Tour de Corse 1995

Quarta cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 39è Tour de Corse finalitzava el divendres 5 de maig de 1995 a Ajaccio, ciutat des d’on s’havia donat el tret de sortida a les 22 especials programades de 481,17 km de distància dos dies abans, el dimecres 3 de maig. La prova, popularment coneguda com el ral·li dels 10000 revolts, era puntuable per als campionats de pilots, marques, producció i FIA 2-L, el que elevava la llista d’inscrits fins a 94 equips, dels que 91 n’esdevindrien participants. 44 d’ells aconseguirien completar el ral·li.

Pràcticament 24 hores abans d’iniciar-se la prova, l’eufemisme anunciava que un problema familiar obligava a Bernard Occelli a retornar a casa seva a Paris, un problema que a la pràctica esdevenia en un trencament de la seva relació laboral amb Didier Auriol, doncs tots dos només es tornarien a ajuntar en la seva aventura amb l’equip Subaru al Ral·li de Suècia 1996. Així doncs el pilot occità havia de buscar a tota pressa un nou navegant, i com ja havia passat anteriorment en l’equip Toyota, concretament al 1000 Llacs de 1993 quan Juha Kankkunen no tenia copilot, el cridat era el també francès Denis Giraudet.

La primera etapa del ral·li es programava al llarg del dimecres i aquesta suposava el viatge des del punt de sortida, Ajaccio, fins a l’altra ciutat important de l’illa, Bastia, tot passant pels clàssics reagrupaments de Porto Vecchio i Corte. Els organitzadors hi programaven un total de 8 proves especials en el seu itinerari, llur corda cronometrada esdevenia de 154,02 km i les quals s’iniciaven a les 9 en punt del matí, per acabar a l’altre extrem insular 10 hores i mitja més tard.

Amb gairebé dos mesos d’aturada en el mundial des del Ral·li de Portugal, la cita hauria de servir també per evaluar el progrès dels diferents equips i preparadors als problemes detectats a principis de temporada, i els qui semblaven haver fet millor la feina des d’un primer instant van ser els de RAS Motorsport, encarregats de preparar i mantenir els Ford Escort RS Cosworth. Els seus dos equips, formats pels belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot i els francesos François Delecour i Catherine François empataven a l’escratx en la primera cronometrada, per deixar pas en solitari a la parella belga en les següents tres especials cronometrades.

Amb 4 escratxs consecutius de 4 possibles, Bruno Thiry i Stéphane Prévot lideraven per primera vegada una prova del mundial, sent a més a més la primera vegada que ho feia una parella belga en el campionat, si bé els seus companys d’equip, els seguien de ben aprop en perdre només 10 segons en aquestes tres proves especials. Didier Auriol i Denis Giraudet, que es prenien el ral·li en els seus inicis amb certa calma, eren tercers precedint en 1 segon als britànics Colin McRae i Derek Ringer.

En la cinquena especial es va començar a veure una certa reacció de la competència, quan els italians de Mitsubishi Andrea Aghini i Sauro Farnocchia aconseguien treure per un segon el millor temps als dos equips de Ford, mentre que en la sisena era Didier Auriol i Denis Giraudet els qui privaven també per 1 segon d’una altra victòria parcial de tram a Bruno Thiry i Stéphane Prévot, mentre que per darrera Andrea Aghini i Sauro Farnocchia rellevaven de la quarta plaça a la parella escocesa de Subaru.

En les dues ultimes especials cronometrades, els homes de Ford van acabar de donar el seu últim cop, amb un escratx per cada un dels equips, el que situava a la neutralització de la primera jornada a Bastia a Bruno Thiry i Stéphane Prévot al capdavant de la general provisional amb 6 segons de marge vers François Delecour i Catherine François. Didier Auriol i Denis Giraudet eren tercers a 30 segons dels belgues, mentre que la quarta posició era per Andrea Aghini i Sauro Farnocchia a 44 segons dels líders, donant fe del bon treball fet a Mitsubishi.

Per darrera d’aquests quatre equips s’hi trobaven els tres Subaru oficials encapçalats per Carlos Sainz i Luis Moya, que superaven per 1 segon a Piero Liatti i Alessandro Alessandrini a final d’etapa. Si bé Prodrive havia previst un nou sistema d’injecció d’aigua que havia de fer patir menys els motors en les especials llargues corses, la major potència que demandaven els seus pilots no va ser conferida i cap d’ells va ser capaç d’entrar en la lluita. Carlos Sainz i Luis Moya, els seus homes més ben situats, van sortir amb uns reglatges de suspensions més aviat tous per tal d’allargar la vida als pneumàtics, peró aquesta opció es va mostrar equivocada pel que els espanyols mica en mica van anar endurint el sistema afegint barres estabilitzadores i posant molles més dures, peró sense arribar a canviar els esmortidors, doncs l’únic joc disponible era el que montava Piero Liatti i Alessandro Alessandrini. Amb els canvis els espanyols van aconseguir remuntar des de la novena posició fins la cinquena superant als seus companys d’equip.

