Tour de Corse 1990

El 34è Tour de Corse suposava la quarta prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb la ciutat d’Ajaccio com a escenari per la cerimònia de sortida i final, posava punt i final a la present edició el dimecres 9 de maig de 1990. El ral·li, amb les seves 30 especials cronometrades de 602,25 km de distància, rodejava pràcticament tota la illa i amb puntuabilitat en els certàmens reservats per a pilots, constructors i producció elevava la llista d’inscrits fins a 97 equips, dels que 94 iniciaven la prova des de la rampa de sortida el diumenge 6 de maig i 48 d’ells aconseguien completar el recorregut.

La primera etapa, pràcticament un pròleg, estava composada per 4 especials cronometrades als voltants d’Ajaccio, ciutat a la que s’hi arribava per neutralitzar aquesta primera jornada. Els pilots locals de Lancia Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni així com els de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya marcaven el mateix temps de la primera especial cronometrada, pel que els dos equips esdevenien líders ex-aequo, ja en la segona especial cronometrada, la parella corsa aconseguia superar per 1 segon a la espanyola i restaven com a líders en solitari.

El seu liderat peró va ser efímer, doncs en el tercer tram que es celebrava, una averia en la direcció assistida, vital en les virades carreteres corses, així com en l’alternador, feia cedir de l’ordre de mig minut a la parella local de Lancia, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, aconseguien marcar el seu segon escratx de la jornada i recuperar el liderat de la prova ara de forma individual. Aquesta no seria l’únic revés per als pilots favorits en aquesta tercera prova cronometrada, doncs els pilots francesos de l’equip privat Lancia-Fina Bruno Saby i Daniel Grataloup acabaven el tram sobre la llanda després de punxar la roda frontal dreta, cedint també mig minut vers la parella de Toyota.

En la quarta i última cronometrada arribava l’hora dels guanyadors de les dues últimes edicions, Didier Auriol i Bernard Occelli, que amb el seu primer escratx aconseguien retallar en 6 segons les diferències que els separaven vers Carlos Sainz i Luis Moya. Si bé la parella de Toyota conservava el liderat a la neutralització d’Ajaccio, aquest era només per 3 segons de diferència vers el Lancia de Didier Auriol i Bernard Occelli. François Chatriot i Michel Perin, en pilotar un BMW M3 de propulsió, es van veure perjudicats per les pluges intermitents caigudes al llarg de la jornada, completant la primera etapa en tercera posició a 20 segons dels líders i amb només 1 segon d’avantatge vers els alemanys de Toyota Armin Schwarz i Klaus Wicha els quals treien profit dels problemes dels Lancia de Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni, cinquens, i Bruno Saby i Daniel Grataloup, sisens.

Ja en la primera especial cronometrada de la segona etapa, etapa que unia Ajaccio amb Alba Serena a través de nou especials cronometrades, Didier Auriol i Bernard Occelli llevaven el liderat a Carlos Sainz i Luis Moya en aconseguir l’escratx ex-aequo amb Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni superant a la parella espanyola en 5 segons que marcava el quart millor registre. En la segona especial cronometrada de la jornada es repetia el mateix resultat, escratx ex-aequo entre Didier Auriol i Bernard Occelli amb el seus companys d’equip Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, ara cedien 3 segons més.

Carlos Sainz i Luis Moya, encarregats d’obrir pista en la segona jornada, s’emportaven un ensurt majúscul en la tercera especial cronometrada del dia, quan en una secció ràpida, que es negociava a prop de 150 km/h, els pilots de Toyota es trobaven un cotxe enmig de la carretera que sortia d’un camí veïnal. L’habilitat al volant del pilot madrileny va permetre que no s’haguessin de lamentar danys ni víctimes, peró si que va desconcertar força al pilot que va reduir substancialment la seva agressivitat al volant, facilitant així que el que restava de jornada, estigués dominada pels dos pilots oficials de Lancia sense més empats al cronòmetre aixó si.

Didier Auriol i Bernard Occelli s’emportaven 3 escratxs més mentre que Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni en sumaven uns altres tants, sent el que resta per a Carlos Sainz i Luis Moya, que l’aconseguien en la penúltima cronometrada de la jornada, moment en que va aparèixer la pluja i les seves Pirelli no es desgastaven tan com en l’asfalt sec i abrasiu cors.

Aquesta segona jornada no només deixava a Didier Auriol i Bernard Occelli al capdavant de la provisional, sino que a més a més situava al segon Lancia oficial, el d’Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni en segona posició a 23 segons dels seus companys d’equip, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya queien fins a la tercera posició provisional a 1 minut i 10 segons dels per llavors líders. Novament els espanyols es quedaven en solitari defentsant els interessos de Toyota, ja que els seus companys d’equip, els alemanys Armin Schwarz i Klaus Wicha, encapçalaven la llista de baixes de la jornada en patir una averia en la transmissió del seu Celica GT-4; llista en la que també s’hi trobaven Jean Ragnotti i Gilles Thimonier que trencaven el motor del seu Renault 5 GT Turbo en la primera cronometrada del dia així com François Delecour i Christian Gilbert quan aquests eren setens amb el Peugeot 309 GTi que pilotaven.

