Amb el Casino d’Estoril com escenari, el diumenge 11 de març de 1984 finalitzava el 18è Ral·li de Portugal, tercera prova del calendari del campionat del món de ral·lis. Amb puntuabilitat per als certàmens de pilots, constructors i pilots de cotxes Grup A, la prova copçava l’atenció de 79 equips per a formalitzar la seva inscripció oficial, dels que 70 van prendre la sortida des de la pertinent rampa, ubicada també a Estoril, el dimecres 7 de març. La cita portuguesa, caracteritzada per un recorregut mixte d’asfalt i terra, comptava amb 45 proves especials cronometrades de 685 km que només 20 equips van aconseguir finalitzar.
El ral·li s’iniciava amb 15 proves especials asfaltades en el seu programa, les quals suposaven una distància total cronometrada de 137,50 km. 9 d’elles es corresponien al bucle de Sintra, on en passar fins a 3 ocasions pels seus 3 trams, es generava un total de 66 km cronometrats, per després de descansar un parell d’hores a Estoril, empendre la segona part de l’etapa amb caràcter nocturn i enfilar el camí cap al nord, concretament fins a Povoa de Varzim on els participants hi arribarien a les 5 del matí.
Al bucle de Sintra es va poder veure, tal i com era d’esperar, el domini aclaparador dels àgils Lancia 037 Evo. En un primer moment la referència la van marcar uns nous vinguts a l’estructura torinesa, els finlandesos Henri Toivonen i Juha Piironen, els quals aconseguien marcar consecutivament els 5 primers escratxs del ral·li i llaurar-se així un inqüestionable lideratge, peró en la sisena cronometrada els pilots superaven els límits del seu cotxe i aquest s’envirollava i colisionava contra un arbre, per acabar impactant violentament contra un mur, amb el que la seva unitat quedava inoperativa.
El lideratge a la taula provisional el recollien els seus companys d’equip i compatriotes Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui marcaven tres millors registres en les quatre especials que restaven per disputar-se en el bucle, això era sisena, setena i novena prova especial, sent l’altre millor temps pels italians Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, pilots oficials de Lancia també.
La d’Henri Toivonen i Juha Piironen no va ser l’única baixa d’un equip oficial del ral·li, els sudafricans Sarel van der Merwe i Franz Boshoff, enrolats dins l’equip oficial Audi, patien un accident en el transcurs de la cinquena prova especial, a conseqüència del qual el seu concurs a l’edició es donava per finalitzat. Tanmateix en aquest bucle inicial es va enregistrar un altre incident, però sense arribar a causar baixa, els alemanys d’Audi Walter Röhrl i Christian Geistdörfer patien una lleugera sortida de pista en l’enllaç entre la setena i vuitena prova especial quan el pilot s’intentava descordar el casc, en impactar contra una roca, una llanda del seu Quattro A2 es trencava i la demora per les reparacions posteriors, els suposava rebre una penalització de 7 minuts i caure fins la vintena posició provisional, amb l’agreujant que això suposava de cara a les futures seccions de terra.
Després de descansar dues hores a Estoril, els pilots es disposaven a afrontar les sis darreres proves especials cronometrades d’asfalt del primer escull del ral·li, per tal d’arribar a Povoa de Varzim on els mecànics de les respectives formacions canviarien els reglatges d’asfalt pels de terra.
Lancia cremava els darrers cartutxos en el terreny que millor s’adequava a les característiques del seu cotxe per tal de seguir incrementant les distàncies al capdavant de la taula provisional, si bé el protagonista en aquesta segona secció de l’etapa serien els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero, els campions d’Europa en vigència i membres de l’equip semioficial del Jolly Club, gaunyaven totes i cadascuna de les 6 cronometrades del programa, 2 d’elles ex-aequo amb els seus compatriotes de la formació oficial Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, amb el que els transalpins es feien amb el lideratge al terme de la dotzena prova especial.
