Ral·li Estònia 2022

Amb la conclusió del 12è Ral·li d’Estònia el diumenge 17 de juliol de 2022, el campionat del món de ral·lis superava el seu pas d’equador, doncs la cita bàltica era la setena ronda d’un total de 13. La prova, que donava opcions als participants a puntuar en els certàmens de pilots, constructors, WRC2, WRC3 i campionat júnior, comptava amb 43 parelles de noms en la seva llista oficial d’inscrits, dels que només una s’abstindria en la protocolaria baixada per la rampa de sortida el dijous 14 de juliol. L’itinerari de l’edició comptava amb 24 proves especials que suposaven 313,84 km cronometrats, un repte que 33 equips participants aconseguirien completar.

El mateix dijous al vespre es celebrava una única especial espectacle en les immediacions del parc tancat de Tartu, en la que Craig Breen i Paul Nagle hi aconseguien el millor temps per tal d’esdevenir els primers líders de la prova. A 1, 2, 3 i 5 dècimes de segon del registre dels irlandesos d’M-Sport, hi feien cap vers el parc tancat Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, Elfyn Evans i Scott Martin, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i els herois locals, Ott Tänak i Martin Järveoja.

L’endemà divendres, a 2 quarts i 2 minuts de 7 del matí, arrancava el ral·li pròpiament dit, i ho feia amb l’etapa més longeva de totes. 139,18 km cronometrats es programaven al llarg de 8 proves especials, les quals sortien de passar en dues ocasions per un bucle de 4 trams, una activitat competitiva que finalitzaria en passar 4 minuts d’un quart de 10 del vespre.

A més a més, la jornada s’iniciava amb la cronometrada reina del programa, de 24,35 km de distància, en la que malgrat no trobar-se del tot a gust amb el seu cotxe, Elfyn Evans i Scott Martin hi marcaven el registre més baix per tal de fer-se amb el lideratge de la prova. Per darrere dels britànics de Toyota, hi aturaven el rellotge Ott Tänak i Martin Järveoja, així com els seus companys Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui a la seva vegada donaven un cop al seu Yaris Rally1 sense majors conseqüències. Però els locals eren penalitzats en 10 segons en no haver emprat el mode elèctric en una zona d’obligada aplicació, motiu pel qual també eren sancionats Craig Breen i Paul Nagle, amb el què les dues parelles de Toyota passaven a encapçalar la classificació per davant dels dos Hyundai i20 Rally1 de belgues i estonians que compartien el mateix temps.

En la següent prova especial, amb la pista una mica més seca que no pas a primera hora del matí, els resultats individuals dels 6 primers classificats es repetien, amb el que els britànics es ratificaven al capdavant de la classificació, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja escurçaven distàncies amb la segona posició de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Unes diferències que després de la tercera i quarta prova especial matinal, s’eixamplarien en quan els 3 inquilins del podi aturaven el cronòmetre en el mateix ordre que duien a la classificació general.

Alhora, en el transcurs d’aquesta tercera prova especial, quarta en el còmput global de l’esdeveniment, el ral·li perdia a Craig Breen i Paul Nagle, quan els pilots d’M-Sport picaven contra una soca d’arbre i aquests es veien obligats a abandonar la jornada en trencar la direcció.

Així doncs, Elfyn Evans i Scott Martin feien cap a les assistències de mitja etapa amb 18,7 segons de marge vers Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i 22,5 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, quarts a 41,0 segons dels britànics de Toyota després d’haver estat patint amb els amortidors del seu cotxe, es trobaven barallant-se amb Esapekka Lappi i Janne Ferm per la plaça que ocupaven, doncs ambdues parelles es trobaven separades per tan sols 2,6 segons.

A la represa de l’activitat, la pluja començava a remullar les pistes de grava per les quals el ral·li es celebrava i els finlandesos de Toyota prenien la quarta posició als belgues de Hyundai en ser els quarts més ràpids a final del tram llarg del programa i per darrera dels 3 inquilins del podi, els quals en completar l’especial en el mateix ordre que duien a la general provisional, no feien altra cosa que certificar posicions.

En anar-se acumulant la pluja, el terreny esdevenia molt lliscant, alhora que les roderes que els equips participants havien deixat al seu pas pel bucle al matí, ara es convertien en uns grans bassals d’aigua. En aquestes condicions, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, que es trobaven amb menys aigua a pista que no pas els seus companys d’equip líders, començaven a retallar distàncies vers els britànics amb 2 victòries de tram consecutives, mentre que en la vuitena i última prova especial de la jornada, els líders tenien un ensurt i en perdre la confiança, aquests també hi perdien la primera posició en mans dels seus companys finlandesos.

