el dimecres a primera hora de la tarda, Stig Blomqvist i Björn Cederberg lideraven la classificació provisional per 24 segons de marge vers Hannu Mikkola i Arne Hertz, mentre que Shekhar Mehta i Yvonne Mehta eren tercers a 1 minut i 34 segons dels líders. Michèle Mouton i Fabrizia Pons eren quartes classificades a 1 minut i 58 segons dels seus companys, mentre que Luis di Palma i Néstor Straimel tancaven la pinça dels 5 primers classificats amb el cinquè Quattro A2 present al parc tancat a 2 minuts i 48 segons dels líders. Adartico Vudafieri i Maurizio Perissinot eren sisens a 3 minuts i 52 segons dels líders, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki eren setens a 4 minuts i 33 segons de la parella sueca.
Després d’un merescut descans d’una tarda sencera, les 78 formacions presents al parc tancat de Neuquén reprenien la competició l’endemà dijous 4 d’agost a partir de les 7 en punt del matí amb 4 proves especials cronometrades per endavant de 317,06 km de corda, una activitat que finalitzaria a San Carlos de Bariloche, al ben mig dels Andes, després de que passessin 5 minuts de 2 quarts de 5 de la tarda.
La jornada arrancava amb una intensa pluja i en patir una punxada en la primera especial del dia, Hannu Mikkola i Arne Hertz concedien 1 minut i 49 segons a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, els més ràpids en aquesta especial, mentre que Michèle Mouton i Fabrizia Pons, amb el segon millor temps en el seu haver, a 1 minut i 20 segons dels seus companys suecs, aconseguien superar la quarta unitat oficial del matrimoni Mehta i fer-se així amb la darrera posició provisional de podi. Uns altres en superar els seus companys d’equip eren Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui en aconseguir el quart millor temps en la cronometrada inaugural de l’etapa, es feien amb la sisena posició provisional a minut i escaig de l’Audi dels locals Luis di Palma i Néstor Straimel.
Encara amb la presència de pluja, els dos caps de sèrie aturaven els cronòmetres amb només 10 segons de diferència favorables als líders suecs, mentre que en el tercer, abandonant la planura de La Pampa per començar-se a immiscir en la serra dels Andes, la pluja es bescanviava per la neu i Hannu Mikkola i Arne Hertz revertien tendències en aconseguir el millor temps 6 segons per davant dels seus companys d’equip.
Alhora, en aquesta cinquena prova especial del programa i tercera de la jornada, el ral·li perdia a Luis di Palma i Néstor Straimel. El pilot, habitual en el campionat de turismes argentí, pagava cara la seva manca d’experiència en l’especialitat, així com de compenetració amb el seu cotxe, en un terreny extremadament delicat per les pluges i la neu, i en patir una sortida de pista en trepitjar una placa de gel, aquests colisionaven fortament contra una roca, veient-se obligats a abandonar la competició.
Michèle Mouton i Fabrizia Pons aconseguien la seva primera victòria de tram en la darrera cronometrada de l’etapa i les pilots d’Audi es feien fortes en la tercera posició per davant d’uns conservadors Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, a qui la nova ubicació del ral·li, així com les condicions invernals de la prova els estava agafant amb el peu canviat.
Alhora, sobre l’equador de l’etapa, el director esportiu d’Audi, Roland Gumpert, demanava a Stig Blomqvist i Björn Cederberg que afluixessin una mica el seu ritme per tal d’ajudar als seus companys d’equip Hannu Mikkola i Arne Hertz, qui d’acabar les coses tal i com estaven, podien donar una passa de gegant en la seva cursa pel títol de pilots, i així els nòrdics escapçaven una mica més d’1 minut als líders en aquesta darrera prova especial cronometrada.
44 formacions participants aconseguien arribar a San Carlos de Bariloche a quarts de 5 de la tarda del mateix dijous, és a dir, la duresa del terreny s’havia cobrat un total de 34 baixes, moment en el que la classificació provisional mostrava a Stig Blomqvist i Björn Cederberg en la primera posició per 1 minut i 8 segons de marge amb Hannu Mikkola i Arne Hertz; si bé per uns hores, a causa d’una errada per part del comissari en el control horari, aquesta distància s’ampliava en 2 minuts en forma de penalització per avançament d’1 minut. Un error que el mateix estament organitzador va resoldre després la pertinent reclamació dels homes d’Audi. Si el marge vers els líders es mesurava en relació al temps de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, aquest s’ampliava fins als 5 minuts i 16 segons, mentre que Shekhar Mehta i Yvonne Mehta es trobaven ja 16 minuts i 33 segons dels seus companys líders i per només 25 segons de marge amb el Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui en aquestes condicions tan enfangades i nevades, estaven patint de valent per pilotar el seu cotxe sobre la traçada bona.
