Ral·li Safari 1990

Quarta prova programada en el calendari del campionat del món de ral·lis, tercera a la pràctica després de la cancelació del Ral·li de Suècia per manca de neu, el 38è Safari Rally finalitzava el dilluns 16 d’abril de 1990. A la prova africana s’hi inscribien 59 equips, estant tots ells presents a la rampa de sortida el dimecres 11 d’abril per tal d’afrontar un recorregut composat per 4131,4 km de pura competició repartits en 77 sectors competitius. Només 10 equips van aconseguir superar el recorregut i finalitzar el ral·li que era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció.

El ral·li s’iniciava el dimecres amb la celebració de l’etapa pròleg a l’hipòdrom de N’Gong, on els pesants cotxes preparats per afrontar la competició, progressaven de manera molt feixuga i el fang va començar a fer els primers estralls com els 45 segons que perdien els debutants Carlos Sainz i Luis Moya en els apenes 12 km disputats. L’altra cara de la moneda era pels finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els quals marcaven el millor registre amb el debutant Subaru Legacy RS de Grup A.

L’endemà dijous arribava l’hora de l’essència del ral·li, amb els seus sectors competitius de velocitat promig impossibles a través de la natura kenyana, on Markku Alén i Ilkka Kivimäki van seguir extenent el seu liderat en els cinc primers controls horaris fins que una averia en els seus frens els va obligar a aturar-se per a una reparació facilitant que Björn Waldegård i Fred Gallagher així com els companys d’aquests a Toyota Mikael Ericsson i Claes Billstam i per últim els seus companys kenyans de Subaru Ian Duncan i Ian Munro els superessin, deixant un interessant duel en els primers compassos entre els Toyota i els Subaru.

A partir de llavors el fang i les crescudes dels torrents d’aigua van començar a ser constants, ja que en les jornades prèvies a la celebració del ral·li les pluges havien estat constants i abundants que per exemple a Taita Hills va obligar a la organització passar del novè control fins al dotzè. El fang també va castigar seriosament les mecàniques de molts cotxes participants que en intentar sortir-ne patien sobreescalfaments o bé fonien l’embragatge contribuint enormement en les 39 baixes enregistrades en la primera jornada tot i el major marge per a la exclusió facilitat pels organitzadors.

Les baixes més destacables de la primera jornada eren les dels Subaru Legacy RS de Markku Alén i Ilkka Kivimäki així com el dels neozelandesos Possum Bourne i Rodger Freeth, els finlandesos es retiraven per un cúmul de fang en el seu radiador que va provocar un sobreescalfament del seu motor, mentre que els neozelandesos ho feien per un accident vers una roca, abortant així un duel que s’havia declarat entre les dues marques nipones, Subaru i Toyota, a les acaballes de la primera jornada, el Legacy RS més ben classificat, el de Ian Duncan i Ian Munro abandonava per problemes de motor el que deixava als kenyans Mike Kirkland i Surinder Thatthi, així com Jim Heather-Hayes i Anton Levitan en solitari per defensar els interessos de la marca.

Per darrera dels cotxes japonesos s’hi trobaven els Lancia oficials, la marca buscant una major fiabilitat i coneixença de les seves màquines, va desplaçar al ral·li els antics Lancia Delta Integrale equipats amb motor de 8 vàlvules, el que suposava perdre de l’ordre d’uns 10 o 15 CV de potència. Als cotxes italians fins i tot els debutants al ral·li Carlos Sainz i Luis Moya, que pilotaven el muleto de Björn Waldegård i Fred Gallagher, els superaven en la provisional, fins que poc abans d’arribar a Taita Hills la parella espanyola de Toyota penalitzava fortament en haver trencat les dues torretes frontals de la suspensió.

Divendres els 20 equips que restaven en competició inciaven la segona etapa, un bucle cap als peus del Mount Kenya de 615 km de distància i 13 controls horaris amb sortida i arribada a Nairobi. En ella Carlos Sainz i Luis Moya eren els protagonistes en negatiu quan el seu Celica GT-4 relliscava en entrar en un fangar i colisionava frontalment contra un arbre, l’impacte era fort i el seu frontal quedava fortament malmés, peró per sort no arribava a afectar les suspensions, el que hagués suposat l’abandonament de la parella. Abandonament del que no podia escapar Mike Kirkland i Surinder Thatthi per problemes de motor a la que només s’hi afegiria una altra baixa més.

