34 parelles participants es donaven cita el diumenge 7 d’agost de 2022 a les 4 en punt de la tarda, per tal de clausurar el 71è Ral·li 1000 Llacs al centre de Jyväskylä, emplaçament en el què la protocolària cerimònia del podi hi tenia lloc. L’esdeveniment finlandès, que era la vuitena ronda en el calendari del campionat del món de l’especialitat, comptava amb 22 proves especials cronometrades de 322,61 km de corda en el seu programa, les quals s’iniciaven el dijous 4 d’agost a la mateixa ciutat universitària del cor del país en el que s’hi ubicava el centre d’operacions de l’edició. El ral·li, que entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en el WRC2 i WRC3, comptava amb 45 formacions en la seva llista d’inscrits, de les que només 2 faltarien a la baixada per la rampa de sortida.
L’anterior edició del mític ral·li finlandès, per a molts la meca del mundial, esdevenia una grata sorpresa en celebrar-se en les primeres jornades de la tardor, tan per la diversitat cromàtica del seu entorn, com per l’estat de les seves pistes, emperò en la seva 71ena edició, l’esdeveniment tornava a les seves dates habituals del mes d’agost.
Refermant el desig dels organitzadors de retornar a la normalitat post-pandémica, l’itinerari tornava a superar els 300 km de corda, els quals s’iniciaven, tal i com sempre s’havia produit, pels carrers de Jyväskylä amb la cronometrada mixta de Harju. Una especial espectacle en la que els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi aconseguien el millor temps per 1,2 segons d’avantatge vers els seus companys d’escuderia Ott Tänak i Martin Järveoja i per 2,6 segons amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, distàncies que, davant l’absència de més proves especials per a la jornada, eren les que els 3 inquilins de les posicions de podi s’endinsaven en el parc tancat de la ciutat.
A manca de 5 minuts per a les 7 del matí del divendres 5 d’agost, els literalment locals Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, líders de la provisional del certamen de pilots i per tant els encarregats d’obrir pista al llarg de la primera jornada, abandonaven el parc tancat de Jyväskylä, per tal de disposar-se a fer front a un total de 124,91 km cronometrats al llarg de 9 proves especials. Un bucle de 2 trams es celebrava en dues ocasions al llarg del matí, sent la seva segona passada complementada amb una segona passada per l’especial espectacle de Harju, mentre que per la tarda tenia lloc un segon bucle de 2 trams a doble passada, el qual es disputava sense assistències intermèdies.
Ott Tänak i Martin Järveoja, s’imposaven en la primera prova especial del dia per davant d’Esapekka Lappi i Janne Ferm i estonians i finlandesos es feien amb les dues primeres posicions de la provisional per davant dels britànics de Toyota Elfyn Evans i Scott Martin seguit dels irlandesos d’M-Sport Craig Breen i Paul Nagle. D’altra banda Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es lamentaven del fet d’haver d’obrir pista, doncs aquests es trobaven amb molta grava solta.
En la prova següent, els primers i els segons classificats de la provisional s’intercanviaven posicions a final de tram, si bé les 3 dècimes de segon que els finlandesos aconseguien retallar als pilots bàltics de Hyundai, eren del tot insuficients com per tal de revertir la taula general. Situació similar que també es produïa entre Craig Breen i Paul Nagle amb Elfyn Evans i Scott Martin, els irlandesos retallaven 4 dècimes de segon als britànics, i els primers entraven a les assistències de mig matí fora de les posicions de podi per 4 dècimes de segon, mentre que els líders disposaven de 5,0 segons de marge en el seu sarró.
En tornar a passar per la ràpida especial de Laukaa, Ott Tänak i Martin Järveoja repetien victòria de tram, tot i no trobar-se del tot a gust amb el seu i20 Rally1, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin aconseguien retornar part dels segons perduts amb Craig Breen i Paul Nagle a primera hora del matí.
La següent prova especial matinal era cancel·lada per raons de seguretat i la segona passada per la cronometrada de Harju, oferia més aviat poc en quan a temps es refereix.
Després del reagrupament del migdia, els líders perllongaven la seva ratxa establint de nou el temps de referència per a la resta del parc tancat en la primera cronometrada del bucle, el qual els hi suposava assolir un marge màxim de 8,3 segons en vers Esapekka Lappi i Janne Ferm, màxim perquè a partir de llavors els finlandesos de Toyota tancarien la jornada amb 3 victòries de tram consecutives que els deixarien a 3,8 segons de l’anhelada primera posició al terme de la jornada inaugural.