A 2 quarts de 8 del matí de l’endemà divendres 5 d’agost, es reprenia la competició amb la sortida del parc tancat de San Carlos de Bariloche per tal d’afrontar la tercera etapa, la qual amb 7 proves especials de 446,89 km cronometrats en el seu recorregut, era la més llarga de quantes es programaven a l’edició, activitat competitiva que finalitzaria a les 5 de la tarda del mateix divendres per als primers participants.
La jornada arrancava amb unes condicions climatològiques absolutament hivernals, i sota una intensa nevada que afectava les cotes més altes de la zona, de tal magnitud que Hannu Mikkola i Arne Hertz ja no podien ni veure les roderes que havien deixat els seus companys Stig Blomqvist i Björn Cederberg instants abans, el veto a l’ús de rodes amb claus perjudicava enormement als pilots dels lleugers Lancia de propulsió.
El context doncs permetia a Audi fer treball d’equip, i si bé Stig Blomqvist i Björn Cederberg estaven cridats a reduir el seu ritme per tal de facilitar l’escalada de Hannu Mikkola i Arne Hertz en el campionat de pilots, provant a més a més diferents tipus de gomes que s’ulitzarien més avançada la temporada, al matrimoni format per Shekhar i Yvonne Mehta se li incrementava la pressió del turbo per tal de desempallegar-se dels Lancia.
Michèle Mouton i Fabrizia Pons iniciaven l’etapa tal i com l’havien completat, és a dir establint el registre de referència per a la resta dels participants en el parc tancat, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz retallaven en 27 segons les distàncies amb els líders Stig Blomqvist i Björn Cederberg, qui malgrat la consigna d’asserenar la seva passió amb el peu dret, feien el mateix que les seves companyes en la següent prova especial i restablir així en escreix el gap perdut, concretament amb 30 segons vers els seus companys nòrdics.
Amb més de 100 km de lluita vers el cronòmetre, Markku Alén i Ilkka Kivimäki per fi aconseguien la seva primera victòria de tram en la tercera prova especial del dia, novena en el còmput global del ral·li, i després d’haver passat un autèntic calvari en les seccions en descens de les primeres especials de la jornada, quan fins i tot perdia el control del seu Lancia 037 a 40 km/h.
A continuació, Shekhar Mehta i Yvonne Mehta demostraven que els homes de Roland Gumpert havien treballat en la línia correcta en aturar el crono abans que ningú en la quarta i cinquena prova especial, la darrera de les quals assolida amb una velocitat promig de 179,31 km/h. Entretant, en el transcurs de la quarta prova especial cronometrada de la jornada, Adartico Vudafieri i Maurizio Perissinot eren la creu per als responsables esportius de Lancia en endarrerir-se substancialment en patir una doble punxada.
Novament en una cronometrada que superava el centenar de quilòmetres competitius, Markku Alén i Ilkka Kivimäki tornaven a establir el registre de referència per a la resta del parc tancat, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz, comptant amb què la penalització que els hi havia estat incorrectament imposada seria llevada en concloure l’etapa, treien 49 segons als seus companys Stig Blomqvist i Björn Cederberg i passaven a liderar la taula general provisional, tot i no haver aconseguit cap victòria de tram al llarg de l’etapa, una jornada que es tancava amb una nova victòria parcial de tram de les pilots d’Audi, mentre que els nous líders seguien eixamplant distàncies.
En quan les manetes dels rellotges argentins indicaven que eren les 5 en punt de la tarda els primers participants començaven a retornar al punt d’eixida amb Hannu Mikkola i Arne Hertz en primera posició per 1 minut i 21 segons de marge vers Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Michèle Mouton i Fabrizia Pons tancaven les posicions de podi a 4 minuts i 35 segons del registre dels seus companys nòrdics i amb un marge d’11 minuts i 8 segons vers els principals aspirants a la seva darrera plaça de podi, els kenyans Shekhar Mehta i Yvonne Mehta. Tot i els problemes de motricitat que presentaven el seu cotxe de propulsió en un terreny tan fred i lliscant, Markku Alén i Ilkka Kivimäki tancaven l’etapa afiançant-se en la cinquena posició a 20 minuts i 47 segons dels líders.
La quarta i última etapa s’iniciava a les 8 en punt del matí amb la sortida del parc tancat de San Carlos de Bariloche per part de la primera parella participant. Una jornada sabatina que comptava en el seu itinerari amb 5 proves especials, repartides al llarg de 3 trams diferents, que suposaven els darrers 324,77 km cronometrats del programa. L’activitat finalitzaria a la mateixa ciutat en passar 1 quart de les 4 de la tarda.