La matinada del dissabte, els 18 equips participants que restaven iniciaven la tercera etapa que els conduiria fins a Eldoret a través de 14 controls horaris i 685 km de distància, on estava previst que els pilots hi arribessin al matí del mateix dissabte. L’etapa va ser un domini aclaparador dels Toyota, Björn Waldegård i Fred Gallagher eren qui menys penalitzaven amb 1 hora i 55 minuts, seguits de Carlos Sainz i Luis Moya a 24 minuts del temps dels seus companys d’equip i de Mikael Ericsson i Claes Billstam a 28 minuts. I es que en els primers controls horaris els tres Lancia oficials així com el cotxe d’assistència ràpida, conegut entre els anglesos com «chase-car», quedaven atrapats en el fang pel que els cotxes italians perdien de l’ordre d’una hora vers els japonesos. Pitjor va ser el cas de Sandro Fiorio i Luigi Pirollo els quals poc després es veurien obligats a abandonar la prova a causa del sobreescalfament patit pel motor del seu Delta Integrale en intentar sortir del fang, pel que a partir de llavors els italians desenvoluparien un paper de «chase-car».

Aquesta incidència dels Lancia, va permetre als membres de Toyota realitzar una llarga assistència abans d’entrar a Eldoret per tal de posar en perfecte estat els seus 3 Celica GT-4, el que permetia als Lancia minimitzar el temps perdut en els primers compassos de la jornada per situar-lo en una mitja hora i que Miki Biasion i Tiziano Siviero arribessin a la neutralització d’etapa en segona posició a 39 minuts dels líders i Juha Kankkunen i Juha Piironen en quarta a 4 minuts de Mikael Ericsson i Claes Billstam, tercers provisionals.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda treien renda de l’abandonament de Sandro Fiorio i Luigi Pirollo així com dels problemes mecànics del Legacy RS de Jim Heather-Hayes i Anton Levitan per tal de situar-se a menys de 15 minuts de la cinquena posició provisional que ocupaven els kenyans, ja que donar caça a Juha Kankkunen i Juha Piironen semblava a priori impossible amb els finlandesos a 2 hores i mitja.

Un bucle amb arribada i sortida a Eldoret formava la quarta etapa, la qual s’iniciava el vespre del dissabte i finalitzava el diumenge de matinada. Björn Waldegård i Fred Gallagher trencaven un palier del seu cotxe en els primers controls horaris, necessitant ajuda del cotxe d’assistència ràpida per tal de pujar un turó i reparar l’averia, el temps que perdien en l’incident permetia als seus més immediats perseguidors italians situar-se a només 6 minuts d’ells, mentre que Mikael Ericsson i Claes Billstam es veien superats pels seus perseguidors finlandesos en haver de canviar el seu embragatge.

Peró novament el fang era protagonista de la prova, especialment en el control de Lurambi, quan altre cop els Lancia Delta Integrale oficials de Miki Biasion i Tiziano Siviero i de Juha Kankkunen i Juha Piironen així com el cotxe d’assistència ràpida de Sandro Fiorio i Luigi Pirollo quedaven atrapats en un fangar. Els Toyota en veure l’incident, van donar mitja volta i van proseguir el seu camí per una altra ruta no establerta en el programa, cosa penalitzada amb l’exclusió, el que els va portar a penalitzar uns 20 o 30 minuts segons l’equip.

Massimo Biasion i Tiziano Siviero en veure com els Toyota giraven cua, van treballar per treure el seu cotxe marxa enrera i seguir el camí que seguien els cotxes nipons, el que portaria als campions del món a penalitzar poc més d’una hora, mentre que la parella finlandesa de Lancia que seguia el rutómetre penalitzava poc menys d’una hora. Amb tot Lancia va presentar una reclamació als organitzadors per tal de que es cancelés el control 56, corresponent a Lurambi, ja que de solicitar l’exclusió dels tres Toyota oficials, suposaria també demanar-la per a Miki Biasion i Tiziano Siviero. De prosperar la reclamació, els italians passarien a liderar la prova i els finlandesos serien tercers a 25 minuts de Björn Waldegård i Fred Gallagher, peró finalment la queixa no va progressar en ser desestimada pels comissaris l’endemà inciada la cinquena etapa.

