Ral·li Mèxic 2015

León era un any més l’epicentre del Ral·li de Mèxic, que en la seva 29ena edició suposava la tercera cita del campionat del món de ral·lis de 2015. La prova americana, caracteritzada per l’alçada a la que es celebren les especials cronometrades, era puntuable per als calendaris de pilots, marques, WRC2 i WRC3 si bé en aquesta última categoria cap equip s’hi inscribia deixant la llista d’inscrits en 35 equips. D’aquests, 30 empendrien la marxa des de la rampa de sortida el dijous 5 de març per talde fer front a un recorregut composat per 21 especials cronometrades de 394,21 km de distància. El ral·li que finalitzava el diumenge 8 de març va tenir a 23 equips en la seva cerimònia de clausura.

Una especial espectacle televisada pels carrers i túnels de Guanajuato donava el tret de sortida a la prova el dijous al vespre, en la que els pilots belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aconseguien imposar el seu i20 WRC i esdevenir així els primers líders de la ronda. Peró el seu liderat va ser efímer, doncs en una segona especial espectacle, ara a León, els francesos campions del món Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el millor registre i se n’anaven a dormir líders.

Divendres al matí s’iniciaven les especials genuines que hom espera d’un ral·li amb la celebració de «Los Mexicanos» on els pilots estonis de M-Sport Ott Tänak i Kuldar Sikk donaven un gran ensurt quan el seu Ford Fiesta RS WRC després de colpejar en l’interior d’una corba queia en un llac i el cotxe ràpidament s’enfonsava a l’aigua. Afortunadament els dos pilots van sortir ilesos nadant i després que el cotxe estigués enfosat per 10 hores, els mecànics van aconseguir que aquest tornés a funcionar per tal que els seus pilots es poguessin acollir al superally l’endemà.

En el terreny esportiu els pilots de Citroën Kris Meeke i Paul Naugle presentaven la seva canditatura a la victòria en guanyar la primera especial del dia, el que els situava a 1,2 segons de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, líders ex-aecquo de la prova per llavors. Peró la duresa del Ral·li de Mèxic va començar a imperar la seva llei i en la següent especial cronometrada «El Chocolate», la prova llarga del dia, on Kris Meeke i Paul Nagle patien un accident que els obligaven a abandonar la competició pel que restava de jornada, així com els neozelandesos de Hyundai Hayden Paddon i John Kennard i els polonesos Robert Kubica i Maciej Szczpaniak, mentre que una excursió per fora de les pistes dels belgues de Hyundai deixava al Volkswagen de Sébstien Ogier i Julien Ingrassia com a líders en solitari.

En la segona passada per «El Chocolate» Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul patien una punxada que els provacava un accident i per tant l’abandonament de la jornada, deixant la lluita per la victòria en un assumpte entre els Volkswagen Polo R WRC dels francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i dels finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, separats llavors per 12,1 segons. La distància entre els dos membres de l’equip es mantindria pràcticament igual fins a la conclusió de la jornada, dues especials més tard, mentre que els pilots de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson eren tercers a 29,5 segons i la parella noruega de Volkswagen compsada per Andreas Mikkelsen i Ola Fløene restaven en quarta posició a 45,2 segons dels líders provisionals.

La gran quantitat de pilots que s’acollien al superally, evitava que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia haguessin d’obrir pista el dissabte, pel que els francesos ja no haurien d’escombrar la traçada. Una errada de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la segona especial cronometrada de la jornada acabava en una roda arrancada del seu Polo R WRC, el que aplanava encara més el camí de la parella provençal de Volkswagen, els quals amb 4 escratxs de 8 possibles s’escapaven de l’abast dels seus més immediats perseguidors deixant les distàncies per sobre del minut, si bé entre ells inciaven llavors una autèntica lluita per la segona posició.

Mads Øtsberg i Jonas Andersson aconseguien tallar l’hemorragia que estaven patint vers Andreas Mikkelsen i Ola Fløene en marcar l’escratx en la segona passada per l’especial llarga, si bé el temps que endosaven era poc i els de Volkswagen tornaven el cop en la darrera cronometrada per tal de deixar les distàncies entre els dos equips en 4,5 segons a la neutralització de la jornada i amb només tres especials cronometrades per davant l’endemà.

En les dues primeres especials cronometrades del diumenge Mads Østberg i Jonas Andersson van ser capaços de situar el seu Citroën DS3 WRC per davant del VW Polo R WRC d’Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, els quals es queixaven que el comportament del seu auto no els hi donava la confiança suficient. La celebració de la tercera especial cronometrada de la jornada, i la última del ral·li, la coneguda com «Power Stage», donava el premi màxim a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que marcaven el millor temps, mentre que la batalla entre escandinaus finalitzava a favor dels de Citroën si bé els de VW eren els qui marcaven el segon millor registre i obtenien dos punts extra.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia finalitzaven la prova amb un temps total de 4 hores 19 minuts i 13,4 segons, 1 minut i 18,8 segons per davant dels pilots de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson. Andreas Mikkelsen i Ola Fløene amb el tercer dels Volkswagen completaven el podi a 1 minut i 25,1 segons dels seus companys d’equip i guanyadors de la prova.

En la categoria WRC2 els ucranians Yuri Protasov i Pavlo Cherepin tornaven a la categoria després de l’experiment fallit a la màxima categoria tan en un Citroën DS3 WRC com en un Ford Fiesta RS WRC, i ho feien liderant la prova fins que en la segona passada per Otates, l’especial llarga del dissabte, una sortida de pista els va trencar el radiador i deixava als pilots de l’est abocats a abandonar la jornada. El pilot qatarí Nasser Al-Attiyah i el copilot francés Matthieu Baumel heredaven llavors la primera posició amb idèntica montura que els ucranians, un Ford Fiesta RRC, conservant el liderat fins a la conclusió de la prova. Jari Ketomaa i Kaj Linström finalitzaven la prova en tercer lloc, el que permetia als finlandesos posar-se líders en solitari en la provisional del campionat després de la victòria llaurada a Suècia.

Sébastien Ogier avançava en el campionat del món de pilots amb mà de ferro aconseguint la tercera victòria de tres possibles i el més important, obtenint la puntuació màxima per segona vegada consecutiva en guanyar la segona «Power Stage». El norueg Andreas Mikkelsen desfeia la igualada amb Thierry Neuville gràcies al seu tercer tercer lloc consecutiu mentre que el belga s’emportava de Mèxic el curt bagatge de 5 punts.

En taula del campionat de constructors el domini de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en l’inici del campionat, es veia reflexat amb el liderat de Volkswagen, si bé Hyundai no queia massa lluny dels alemanys. M-Sport, tot i el Fiesta RS WRC que van anomenar com Titänak, aconseguia mantenir la tercera posició en la provisional amb només 6 punts per davant de Citroën.