Ral·li Argentina 2015

El diumenge 26 d’abril de 2015, la Villa Carlos Paz era un cop més l’escenari escollit per la organització per acollir la cerimónia de clausura d’un edició del Ral·li d’Argentina, en concret la seva 35ena edició que per la ocasió era puntuable pels campionats de pilots, marques i mundials WRC-2 i WRC-3 si bé en aquest últim certamen cap equip hi formalitzava la seva inscripció. La prova, que era la quarta en el calendari mundial, comptava amb un recorregut format per 12 proves especials cronometrades de 315,96 km de distància, a les quals els 43 equips participants dels 60 que hi formalitzaven la inscripció començarien a fer front a partir del dijous 23 d’abril de 2015. 26 d’aquests equips participants aconseguirien completar el recorregut celebrat.

Les fortes pluges que queien en les jornades prèvies al ral·li, obligaven als organitzadors a modificar, i per tant escurçar, diverses especials cronometrades, sent el cas més flagrant el del tram de San Marcos, que veia escurçada la seva distància en gairebé una quarta part, passant dels 56 km previstos en el programa als 42 uqe s’acabarien realitzant.

El ral·li s’iniciava el dijous al matí amb l’habitual tram de proves, des d’on els pilots havien d’afrontar un llarg enllaç per arribar fins a San Luis, on s’hi programava la primera superespecial espectacle el mateix dijous al vespre, en la que la parella campiona mundial de Volkswagen, formada pels francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aconseguien el millor registre i anar-se’n altre cop fins a la Villa Carlos Paz a descansar com els primers líders de la cita per només dues dècimes de segon vers els seus companys d’equip, els noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, així com la parella de veïns irlandesos de Citroën formada per Kris Meeke i Paul Naugle que empataven a temps en la segona posició.

La primera etapa es completava a partir de l’endemà divendres amb dos trams que es celebraven a doble passada més una especial espectacle de gairebé 6 km de distància i que conformaven pràcticament el gruix d’aquesta etapa amb 149,44 km cronometrats.

El primer dels trams del dia, amb 51,99 km de distància, va resultar fatal pels interessos de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, la parella francesa campiona mundial, veia com el motor del seu Polo R WRC començava a fallar, fins que finalment acabava enmudint irremeiablement, alhora hi perdien les seves opcions a victòria els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en punxar una de les seves rodes, així com Andreas Mikkelsen i Ola Fløene per la mateixa causa, els quals a més a més inflingien uns importants danys a les suspensions del seu Volkswagen.

En positiu, Kris Meeke i Paul Nagle ascendien fins la primera posició per davant dels espanyols de Hyundai Dani Sordo i Marc Martí i dels finlandesos de Volkswagen Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. En la segona prova cronometrada la parella cantabro-catalana patia problemes amb la direcció assistida del seu i20 WRC, el que els feia cedir terreny vers els pilots capdaventers, mentre que per davant Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb el seu primer escratx del dia, escurçaven distàncies vers el DS3 WRC líder.

Kris Meeke i Paul Nagle tornaven a treure profit de la seva posició de sortida endarrerida en tornar a passar per la primera prova cronometrada del matí, tercera del programa, i aconseguir-hi el millor temps, mentre que en la quarta i última del dia, uns problemes de transmissió allunyaven a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila dels millors registres i permetien a Kris Meeke i Paul Nagle escapar-se lleugerament al capdavant de la taula de temps.

L’especial espectacle que tancava l’etapa, va servir per veure el primer escratx al ral·li de Dani Sordo i Marc Martí, que es mantenien en una relativament comfortable quarta posició per davant dels britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt. Per davant, els escandinaus de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson aprofitaven que l’averia en el Polo R WRC dels finlandesos era encara vigent per rellevar-los de la segon posició i completar així la jornada a 1 minut i 8,4 segons dels seus companys d’equip i amb 15,1 segons de marge amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que eren tercers.

La segona jornada del ral·li estava formada per només 4 proves cronometrades, si bé la seva distància competitiva s’elevava fins als 131,20 km. Amb tots els efectius de Volkswagen a la pista altre cop, els seus tres equips copaven les tres primeres posicions en la primera especial cronometrada, mentre que en la segona l’escratx era pel reenganxats Andreas Mikkelsen i Ola Fløene. Considerant només els pilots que havien aconseguit completar la primera etapa del ral·li, Mads Østberg i Jonas Andersson aconseguien reduir a la meitat la distància que els hi portaven els seus companys Kris Meeke i Paul Nagle, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es quedaven una mica fora de la lluita.

L’accident dels neozelandesos de Hyundai Hayden Paddon i John Kennard en la tercera prova cronometrada del dia, va obligar als organitzadors a neutralitzar l’especial i otorgar un temps nocional a bona part dels participants que restaven en actiu, amb el que es restaven opcions als escandinaus de Citroën de seguir retallant segons als seus companys d’equip. Els noruegs de Volkswagen Andreas Mikkelsen i Ola Fløene sumaven el seu tercer escratx consecutiu de la jornada en l’última especial, mentre que en les posicions capdaventeres Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila escurçaven distàncies vers Kris Meeke i Paul Nagle i aquests a la seva vegada se n’anaven discretament de Mads Østberg i Jonas Andersson amb el que la entrada al parc tancat es feia amb 38,6 segons de diferencia entre els dos Citroën. Per la seva banda, la parella finlandesa de Volkswagen ho feia a 1 minut i 3,7 segons dels líders.

