El diumenge 12 de febrer de 1984 la provincia del Värmland s’acomiadava un any més de tota la parafernàlia del campionat mundial, si bé només era puntuable pel campionat de pilots, i europeu de ral·lis en clausurar el 34è Ral·li de Suècia. La ronda hivernal tenia en el seu programa un total de 27 proves especials de 447,70 km cronometrats, als que els 66 equips inscrits i participants començarien a afrontar el divendres 10 de febrer des de Karlstad, capital de la regió. 41 formacions participants aconseguirien completar la distància competitiva programada i ser presents a la cerimònia de clausura.
A les 8 en punt del divendres al matí es donava la sortida del parc tancat de Karlstad als participants per tal de que aquests afrontessin la primera jornada de competició; una etapa que estava composada per 10 cronometrades programades de 138,50 km de distància i que conduïa la caravana del ral·li fins a la ciutat veïna d’Alster.
Per Eklund i Dave Whittock, que per a l’ocasió havien aconseguit un Audi Quattro A2 equipat amb pneumàtics Michelin, la millor combinació per a competir a l’edició de la ronda sueca, s’imposaven en la primera especial cronometrada del programa i per tant esdevenien els primers líders de la prova.
Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’anotaven a continuació l’escratx en el segon tram, amb el què la parella sueca oficial d’Audi passava a comandar la taula provisional de temps, si bé una relació de marxes un tan curta, facilitava que el seu amic Per Eklund i el seu copilot David Whittock els rellevessin del liderat al terme de la tercera prova especial gràcies a un altre millor temps. Un cop recuperat el lideratge, els pilots eren conscients de que aquest era el seu moment, doncs l’altre Audi Quattro A2 oficial present al ral·li, el pilotat per Michèle Mouton i Fabrizia Pons, estava tenint problemes amb la direcció i l’embragatge, per tant la parella sueco-britànica mirava de posar terreny de per mig amb un altre millor temps en la quarta prova especial.
Reemplaçada la caixa de canvis per una altra de relacions més llargues, Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’imposaven en totes les sis proves especials que restaven en la jornada, amb el que la parella sueca recuperava la primera posició al terme de la sisena cronometrada del ral·li i aquests feien entrada al parc tancat d’Alster el divendres quan passaven 5 minuts d’un quart d’onze de la nit, en la primera posició seguits de Per Eklund i David Whittock i de les seves companyes Michèle Mouton i Fabrizia Pons.
En total a Alster hi arribaven 54 formacions, entre les que no hi eren Lasse Lampi i Pentti Kuukkala, qui havien d’abandonar la prova en el setè tram per averia en la caixa de canvis del seu Audi Quattro de Sutton Cars, ni tampoc el debutant Volvo 240 Turbo dels locals Anders Kullang i Lars-Ove Larsson, retirats també en la setena prova especial per culpa de la culata.
La jornada sabatina arrancava motors el dissabte 11 de febrer a les 7 en punt del matí, amb un total d’onze proves especials de 209,70 km cronometrats en el seu programa. Stig Blomqvist i Björn Cederberg seguien lluint la seva superioritat a la prova i s’imposaven en els tres primers trams del dia de forma consecutiva, mentre que Per Eklund i David Whittock patien una sortida de pista en la tercera prova especial del dia que els suposava perdre una mica més de 10 minuts i baixar fins la vintena posició provisional.
Així la francesa Michèle Mouton i l’italiana Fabrizia Pons guanyaven una posició i es classificaven just per darrere dels seus companys d’equip, si bé les pilots d’Audi es trobaven ja a gairebé 4 minuts del seu temps total acumulat, mentre que per la tercera posició del podi s’establia una lluita oberta i molt interessant i en la que Björn Johansson i Anders Olsson eren els més avantatjats a bord del seu Opel Ascona de Grup A, per davant de l’Ascona 400 de Grup B de Mats Jonsson i Åke Gustavsson i el també Opel Ascona de Grup A de Lars-Erik Torph i Jan Svanström.
No era l’únic incident matiner, doncs
Kalle Grundel i Peter Diekmann es veien obligats a abandonar el ral·li després de la disputa de la primera cronometrada de la jornada per problemes de motor en el seu Volkswagen Golf GTi.
Per Eklund i David Whittock començaven llavors la dificil missió d’intentar assolir una posició de podi, molt presumiblement la darrera vist com transcorria el ral·li, i la parella privada d’Audi ho feia guanyant la quarta prova especial del dia, que tanmateix era l’especial més llarga de tot el dia amb 45,60 km de corda cronometrada.
Stig Blomqvist i Björn Cederberg marcaven el registre més baix en les tres següents proves especials cronometrades el que els permetia incrementar el gap amb les seves companyes d’equip a Audi fins a gairebé els 5 minuts, moment en el que la parella sueca líder decidia passar a controlar el ral·li, mentre que en la lluita per la darrera posició de podi s’hi afegia l’Audi 80 Quattro de Mikael Eriksson i Rolf Melleroth, qui es situaven en la cinquena posició provisional a només 1 segon de l’Opel Ascona 400, Grup B, de Mats Jonsson i Åke Gustavsson.
