Ral·li Suècia 1979

Kalrstad esdevenia un any més l’epicentre de l’actualitat del mundial de ral·lis, i el diumenge 18 de febrer de 1979 s’hi celebrava la clausura del 29è Ral·li de Suècia, segona prova per al Mundial de Ral·lis, la qual comptava amb un total de 113 equips inscrits en la seva llista oficial. Tots ells prenien la sortida des de la pertinent rampa ubicada a la mateixa capital del Värmland el divendres 16 de febrer per tal de disputar un recorregut programat de 630 km cronometrats repartits al llarg de 38 proves especials, una distància que només va ser completada per 39 equips participants.

La primera etapa de la cita hivernal comptava amb 19 trams cronometrats en el seu programa, uns trams que suposaven la distància competitiva de 316,90 km i als que se’ls hi donava sortida el divendres 16 a les 13 hores per tal de retornar al parc tancat l’endemà dissabte a les 5 del matí. Ja d’entrada el ral·li va comptar amb dues baixes, les del nou Volvo 262 Grup 2, llur motor V6 no complia amb la normativa medioambiental sueca; tanmateix en la primera especial, un dels principals candidats a la victòria final, els suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius, guanyadors de la darrera edició de la ronda local, patien una sortida de pista sense majors conseqüències per al seu Ford Escort RS1800, però aquests en quedar-se clavats en un banc de neu, hi cedien de cop 5 minuts.

Pitjor va ser el cas de Harry Källström i Claes Billstam, els locals de Datsun es veien obligats a abandonar la competició en el seu primer tram a causa d’una fallada en el circuit lubricant, la qual acabava desencadenant en una averia de motor en el seu 160J. Canviant a una perspectiva positiva, Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que davant la baixa de l’equip oficial FIAT pilotaven un 131 Abarth de fàbrica però sota l’empara de l’importador finlandès de la marca, marcaven el millor registre en el tram inaugural per davant del Ford Escort RS1800 de Hannu Mikkola i Arne Hertz, amb el que la parella finlandesa esdevenia la primera líder del ral·li.

Uns problemes d’alimentació en el seu FIAT 131 Abarth, impedien a la parella defensar gaire més enllà la seva condició de líders, i així sota el millor temps dels pilots de Saab Stig Blomqvist i Björn Cederberg, Hannu Mikkola i Arne Hertz passaven a liderar el ral·li. Dues cronometrades més tard es celebrava l’especial més llarga de tot el programa,

Haljebyn-Stomme,

de 58,60 km de distància, i on Hannu Mikkola i Arne Hertz hi patien una sortida de pista que els endarreria 3 minuts. El testimoni del liderat el prenia llavors un cotxe de categoria Grup 2, l’Opel Kadett GT/E d’Anders Kulläng i Bruno Berglund, autors tanmateix del millor temps en el tram rei del ral·li, aprofitant que en les condicions tan delicades en les que s’estaven disputant les primeres especials del ral·li, no permetien als Grup 4 exprèmer al màxim la seva potència, tal i com es podia constatar veient com l’Escort RS1800 d’Ari Vatanen i David Richards era segon a 30 segons del liderat i/o els seus companys d’equip a Opel, Bror Danielsson i Ulf Sundberg, ocupaven la tercera posició provisional i Jean-Luc Thérier i Michel Vial eren quarts amb el Toyota Celica.

Però arribat aquest moment, es va produir un punt d’inflecció en el desenvolupament del ral·li i els Grup 4 van tornar a ocupar el seu lloc en les taules de temps; així Björn Waldegård i Hans Thorszelius començaven una gran remuntada alhora que de mica en mica Ari Vatanen i David Richards anaven llimant distàncies vers el líders, així com Stig Blomqvist i Björn Cederberg amb els inquilins del darrer graó del podi. Finalment els uns es feien amb el liderat provisional al terme de la desena prova especial i els altres amb la segona posició a uns 40 segons dels de Ford, mentre que per darrera els dos Opel Kadett GT/E Grup 2 miraven de contenir l’atac del Vauxhall Chevette 2300 HS de Pentti Airikkala i Risto Virtanen.

Paral·lelament, dos altres cotxes Grup 2 que s’havien mostrat prou competitius en aquests primers compassos del ral·li, els Toyota Celica de Jean-Luc Thérier i Michel Vial i de Leif Asterhag i Anders Gullberg, es veien forçats a abandonar la prova, per accident els primers i per averia en la junta de culata els segons. Una averia que també es produiria en el Ford Escort RS1800 d’Ari Vatanen i David Richards quan mancaven quatre proves especials per completar la jornada, i que per tant els obligava també a abandonar el ral·li quan el seu coixí de segons s’havia vist reduit fins a 16 en relació a Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

Així els homes de Saab passaven a ser els nous líders de la prova, i aquests sumaven tres escratxs més en el seu compte particular en aquestes 4 últimes especials que restaven, per tal d’entrar al parc tancat de Karlstad amb un marge d’1 minut i 35 segons vers l’Opel Kadett d’Anders Kulläng i Bruno Berglund i de 3 minuts i 2 segons amb el cotxe homòleg de Bror Danielsson i Ulf Sundberg. Pentti Airikkala i Risto Virtanen eren quarts a 4 minuts i 2 segons dels líders, precedint a la seva vegada en 10 segons el FIAT 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Per la seva banda, Björn Waldegård i Hans Thorszelius havien aconseguit remuntar fins la sisena posició provisional a 4 minuts i 21 segons dels líders.

