Ral·li Acròpolis 1990

El 37è Ral·li Acropolis, sisena cita del calendari del campionat del món de ral·lis, gaudia de puntualitat per als certàmens de pilots, constructors i producció, el que aplegava fins a un total de 97 equips en la seva llista oficial d’inscrits. Tots ells serien presents a la rampa de sortida situada a Atenes el diumenge 3 de juny de 1990, des d’on farien cap a un recorregut allargat vers a edicions anteriors i composat per un total de 48 proves especials cronometrades d’una distància de 612,98 km, corda que seria completada el dimecres 6 de juny de 1990, novament a la capital grega, per 34 parelles de noms.

Amb sortida d’Atenes a 2 quarts de 10 en punt del matí, el mateix diumenge es programaven 7 proves especials de 63,17 km competitius, que servien per conduir als participants fins a Lagonissi, població costanera ubicada una mica més al sud de la capital i al voltant de la qual discorria la primera i segona etapa.

Una especial espectacle de 4,50 km obria l’edició a Anavissos, on fins a tres cotxes aturaven el cronòmetre amb el mateix millor temps i per tant les 3 parelles de noms passaven a compartir el lideratge, aquests eren els finlandesos de Subaru Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els suecs de Toyota Mikael Ericsson i Claes Billstam i els suecs de Mitsubishi Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

En la prova següent la igualada es desfeia en quan Mikael Ericsson i Claes Billstam tornaven a marcar el millor temps en solitari, mentre que els seus companys de formació, Carlos Sainz i Luis Moya, arribaven a final de tram sobre la llanda aturant el cronòmetre amb el segon millor temps a 2 segons dels suecs i passant a ocupar idèntica posició en la general provisional.

Didier Auriol i Bernard Occelli entregaven la seva carta de presentació imposant-se en la tercera prova especial per tal d’immiscir-se en la darrera de les posicions de podi, mentre que el pilot madrileny i el copilot gallec prenien el lideratge als seus companys d’equip en marcar el registre de referència en la quarta prova especial. Just després, arran d’una altra punxada en la cinquena prova especial, Carlos Sainz i Luis Moya tornaven a entregar el testimoni del lideratge als suecs, mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, amb la corresponent victòria de tram, desplaçaven als francesos de Lancia, Didier Auriol i Bernard Occelli, fora de les posicions de podi.

Una manifestació ecologista enxampava a Ari Vatanen i Bruno Berglund, dorsal número 3, en pista, i els verds en pujar dalt del seu cotxe, li trencaven el parabrises del seu Galant VR-4. La protesta obligava als organitzadors a cancel·lar la sisena prova especial, pel que l’etapa finalitzaria amb la disputa de la setena prova especial, en la què els Lancia Delta Integrale 16V de Juha Kankkunen i Juha Piironen i de Didier Auriol i Bernard Occelli empataven al millor temps seguits per 1 segon dels Toyota de Carlos Sainz i Luis Moya i de Mikael Ericsson i Claes Billstam.

Eren 2 quarts i mig de 5 de la tarda del mateix diumenge 3 de juny quan els primers equips participants començaven a entrar al parc tancat de Lagonissi, amb el Toyota Celica GT-4 de Mikael Ericsson i Claes Billstam en primera posició, després d’aconseguir 2 victòries de tram, 1 segon millor temps i 2 tercers millors registres, i per 4 segons d’avantatge vers els seus companys de formació espanyols Carlos Sainz i Luis Moya. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander tancaven les posicions de podi a 9 segons dels seus compatriotes, mentre que per darrera dels pilots de Mitsubishi s’hi trobaven classificades les 3 formacions de Lancia, amb Didier Auriol i Bernard Occelli, Miki Biasion i Tiziano Siviero i Juha Kankkunen i Juha Piironen a 2 segons, 9 segons i 12 segons respectivament de la darrera posició de podi.

La segona etapa tenia 11 proves especials cronometrades en el seu programa, d’una distància total competitiva de 139,47 km, un recorregut al que se li donava sortida a les 8 en punt del matí del dilluns 4 de juny i que es donaria per finalitzat, a Lagonissi també, quan les manetes del rellotge indiquessin que mancava 1 minut per a les 5 de la tarda. 