Afortunadament per a Elfyn Evans i Scott Martin, Ott Tänak i Martin Järveoja se’ls hi entelava el seu parabrises en desconnectar-se una conducció en la darrera prova de l’etapa, amb el què els estonians no podien aprofitar l’avinentesa dels britànics i restaven així en tercera posició.

A 2 quarts i mig de 9 del vespre, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen feien accès a les assistències de final d’etapa, completades les quals, 45 minuts més tard, se’ls permetia accedir en règim de parc tancat, una maniobra que els finlandesos realitzaven al capdavant de la classificació amb 11,7 segons de marge sobre Elfyn Evans i Scott Martin i 44,3 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja. Esapekka Lappi i Janne Ferm restaven a 1 minut i 5,9 segons dels seus companys líders i en quarta posició, avantatjant a la seva vegada en 7,0 segons a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.

39 equips participants abandonaven el parc tancat de Raadi, població veïna de Tartu, el dissabte 16 de juliol a partir de les 8 en punt del matí, per tal d’afrontar la segona etapa del ral·li. La qual tenia en el seu programa un nou bucle de 4 trams que en celebrar-se en dues ocasions i afegir-s’hi una segona passada per l’especial espectacle inaugural a última hora del dia, generaven les 9 proves especials cronometrades de 95,02 km de distància que constaven en el programa, una corda que Craig Breen i Paul Nagle, els primers en posar les rodes del seu cotxe en pista, podrien començar a donar per conclosa a 1 quart de 9 del vespre i en el mateix punt de partida.

Les dues primeres proves especials cronometrades de la jornada, donaven com a vencedors del tram a les dues primeres parelles classificades de Toyota, qui a la seva vegada hi aconseguien 2 doblets per a la marca japonesa, amb el què les distàncies entre els líders finlandesos i els seus companys d’equip britànics es retallaven en unes insignificants 2 dècimes de segon, mentre que aquestes s’incrementaven molt tímidament en les posicions contigües.

Si bé Esapekka Lappi i Janne Ferm no estaven inquietant ni de bon tros a Ott Tänak i Martin Järveoja en la consecució de la tercera plaça, els estonians de Hyundai veien com en la tercera especial sabatina els finlandesos es despenjaven de les primeres posicions en perdre-hi una roda posterior a la recepció d’un salt i haver-se d’aturar a reposar la goma extraviada. La contrarietat dels pilots de Toyota, habilitava a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe a ocupar la quarta posició provisional, si bé a 46,0 segons dels seus companys d’equip locals, qui a la seva vegada afrontaven el que restava d’esdeveniment sense pressió de ningú per darrere.

Alhora, per davant les distàncies se seguien eixamplant en quan Elfyn Evans i Scott Martin aturaven el cronòmetre amb el segon millor temps per darrera de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen en les dues últimes proves del bucle matinal, i els líders finlandesos feien entrada al reagrupament de mitja etapa amb 19,1 segons de marge amb els britànics i 57,6 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja. El temps de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe era ja 52,5 segons pitjor que el dels seus companys estonians.

Per la tarda, en la segona passada pel bucle, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen feien un ple de victòries de tram en les 4 proves especials campestres que es celebraven, amb el què el forat es seguia eixamplant a raó de 3 segons i escaig per cada tram celebrat, llevat del darrer, en el que malgrat que la pluja hi tornava a fer acte de presència, la menor distància competitiva del mateix minvava el correctiu de segons dels líders.

En la segona passada per l’especial espectacle de Tartu, Adrien Fourmaux i Alex Coria acabaven amb el domini que les dues parelles de Toyota estaven exercint des de la primera prova especial campestre del divendres, si bé el resultat de la mateixa era del tot irrellevant, donada l’escassa corda cronometrada.

Completat doncs el programa de la segona jornada del ral·li, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen entraven en el parc tancat de Raadi a 3 quarts de 9 del vespre amb 29,1 segons de marge vers Elfyn Evans i Scott Martin, mentre que en relació a Ott Tänak i Martin Järveoja, la distància s’eixamplava ja fins arribar a 1 minut i 11,5 segons, amb pràcticament idèntic marge entre els companys estonians i belgues de Hyundai. Takamoto Katsuta i Aaron Johnston eren cinquens a 3 minuts i 43,0 segons dels líders i per un marge de 10,9 segons amb Adrien Fourmaux i Alex Coria.