La segona etapa unia les ciutats de Bastia i Calvi a través de 6 proves especials cronometrades de 149,20 km de distància les quals s’iniciaven a 2 quarts de 9 del matí del dimecres per finalitzar a les 6 en punt de la tarda del mateix dia, trobant a la mateixa ciutat de Bastia i a Ponte Leccia els seus dos alts en el camí per a les assistències i recuperació de forces.

Bruno Thiry i Stéphane Prévot ratificaven el seu bon paper a la ronda corsa en aquesta segona jornada en sumar tres victòries parcials de tram més en el seu compte particular, sent especialment important l’obtinguda en la primera especial cronometrada de la jornada, on els belgues afegien al seu marge amb el Toyota Celica GT-Four de Didier Auriol i Denis Giraudet així com amb el Ford Escort RS Cosworth dels seus companys 10 segons, pràcticament tot l’avantatge que els líders aconseguirien vers els francesos de Toyota al llarg de la jornada, 7 segons.

Didier Auriol i Denis Giraudet maquillaven el cop rebut en la primera especial del dia marcant el temps de referència per a la resta del parc tancat en el segon tram, si bé l’esforç només els permetia retallar 2 segons als líders, qui a la seva vegada afegien 1 altre segon als seus companys d’equip després de que aquests hi patissin una virolla, alhora que calaven el motor del seu Ford.

Precisament a François Delecour i Catherine François se’ls hi donava millor la tercera prova especial del dia, i en no tenir cap contra temps i mantenir el ritme que els líders hi imprimien, tots dos equips de RAS hi empataven a l’escratx, tal i com havia passat en la primera prova especial del programa en la jornada anterior. D’altra banda Carlos Sainz i Luis Moya donaven compte de la quarta posició del Mitsubishi Lancer Evo III d’Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, si bé tots dos equips es trobaven empatats a temps. L’altra cara de la moneda eren els alemanys Armin Schwarz i Klaus Wicha, els quals es veien obligats a abandonar per una averia molt poc important en l’alternador del seu Toyota Celica GT-Four, però que llur reparació estava prohibida pel reglament.

Piero Liatti i Alessandro Alessandrini inscribien el seu nom per primera vegada al ral·li com autors d’un millor temps i els italians de Subaru ho feien en la cronometrada més llarga de tot el programa, el que els permetia superar als seus companys d’equip i als seus compatriotes de Mitsubishi, qui tanmateix mantenien la seva igualada a temps en la classificació. Per davant les distàncies entre els dos Ford restaven pràcticament iguals, mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet, gràcies al segon millor temps, escurçaven en 5 segons les distàncies amb el lideratge.

En la cinquena i penúltima especial cronometrada del dia, François Delecour i Catherine François van començar a patir problemes amb el seu canvi de marxes, el que unit a un altra victòria parcial de tram de Didier Auriol i Denis Giraudet, la parella francesa de RAS veia dificil conservar la segona posició de cara a la sisena i última prova especial del dia. Una cronometrada en la que Bruno Thiry i Stéphane Prévot hi aconseguien el seu tercer escratx del dia anteriorment anunciat, mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet malgrat que hi aconseguien el segon millor temps a final de tram, els pilots es quedaven a 2 segons del temps acumulat per François Delecour i Catherine François i per tant no prenien la posició d’aquests.

Així doncs a l’entrada del parc tancat de Calvi a partir de les 6 de la tarda, Bruno Thiry i Stéphane Prévot lideraven la classificació per 35 segons de marge amb els seus companys François Delecour i Catherine François i per 37 segons amb Didier Auriol i Denis Giraudet. Carlos Sainz i Luis Moya prenien la quarta plaça als seus companys Piero Liatti i Alessandro Alessandrini per 1 segon de marge en la darrera prova especial del dia, si bé aquests es trobaven a 44 segons dels darrers inquilins del podi i sense haver aconseguit impressionar-los al llarg de les dues jornades prèvies.

Divendres es celebrava la tercera i última etapa, la més llarga de totes amb 177,62 km cronometrats repartits en 8 especials que completarien la volta a Còrsega per retornar a Ajaccio, punt d’inici de l’edició. De Calvi els 49 equips arribats en sortien a les 7 del matí, mentre que l’arribada al punt final es produiria a partir de 2 quarts de 5 de la tarda tot passant pels reagrupaments de Sagone, Baleone i Ajaccio mateix.

