El diumenge 26 de juny de 2022 finalitzava al llac Naivasha, emplaçament en el que des de que el Safari Rally havia tornat al calendari mundial hi havia centralitzat les seves operacions, la 69ena edició de la ronda kenyana; la qual alhora era la sisena prova del calendari mundial. El ral·li comptava amb 34 equips en la seva llista oficial d’inscrits, dels que 31 n’esdevindrien participants el dijous 23 de juny en baixar per la pertinent rampa de sortida. Unes formacions que podien optar a puntuar en els certàmens de pilots i constructors, així com en el WRC2 i WRC3, i en les seves respectives variants en funció de la fitxa d’homologació del vehicle i de l’edat del pilot, les quals per davant tenien 19 proves especials cronometrades de 360,34 km competitius, corda que 21 equips aconseguirien completar.
La cerimònia de sortida es mantenia fidel a la tradició ancestral i així als peus del Centre Internacional de Conferències Keniata de Nairobi, es donava el cop de bandera als participants el dijous 23 de juny en passar 1 minut de 3 quarts d’1 del migdia.
Posteriorment, a mig quart de 3 de la tarda, es celebrava una especial espectacle a les afores de la capital kenyana, en la que els francesos de Toyota Sébastien Ogier i Benjamin Veillas hi esdevenien els més ràpids, i per tant primers líders de la prova, per 6 dècimes de segon de marge amb els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i per 1,1 segons amb els companys d’equip estonians d’aquests últims, és a dir Ott Tänak i Martin Järveoja. D’altra banda Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen hi tenien un moment delicat en aquesta especial espectacle inaugural, quan en la gestió d’un revolt hi posaven el seu cotxe sobre dues rodes i salvaven pels pèls una més que probable croqueta.
Sense més activitat contra el cronòmetre, els pilots cobrien els 97,35 km d’enllaç fins al parc tancat de Naivasha, on els primers participants hi començarien a fer entrada a 3 quarts i mig de 5 de la tarda i on hi romandrien fins l’endemà divendres a les 7 en punt del matí, hora en la que es reprenia l’activitat per tal d’afrontar un bucle de 3 trams, que en disputar-se matí i tarda, es generava així el total de 6 proves especials de 124,20 km cronometrats que constaven en el programa.
Els veterans Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche s’imposaven en la primera d’elles, tot i assestar un cop al seu Puma Rally1 contra un arbre en el transcurs dels primers quilòmetres campestres, aquests es feien amb la tercera plaça provisional per darrera dels seus compatriotes de Toyota, així com dels companys britànics de la parella líder.
L’altra cara de la moneda era per als Hyundai i20 Rally1 de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i d’Ott Tänak i Martin Järveoja, els primers es lamentaven de constants pèrdues de tracció així com de la pala del canvi, mentre que els segons ho feien del canvi, que no obeïa a les seves ordres.
Tot i haver d’obrir pista, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven en la cronometrada següent i els finlandesos pujaven fins a la vuitè lloc, amb un registre total acumulat que els acostava molt a les posicions contigües de podi, mentre que entre els Hyundai els problemes de tracció i canvi continuaven.
A Kedong, la cronometrada més llarga de tot l’itinerari que tancava el bucle, la presència de feix-feix era abundant i els problemes que en generava també. Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche quedaven atrapats en el seu propi núvol de pols, mentre que els seus companys d’estructura Gus Greensmith i Jonas Andersson, patien una punxada i la llanda deformada acabava trencant la pinça de fre. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe experimentaven una caiguda de potència i s’hi deixaven pràcticament 1 minut.
L’altra cara de la moneda era per a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui repetien victòria de tram per tal de saltar fins a la tercera posició provisional. Per davant, Sébastien Ogier i Benjamin Veillas també patien una caiguda de potència en els darrers quilòmetres del tram i aquests concedien prou temps, com per habilitar a Elfyn Evans i Scott Martin a ocupar la primera posició per 8,5 segons i 11,1 segons de marge amb els seus companys d’equip francesos i finlandesos respectivament. Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, tercers a final de tram i segons en l’especial anterior, tancaven un fantàstic quartet per a la marca japonesa a l’entrada del parc d’assistències de Naivasha.