Per darrera dels dos galls, Craig Breen i Paul Nagle donaven un cop a una pedra que hi havia al ben mig de la traçada en la primera prova especial de la tarda, i en danyar la direcció del seu Puma Rally1, els irlandesos cedien una desena de segons a final de tram i amb ells la quarta posició als locals de Toyota, és a dir Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Alhora, els líders de la provisional del certamen superaven en les 3 ocasions a Elfyn Evans i Scott Martin, i aquests es presentaven a la línia de sortida de la darrera prova especial del dia a només 5 dècimes de segon dels seus companys d’equip britànics, qui reaccionaven i en aconseguir el segon millor temps rere Esapekka Lappi i Janne Ferm, reestablien 1,2 segons dels que s’havien perdut al llarg de la tarda.
Superades les assistències de final d’etapa 14 minuts després de l’ocàs, és a dir, en passar 6 minuts de les 10 de la nit, el primer equip participant s’immiscia en el parc tancat de Jyväskylä, moment en el què la taula reflexava que Ott Tänak i Martin Järveoja eren els primers classificats per 3,8 segons de marge vers Esapekka Lappi i Janne Ferm i 19,3 segons amb Elfyn Evans i Scott Martin. Els primers en entrar en el règim de parc tancat, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, eren quarts a 21,0 segons dels estonians de Hyundai, mentre que Craig Breen i Paul Nagle eren cinquens a 32,5 segons dels líders i per només 3,0 segons de marge amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston.
Així doncs, molts eren els punts d’interès de cara a la longeva jornada sabatina, la qual s’iniciava en passar 5 minuts de les 6 del matí amb la sortida del primer equip participant, dels 41 que restaven en el parc tancat. Per davant 150,30 km cronometrats es programaven al llarg de 8 proves especials, les quals resultaven de passar en dues ocasions per un bucle de 4 trams. Una activitat que començaria a donar-se per conclosa en passar 3 minuts de les 9 de l’encara solejat vespre.
Poc després d’iniciar-se l’etapa, les primeres gotes d’aigua començaven a precipitar-se sobre la regió i Elfyn Evans i Scott Martin s’hi esforçaven de valent per tal d’imposar-se en la primera prova especial sabatina, si bé la recompensa era molt escassa, doncs els britànics només eixamplaven en uns tímides 7 dècimes de segon el seu marge amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, pilots que ja estaven lliurats del rol d’haver escombrar pista. Per la seva banda, Ott Tänak i Martin Järveoja resultaven ser els tercers més ràpids en aquesta primera prova cronometrada, i els estonians pràcticament duplicaven distàncies amb Esapekka Lappi i Janne Ferm, quelcom molt fàcil donades les curtes distàncies que separaven als primers equips.
En seguir plovent, l’aigua es començava a acumular sobre les traçades, convertint-les en molt més lliscants del que ja eren per si. Unes condicions en les que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen no s’hi trobaven tan a disgust com els seus rivals, tal i com quedava palès amb la victòria de tram que els locals aconseguien en la segona i tercera prova especial matinal, al terme de la primera de les quals, els finlandesos arrabassaven la darrera posició de podi als seus companys d’equip de les illes en les que es condueix pel cantó equivocat.
Paral·lelament, Ott Tänak i Martin Järveoja tenien un ball de segons amb Esapekka Lappi i Janne Ferm al llarg de la segona i tercera prova matinal, que deixava les distàncies entre els dos principals aspirants a victòria, pràcticament tal i com estaven al terme de la cronometrada inaugural, mentre que Craig Breen i Paul Nagle es queien de la competició en donar un fort cop lateral al seu Ford en el segon tram del bucle i haver de fer així camí vers al parc tancat de forma precipitada.
Emperò, la baixa dels irlandesos d’M-Sport no donava la cinquena posició a Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, sinó que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren els qui prenien aquesta plaça per 7 dècimes de segon vers el pilot format en aquelles contrades dins l’escola de pilotatge de Tommi Mäkinen.
Els líders, Ott Tänak i Martin Järveoja, trencaven la ratxa matinal dels pilots de Toyota, i aquests s’imposaven en la darrera cronometrada de l’escull per tal d’entrar en les assistències de mitja etapa amb 9,5 segons de marge amb Esapekka Lappi i Janne Ferm i 12,9 segons amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Elfyn Evans i Scott Martin eren quarts a 17,9 segons dels líders, però amb la tranquilitat de disposar d’1 minut i 10,6 segons de marge vers Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.
A manca de 10 minuts per a les 2 en punt de la tarda la competició es reprenia amb la repetició del bucle matinal. En un gir molt tancat de la primera cronometrada de l’escull, Esapekka Lappi i Janne Ferm tenien l’infortuni d’axecar una pedra, la qual en impactar contra el parabrises del seu Yaris Rally1, el trencava, minvant la visibilitat de la parella finlandesa en el que restava de tarda.