La jornada es va revelar com a dolenta pels interessos de Hyundai, en quan Dani Sordo i Marc Martí es veien obligats a acollir-se al «rally 2» per una averia mecànica en el seu cotxe, amb el que la parella espanyola queia fins la vuitena posició provisional en sumar els 10 minuts de penalització corresponents al seu crono. Els beneficiats per aquesta averia eren els britànics de M-Sport Elfyn Evans i Daniel Barritt, els quals pujaven fins la quarta plaça si bé es trobaven ja a 2 minuts i 24,6 segons dels líders provisionals.

Les dues passades pels 16,32 km cronometrats del tram mític El Cóndor formaven l’etapa dominical amb la que es finalitzava el ral·li, sent a més a més la segona passada pel seu recorregut el «Power Stage». En la primera passada per l’especial, el motor del Volkswagen Polo R WRC de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila decidia que ja havia rendit prou a la prova, i en trencar-se deixava a la parella fora de l’edició, mentre que Elfyn Evans i Daniel Barritt passaven a ocupar una plaça de podi provisional.

En la segona passada per l’especial, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia salvaven una mica els mobles en quan hi aconseguien el millor registre i emportar-se així cap al seu comptador particular els corresponents 3 punts, d’altra banda els seus companys Andreas Mikkelsen i Ola Fløene s’hi retiraven en colisionar contra una pedra, pedra a la que poc després també hi aniria a impactar els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, amb el mateix resultat que els noruegs de Volkswagen.

Per davant Kris Meeke i Paul Nagle administraven els segons d’avantatge acumulats fins al moment, i malgrat veure com els seus companys els hi retallaven 20,5 segons en aquesta darrera jornada, el cert és que la parella de veïns irlandesos s’asseguraven la seva primera victòria al mundial en completar el recorregut en un temps de 3 hores 41 minuts i 44,9 segons, 18,1 segons menys que els seus companys d’equip Mads Østberg i Jonas Andersson, els quals brindaven així un fantàstic doblet a la marca dels dos galons. Elfyn Evans i Daniel Barrit pujaven al podi del mundial per primera vegada en la seva carrera, en fer entrada al parc tancat de la Villa Carlos Paz a 3 minuts i 27,4 segons dels guanaydors.

En el mundial WRC-2 els ucrainesos Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin s’imposaven en les cinc primeres cronometrades de la jornada, malgrat aixó, els pilots de l’est d’Europa completaven la tercera especial sobre tres rodes i el pilot caminava 200 metres especial amunt per intentar recuperar la roda perduda i reparar com bonament podien l’averia per dirigir-se fins al parc tancat, aixó els hi suposava entrar-hi 19 minuts tard, el que comportava una penalització de 3 minuts i 10 segons que s’afegien als 15 minuts de sanció imposada pels comissaris per haver caminat per l’especial. Com a resultat els ucrainesos s’enfonsaven en la general, mentre que el qatarí Abdulaziz Al-Kuwari i el britànic Marshall Clarke heredaven la primera plaça amb la que hi arribaven al terme de l’etepa amb un coixí superior als 2 minuts i mig vers el segon classificat.

Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin van seguir guanyant les cronometrades que la organització els hi posava per davant, amb el que la parella ucrainesa s’imposava en totes les especials llevat de la superespecial espectacle del divendres, malgrat la gesta, els pilots només aconseguien classificar-se en quarta posició, mentre que per davant Abdulaziz Al-Kuwari i Marshall Clarke controlaven les distàncies per assegurar-se la primera victòria de la temporada i pujar així fins la segona plaça del campionat a 18 del finlandès Jari Ketomaa, que a l’Argentina tenia un paper discret per pujar al tercer calaix del podi.

En la classificació provisional del campionat de pilots, la cita argentina deixava uns importants moviments. Si bé Sébastien Ogier seguia comandant la taula gràcies a les tres victòries aconseguides en les tres cites prèvies, per darrera seu s’hi situava el norueg Mads Østberg, el qual gràcies a la segona plaça aconseguida a la cita, rebassava d’aquesta posició al seu compatriota Andreas Mikkelsen. Tanmateix els britànics Elfyn Evans i Kris Meeke superaven en la provisional al belga Thierry Neuville, el qual baixava de la tercera plaça fins la sisena.

En el campionat de marques Citroën aconseguia el millor resultat de la temporada amb el que la marca dels dos galons aconseguia empatar en la segona posició amb els coreans de Hyundai. Per davant, tot i només sumar 4 punts, hi seguia com a comfortable líder Volkswagen mentre que M-Sport intentava seguir l’estela que les marques rivals deixaven sent el quart equip en discordia.