A les 5 en punt del matí del dijous 8 de març, els pilots entraven al parc tancat de Povoa de Varzim amb la classificació general provisional comandada per Miki Biasion i Tiziano Siviero amb només 2 segons d’avantatge vers els seus compatriotes Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki eren tercers a 1 minut i 40 segons després d’haver-se vist endarrerits per una punxada. Hannu Mikkola i Arne Hertz eren els pilots d’Audi més ben classificats en la general ocupant la quarta posició a 2 minuts i 35 segons dels líders, mentre que Jean Ragnotti i Pierre Thimonier, convidats per l’importador local de la marca del rombe, eren cinquens a 28 segons dels nòrdics. Stig Blomqvist i Björn Cederberg eren sisens a 3 minuts i 22 segons dels primers classificats a causa d’un problema elèctric en el comandament del seu embragatge, el qual obligava al pilot suec a emprar el pedal i no poder així frenar amb el peu esquerre.
Dijous a 2 quarts de 3 del migdia es donava el tret de sortida a la segona etapa, la qual suposava afegir 166 km competitius al programa, en passar en 2 ocasions per un bucle de 5 proves especials de grava. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer incorrien en penalitzacions saltant-se l’ordre de sortida per tal d’evitar haver d’avançar a pilots més lents al llarg de la cronometrada, i els alemanys s’imposaven en les 4 primeres proves especials del bucle, mentre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg ho feien en la cinquena. Per davant Attilio Bettega i Maurizio Perissinot donaven compte de la primera posició al terme de la segona especial cronometrada.
En tornar a passar pel bucle al vespre, els papers es canviaven i ara era el Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki el cotxe més ràpid en les 4 primeres proves especials, el que permetia als finlandesos passar a comandar la classificació provisional rellevant als seus companys d’equip Attilio Bettega i Maurizio Perissinot d’aquesta posició. Els campions mundials en vigència, Hannu Mikkola i Arne Hertz, marcaven el seu primer escratx a l’edició en la desena i última prova especial de la jornada, mentre que els seus companys d’equip seguien acumulant problemes. Stig Blomqvist i Björn Cederberg, trencaven la suspensió frontal dreta del seu Audi Quattro A2, el que obligava als pilots a conduir pràcticament sobre tres rodes, demorant-los en uns 8 minuts a la general; tanmateix Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, que venien per darrera dels pilots suecs, van mostrar un gran sentit d’equip en aturar-se per veure si podien donar un cop de mà als seus companys, però la labor era impossible.
Al retorn a Povoa de Varzim quan just era la mitjanit del divendres 9 de març, els 3 Lancia 037 seguien comandant la taula general provisional, si bé ara l’ordre era Markku Alén i Ilkka Kivimäki primer, Attilio Bettega i Maurizio Perissinot es mantenien segons i el podi provisional el tancaven Miki Biasion i Tiziano Siviero. Hannu Mikkola i Arne Hertz eren quarts a 1 minut dels líders, mentre que els seus companys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, i Stig Blomqvist i Björn Cederberg ocupaven la cinquena i sisena plaça respectivament, tot aprofitant els problemes que també acumulaven els seus rivals en aquesta secció tan dura de la prova, però a un món de les posicions de podi.
En l’apartat de baixes destacava la del Nissan 240 RS d’Erkki Pitkänen i Seppo Harjanne, de fet el pilot finlandès acudia a la prova a última hora en substitució del seu compatriota lesionat Timo Salonen, si bé els nipons mantenien al copilot dins del cotxe, doncs la lesió es produia a les acaballes dels reconeixements i no hi havia temps material per a unes notes noves. La parella finlandesa, que ja figurava endarrerida en la classificació després d’uns problemes de canvi que obligaren a les assistències a canviar la caixa, abandonaven finalment el ral·li quan la transmissió del seu Nissan 240 RS deia prou en la primera prova cronometrada del dia.
Divendres a 1 quart de 10 del matí es donava la sortida des de Povoa de Varzim a la tercera etapa, un escull que estava composat per 12 especials cronometrades de 205 km de distància i que desplaçava als 38 equips que restaven en actiu fins a Viseu on hi arribarien a 3 quarts de 9 del vespre, reagrupament previ a Regua.