La segona i última jornada del ral·li no era més que una repetició de la jornada anterior amb la petita diferència d’una prova especial cronometrada, pel que el número total de proves especials programades es mantenia en 19, però la distància competitiva es reduia a 313,10 km, sent la seva sortida el dissabte a les 12 en punt i l’arribada l’endemà diumenge a dos quarts de quatre de la matinada.

Les condicions dels trams havien empitjorat amb el pas del ral·li en la jornada anterior, algunes especials fins i tot havien hagut de suportar dos ral·lis en una setmana, pel que en alguns punts quedava la terra gelada a la vista, principal enemiga de l’integritat de les rodes de claus. En conjunció amb els abandonaments que s’havien anat produint al llarg del ral·li, apareixia un mercat paral·lel de pneumàtics de claus a estrenar des dels equips retirats cap aquells que encara seguien en pista i veien com es quedaven sense claus tram rera tram.

La competició retornava amb la tradicional especial espectacle de l’hipòdrom de Färjestad, en la que els participants hi sortien en grups de 4 i en la Björn Waldegård i Hans Thorszelius hi aconseguien un insignificant escratx donada la seva corda cronometrada. Anders Kulläng i Bruno Berglund aconsegueixen imposar-se en l’especial següent, però en la tercera de la segona etapa, aquests s’hi deixen 30 segons amb el Saab 99 Turbo líder i tota opció d’intentar esgarrapar la primera posició de nou. Tota opció quedà esvaïda quan en la cinquena prova especial, la més llarga de tot el recorregut amb 58,60 km de distància, la politja del cigonyal es trencava i el seu Opel Kadett GT/E restava inútil al voral de la pista.

D’altra banda Björn Waldegård i Hans Thorszelius hi aconseguien el seu segon escratx consecutiu, tercer en l’etapa, i els suecs de Ford assolien la segona posició provisional a pràcticament 4 minuts d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Els guanyadors de la darrera edició no renunciaven a guanyar i en imposar-se en 3 de les 5 proves especials que restaven per arribar al reagrupament de Gunnarskog, aquests fitxaven a 3 minuts i mig dels seus compatriotes de Saab. Mentre que els finlandesos Pentti Airikkala i Risto Virtanen així com Markku Alén i Ilkka Kivimäki aconseguien superar l’Opel Kadett de Bror Danielsson i Ulf Sundberg.

El festival de Björn Waldegård i Hans Thorszelius prosseguia, i els de l’oval seguien retallant per desenes de segons la distància que els separava del liderat a cada cronometrada que es celebrava, sent especialment escandalós els 2 minuts i 9 segons que aquests llevaven a Stig Blomqvist i Björn Cederberg en tres proves especials concretes. Els líders reaccionaven i posaven fre a l’avanç de l’Escort RS1800 dorsal 1, pel que a manca de dues proves especials per a completar el recorregut programat, el gap entre les dues formacions sueques es d’1 minut i 43 segons.

Malgrat que els aspirants a liderar el ral·li seguien retallant de l’ordre d’1 segon per quilòmetre a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, els 26,30 km cronometrats que restaven en el programa eren insuficients com per a que la parella de Ford poguès revalidar la seva victòria de la temporada passada i per tant finalment la parella de Saab aconseguia la victòria, la primera per a un cotxe turbo en l’història del mundial de ral·lis.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg completaven els 630 km cronometrats del ral·li amb un temps de 6 hores 34 minuts i 49 segons, o el que és el mateix, amb un marge d’1 minut i 20 segons vers els seus compatriotes Björn Waldegård i Hans Thorszelius. Tancant el podi de la 29ena edició de la cita sueca, s’hi trobaven els finlandesos Pentti Airikkala i Risto Virtanen a 4 minuts i 42 segons dels guanyadors i amb un marge d’1 minut i 11 segons vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Malgrat no haver guanyat cap dels dos ral·lis celebrats fins aquell moment, els seus dos segons llocs aconseguits permetien a Björn Waldegård passar al capdamunt de la general del campionat per a pilots, Markku Alén, que acabava quart en la ronda sueca, pujava fins al segon lloc provisional per davant dels dos guanyadors habuts fins aquell moment, el francès Bernard Darniche i el suec Stig Blomqvist.

La provisional del campionat per marques era un reflex de la taula de pilots, i Ford comandava la classificació gràcies als dos segons llocs aconseguits en els dos esdeveniments inaugural. FIAT, que havia abandonat oficialment el certamen, vivia dels esforços i resultats de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui amb un 3r i un 4t lloc a Monte-Carlo i Suècia respectivament, permetien a la marca transalpina restar en la segona posició, per la seva banda Lancia i Saab sumaven 18 punts cadascuna gràcies a les victòries aconseguides fins aquell moment.