Els homes de Lancia començaven marcant el ritme en les 3 primeres proves especials del dia amb 2 victòries de tram per a Juha Kankkunen i Juha Piironen i 1 millor temps per a Miki Biasion i Tiziano Siviero, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya es feien amb la primera posició a la provisional en quan Mikael Ericsson i Claes Billstam es quedaven sense direcció assistida en la segona cronometrada del dia i hagueren d’afrontar 4 proves especials més en aquestes condicions.

Després d’aquestes tres primeres cronometrades del dia, els Lancia de finlandesos i italians passaven a compartir la tercera plaça a 11 segons de la parella espanyola de Toyota i a 7 segons del Mitsubishi de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, el que avivava la reacció dels líders que marcaven el registre de referència en el quart tram del programa. 

La reacció dels homes de Toyota però es diluïa ben ràpid, doncs Juha Kankkunen i Juha Piironen encadenaven 3 victòries de tram més, l’última d’elles ex-aequo amb Miki Biasion i Tiziano Siviero, i els finlandesos s’enfilaven fins a la segona posició a 8 segons del pilot madrileny i del copilot gallec, mentre que els transalpins de la firma torinesa seguien tenint per davant al Mitsubishi de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

Una festa religiosa local obligava, ja abans d’iniciar-se l’edició, a cancel·lar la vuitena prova especial del dia, deixant pas al tram de Kinetta, el més llarg de tota la jornada. Miki Biasion i Tiziano Siviero hi marcaven el millor temps per tal d’accedir a la tercera plaça provisional, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, amb problemes de pneumàtics, concedien uns segons més als seus rivals de Lancia. Pitjor era l’avenir per als seus companys Mikael Ericsson i Claes Billstam, qui en patir una punxada, entregaven 4 minuts més i es despenjaven considerablement de les posicions capdaventeres. Erwin Weber i Matthias Feltz, a bord del debutant Volkswagen Golf G60 Rallye, trencaven un braç de suspensió a la cronometrada i els germànics la completaven deixant-s’hi gairebé una vintena de minuts i 16 posicions a la general.

Sense acabar de solucionar la manca de confiança amb les seves Pirelli, Carlos Sainz i Luis Moya veien com Juha Kankkunen i Juha Piironen es situaven a només 1 segon del seu temps després de la disputa de la penúltima prova especial, però en la darrera els espanyols aconseguien recuperar 1 segon i entrar al parc tancat de Lagonissi amb el mal negoci de tenir 2 segons de marge vers els finlandesos de Lancia.

Miki Biasion i Tiziano Siviero punxaven en l’última prova especial del dilluns, i si bé la mousse dels seus Michelin minimitzava aquest contratemps, els italians de Lancia perdien la seva posició de podi en favor de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, autors del millor temps en aquesta última prova especial.

Així doncs, en el moment de retornar al parc tancat de Lagonissi, Carlos Sainz i Luis Moya encapçalaven la classificació provisional i per tant la parella espanyola hauria d’obrir pista l’endemà, moment en el què s’esperava que la famosa duresa de la ronda grega començaria a fer-se palpable. Juha Kankkunen i Juha Piironen eren segons a 2 segons dels homes de Toyota, mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander eren tercers a 28 segons de la parella espanyola i per 2 segons de marge amb els vigents campions mundials, els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero. Didier Auriol i Bernard Occelli tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 45 segons dels líders i per més de 2 minuts d’avantatge vers el Mitsubishi d’Ari Vatanen i Bruno Berglund.

Arribats a l’equador del programa de l’edició, que no de la seva distància cronometrada, la lluita quedava pràcticament tancada a 5 formacions, i la tercera etapa, amb les seves 17 proves especials programades de 230,48 km cronometrats, hauria de servir per restringir encara més el grup d’aspirants a victòria, així com a les seves posicions podi. Amb sortida de Lagonissi a 2 quarts de 8 en punt del matí, els 68 equips participants que encara quedaven en el parc tancat es dirigien fins a Delfos, on se’ls esperava 12 hores més tard, és a dir a partir de 2 quarts i mig de les 8 del vespre del mateix dimarts.