Dimarts al matí, el 69 participants que restaven en actiu sortien d’Alba Serena per afrontar una nova etapa composada per 9 trams cronometrats més de 167,40 km de distància total i que conduirien la caravana del ral·li fins a Calvi on els primers participants tenien prevista la seva arribada a mitja tarda. Carlos Sainz i Luis Moya es reivindicaven marcant el millor registre en la primera especial cronometrada del dia, aixó si, empatant a temps amb Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni, els quals en la segona cronometrada de l’etapa veien com un palier trencat els feia cedir minut i mig i la segona plaça als pilots de Toyota. Sense temps per reparar, tot i penalitzar 4 minuts en el control horari, els francesos afrontaven la tercera especial amb només tracció davantera, cedint encara més temps. Finalment en l’equador de la jornada, quan es celebrava el cinquè tram del dia, la transmissió acabava cedint a l’esforç que havia estat sotmesa i en trencant-se la parella corsa es veia obligada a abandonar.

Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien marcar dos escratxs més al llarg de la jornada, el que per una banda refermava la seva segona posició provisional i per una altra permetia a la parella espanyola retallar en 3 segons les distàncies vers Didier Auriol i Bernard Occelli, que sumaven cinc millors registres més en el seu compte particular i veien a tocar dels dits el seu tercer Tour de Corse consecutiu. François Chatriot i Michel Perin, que aconseguien marcar el seu primer escratx en el sisè tram, es refermaven en la tercera posició provisional amb el que ells asseguraven ser el millor BMW M3 que mai havien pilotat, distanciant-se notablement de Bruno Saby i Daniel Grataloup que seguien acumulant petits problemes que els feien anar cedint segons.

La quarta i última jornada del ral·li, que conduia als 60 equips participants que restaven en actiu de nou fins a Ajaccio a través de vuit trams cronometrats, s’iniciava amb quatre escratxs consecutius de Didier Auriol i Bernard Occelli, disposats així a certificar la seva tercera victòria consecutiva a l’illa. Peró en el cinquè tram cronometrat els líders van patir moment dramàtic quan es trencava el diferencial frontal del seu Delta Integrale 16V el que els feia perdre de l’ordre d’un minut i que per tant Carlos Sainz i Luis Moya se’ls tiressin pràcticament a sobre.

Tot i que a continuació estaven programades unes assistències de 30 minuts, l’averia acostumava a precisar d’uns 40 minuts per solventar-se; el que va obligar a l’equip de mecànics de Lancia a fer un esforç extraordinari que aconseguia reparar el cotxe en només 24 minuts. La sort dels líders semblava estar salvada, més quan amb l’escratx que marcaven els pilots en la represa deixaven clar que el seu cotxe funcionava perfectament i que no estaven disposats a deixar-se guanyar.

Amb només dues especials cronometrades per endavant, Carlos Sainz i Luis Moya van intentar fer un últim esforç que només els va servir per sumar un escratx més, deixant el de la darrera cronometrada per a Didier Auriol i Bernard Occelli, que entraven a Ajaccio com a guanyadors del 34è Tour de Corse, en completar el recorregut en un temps total de 6 hores 45 minuts i 16 segons, 36 segons per davant del Toyota Celica GT-4 de Carlos Sainz i Luis Moya. François Chatriot i Michel Perin, que asseguraven pilotar el millor BMW M3 que mai havien tingut en les seves mans, es veien incapaços d’interferir en la batalla dels Lancia i Toyota oficials, tancant el podi a 3 minuts i 49 segons dels guanyadors de la prova.

Entre els cotxes de Grup N s’esperava una lluita entre els líders de la provisional, Alain Oreille i Michel Roissard, amb els locals Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini, peró aquesta lluita en realitat no va exisitir en cap moment, doncs els locals van estar en tot moment per davant dels seus compatriotes equipats amb idèntica montura. Fins i tot a la neutralització de la segona jornada a Alba Serena, el Ford Sierra RS Cosworth de Francis Serpaggi i Jean-Baptitste Serpaggi es va interposar entre els dos equips, veient-se obligats a abandonar l’endemà amb problemes de motor. Els pilots corsos Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini doncs, es venjaven de la derrota soferta l’any anterior i sumaven 13 punts en el campionat de producció, com els altres tres guanyadors de les altres tres cites celebrades. Alain Oreille que acumulava dues segones posicions i un cinquè lloc a Portugal era més líder amb 24 punts.

Didier Auriol sumava amb aquesta la seva segona victòria de la temporada, el que permetia al pilot de Montpeller liderar amb encara més marge la provisional del campionat, si bé ara ho feia per davant de Carlos Sainz. El madrileny treia bon profit dels 15 punts que sumava amb la segona posició per superar l’absent Miki Biasion que reculava fins la tercera posició.

Per marques Lancia seguia avançant amb pas ferm en el campionat de constructors gràcies a les tres victòries aconseguides en les quatre proves puntuables celebrades fins al moment. Toyota, havia de seguir esperant la seva oportunitat per reivindicar-se com alternativa als transalpins, si bé cada cop el forat entre ambdues marques era més petit i sobre terra el Toyota es defensava millor que en asfalt. BMW, gràcies al tercer lloc de François Chatriot i Michel Perin superava a Mazda i entrava en la general del campionat en tercera posició.