Un parc en el que Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche no hi arribaven, a causa d’una avaria de motor que apareixia a manca d’uns 5 quilòmetres i quan estaven ocupant la cinquena posició a 15,9 segons dels líders britànics.
A la represa de la competició per a la repetició del bucle matinal, Sébastien Ogier i Benjamin Veillas s’imposaven en la primera cronometrada de l’escull i per davant de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston i ambdues parelles passaven a ocupar les dues primeres posicions provisionals per davant dels seus dos altres companys de carpa, entre els quals les distàncies s’estrenyien fins a 2 dècimes de segon en quan els finlandesos esdevenien els tercers més ràpids a final de tram i els britànics patien una pèrdua de pressió d’aire en una de les seves gomes.
Entre els Hyundai la situació millorava sensiblement i aquests guanyaven posicions, gràcies també a l’avaria de transmissió dels francesos Adrien Fourmaux i Alex Coria, quedant novament paleses les mancances dels cotxes sortits de Cumbria, derivades del menor pressupost que disposava el preparador.
Francesos, japonès i irlandès i finlandesos repetien resultat en la prova següent, amb el que els dos primers classificats ratificaven les posicions recentment assolides, mentre que els darrers prenien la tercera plaça a Elfyn Evans i Scott Martin.
La segona passada pel tram rei de Kedong, donava novament com a vencedor a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui prenien d’aquesta manera l’anhelada primera posició. Una plaça que Sébastien Ogier i Benjamin Veillas, enmig de renecs vers el seu proveïdor italià de pneumàtics, perdien en patir una punxada i deixar-s’hi més de 2 minuts en haver d’aturar-se a canviar la goma que s’havia quedat sense pressió d’aire.
Per a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe el pilotatge esdevenia més complicat quan la pols va començar a entrar en abundància al compartiment del seu i20 Rally1, restant enormement la visibilitat al pilot belga que no podia evitar una punxada a 5 km de completar l’especial, la qual els impedia establir-hi el millor temps per 3,6 segons de distància vers els finlandesos de Toyota.
Tancant una tarda per oblidar pels responsables d’M-Sport, Craig Breen i Paul Nagle punxaven una roda i s’havien d’aturar a canviar la goma, posteriorment els irlandesos patien una sortida de pista i aquests havien d’abandonar la jornada.
En passar 3 minuts de 2 quarts de 5 de la tarda, els primers participants estaven habilitats a accedir al parc tancat de Naivasha, una maniobra que totes les formacions que prosseguissin en competició, havien de dur a terme en un plaç de 4 hores. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen hi entraven com a líders per 14,6 segons de marge vers Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, mentre que en relació a Elfyn Evans i Scott Martin, després d’una jornada clarament de més a menys, aquesta distància s’ampliava fins als 22,4 segons. Ott Tänak i Martin Järveoja, després d’haver batut regularment a la parella britànica de Toyota al llarg del segon bucle de la jornada, eren quarts a només 2,9 segons dels darrers inquilins del podi, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren cinquens a 57,5 segons dels líders finlandesos.
La segona etapa del ral·li arrancava el dissabte 25 de juny a 2 quarts de 7 del matí, hora en la que els reenganxats Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche havien d’abandonar el parc tancat per tal de procedir amb unes assistències de 15 minuts, Una etapa que tenia en el seu programa un total de 6 proves especials de 150,88 km cronometrats, distància que convertia la jornada sabatina en la més llarga de tot el programa i que seguint els cànons de l’època, sortien de passar en 2 ocasions per un bucle de 3 trams.