Mikael Ericsson i Claes Billstam tornaven a mostrar la seva velocitat sobre les pistes gregues en la primera prova del dia i els suecs es feien amb una nova victòria parcial, la tercera en el que es portava disputat de ral·li; si bé aquesta era pràcticament intranscendent donat el marge de més de 4 minuts que els separaven d’Ari Vatanen i Bruno Berglund. Paral·lelament, Carlos Sainz i Luis Moya obrien tímidament les distàncies amb Juha Kankkunen i Juha Piironen en 2 segons més.

Els finlandesos de Lancia s’imposaven en la segona prova especial de la jornada i prenien el lideratge per la mínima distància mesurable, és a dir 1 segon, a Carlos Sainz i Luis Moya. La resposta espanyola era immediata i amb dos escratxs consecutius i un segon millor temps per darrera d’Ari Vatanen i Bruno Berglund, els de Toyota aconseguien recuperar la plaça perduda d’immediat i portaven el seu gap fins a uns insignificants 5 segons.

Entretant els dos antics companys d’equip a Toyota es quedaven sols en la seva lluita, doncs tan Miki Biasion i Tiziano Siviero, com Didier Auriol i Bernard Occelli o Kenneth Eriksson i Staffan Parmander eren totalment incapaços de seguir l’elevat ritme dels dos primers classificats en aquests primers trams de l’escull, més quan Didier Auriol i Bernard Occelli completaven la quarta prova especial cedint 1 minut amb un palier trencat o Kenneth Eriksson i Staffan Parmander s’hi veien obligats a retirar-se de la competició per avaria de turbo, una avaria que feia acte d’aparició just després d’haver estat arrossegant problemes de pressió d’oli així com temperatura de motor, la qual en no poder solucionada pels mecànics a temps, els abocava a aquest final tan amarg.

Els problemes per a l’occità i el provençal de Lancia creixien acte seguit, quan el seu canvi de marxes començava a defallir i els pilots es quedaven amb només 1 marxa operativa de la seva caixa, arribant a empènyer el seu Delta Integrale 16V per poder entrar al parc d’assistències. L’elevat rendiment dels uns i els problemes dels altres, ratificava als guanyadors de les dues últimes edicions, és a dir Miki Biasion i Tiziano Siviero, en la darrera de les posicions podi sense cap pressió i amb tot per mirar cap endavant.

L’estira i arronsa de les dues primeres formacions classificades es mantenia pràcticament al llarg de l’etapa, si bé no es produïa cap canvi en el lideratge, més quan sobre l’equador de la mateixa, concretament en la novena prova especial de l’escull, una punxada esbiaixaria l’avenir dels fets, doncs Juha Kankkunen i Juha Piironen cedien prop de mig minut a la parella líder.

A més a més, ales acaballes de l’etapa, la contenda es va posar més de cara per als aspirants a la seva primera victòria mundial, doncs Juha Kankkunen i Juha Piironen trencaven un semi eix a manca de 3 proves especials per acabar la jornada, contingència que coincidia amb el quart escratx consecutiu de Miki Biasion i Tiziano Siviero, i els italians es classificaven a 1 segon dels seus companys finlandesos. Sense sortir de Lancia, Didier Auriol i Bernard Occelli acabaven amb el seu via crucis grec quan el càrter del seu Integrale 16V es trencava i aquests es quedaven aturats al voral a manca de 5 cronometrades per acabar la jornada.

Malauradament pels aficionats que s’aplegaven a peu de tram, la lluita fraticida no es va arribar a produir en el si de la marca transalpina, doncs els campions mundials en vigència trencaven l’arbre de transmissió poc després d’iniciar la següent prova especial, la penúltima del dia, i hi cedien una mica més d’1 minut.