Després dels problemes a les acaballes de l’etapa anterior, François Delecour i Catherine François es veien obligats a canviar la nova caixa de 6 velocitats per l’antiga de 7, la qual al llarg de les jornades de tests prèvies s’havia mostrat menys eficaç fent perdre de l’ordre de 4 dècimes de segon als pilots. Bruno Thiry i Stéphane Prévot seguien controlant la prova amb mà de ferro, doncs aquests marcaven els quatre primers escratxs de l’etapa de manera consecutiva, si bé en el quart tram la victòria de tram era compartida amb Didier Auriol i Denis Giraudet, els quals ja més compenetrats després de les dues jornades de competició, passaven a l’atac i aconseguien la segona plaça de la parella francesa de RAS-Ford al terme de la tercera especial cronometrada de la jornada.

Paral·lelament, Andrea Aghini i Sauro Farnochhia superaven als seus compatriotes Piero Liatti i Alessandro Alessandrini després de la segona prova especial del dia, on hi marcaven el segon millor temps, posant a partir de llavors en el seu punt de mira la plaça de Carlos Sainz i Luis Moya, classificats en aquell instant a 11 segons del seu temps.

Didier Auriol i Denis Giraudet retallaven distàncies amb els líders després de l’escratx del cinquè tram, si bé els pilots de Toyota encara es trobaven a 50 segons de la parella belga líder, massa segons per les 3 proves cronometrades que restaven per davant, d’altra banda i gràcies al seu segon millor temps consecutiu, Andrea Aghini i Sauro Farnocchia prenien la quarta plaça que fins llavors ocupaven Carlos Sainz i Luis Moya.

Després del reagrupament de Baleone, Bruno Thiry i Stéphane Prévot creuaven la línia de meta del tram d’Eccica Suarella – Zippitoli, avant-penúltima especial cronometrada programada, avançant molt lentament i amb unes fortes vibracions en el tren davanter a les que se li unien un gran soroll. Els 10 segons que els belgues concedien a Didier Auriol i Denis Giraudet en aquesta especial eren el de menys, doncs un coixinet de la seva roda davantera esquerra s’havia trencat i amb les limitacions per a les assistències que imperaven des d’aquella temporada, els belgues havien de fer l’impossible per intentar reparar pels seus propis mitjans i així prosseguir amb la competició. Amb el mono ple d’oli, Bruno Thiry i Stéphane Prévot no els quedava altra opció que resignar-se a abandonar la prova.

Aquest sorprenent abandonament deixava en primera posició a Didier Auriol i Denis Giraudet, els quals amb la seva sisena victòria parcial de tram en la penúltima especial programada deixaven la victòria força encaminada, mentre que els italians Andrea Aghini i Sauro Farnocchia feien el mateix amb la seva plaça amb dret a dutxa d’escumós marcant per quarta vegada consecutiva el segon millor temps de tot el parc tancat.

François Delecour i Catherine François aconseguien el millor temps en la darrera prova especial de l’itinerari, mentre que per a sorpresa de ningú el segon millor temps tornava a ser per a Andrea Aghini i Sauro Farnocchia. Completades doncs les 22 proves especials del programa i quan les manetes del rellotge indicaven que eren 2 quarts de 5 de la tarda, els primers participants d’un total de 44 que aconseguien completar tot el recorregut començaven a fer entrada al parc tancat ubicat a la Plaça d’Austerlitz d’Ajaccio.

En ella Didier Auriol i Denis Giraudet certificaven la primera victòria en el certamen mundial per al Toyota Celica GT-Four, una victòria que tanmateix era la sisena pel pilot occità a l’illa francesa, mentre que per a Denis Giraudet aquesta era la segona que aconseguia després de ser cridat a última hora per a competir dalt d’un Toyota. Els francesos completaven els 481,17 km del recorregut en un temps de 5 hores 14 minuts i 49 segons, és a dir només 15 segons per davant de François Delecour i Catherine François. Tancant el podi a 57 segons del millor registre, s’hi trobaven els italians Andrea Aghini i Sauro Farnocchia.

En la categoria de producció els portuguesos Rui Madeira i Nuno Rodrigues da Silva s’imposaven en la primera prova especial del programa i en bona lògica els lusos lideraven la classe, mentre que dos dels favorits a victòria, els locals Yves Loubet i Bruno Bissart, i Jean-Marie Santoni i Jean-Marc Casamatta tenien problemes matiners que els allunyaven de les primeres posicions. Lluny de llençar la tovallola, Yves Loubet i Bruno Bissart sortien disposats a impressionar i esdevenien la referència de la categoria en les 5 proves especials següents, però una averia en la caixa de canvis del seu Ford Escort RS Cosworth en la setena prova especial del dia els portava a abandonar la competició.