Malgrat que la tercera i última etapa del ral·li tenia lloc amb el handicap afegit de disputar-se sense assistències, per tal de poder compactar tota l’acitivitat en un matí, les distàncies prou importants que separaven als 5 primers classificats, no pas entre el cinquè i el sisè, restaven rellevància als darrers 77,98 km cronometrats de l’itinerari, els quals es desenvolupaven al llarg de 6 proves especials, o el que era el mateix, un bucle de 3 trams a doble passada. Una activitat que s’iniciava en passar 5 minuts d’1 quart de 7 del diumenge al matí, i que finalitzaria amb l’habitual ruixada de vi escumós a les 5 de la tarda.

Si bé tot semblava indicar que només un incident o una avaria podia alterar la classificació, el primer dels supòsits ja es produïa en la cronometrada inaugural dominical, quan Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais, quarts en pista, patien una sortida de pista i en colisionar contra les roques, aquests danyaven una roda i les suspensions del seu Puma Rally1, obligant-los a abandonar el ral·li en l’enllaç vers el següent tram. 

Si bé els francesos no estaven ocupant posicions capdavanteres, si que era cert que en el mateix punt de la seva sortida de pista també s’hi trobaven amb problemes Elfyn Evans i Scott Martin, qui s’hi envirollaven, així com Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui malgrat tot, aconseguien aturar novament el cronòmetre amb els dos millors temps, amb els líders per davant dels segons classificats.

Finalment Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien guanyar una prova especial en el ral·li de casa seva en la següent prova especial, si bé l’honor era compartit amb els homes del moment, és a dir Kalle Rovaperä i Jonne Halttunen, qui tancaven la primera passada pel primer escull dominical amb una nova victòria de tram.

Amb 3 victòries de tram per als líders en les 3 primeres proves especials de la jornada, les distàncies s’havien eixamplat notablement, amb el què els primers classificats es dedicaven a guardar goma en tornar a passar pel bucle, de cara a intentar assaltar els punts extra del Power Stage.

Esapekka Lappi i Janne Ferm s’imposaven en les dues primeres cronometrades de l’escull, per a joia de Jari-Matti Latvala, director de Toyota, mentre que en el tram agraciat, el millor temps i els 5 punts eren per als dominadors de 2 terceres parts de l’edició, és a dir Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui sota una intensa pluja, aturaven el cronòmetre 22,5 segons per davant d’Elfyn Evans i Scott Martin. Tanmateix l’aiguat facilitava que les sorpreses afloressin, i així Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen es feien el tercer millor temps a bord d’un Škoda Fabia Rally2 Evo, en afrontar l’especial abans que ningú i trobar-se amb menys aigua sobre la traçada.

Disputades les 24 proves especials que figuraven en l’itinerari, els participants es dirgien vers el podi que es situava a la plaça de l’Ajuntament de Tartu, on a les 5 en punt de la tarda del 17 de juliol de 2022 s’hi celebrava la protocolària cerimònia que suposava la clausura de l’edició. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen pujaven al graó més alt per segon any consecutiu en completar els 313,84 km cronometrats en un temps de 2 hores 54 minuts i 29,0 segons, registre que rebaixava en 1 minut i 9 dècimes de segon l’acumulat pels seus companys d’equip Elfyn Evans i Scott Martin. Ott Tänak i Martin Järveoja tancaven el podi de la seva cita domèstica a 1 minut i 55,7 segons dels vencedors.

Jari Huttunen i Mikko Lukka s’imposaven en l’especial espectacle de les afores de Raadi que obria la llauna vers el cronòmetre el dijous al vespre, emperò en quan els pilots s’afrontaven a la competició real el divendres al matí, eren els noruecs Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen eren els qui es feien amb la primera posició al terme del primer tram, en aconseguir el millor temps ex-aequo amb els estonians Egon Kaur i Silver Simm i per només 9 dècimes de segon en vers a la parella local.

Estonians i noruecs completaven la segona prova especial campestre del programa amb el segon i tercer millor temps rere Emil Lindholm i Reeta Hämälïanen, amb el què els locals es feien amb la primera posició per només 1,2 segons de marge amb els finlandesos, mentre que Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen descendien fins a la tercera posició a 3 dècimes de segon dels seus companys de carpa.

Les diferències eren inexistents entre els 3 inquilins del podi i qualsevol circumstància podia alterar l’ordre establert. Egon Kaur i Silver Simm s’envirollaven en el transcurs de la tercera prova especial de l’escull matinal, i la desena de segons perduda, els feia baixar fins a la quarta posició, mentre que en repetir victòria de tram, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen s’enfilaven fins la primera posició per davant dels seus compatriotes de Hyundai Teemu Suninen i Mikko Markkula. 

Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen tancaven el bucle tal i com l’havien iniciat, és a dir amb una victòria parcial, la qual els permetia fer entrada al reagrupament de mitja jornada en segona posició a 4,3 segons del lideratge dels seus companys d’estructura i per 4,4 segons de marge en relació als anterior inquilins de la segona plaça, és a dir Teemu Suninen i Mikko Markkula.

El ball de posicions trobava continuïtat al llarg de la tarda i amb la tercera victòria parcial de l’etapa, els noruecs de TokSport es feien amb el lideratge només iniciar el bucle post meridional, per acte seguit tornar-lo a cedir, i per només 8 dècimes de segon, als seus companys finlandesos.

Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen punxaven una roda en la penúltima prova especial del dia i amb el minut que s’hi deixaven, els finlandesos quedaven apartats de la lluita per la victòria, mentre que Egon Kaur i Silver Simm, ja no tan incisius com a primera hora del matí, acumulaven la tercera punxada de la tarda i havien de plegar en no disposar de més rodes de recanvi. La cara dolça de la competició era per a Teemu Suninen i Mikko Markkula, qui en aconseguir una segona vitòria parcial consecutiva, es situaven a només 1,9 segons del lideratge d’Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen.

Per desgràcia d’uns i benefici dels altres, els finlandesos de Hyundai feien un mal crono en el darrer tram de la jornada i Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen  completaven la jornada amb 12,1 segons de coixí amb Teemu Suninen i Mikko Markkula. Marco Bulacia i Diego Vallejo, vencedors en la darrera prova del dia, eren tercers a 37,7 segons dels líders i per 18,7 segons de marge amb Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen.

El pols entre noruecs i finlandesos es perllongava al llarg de la jornada sabatina, doncs els de Hyundai s’imposaven en la primera prova especial de l’etapa, mentre que en la segona els nòrdics compartien l’honor amb els seus rivals escandinaus. Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen aturaven el cronòmetre abans que ningú i en solitari en la tercera prova especial, mentre que en la quarta i última els noruecs aconseguien eixamplar distàncies amb Teemu Suninen i Mikko Markkula per tal de fer entrada al reagrupament de mitja jornada amb 13,9 segons de marge.

A la represa de la competició per a la repetició del bucle matinal, la pugna entre els pilots de l’Škoda Fabia Rally2 Evo i els del Hyundai i20 N Rally2 no tenia treva, i després d’un fascinant ball de segons, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen completaven la jornada sabatina al capdavant de la classificació per 10,9 segons de marge vers Teemu Suninen i Mikko Markkula. Marco Bulacia i Diego Vallejo conservaven la tercera posició, si bé a 50,8 segons dels líders, però mantenint a ratlla a Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, qui fitxaven a 16,3 segons del bolivià i del gallec.

La jornada dominical esdevenia tan adictiva com les dues anteriors en quan Teemu Suninen i Mikko Markkula aconseguien presentar-se a la sortida del Power Stage havent retallat les distàncies amb els líders fins als 3,2 segons, mentre que l’accident de Marco Bulacia i Diego Vallejo en la penúltima prova especial, arruinava l’excels ral·li del bolivià i de l’espanyol, alhora que situava en posicions de podi a Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen.

En el tram del premi extra però, els finlandesos es quedaven amb només 2 cilindres per una avaria de motor i aquests es deixaven una vintena de segons vers el millor temps d’Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, beneficiats pel fet d’haver d’obrir pista al Power Stage i trobar-se així amb menys aigua acumulada, de la intensa pluja que es precipitava a la zona.

Així doncs, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen es feien amb la victòria per 25,3 segons de marge vers Teemu Suninen i Mikko Markkula i per 2 minuts i 3,0 segons en relació a Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, una victòria que permetia al pilot noruec tornar-se a posar al capdavant de la provisional del certamen amb 3 punts de marge vers Kajetan Kajetanowicz, cinquè a l’esdeveniment estonià, mentre que per a Teemu Suninen, els 20 punts obtinguts amb la segona posició, tot just eren els primers punts de la campanya.

La tercera plaça absoluta esdevenia primera en la classificació reservada als menors de 30 anys i sense experiència en la màxima categoria, mentre que entre els majors de 50, l’honor quedava reservat als italians Mauro Miele i Luca Beltrame, els únics en afrontar la prova bàltica.

En el certamen junior la competició estava tan o més trepidant del que es veia en la classe intermitja, doncs els locals Robert Virves i Julia Thulin s’imposaven en 3 de les 4 proves especials del primer bucle matinal i aquests feien entrada al reagrupament de mitja jornada amb 4,4 segons de marge amb els finlandesos Sami Pajari i Enni Mälkönen, vencedors de l’especial que s’escapava de les mans dels estonians.