Després d’un final d’etapa desastrós per als pilots de Lancia, Carlos Sainz i Luis Moya entraven al parc tancat de Delfos a 2 quarts i mig de 9 del vespre amb un marge de 43 segons vers Juha Kankkunen i Juha Piironen i de 2 minuts i 9 segons amb Miki Biasion i Tiziano Siviero, gap suficient com per afrontar la quarta i última etapa programada amb serenor. D’altra banda les baixes de Didier Auriol i Bernard Occelli, així com d’Ari Vatanen i Bruno Berglund per accident en l’avantpenúltima prova especial, permetien a Mikael Ericsson i Claes Billstam situar-se en la quarta posició, si bé a 11 minuts i 4 segons dels seus companys d’equip.

Des d’on els grecs clàssics asseguraven que estava el centre del món, Delfos, la quarta i última etapa arrancava a les 7 en punt del matí per tal d’arribar a la capital nacional, Atenes, quan manquessin 3 minuts per a 3 quarts de 9 del vespre del mateix dimecres 6 de juny. Un desplaçament que es portava a terme al llarg de 13 proves especials d’una corda cronometrada de 189,86 km.

Carlos Sainz i Luis Moya s’imposaven en la primera prova especial del dia per tal d’afegir 3 segons més al seu marge de confiança vers les dues parelles de Lancia, autores del segon millor temps ex-aequo, però aquestes s’imposarien cadscuna en les dues proves següents i deixarien les distàncies més o menys tal i com havien estat en el moment de sortir del parc tancat, amb un cert benefici per als de la formació transalpina.

De fet els líders no volien assumir riscs innecessaris, doncs les tres primeres quartes parts de la jornada es trobaven molt seguides en el programa i pràcticament no deixaven temps per les assistències davant de qualsevol incidència mecànica, pel què fins a l’arribada de la cronometrada reina de l’edició, el famós tram de «Tarzan», els de Toyota aconseguien 3 victòries de tram per 4 per part de Juha Kankkunen i Juha Piironen i 1 de Miki Biasion i Tiziano Siviero. Un balanç que permetia als finlandesos situar-se a 26 segons dels líders, mentre que els italians queien a 2 minuts i 22 segons.

Superada la cronometrada reina, els espanyols de Toyota feien una passa endavant per aferrar-se a la victòria que tantes vegades els hi havia estat negada anteriorment, i en imposar-se consecutivament en les 4 cronometrades següents, l’última d’elles ex-aequo amb Miki Biasion i Tiziano Siviero, Carlos Sainz i Luis Moya elevaven el gap fins als 46 segons vers Juha Kankkunen i Juha Piironen i quan només quedava una prova especial per endavant. Una última prova especial que era totalment intranscendent en quan finlandesos i espanyols aconseguien el mateix registre a 6 segons dels guanyadors de les dues darreres edicions, és a dir els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero. 

Arribats a Atenes a manca de 3 minuts per a 3 quarts de 9 del vespre, concretament a peus de l’Acròpolis de la capital que li brinda el seu nom a la ronda grega, finalment Carlos Sainz i Luis Moya pujaven al graó més alt d’un podi del mundial com a guanyadors del 37è Ral·li Acròpolis. Els espanyols cobrien els 583,88 km cronometrats que es disputaven del programa amb un temps de 7 hores 34 minuts i 44 segons, un registre que reduïa en 46 segons l’aconseguit per Juha Kankkunen i Juha Piironen, i en 2 minuts i 58 segons l’acumulat per Miki Biasion i Tiziano Siviero.

En la categoria de Grup N, els uruguaians Gustavo Trelles i Daniel Muzio aconseguien el millor temps en l’especial espectacle d’Anavissos i per tant la parella esdevenia la primera líder de la classe per 2 segons de marge amb Jorge Recalde i Martin Christie i 3 segons de coixí amb els compatriotes d’aquests últims Ernesto Soto i Jorge del Buono.

En quan els cotxes van posar les seves rodes sobre els cronometrades veres del ral·li, els kenyans Ian Duncan i Yvonne Mehta volaven al tram de Vari i superaven en escreix els 4 segons de demèrit amb els que hi partien, amb el què els pilots s’enfilaven fins a la primera posició, una plaça que la parella africana no abandonaria fins a l’entrada al parc tancat de Lagonissi, tot i els esforços de les tres formacions sud americanes que marcarien la resta de millors temps. Entretant, i just després de marcar l’escratx en la tercera prova especial, Ernesto Soto i Jorge del Buono cursaven baixa al quart tram.