Sense registrar-se cap baixa en la quarta etapa, el diumenge a les 10 del matí els 12 equips que havien arribat a Eldoret just 24 hores abans, iniciaven el seu camí cap a Nakuru per tal de disputar la cinquena etapa programada. El cop d’efecte arribaria en els primers controls horaris quan sobtadament el Lancia Delta Integrale de Miki Biasion i Tiziano Siviero quedava mut. Els seus companys, i ara pilots del cotxe d’assistència ràpida, Sandro Fiorio i Luigi Pirollo acudien al seu rescat i remolcaven el seu cotxe fins al següent punt d’assistència on dos helicòpters de l’equip els esperaven. Malhauradament es va poder certificar que una biela del seu motor s’havia trencat i l’abandonament era inevitable, sent aquesta a més a més la única baixa de l’etapa.

Els Toyota per la seva banda patien problemes de sobreescalfament així com una baixada de rendiment dels seus turbo el que permetia els ara classificats en segona posició Juha Kankkunen i Juha Piironen, situar-se a 40 minuts exactes de Björn Waldegård i Fred Gallagher, mentre que Mikael Ericsson i Claes Billstam perdien pràcticament tota opció de contactar amb la parella de Lancia en haver de reparar a més a més la direcció i les suspensions posteriors del seu Celica.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda, superat ja al Subaru Legacy RS de Jim Heather-Hayes i Anton Levitan, s’aprofitaven de la baixa dels campions del món per tal de situar-se ja en quarta posició provisional alhora que ja estaven una mica més habituats a les peculiaritats de la ronda africana. Tot i aixó la parella espanyola va decidir llavors pilotar amb molta més cautela, i assegurar d’aquesta manera el que es podria classificar com un bon resultat.

Tot i la extrema duresa de la sisena i última etapa, amb els temuts passos per Kiambogo Hills i Nogong Hills, l’actitud conservadora de Juha Kankkunen i Juha Piironen, únics pilots Lancia en actiu, va fer dels 370 km que separaven Nakuru de Nairobi un mer tràmit per tal de certificar la victòria de Björn Waldegård, el pilot més veterà en guanyar un ral·li del mundial amb 47 anys, i Fred Gallagher, en el que era el primer cop que Toyota desplaçava un cotxe de tracció integral al continent africà. Juha Kankkunen i Juha Piironen completaven la prova a 38 minuts i 12 segons dels guanyadors, mentre que els debutants a Kenya Mikael Ericsson i Claes Billstam tancaven el podi a 2 hores 47 minuts i 47 segons dels seus companys d’equip.

Els kenyans Patrick Njiru i David Williamson eren els únics pilots capaços de finalitzar la prova dins la categoria de Grup N, per tant en bona lògica els locals guanyaven la categoria reservada als cotxes de producció empatant així en la provisional del campionat amb Bertrand Balas i Jorge Recalde, guanyadors de les dues rondes anteriors i un punt per darrera d’Alain Oreille, líder provisional.

En el campionat de pilots, l’abandonament de l’italià i vigent campió mundial Miki Biasion permetia al seu company d’equip absent a la prova, el francès Didier Auriol, seguir extenent el seu liderat en la provisional uns quants dies més, mentre que Juha Kankkunen feia bons els 15 punts obtinguts per escalar fins la tercera posició provisional de la taula, dos punts per davant de Carlos Sainz.

En el campionat reservat a constructors, Toyota aconseguia la primera victòria de la temporada i salvava així els mobles trencats a Portugal. Lancia per la seva banda cremava etapes amb pas ferm al capdavant de la taula gràcies al segon lloc de Juha Kankkunen i Juha Piironen, mentre que Mazda, absent a la prova es començava a despanjar més i més.