Aprofitant unes primeres especials un tan lliscants, Hannu Mikkola i Arne Hertz superaven als dos Lancia 037 pilotats per italians en la primera especial cronometrada, Fafe-Lameirinha, el que permetia a la parella campiona del món ascendir des de la quarta plaça fins a la segona. Al terme de la tercera especial de l’etapa, Cabreira, els pilots d’Audi ja havien superat a Markku Alén i Ilkka Kivimäki i lideraven ja la provisional. El terreny era l’ideal per l’Audi Quattro A2, i les seves 3 formacions s’imposaven en les cinc cronometrades que separaven el parc tancat de Povoa de Varzim amb el de Regua, amb dos millors temps per a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, dos més per a Hannu Mikkola i Arne Hertz i un altre per a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, però tot i aixó Markku Alén i Ilkka Kivimäki es mostraven molt competitius i es trobaven a només 24 segons dels líders.
Paral·lelament l’equip Toyota es quedava en blanc en el camí cap a Regua, en primera instància a la quarta prova cronometrada de l’etapa, el jove finlandès Juha Kankkunen i el britànic Fred Gallagher, els quals després d’estar fent un ral·li molt més competitiu que no pas els seus companys de formació Björn Waldegård i Hans Thorszelius, veien com la suspensió posterior del seu Celica TCT cedia després d’haver malmès la de l’eix anterior, el que poc després s’hi uniria una trencadissa en la direcció, amb el que la parella es veia obligada a abandonar la competició. Poc després Björn Waldegård i Hans Thorszelius trencaven l’arbre de transmissió del seu cotxe en plena especial, motiu pel qual els responsables del Toyota Team Europe enviaven un mecànic amb el recanvi penjat del coll a socòrrer als pilots suecs, aquest arribava al lloc de l’averia gràcies a convèncer a un motociclista local, i després de fer la pertinent reparació, el Toyota tornava a rodar, malauradament tot l’esforç era envà quan la parella sueca arribava al següent punt de control fora de la màxima demora permesa i aquests eren exclosos.
Per tal de que Hannu Mikkola i Arne Hertz tinguessin una millor visibilitat de cara a les cronometrades que restaven al llarg de la tarda i el vespre, doncs malgrat que lideressin la general, els pilots havien de seguir sortint darrera dels 3 Lancia; el copilot Christian Geistdörfer va trobar en una vella tàctica del seus dies entre els transalpins la solució que calia, avançar-se a la sortida per poc després d’iniciar el tram, aminorar deliberadament el seu ritme i facilitar que Hannu Mikkola i Arne Hertz els superessin i trobessin la traçada més neta de pols, Roland Gumpert, el màxim responsable de la formació bavaresa va accedir i així ho van fer.
Però el que era un benefici per a Hannu Mikkola i Arne Hertz, era un contratemps per a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, doncs els suecs en el seu interval d’1 minut entre competidors, tenien l’estela de pols de dos cotxes. En un revolt que es tancava en la novena prova especial, celebrada a quarts de 7 de la tarda, la manca de visibilitat privava als pilots de fer una avaluació correcta de com afrontar-lo i aquests patien un accident amb dues voltes de campana incloses. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer també patien un problema similar al dels seus companys suecs, però afortunadament pels germànics, la seva revolcada era de menor intensitat i el públic els ajudava a posar el seu Quattro A2 sobre les quatre rodes.
Tot i aixó la parella finlandesa de Lancia no es rendia, i a base d’assumir riscs, tal i com demostraven els danys que patia el seu 037 en la seva part posterior esquerra, Markku Alén i Ilkka Kivimäki aconseguien entrar al parc tancat de Viseu a 43 segons del temps de Hannu Mikkola i Arne Hertz. Uns 2 minuts més endarrera s’hi trobaven els dos Lancia 037 en mans dels pilots italians, amb molt poca distància entre ells i encapçalats per l’oficial d’Attilio Bettega i Maurizio Perissinot.
A les 5 del matí es donava la sortida des de Viseu per tal de finalitzar el ral·li a Estoril ja de nit, 8 especials cronometrades d’una corda de 176 km separaven als 22 equips que restaven en competició del final del ral·li, peró aquesta última etapa distava molt de ser fàcil, amb la presència dels duríssims trams d’Arganil, Candosa i Lousa que s’havien de disputar en fins dues ocasions.