Ian Duncan i Yvonne Mehta afrontaven la segona etapa amb 1 minut i 46 segons de marge vers Gustavo Trelles i Daniel Muzio i 2 minuts i 14 segons en relació a Jorge Recalde i Martin Christie, però els 2 minuts que els líders es deixaven en la primera prova especial del dilluns, resetejava la prova en reduir el seu marge fins al mínim mesurable, és a dir 1 segon.

Emperò el Subaru Legacy RS d’aquests es mostrava superior als Lancia Delta Integrale 16V dels seus rivals sobre els trams més trencats, i així ràpidament Ian Duncan i Yvonne Mehta aconseguien restablir les distàncies, per anar-les mantenint al llarg de bona part de la jornada entorn a 1 minut. A les acaballes de la mateixa però, la distància entre els dos primers classificats es va anar escurçant, al que calia afegir el minut de penalització que rebien els líders en la darrera prova especial del dia, facilitant així el relleu per part de Gustavo Trelles i Daniel Muzio, qui tornaven a entrar al parc tancat de Lagonissi amb 57 segons de marge amb els kenyans i amb 7 minuts i 47 segons de coixí amb Alain Oreille i Michel Roissard, un cop els hi fou aplicada una penalització de 5 minuts a Jorge Recalde i Martin Christie.

Dimarts, en el camí cap a Delfos, Ian Duncan i Yvonne Mehta aconseguien retallar distàncies amb els líders uruguaians en les 5 primeres proves especials de la jornada, per després de la disputa de la sisena cronometrada, i coincidint amb el seu quart escratx del dia, recuperar la primera posició. Avesats a les victòries parcials, els líders portaven el seu marge fins al minut de distància, però a manca de 5 proves especials per a completar l’escull, una pedra es posava en el camí dels kenyans, que en concedir prop de 3 minuts, també tornaven a entregar la primera plaça a Gustavo Trelles i Daniel Muzio, qui entraven en règim de parc tancat amb 1 minut i 18 segons de marge.

La tenacitat dels kenyans coincidia amb una avaria elèctrica dels líders en la quarta prova especial de la quarta i última etapa, trenta-novena en el còmput global del programa, la qual desencadenava en l’enèssim intercanvi de posicions entre els dos primers classificats. Un relleu que ara si ja resultaria definitiu, doncs en vistes que Ian Duncan i Yvonne Mehta estaven portant a terme una sortida puntual i no pretenien pas competir al llarg de tota la temporada, Gustavo Trelles i Daniel Muzio es dedicaven a anar completant especials.

Arribats a Atenes dimecres al vespre, Ian Duncan i Yvonne Mehta es feien amb la victòria per 6 minuts i 31 segons de marge amb Gustavo Trelles i Daniel Muzio i per 28 minuts i 4 segons en relació a Alain Oreille i Michel Roissard.

A efectes de campionat, Alain Oreille acumulava 4 resultats en el seu haver i liderava la classificació provisional amb 29 punts, 9 més que no pas Gustavo Trelles, qui comptava les seves participacions amb 2 segons llocs. 16 punts més avall del líder, s’hi trobaven els 5 guanyadors diferents de ronda.

La victòria de Carlos Sainz permetia al pilot madrileny passar a encapçalar la taula provisional del campionat de pilots per davant de Didier Auriol, el qual en haver d’abandonar, perdia tot el seu avantatge i la primera posició. Massimo Biasion per la seva banda completava també el podi de pilots però ara més pressionat encara pel seu company d’equip Juha Kankkunen qui el tenia a 2 punts.

Pilot	Punts
Carlos Sainz	60
Didier Auriol	55
Massimo Biasion	44

En el campionat de marques la lluita entre Lancia i Toyota estava una mica més oberta que en el de pilots, on els transalpins avantatjaven en 20 punts als japonesos de Colonia. Subaru feia bona la victòria en Grup N i obtenia uns fantàstics 11 punts que els permetia escalar fins a la tercera plaça per davant de BMW.

Constructor	Punts
Lancia	94
Toyota	74
Subaru	19