Elfyn Evans i Scott Martin s’imposaven en l’especial que obria la jornada sabatina i amb aquest resultat, els britànics llevaven la segona posició a Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, qui es lamentaven d’haver realitzat unes notes insuficientment clares. D’altra banda entre els M-Sport els problemes es tornaven a amuntegar, Adrien Fourmaux i Alex Coria, segons a pista, patien una punxada i s’havien d’aturar a canviar la roda, més avançada l’especial, en una part rocosa, les suspensions del seu Puma Rally1 es trencaven i en un rodar lent, els francesos molestaven als seus companys irlandesos, Craig Breen i Paul Nagle, que venien per darrere seu. Sense abandonar al preparador britànic, Gus Greensmith i Jonas Andersson patien una rebolcada amb el seu Rally1 i la parella hi perdia el parabrises, havent d’afrontar les següents proves especials, molt més ràpides, sense aquest element.
Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, que havien estat els segons més ràpids a 3,6 segons dels britànics de Toyota, tancaven un bon bucle matinal amb 2 victòries de tram consecutives, amb les quals els belgues de Hyundai es situaven en posició d’incomodar als inquilins de les posicions de podi, doncs aquests accedien a les assistències de Naivasha en quarta posició a 7,9 segons del registre de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, un cop que els de Toyota es retardaven per una punxada en la darrera prova especial matinal i que els seus companys d’equip estonians s’haguessin de retirar amb un eix de transmissió trencat. Per davant Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es mantenien en primera posició a 47,3 segons del registre dels belgues i amb 19,4 segons de coixí amb els seus companys britànics.
En abandonar les assistències de mitja etapa, la pluja començava a precipitar-se per la regió en la qual discorria la prova kenyana i el terreny esdevenia extremadament lliscant.
Com a primera hora del matí, Elfyn Evans i Scott Martin s’imposaven en la primera prova especial del bucle per tal de retallar les distàncies vers els seus companys líders fins als 15,8 segons, qui malgrat confessar començar-se a trobar malament, hi aconseguien el segon millor temps per davant del Yaris Rally1 de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston.
Els líders finlandesos establien el millor temps en l’especial central del bucle per tal de restablir, en unes condicions molt delicades, una desena de segons als seus més immediats perseguidors, entre els quals Elfyn Evans i Scott Martin es veien afligits per un mal funcionament del netejaparabrises del seu Yaris Rally1, avaria que tindria molt pes en la darrera cronometrada de la jornada.
Aturada la pluja, la pista començava a assecar-se i en aquestes noves condicions, Sébastien Ogier i Benjamin Veillas hi aconseguien la seva primera victòria de tram de la jornada en la darrera cronometrada del dia, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe lliscaven sobre el fang i s’encastaven contra un arbre, havent d’abandonar l’etapa. La combinació d’ambdós factors, donava novament un quartet a la formació nipona al capdavant de la classificació provisional.
Sense drames en el tram d’enllaç vers el parc tancat de Naivasha, a 2 quarts i 1 minut de 7 de la tarda la primera parella participant tenia permesa la seva entrada al règim, una maniobra que tots aquells que prosseguissin en competició havien de dur a terme abans de 3 quarts i 1 minut de 10 del vespre del dissabte 26 de juny. En aquells instants de la competició, els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen encapçalaven la classificació per 40,3 segons de marge vers Elfyn Evans i Scott Martin i per 1 minut i 25,6 segons en relació a Takamoto Katsuta i Aaron Johnston. Afavorits pels aconteixements, Sébastien Ogier i Benjamin Veillas eren quarts a 2 minuts i 38,3 segons dels seus companys, precedint en més de 8 minuts als belgues Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, cinquens tot i haver hagut d’abandonar en la darrera especial del dia.
A les 6 en punt del matí es reprenia l’activitat amb l’inici de la tercera i última jornada, una etapa de 82,70 km cronometrats al llarg de 6 proves especials, que seguien el format clàssic de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams.
Oliver Solberg i Elliott Edmonson quedaven atrapats en una fracció de feix-feix de la cronometrada inaugural dominical i l’incident obligava als comissaris a mostrar bandera vermella, un inicident que permetia als Puma Rally1 de Craig Breen i Paul Nagle de Jourdan Serderidis i Fréderic Miclotte guanyar una posició a la general i esdevenir els nous sisens i setens classificats.