Malgrat que de cara a aquesta última etapa el marge entre cotxes s’incrementava fins als 2 minuts, Lancia decidia fer el mateix joc que Audi al llarg de la recta final de l’etapa anterior, i tant Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, com Miki Biasion i Tiziano Siviero, sortien abans d’hora per immiscir-se entre Hannu Mikkola i Arne Hertz, i Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Pocs metres més endavant de prendre la sortida, les dues formacions italianes s’esperaven al pas dels seus caps de files, de tal manera que aquests gaudien d’una visibilitat neta de pols.
A Arganil, primera prova especial de l’etapa, un suport del diferencial de l’Audi Quattro A2 dels líders s’afluixava i Markku Alén i Ilkka Kivimäki en aconseguir-hi el millor registre, aconseguien reduir les diferències entre les dues formacions fins als 11 segons. La situació es repetia a Candosa, si bé els 6,50 km cronometrats de l’especial, només permetia estrènyer en 2 segons la taula de temps. Amb només 9 segons entre Hannu Mikkola i Arne Hertz vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki, la tensió entre Audi i Lancia assolia cotes com les de la temporada anterior, però finalment els líders posaven pau en guanyar les 6 cronometrades que restaven fins entrar a Estoril.
Així doncs, un cop completades les 45 especials programades, els pilots feien entrada al parc tancat d’Estoril a partir de 2 quarts d’11 de la nit, moment i lloc en el que Hannu Mikkola i Arne Hertz es convertien en els guanyadors del 18è Ral·li de Portugal, revalidant així la victòria de la temporada anterior. Els nòrdics d’Audi, després de disputar els 685 km del programa aturaven el cronòmetre en un temps de 7 hores 35 minuts i 32 segons, o el que és el mateix, 27 segons abans que no pas Markku Alén i Ilkka Kivimäki, donant així bona senyal de com va ser de tancada la lluita entre les dues formacions, com també ho era els 13 millors temps que aconseguien els guanyadors de l’esdeveniment, pels 12 que acumulaven els segons classificats. Attilio Bettega i Maurizio Perissinot per la seva banda, completaven el podi havent acumulat 6 minuts de penalitzacions a 22 minuts i 49 segons dels guanyadors, 1 minut menys que els seus compatriotes Massimo Biasion i Tiziano Siviero.
El pilot suec Kalle Grundel i el seu navegant alemany Peter Diekmann tenien un esdevenir en el ral·li net de problemes, pel que, malgrat que l’estructura de Volkswagen Motorsport tenia un pressupost molt reduit, la parella completava el recorregut programat en la setena posició absoluta i amb un marge proper als 45 minuts vers els segons classificats, els loals Jorge Otrigão i João Batista.
En la classificació general del campionat per a pilots, tot i el zero que s’emportava Stig Blomqvist a la ronda portuguesa, el pilot suec seguia encapçalant provisionalment la taula gràcies als 35 punts aconseguits en les dues primeres rondes del campionat. Hannu Mikkola per la seva banda, experimentava una forta pujada arran de la victòria i esdevenia el màxim perseguidor del seu company a només 3 punts d’aquest, mentre que Walter Röhrl, tot i el ral·li de sacrifici que feia, acabava la prova en sisena posició i sumava 6 punts, el que permetia al pilot alemany conservar una posició en el podi provisional.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Stig Blomqvist |
35 |
|
Hannu Mikkola |
32 |
|
Walter Röhrl |
26 |
El domini dels pilots d’Audi en la provisional de pilots, es reflexava també a la general de constructors, doncs la marca d’Ingolstadt aconseguia la seva segona victòria en la temporada de dues possibles, incrementant així les distàncies vers el grup dels seus perseguidors encapçalats ara per Lancia gràcies als 16 punts que aconseguien amb la segona posició de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Renault, que sumava 10 punts gràcies al cinquè lloc de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier tancaven el podi provisional.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Audi |
36 |
|
Lancia |
26 |
|
Renault |
22 |