L’altra cara de la competició era la de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, doncs els locals s’imposaven en les 4 cronometrades de la tarda, si bé en una ocasió aquesta s’aconseguia ex-aequo amb Ott Tänak i Martin Järveoja i en les restants amb unes diferències poc rellevants, amb el què el retall dels pilots de Toyota sobre els líders resultava de tan sols 4,5 segons. Si més no, davant els problemes dels seus companys d’equip i compatriotes, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es feien amb la segona plaça d’Esapekka Lappi i Janne Ferm.
Un altre en despenjar-se de la lluita per les primeres posicions eren Elfyn Evans i Scott Martin, els britànics sentien un cop en la penúltima especial de la jornada i hi danyaven la suspensió del seu cotxe, malgrat intentar fer una reparació d’emergència en el tram d’enllaç vers la darrera cronometrada sabatina, els pilots no podien afrontar els salts amb la mateixa convicció que els seus rivals i hi acabaven concedint gairebé 1 minut.
Així doncs, havent perdut pràcticament a dos dels contendents en la lluita per la victòria en l’escull post meridional, Ott Tänak i Martin Järveoja retornaven al parc tancat de Jyväskylä amb 8,4 segons de marge vers Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i amb 35,2 segons en relació a Esapekka Lappi i Janne Ferm. Elfyn Evans i Scott Martin fitxaven a 1 minut i 19,7 segons dels pilots de Hyundai, mentre que els companys d’equip belgues d’aquests s’aferraven en la cinquena plaça eixamplant distàncies amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston.
La darrera etapa tenia només 43,92 km cronometrats en el seu programa, però les distàncies tan curtes entre els dos primers classificats, no els hi restava gens la importància. L’activitat competitiva s’iniciava a partir d’1 quart de 8 del matí, hora de sortida del primer equip del parc tancat i aquesta es desenvolupava al llarg de 4 proves especials, o el que és el mateix, un bucle de 2 trams a doble passada amb unes assistències que s’habilitaven abans de la disputa del Power Stage.
Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en la primera prova especial del dia i aconseguien portar les distàncies amb els pretendents a la seva posició per sobre de la desena de segons, mentre que en la cronometrada següent, primera passada pel Power Stage, els dos aspirants marcaven el mateix registre i abans que cap altre competidor amb el què de cara a la segona volta pels dos trams, les diferències quedaven glaçades en 10,3 segons.
Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aconseguien la victòria de tram en solitari en la tercera prova especial dominical, si bé els estonians s’encarregaven de treure mèrit a l’esforç en deixar-s’hi 3 insignificants dècimes de segon. D’altra banda Esapekka Lappi i Janne Ferm patien una rebolcada amb el seu Yaris Rally1, si bé per sort seva el cotxe queia sobre les 4 rodes i la parella només s’hi deixava una vintena de segons així com el parabrises, un element del cotxe molt necessari en cronometrades de promitjos superiors als 120 km/h.
Els de Jyväskylä no defallien i s’imposaven també en el Power Stage final per 3,1 segons d’avantatge vers els seus companys Elfyn Evans i Scott Martin, així com Craig Breen i Paul Nagle que hi empataven a temps, i per 3,2 segons en relació amb Ott Tänak i Martin Järveoja, diferència insuficient com per modificar la taula general provisional, la qual amb l’accés al parc tancat a les 4 de la tarda, esdevenia final.
Ott Tänak i Martin Järveoja completaven els 300,92 km cronometrats disputats dels 322,61 km que prèviament s’havien programat en un temps de 2 hores 24 minuts i 4,6 segons, registre que rebaixava en 6,8 segons l’acumulat per Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui es lamentaven d’haver hagut d’obrir pista al llarg de la jornada inaugural. Esapekka Lappi i Janne Ferm tancaven el podi finlandès després d’una segona meitat de programa plena d’incidents i accidents a 1 minut i 20,7 segons dels vencedors.
En categoria WRC2 els finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula s’imposaven en totes i cadascuna de les especials cronometrades del divendres tret de la segona passada per l’especial semi urbana de Harju, on els de Hyundai hi esdevenien segons, però tot i aquest excels rendiment, els locals només aconseguien un marge de 19,4 segons ambs els seus compatriotes Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen i de 19,7 segons amb Mikko Heikkilä i Samu Vaaleri, tanmateix els dos principals aspirants al títol nacional finlandès.