En la següent prova especial, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven per davant dels seus companys Elfyn Evans i Scott Martin, amb el què les dues primeres posicions es definien encara millor.
Ott Tänak i Martin Järveoja s’assajaven de cara al Power Stage final, única opció de la parella estoniana per obtenir algún punt en la seva participació a la ronda kenyana, i aquests establien el millor temps en la primera passada per la cronometrada que hores més tard exerciria aquesta funció, a més a més, els bàltics optaven per afrontar el segon bucle de la jornada amb només 1 roda de recanvi per tal d’estalviar pes, però malauradament el pla se n’anava en orris quan al terme de la quarta prova especial dominical, la parella havia de retirar-se per una avaria en la direcció.
Després de 2 victòries de tram intranscendents de Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche en les dues primeres proves especials del segon bucle de l’etapa, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven per davant de la veterana parella francesa d’M-Sport, en el que pràcticament era l’únic punt d’interès de la tercera i última jornada, mentre que Sébastien Ogier i Benjamin Veillas, Gus Greensmith i Jonas Andersson i Adrien Fourmaux i Alex Coria eren les següents parelles en obtenir punts extra.
En quan les manetes del rellotge indicaven que eren les 3 en punt de la tarda en l’ús horari de Kenya, les 2 a Catalunya, tenia lloc la cerimònia de podi del 69è Safari Rally, en la que els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen pujaven al graó més alt del mateix en completar els 342,31 km cronometrats disputats, dels 360,34 que prèviament s’havien programat, en un temps de 3 hores 40 minuts i 24,9 segons. Elfyn Evans i Scott Martin, que aconseguien un temps 52,8 segons més lent que els seus companys d’equip, obtenien la segona plaça, mentre que Takamoto Katsuta i Aaron Johnston completaven el podi kenyà a 1 minut i 42,7 segons dels guanyadors, en el que era el segon podi del pilot nipò en l’escenari que un any abans li havia donat el primer. D’altra banda, Sébastien Ogier i Benjamin Veillas eren quarts a 27,6 segons dels darrers inquilins del podi, amb el què Toyota repetia el quartet a la ronda africana obtingut l’any 1993, si bé en aquella ocasió la única oposició de la marca nipona, era la duresa del recorregut.
En categoria WRC2, només 8 formacions s’inscrivien al ral·li, entre els que l’indi Gaurav Gill i el brasiler Gabriel Morales obtenien el millor temps en l’especial espectacle inaugural per davant de Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, si bé una sortida en fals de la parella, suposava una penalització de 10 segons i que per tant el lideratge recalés en mans dels principals favorits a victòria per davant dels txecs Martin Prokop i Zdenek Jurka.
Els polonesos s’imposaven en totes les proves especials del divendres tret de 2, i la parella accedia al parc tancat de Naivasha amb 1 minut i 13,5 segons de marge vers els nord-americans Sean Johnston i Alexander Kihurani, pràcticament la única oposició a la parella centre europea, en quan Martin Prokop i Zdenek Jurka s’havien de retirar en la darrera cronometrada del dia per avaria de motor.
Els estatunidencs tenien el handicap afegit d’haver escollit un mal hotel per al seu repòs, doncs en les immediacions del mateix s’hi celebrava un festival de música. Indisposats al llarg de la jornada sabatina, la parella no assolia ni bon tros el ritme dels líders polonesos, qui amb 7 victòries de tram sobre 8 possibles, retornaven a Naivasha amb 20 minuts i 41,6 segons de marge sobre els mateixos Sean Johnston i Alexander Kihurani, qui en haver-se de retirar abans d’afrontar la darrera cronometrada sabatina, veien doblat el seu retard de manera sobtada.