Després d’un descans d’1 hora i mitja per a la reposició de forces i l’ajust de les mecàniques, la situació feia un gir radical, i ara els finlandesos eren els qui vencien en 3 de les 4 cronometrades de l’escull, mentre que Robert Virves i Julia Thulin donaven un fort cop al seu Ford Fiesta Rally3 en la penúltima prova especial i s’hi deixaven un bon feix de segons. 

Així doncs, Sami Pajari i Enni Mälkönen lideraven al terme de la primera etapa vera del ral·li per 56,0 segons de marge amb els seus compatriotes Lauri Joona i Mikael Korhonen i per 1 minut i 3,2 segons amb els irlandesos Jon Armstrong i Brian Hoy, qui es prenien la primera jornada del ral·li un amb un cert excés de cautela.

Dissabte, Robert Virves i Julia Thulin sortien disposats a recuperar els segons que s’havien deixat en la seva topada amb el paisatge el divendres a la tarda, i amb 8 victòries de tram sobre un total de 9 possibles, els estonians guanyaven una posició i retornaven al parc tancat a 50,8 segons de Sami Pajari i Enni Mälkönen. 

D’altra banda Jon Armstrong i Brian Hoy es mostraven més incisius que no pas al llarg de la jornada inaugural i els irlandesos es feien amb la segona posició de Lauri Joona i Mikael Korhonen al terme del bucle matinal, qui tanmateix acabarien completant l’etapa en quarta posició davant l’impuls dels locals, alhora que retallaven distàncies amb els primers classificats al llarg de la tarda, en acumular 2 victòries de tram, 1 d’elles ex-aequo amb els llebrers estonians, i fer entrada així en el règim de parc tancat a 31,1 segons dels líders finlandesos i per 13,6 segons de marge amb Robert Virves i Julia Thulin.

Diumenge Robert Virves i Julia Thulin seguien mostrant-se molt veloços sobre els trams que els hi havien servit d’escola i els locals feien un ple de victòries de tram en les 6 cronometrades que els organitzadors disposaven sobre el programa, al terme de la tercera de les quals, els estonians podien arrabassar la segona posició a Jon Armstrong i Brian Hoy. Malauradament, a la parella li hagués calgut un parell de trams més, per tal de fer-se amb l’objectiu que pesava sobre les seves espatlles, des del moment que rebien el cop de bandera el dijous a última hora de la tarda.

Finalment, Sami Pajari i Enni Mälkönen aconseguien la victòria per 14,9 segons de marge amb Robert Virves i Julia Thulin, mentre que Jon Armstrong i Brian Hoy tancaven el podi a 59,4 segons del registre dels finlandesos.

Tot i la victòria absoluta, les victòries de tram acumulades al llarg de l’itinerari, facilitaven que Robert Virves fos el pilot que amb més punts sortia de la seva participació al Ral·li d’Estònia, 35 pels 29 de Sami Pajari. Jon Armstrong, tercer, en sumava 18, el que donava lloc a un empat a 85 punts al capdavant de la classificació entre el nord-irlandès i Sami Pajari i per 1 sol punt de marge amb Robert Virves. Lauri Joona, quart, restava a només a 5 punts del lideratge, amb el què tot es decidiria a l’Acròpolis final.

La victòria en el WRC3 Junior de Sami Pajari i Enni Mälkönen esdevenia absoluta en el WRC3 i el finlandès avantatjava ja en 30 punts al kenyà McRae Kimathi i en 42 al britànic Will Creighton.

Kalle Rovanperä aconseguia la seva cinquena victòria de la temporada en la setena prova del calendari, amb el què el finlandès començava a posar molt terreny vers Thierry Neuville, el seu màxim perseguidor. Alhora, la segona plaça que aconseguia Elfyn Evans sobre les ràpides pistes de grava estonianes, permetia al pilot gal·lès superar per 2 punts a la provisional del certamen de pilots a Ott Tänak i allunyar-se de Takamoto Katsuta en 6 punts.

Pilot	Punts
Kalle Rovanperä	175
Thierry Neuville	92
Elfyn Evans	79

Per segona vegada consecutiva i tercera al llarg de la temporada, Toyota ocupava les dues primeres posicions del certamen de constructors, amb el què el fabricant japonès seguia eixamplant distàncies al capdavant de la classificació provisional a passes de gegant. Per darrera es donava una situació homòloga, i Hyundai pràcticament doblava la puntuació d’M-Sport, amb el què les posicions començaven a semblar dificils de revertir.

Constructor	Punts
Toyota	298
Hyundai	211
M-Sport	156