La lluita a tres bandes ràpidament acabaria, doncs en el transcurs de la segona prova especial sabatina, Mikko Heikkilä i Samu Vaaleri havien d’abandonar per accident. Malgrat perdre-hi a un dels contendents, els aspirants de TokSport, Emil Lindhölm i Reeta Hämäläinen, escurçaven distàncies amb el lideratge fins a 5,7 segons en imposar-se en les 4 cronometrades del bucle matinal.
A la represa de la competició, i fets els ajustos necessaris en el seu i20 N Rally2 a les assistències equatorials de l’etapa, Teemu Suninen i Mikko Markkula reaccionaven i s’imposaven en les 4 proves especials de la tarda, 4 victòries parcials que els hi permetien afegir només 5,0 segons en el seu marge al capdavant de la taula i tornar així al parc tancat de Jyväskylä amb un marge de 10,7 segons en el seu haver vers Emil Lindhölm i Reeta Hämäläinen, és a dir amb 8,7 segons menys dels que havien arrencat la jornada.
La jornada dominical s’iniciava amb un cert ball de segons entre els dos aspirants a victòria amb dues victòries de tram favorables als líders per una dels segons classificats, els quals afrontaven el Power Stage amb 10,1 segons de demèrit vers l’anhelada primera posició.
Emil Lindhölm i Reeta Hämäläinen s’imposaven en la darrera prova especial i de retruc aconseguien retallar 5,7 segons als líders, insuficients com per arrabassar la primera posició a Teemu Suninen i Mikko Markkula. Emperò, en les verificacions posteriors, es va trobar que el paracops frontal del Hyundai i20 N Rally2 dels vencedors estava per sota del pes homologat, doncs aquesta era una peça destinada als tests, motiu suficient com per a que la parella fos exclosa de la prova i que per tant la victòria final corresponguès a Emil Lindholm i Receta Hämäläinen.
Amb aquesta victòria, que també esdevenia victòria en la classe WRC2Junior, Emil Lindhölm es situava en quarta posició a 2 punts del francès Yohan Rossel i a 15 i 18 punts respectivament de Kajetan Kajetanowicz i d’Andreas Mikkelsen, els dos primers classificats del certamen.
Els belgues Freddy Loix i Pieter Tsjoen afrontaven la prova en solitari dins la classe WRC2Masters, amb el que la parella aconseguia la primera posició final en completar tot el recorregut programat.
En la categoria WRC3 la competició simplement no va existir, doncs Lauri Joona i Tuukka Shemeikka deixaven palès perquè eren campions finlandesos en la classe R2 dues campanyes enrere, ja que la parella s’imposava en totes i cadascuna de les proves especials cronometrades de l’itinerari, tret de la segona passada per l’especial espectacle de les afores de Jyväskylä, anomenada Harju, en la que el millor temps se’ls hi escapava per 1 insignificant dècima de segon a favor dels txecs Jan Cerný i Jan Tománek.
Amb aquest impressionant cúmul de victòries de tram, els finlandesos aconseguien la victòria final per 4 minuts i 23,8 segons de marge vers la parella txeca i per sobre dels 15 minuts amb els seus compatriotes Henri Timonen i Jussi Kärpijoki, i Toni Herranen i Sebastian Virtanen.
Per a Lauri Joona, aquesta victòria tot just era la segona de la temporada en 3 sortides i el finlandès es situava en segona posició del certamen, superant al kenyà McRae Kimathi, a 19 punts del lideratge del seu compatriota Sami Pajari, qui tenia 3 triomfs en el seu haver i un total de 87 punts.
La il·lusionant victòria d’Ott Tänak a Finlàndia, situava al pilot en la segona posició de la classificació provisional, 1 punt per sobre del seu company belga Thierry Neuville, si bé l’estonià amb prou feines aconseguia retallar 4 punts al líder Kalle Rovanperä i per tant les distàncies entre els dos primers classificats es situaven, a manca de 5 rondes per completar la temporada, en uns abultats 94 punts.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Kalle Rovanperä |
198 |
|
Ott Tänak |
104 |
|
Thierry Neuville |
103 |
Toyota guanyava el Power Stage i situava a dos dels seus cotxes oficials en el podi finlandès, amb el que la marca aconseguia 1 punt més que no pas els seus rivals de Hyundai en la cursa pel títol i per tant els japonesos seguien allargant el seu lideratge en la classificació provisional del certamen de constructors, a partir de llavors amb 88 punts de marge vers els coreans. M-Sport seguia amb el que ja s’havia vist a Portugal i tancava el podi del campionat amb gairebé la meitat de puntuació
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Toyota |
339 |
|
Hyundai |
251 |
|
M-Sport |
174 |