Amb aquestes grans distàncies, la jornada dominical esdevenia un mer tràmit per als participants, en el que calia retornar el cotxe al parc tancat, doncs entre els segons i els tercers, així com entre aquests darrers i els quarts classificats, el forat es mesurava per minuts.
Finalment, Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak feien bona la dita que proclama que en terra de cecs, el borni n’és el rei, doncs sense cap mena d’oposició ferma, els polonesos aconseguien la victòria a l’esdeveniment, així com en el seu Power Stage, acumulant la puntuació màxima a la que podien assolir.
La parella completava l’itinerari en un temps de 4 hores 16 minuts i 2,5 segons, registre que rebaixava en 19 minuts i 8,2 segons el de Sean Johnston i Alexander Kihurani i en 29 minuts i 13,9 segons el dels locals Amaanrai Rai i Gurdeep Panesar, qui tanmateix proclamaven la victòria entre els més joves de la classe.
A efectes de certamen, Kajetan Kajetanowicz passava a ocupar la primera posició de la classificació provisional, 3 punts per davant de l’absent Yohann Rossel qui acumulava una sortida més que no pas el pilot polonès. Nikolay Gryazin, tampoc inscrit a la ronda africana, quedava tercer amb 1 punt de marge sobre Andreas Mikkelsen.
En la classe WRC3, el paraguaià Diego Domínguez i el canari Rogelio Peñate iniciaven el seu avenç en els camins kenyans amb 3 victòries parcials consecutives que els hi donaven pràcticament 100 segons de marge al capdavant de la classificació provisional, malauradament aquesta demostració d’habilitats al volant, acabaria precipitadament en la primera passada per la cronometrada reina del ral·li, Kedong, quan una avaria els obligava a abandonar la competició de forma definitiva.
Els locals Maxine Wahone i Murage Waigwa heretaven llavors el lideratge de la classe per un marge superior als 3 minuts sobre els seus compatriotes McRae Kimathi i Mwangi Kioni, però una punxada posaria contra les cordes als líders al llarg de la tarda, els quals retornaven a Naivasha amb només 25,6 segons de marge.
En la primera prova especial sabatina però la tensió s’alliberava, quan McRae Kimathi i Mwangi Kioni havien d’abandonar la jornada. Amb més de 30 minuts de marge sobre els següents participants en pista, els líders es dedicaven a completar les cronometrades del programa de l’etapa i aquests feien retorn al punt d’eixida amb 24 minuts i 55,1 segons de marge sobre els seus compatriotes Hamza Anwar i Adnan Din, una gran distància que convertia la tercera i última etapa del ral·li en un nou tràmit per a Maxine Wahone i Murage Waigwa, qui acabaven assolint la victòria per 35 minuts i 27,4 segons sobre el germà del primer, Jeremy Wahone, i Victor Okundi un cop que els segons classificats s’havien de retirar en la penúltima prova especial.
A efectes de certamen, la victòria de Maxine Wahone era totalment anecdòtica, mentre que el tercer tercer lloc de McRae Kimathi, deixava al kenyà en segona posició a 17 punts del finlandès Sami Pajari.
En el campionat de pilots, Kalle Rovanperä acumulava 4 victòries en les 6 primeres proves del calendari, i el finlandès eixamplava les distàncies al capdavant de la taula fins als 65 punts vers el belga Thierry Neuville. Per darrera, Takamoto Katsuta assolia la puntuació d’Ott Tänak, i japonès i estonià compartien la tercera posició provisional.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Kalle Rovanperä |
145 |
|
Thierry Neuville |
80 |
|
Ott Tänak Takamoto Katsuta |
62 62 |
El doblet de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i d’Elfyn Evans i Scott Martin, permetia a Toyota obtenir el doble de punts que no pas M-Sport i Hyundai, amb el que els japonesos afincats a Finlàndia no feien més que eixamplar distàncies al capdavant de la classificació, mentre que entre coreans i britànics les diferències quedaven congelades.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Toyota |
246 |
|
Hyundai |
184 |
|
M-Sport |
142 |