Tour de Corse 1997

El dimecres 7 de maig de 1997, Ajaccio era l’escenari de la cerimònia de clausura del 41è Tour de Corse, sisena cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis. La ronda corsa era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors, mundial FIA 2-L així com el de producció; malgrat les puntuabilitats i la gran tradició local només 62 equips s’hi inscribien oficialment a la prova dels que 60 es presentaven a la rampa de sortida per iniciar a partir del dilluns 5 de maig a afrontar un recorregut programat de 18 proves especials de 408,02 km cronometrats que 39 equips participants aconseguirien superar.

La primer etapa del ral·li estava formada per 6 trams que suposaven 134,20 km de lliuta contra el cronómetre, en la primera d’elles els germans Gilles i Hervé Panizzi calaven el seu Peugeot 306 Maxi en la línia de sortida del tram, el que habilitaven per 1 sol segon que el millor temps fos per als britànics de Subaru Colin McRae i Nicky Grist, mentre que els companys d’equip a Peugeot dels primers, François Delecour i Daniel Grataloup, restaven en la tercera posició a 6 segons dels líders.

En la següent cronometrada els dos Peugeot 306 Maxi passaven a ocupar les dues primeres posicions de la taula, amb els provençals Gilles Panizzi i Hervé Panizzi al capdavant, mentre que en la tercera i quarta especial cronometrada, en la que arribaven al final del tram amb una roda punxada sense haver-se percatat, Carlos Sainz i Luis Moya veien compensades les hores dedicades a millorar les prestacions del seu Ford Escort WRC, sobretot en les suspensions i les relacions de canvi, sacrificant una mica la velocitat punta en benefici d’una acceleració més bruta, en quan els espanyols hi aconseguien consecutivament el millor temps. Els dos escratxs permetien a la parella de l’oval grimpar fins la segona posció, just per darrera dels líders, que seguien sent els homes de Peugeot Gilles Panizzi i Hervé Panizzi.

Un tercer escratx de Carlos Sainz i Luis Moya donava ales a la parella espanyola per a completar la jornada com a líders, peró just abans d’iniciar-se el darrer tram la pluja va fer acte de presència i la temperatura va baixar, amb el que les seves Michelin no van agafar la temperatura ideal de treball i els pilots de Ford es veien superats pels dos Peugeot 306 Maxi en l’especial i de retruc en la general amb el millor temps de François Delecour i Daniel Grataloup.

A la neutralizació de la primera etapa a Ajaccio doncs, s’hi arribava amb Gilles Panizzi i Hervé Panizzi en primer lloc per 5 segons de marge vers els seus companys i compatriotes François Delecour i Daniel Grataloup, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya eren els primers pilots amb un cotxe WRCar a 19 segons dels líders i amb 3 segons de marge vers els britànics Colin McRae i Nicky Grist.

La segona jornada tenia un programa similar a l’anterior, amb 6 trams cronometrats de 132,33 km competitius, iniciant-se amb el tram més llarg del ral·li, Liamone, de 48,93 km de distància en els que es van produir els primers cops de teatre. Els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya  marcaven el millor temps a l’especial, gràcies al qual la parella espanyola pujava fins la segona posició en detriment de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi que baixaven del primer al tercer lloc per culpa de portar les rodes equivocades en caure un ruixat, deixant als seus companys François Delecour i Daniel Grataloup al capdavant de la provisional.

Peró si un incident va marcar el concurs d’aquesta primera especial va ser l’accident que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne van patir contra una vaca i el seu vedell. Prèviament tan Colin McRae i Nicky Grist com Carlos Sainz i Luis Moya havien pogut fer una maniobra evasiva i esquivar la fauna bovina, peró la parella finlandesa, que circulava a velocitats properes als 180 km/h amb el seu Mitsubishi Lancer Evo IV, no van poder fer res per evitar la colisió i caure a un terraplè situat a uns 25 metres per sota del nivell de la carretera que els va obligar a abandonar la prova.

Sense arribar a la situació tan dramàtica de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, i encara sense moure’ns d’aquesta primera prova especial cronometrada, una tempesta d’uns minuts va agafar amb les rodes equivocades tan als britànics Colin McRae i Nicky Grist com als francesos Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, tal i com ja havia avançat abans, els quals cedien un bon grapat de segons vers els dos altres equips immerosos en la lluita per la victòria que els obligaren a anar recuperant terreny perdut al llarg de les següents especials repartint-se els escratxs.

Els de britànics Subaru s’imposaven en quatre de les cinc cronometrades que restaven en la jornada, mentre que els francesos del lleó ho feien en dues, sent lógicament un d’ells ex-aequo entre els dos equips, amb el que els primers completaven l’etapa en quarta posició a 19 segons dels líders i els segons retornaven a Ajaccio en tercer lloc a 9 segons.

Per davant Carlos Sainz i Luis Moya es van llençar a l’atac per donar caça a la posició líder que ocupava el Peugeot 306 Maxi de François Delecour i Daniel Grataloup, i malgrat arrossegar un problema amb una vàlvula del turbo, els de Ford aconseguien igualar en temps a la general als francesos al terme de la quarta especial, per ja en la cinquena restar com a líders en solitari. Un problema de frens en la darrera prova especial del dimarts, retornava la igualada al capdavant de la general, si bé el liderat era per a François Delecour i Daniel Grataloup en haver aconseguit un millor registre que els espanyols en la primera especial del programa.