El mode de control dels líders i les ganes de recuperar el terreny perdut per part de Per Eklund i David Whittock, desencadenava en la victòria parcial d’aquests últims en les 4 cronometrades que restaven per tal d’entrar al parc tancat d’Alster el dissabte a partir de dos quarts de 10 de la nit en la setena posició provisional.
En la tercera i última etapa del ral·li, els organitzadors disposaven sobre el programa un total de 6 proves especials cronometrades de 99,50 km de distància, si bé la distància no era massa llarga, el fet que els 44 equips participants que restaven en actiu sortissin del parc tancat a les 2 de la matinada, per arribar a la conclusió de l’esdeveniment 8 hores més tard, li donava una emoció afegida als darrers compassos de la ronda hivernal.
Per Eklund i David Whittock seguien amb la seva batalla particular, i els pilots d’Audi guanyaven totes i cadascuna de les sis proves especials dominicals. Una batalla que ben d’hora trobava la seva recompensa, doncs en l’equador de l’etapa els problemes de motor que per una banda patien Björn Johansson i Anders Olsson, així com l’accident de Mikael Ericsson i Rolf Melleroth, facilitaven que la parella assolís la tercera posició provisional a manca de tres proves cronometrades per a resoldre el ral·li. Amb els escratxs prèviament anunciats, la parella no feia més que confirmar el seu lloc en el darrer graó del podi suec.
A les 10 del matí del diumenge 12 de febrer de 1984, 41 equips arribaven a l’Hotel OK Motor de les afores d’Alster, moment i lloc programat per a la finalització de la present edició i en la que els pilots locals Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’hi proclamaven guanyadors en completar els 447,70 km cronometrats en un temps final de 4 hores 16 minuts i 45 segons. Per darrera d’ells s’hi classificaven les seves companyes de formació, Michèle Mouton i Fabrizia Pons, acumulant un retard total de 7 minuts i 27 segons, i el seu amic Per Eklund i el seu respectiu copilot David Whittock, qui tancaven el podi a 16 minuts i 42 segons del seu registre.
Si bé el ral·li va estar ràpidament resolt en quan a la classificació absoluta, en la categoria del Grup A la taula va estar molt entretinguda, doncs ja des d’un bon principi s’establia un duel a quatre bandes entre l’Opel Ascona de Björn Johansson i Anders Olsson, el Saab 99 Turbo d’Ola Stomberg i Per Carlsson, l’Audi 80 Quattro de Mikael Ericsson i Rolf Melleroth i el Volkswagen Golf GTi de Kalle Grundel i Peter Diekmann.
Kalle Grundel i Peter Diekmann causaven baixa en la primera cronometrada de l’etapa sabatina a causa d’una averia de motor, mentre que una punxada matinera obligava a Ola Stomberg i Per Carlsson aturar-se a mitja especial per canviar la roda, el que els suposava trobar-se classificats per darrera de l’Opel Ascona de Lars-Erik Torph i Jan Svanström en la taula provisional.
Més endinsats en la segona jornada del ral·li, un palier i una averia de motor, posava punt i final al ral·li d’Ola Stomberg i Per Carlsson, mentre que Mikael Ericsson i Rolf Melleroth havien assolit la segona posició provisional de la categoria a pràcticament mig minut dels líders provisionals en superar Lars-Erik Torph i Jan Svanström.
En la matinada final dominical, Mikael Ericsson i Rolf Melleroth treien petroli de la seva tracció integral i després de la disputa de la cronometrada més llarga del ral·li, la segona en el còmput de l’etapa, els pilots amb Audi tenien pràcticament al seu abast el liderat de la classe. Per desgràcia seva, mai van arribar a liderar, doncs una especial més tard, els suecs patien un accident que els enviava a engruixar la llista d’abandonament.
Björn Johansson i Anders Olsson corrien una sort semblant, si bé no arribaven a abandonar la prova, un soroll molt sospitós de motor els invitava a conduir amb precaució, ocasió que era aprofitada per Lars-Erik Torph i Jan Svanström per passar a comandar la taula quan tan sols restaven tres proves especials cronometrades per a completar el recorregut. Sense marge per a gaire més incidents, Lars-Erik Torph i Jan Svanström s’adjudicaven la victòria en la categoria
Stig Blomqvist pujava per segona vegada al podi d’un ral·li en les dues cites que s’havien celebrat en el campionat, sent en aquesta ocasió al calaix més alt del podi, el que permetia al pilot suec liderar la general provisional del campionat de pilots amb 15 punts d’avantatge vers l’absent a la cita Walter Röhrl. Michèle Mouton, que no havia pres la sortida al Monte-Carlo, tancava el podi provisional amb els 15 punts corresponents al segon lloc aconseguit en aquest ral·li.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Stig Blomqvist |
35 |
|
Walter Röhrl |
20 |
|
Michèle Mouton |
15 |
En el campionat de marques la general es mostrava inalterada vers la finalització del Monte-Carlo, ja que la ronda sueca no otorgava punts en el certamen, pel que Audi seguia amb els seus 18 punts, tot i la victòria que aconseguia sobre la neu, seguits de Renault amb 12 i Lancia amb 10.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Audi |
18 |
|
Renault
|
12 |
|
Lancia |
10 |