Els líders, Rui Madeira i Nuno Rodrigues da Silva, s’imposaven en les dues últimes proves especials de l’etapa i aquests entraven al parc tancat de Bastia atresorant un important coixí d’1 minut i 24 segons amb els seus companys d’equip argentins Jorge Recalde i Martin Christie. Isolde Holderied i Christina Thörner amb el tercer cotxe de Mitsubishi Ralliart Germany ocupaven la tercera posició a 13 segons dels seus predecessors.

El domini dels cotxes dels tres diamants vermells es va fer extensiu al llarg de la segona jornada del ral·li, produint-se com a únic canvi rellevant l’intercanvi de posicions entre Jorge Recalde i Martin Christie amb Isolde Holderied i Christina Thörner. Alhora els pilots de Mitsubishi Alemanya deixaven ja molt distanciats als quarts classificats, Mohammed Bin Sulayem i Ronan Morgan, els quals d’estar a 17 segons de la tercera posició a la sortida de Bastia, passaven a estar a 2 minuts i 2 segons d’aquesta plaça a l’entrada a Calvi.

Divendres el panorama no canviava com tampoc ho feien les posicions dels tres primers classificats, amb el que les tres parelles del Mitsubishi Ralliart Germany siganven un triplet al podi d’Ajaccio. Rui Madeira i Nuno Rodrigues de Silva completaven el programa en un temps de 5 hores 43 minuts i 43 segons, rebaixant en 1 minuts i 6 segons el registre de l’alemanya Isolde Holderied i la sueca Christina Thörner, mentre que els argentins Jorge Recalde i Martin Christie amb el tercer Mitsubishi Lancer Evo II de l’equip completaven el recorregut amb una diferència de 2 minuts i 58 segons.

A efectes de campionat, aquesta victòria era la segona de la temporada per al pilot portuguès, la qual s’aconseguia de manera consecutiva després de la que el pilot sumava a la seva cita domèstica, amb el que Rui Madeira es distanciava una mica més de la pilot alemanya, passant dels 3 punts que hi havia abans de la cita als 6 de després de la seva visita a Còrsega.

En la categoria FIA 2-L el ral·li va estar dominat de cap a peus pels Renault Clio Maxi oficials, si bé en la primera jornada els líders eren els veterans Jean Ragnotti i Gilles Thimonier aprofitant uns problemes amb el cable de l’accelerador dels seus companys d’equip, Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, trobant-se les dues formacions separades en 47 segons favorables als primers.

Un cop Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni van solucionar els seus problemes mecànics, els pilots van poder fer volar el seu Clio Maxi per les carreteres corses, i després d’adjudicar-se tots els escratxs de la classe al llarg del dia, els pilots aconseguien superar a Jean Ragnotti i Gilles Thimonier en la penúltima prova especial del dijous i entrar al parc tancat de Calvi amb un marge de 20 segons al capdavant de la classificació provisional.

En la tercera jornada, un impacte amb el parapet d’un pont, va doblegar la suspensió del Renault Clio Maxi de Jean Ragnotti i Gilles Thimonier, si bé el marge vers els Peugeot 306 S16 que els seguien era molt ampli i per tant el doblet no va correr perill, si que va facilitar una victòria plàcida a Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni. Amb aquest resultat Renault passava a liderar la categoria amb 153 punts, mentre que Peugeot avançava als anteriors líders, Opel, per un sol punt.

Tot i que Carlos Sainz no estava gens satisfet amb el ral·li que havia fet, les dues victòries aconseguides al Monte-Carlo i Portugal, unit al quart lloc de Còrsega, permetien al pilot madrileny sumar 50 punts i seguir encapçalant la taula provisional del campionat per a pilots, ja que el seu màxim rival en la provisional, el finlandès Juha Kankkunen, feia un ral·li encara pitjor i quan intentava assolir la setena plaça al ral·li se sortia i perdia un temps preciós que el feia acabar desè i sumar 1 punt. Didier Auriol per la seva banda, gràcies a la victòria, pràcticament doblava la seva puntuació i entrava en el podi provisional del campionat

Pilot	Punts
Carlos Sainz	50
Juha Kankkunen	38
Didier Auriol	36

En la taula del campionat per a constructors, Mitsubishi aconseguia mantenir-se al capdavant de la provisional per 5 punts de marge vers Toyota, que eren els qui més sumaven a la ronda francesa juntament amb Ford. Tot i aixó, els de l’òval no aconseguien superar a Subaru per 2 punts en la general que seguien ocupant la darrera posició de podi provisional.

Constructor	Punts
Mitsubishi	168
Toyota	163
Subaru	145