Amb les indicacions de Roland Gumpert i les distàncies assolides entre els 7 primers equips classificats, el ral·li estava ja pràcticament decidit abans d’afrontar la darrera jornada del programa, i per tant aquesta no deixava de ser un mer tràmit per als 35 equips que seguien en cursa, un escull emperò que els italians Adartico Vudafieri i Maurizio Perissinot no van poder completar per fer més gran el martiri de l’equip dirigit per Cesare Fiorio. A Adartico li patinava el peu del pedal del fre i en trepitjar accidentalment l’accelerador, aquests perdien el control del seu cotxe i s’havien de retirar amb el seu 037 totalment destrossat.
Si Lancia era el “Yin”, la foscor, Audi era el “Yang”, la llum, i les 4 parelles de la formació bavaresa de les 4 anelles s’imposaven al llarg de les 5 proves especials de la darrera etapa, amb 2 victòries de tram per a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, 2 més per a Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, una d’elles ex-aequo amb els líders Hannu Mikkola i Arne Hertz, i finalment un únic millor registre de Michèle Mouton i Fabrizia Pons en la cronometrada que tancava el programa.
Completats tots els 1253,96 km cronometrats del programa, tot i que diverses eren les veus crítiques que apuntaven que algunes de les especials s’haurien d’haver cancel·lat davant la negativa dels organitzadors a permetre’ls-hi fer ús de rodes amb claus, el 3r Ral·li d’Argentina finalitzava per primera i única vegada a San Carlos de Bariloche amb la victòria de Hannu Mikkola i Arne Hertz. El finlandès i el suec completaven l’itinerari amb un temps de 10 hores 18 minuts i 54 segons, un registre que rebaixava en 2 minuts i 34 segons l’aconseguit per Stig Blomqvist i Björn Cederberg, qui tanmateix hi prenien part a l’esdeveniment sense entrenar i amb les notes dels seus companys vencedors. Michèle Mouton i Fabrizia Pons tancaven el podi argentí a 6 minuts i 41 segons dels guanyadors.
Entre els Grup A, els membres de Renault Argentina se les prometien molt felices amb un equip format per 3 tripulacions de primer nivell, entre els quals calia comptar amb la presència de Jorge Recalde i Jorge del Buono, autors d’un podi en la darrera edició de la ronda argentina, si bé a Tucuman, l’any 1981. Emperò Audi desplaçava fins al pais una unitat del seu 80 Quattro, el qual seria confiat al campió d’Europa de Ral·licros en vigència, l’austríac Franz Wurz, i al seu compatriota Rudolf Stohl.
Les llargues rectes de La Pampa permetien a Jorge Recalde i Jorge del Buono entrar al parc tancat de Neuquén del dimecres al migdia com a líders de la classe per 1 minut i 8 segons de marge amb Franz Wurz i Rudi Stohl, mentre que els seus companys Alejandro Moroni i Raul Campaña, eren tercers a 2 minuts i 53 segons del seu temps, en no poder seguir el ritme dels líders al llarg de les 2 especials inaugurals. Ernesto Soto i Mario Stillo, amb el tercer dels Renault 18 GTX oficials, s’endarrerien substancialment en patir problemes amb la bomba de benzina.
Emperò en quan la pluja i la neu van fer acte de presència, la tracció integral de la berlina bavaresa es va mostrar imprescindible i els centreeuropeus feien cap a San Carlos de Bariloche en primera posició per 18 minuts de marge amb Ernesto Soto i Mario Stillo, un cop que Jorge Recalde i Jorge del Buono s’endarrerissin en 30 minuts arran d’una sortida de pista i quedar-se clavats en el fangar, una incidència que també patiren, però en menor grau, Alejandro Moroni i Raul Campaña.
Tot i que en el transcurs de la llarga tercera etapa Ernesto Soto i Mario Stillo aconseguien escurçar en uns 7 minuts les distàncies amb els líders, Franz Wurz i Rudolf Stohl s’acabarien imposant per un marge final de 21 minuts i 11 segons en vers la parella local.
A Hannu Mikkola els 20 punts de la victòria aconseguia a l’Argentina li servien per situar-se a tan sols 2 punts del lideratge que mantenia el pilot alemany, absent a la ronda argentina, Walter Röhrl, mentre que Markku Alén, incapaç de seguir el ritme dels Audi al llarg de tot l’esdeveniment, només aconseguia un cinquè lloc, que si més no li era útil per aturar l’embestida d’Stig Blomqvist per darrere.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Walter Röhrl |
87 |
|
Hannu Mikkola |
85 |
|
Markku Alén |
68 |
En el campionat de constructors, tot i la demostració de poder per part d’Audi, que situava els seus 4 Quattro A2 en les 4 primeres posicions, els 10 punts que Lancia aconseguia gràcies a la cinquena posició de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, permetia a la marca transalpina seguir al capdavant de la classificació amb un avantatge de 16 punts vers els germànics. Opel, tot i no sumar cap punt en les dues darreres rondes extra europees, tancava el podi provisional amb 61 punts.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Lancia |
96 |
|
Audi |
80 |
|
Opel |
61 |