La tercera i definitiva etapa es programava pel dimecres 7 de maig amb 6 trams de 141,49 km cronometrats, sent com les altres dues anteriors amb inici i final a Ajaccio. François Delecour i Daniel Grataloup aconseguien el millor temps en el primer d’ells en superar per 1 segon als espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, amb el que els del lleó es situaven com a líders en solitari, peró en la següent especial, l’excessiva degradació dels seus pneumàtics els va suposar perdre aquesta condició que anava a parar en mans dels seus rivals de Ford, mentre que el millor temps era obra dels germans Gilles i Hervé Panizzi que d’aquesta manera s’acostaven al temps total dels dos equips precursors.

La tercera especial de l’etapa va ser fatídica pels dos Peugeot 306 Maxi, en quan tots dos equips baixaven una posició per un problema d’embragatge. Els grans beneficiats de l’incident van ser els britànics Colin McRae i Nicky Grist, que en aconseguir el seu primer escratx del dia passaven de la quarta fins la segona posició provisional. Un segon escratx consecutiu dels pilots de la constelació de les Plèiades, si bé ara compartit amb Gilles i Hervé Panizzi, acostava a la parella britànica a Carlos Sainz i Luis Moya, els quals per un problema de suspensió en la penúltima especial, veien com els seus rivals seguien escurçant distàncies, si bé ara el millor temps era pels italians Piero Liatti i Fabrizia Pons.

S’arribava així a l’última cronometrada del ral·li amb Carlos Sainz i Luis Moya al capdavant de la taula de temps per 7 segons de marge vers Gilles Panizzi i Hervé Panizzi així com Colin McRae i Nicky Grist , mentre que en la quarta posició hi restava François Delecour i Daniel Grataloup a 13 segons; res estava decidit encara, peró un ruixat que queia en els minuts previs a la celebració d’aquesta especial de 34,33 km de distància, conferia un cert avantatge als Pirelli de Colin McRae i Nicky Grist.

Els britànics hi aconseguien el millor temps i superaven en 25 segons als espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, autors del segon millor registre, amb el que la parella de Subaru passava a liderar el ral·li, recuperant així molt oportunament una posició que aquests no ostentaven des de la primera especial cronometrada de la cita corsa. Molt pitjor resultaven les condicions de mullat per als dos Peugeot 306 Maxi de dues rodes motrius, que veien com els dos WRCar amb els que estaven immersos en la lluita, s’escapaven escandalosament.

Amb l’entrada al parc tancat d’Ajaccio per tercera vegada finalitzava la 41ena edició de la prova corsa, en la que els britànics Colin McRae i Nicky Grist hi aconseguien la victòria en completar el recorregut en 4 hores 30 minuts i 58 segons, 18 segons menys que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, els quals malgrat perdre el ral·li en l’última especial, es mostraven satisfets pels progressos fets en l’Escort WRC. Tancant el podi, a 48 segons dels guanyadors, s’hi trobaven els germans francesos Gilles i Hervé Panizzi.

Entre els participants amb vehicles de producció, els locals Jean-Marie Santoni i Jean-Marc Casamatta al volant d’un Ford Escort RS Cosworth, van dominar la prova des d’un primer moment davant la oposició dels també cors, si bé dotats d’un Mitsubishi Lancer Evo III, Jacques Andreani i Claude Blanc-Raffini, mentre que el valencià Luis Climent i el català Alex Romaní, es retiraven en trencar la suspensió del seu Lancer Evo III en una sortida de pista soferta en la primera especial.

Finalment els cors Jean-Marie Santoni i Jean-Marc Casamatta aconseguien una victòria anecdòtica, doncs lliutar pel campionat de producció no entrava en els seus plans. Campionat que seguia estant encapçalat per l’uruguaià absent Gustavo Trelles, que gaudia d’un marge força ampli.

En el campionat FIA 2-L poc més que afegir que la possibilitat que van tenir els dos Peugeot 306 Maxi oficials de lliutar per la victòria absoluta, es traduia en un domini aclaparador per part de la marca del lleó en la categoria, marca a la qual els seus dos equips li brindaven un fantàstic doblet amb el que la firma francesa obria forat al capdavant de la classificació provisional, trobant-se ara perseguida per Volkswagen a 15 punts de la seva posició.

En el campionat de pilots, l’escocès Colin McRae aconseguia una important victòria que l’acostava a la posició líder, que seguia ocupant el pilot finlandès Tommi Mäkinen malgrat el zero que s’enduia a la illa en colisionar contra la vaca. Per darrera seu, el tercer segon lloc que acumulava el madrileny Carlos Sainz en les 6 proves disputades en el campionat, li permetia empatar amb l’italià Piero Liatti en l’última posició de podi provisional.

En el campionat de constructors, Subaru acumulava ja quatre victòries en les sis cites celebrades, amb el que el seu domini a la taula començava a ser preocupant pels seus rivals, més si tenim en compte que els Peugeot 306 Maxi no retenien punts en el campionat de constructors i per tant la cinquena plaça de Piero Liatti i Fabrizia Pons, es traduia en un tercer lloc en el de marques, donant encara més ales als cotxes preparats a Prodrive. Mitsubishi se n’anava amb les mans buides i Ford només afegia 6 punts en el seu compte particular després de l’enèssim problema d’Armin Schwarz i Philip Mills llur futur a la marca començava a estar en la corda fluixa.