Ral·li Monte-Carlo 1984

Amb la sortida celebrada des de 8 ciutats europees diferents, entre les que s’hi trobava Barcelona, el dissabte 21 de gener de 1984, el divendres 27 de gener finalitzava al Principat de Mònaco el 52è Ral·li Monte-Carlo amb 120 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura. L’esdeveniment, que era el primer de la temporada, tenia en el seu programa un total de 30 proves cronometrades de 753,20 km de distància, a les que els 209 equips participants dels 222 que havien formalitzat la seva inscripció hi haurien de fer front a partir del dilluns 23 al vespre.

Ja en el recorregut de concentració de Paris a Aix les Bains es produïa el primer incident del ral·li, quan en un encreuament de carreteres l’enginyer japonès de Terry Kaby i Kevin Gormley no aconseguia aturar el seu Nissan Patrol amb la mateixa celeritat en la que els britànics ho feien amb el seu Nissan 240 RS, etzibant-los un fort cop pel darrera que deixava el xassís del cotxe una mica tocat.

A Aix les Bains, punt final del recorregut de concentració, hi arribaven 204 equips participants, els quals a partir de l’endemà dilluns al vespre començarien a afrontar les primeres especials de les 20 que es programaven al llarg de tot el recorregut comú amb una distància competitiva de 538,40 km. A la ciutat francesa plovia i hi feia fred, el que significava que en pujar cap a les muntanyes on s’hi celebraven les cronometrades, el terreny seria l’ideal pels Audi Quattro A2, que ràpidament prengueren la iniciativa. Així els suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg guanyaven consecutivament els dos primers trams cronometrats del programa, sent especialment notori el seu segon escratx, on hi aconseguia endossar més d’1 minut als seus companys d’equip, els campions del món Hannu Mikkola i Arne Hertz i els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, pilots que havien guanyat les 3 darreres edicions del ral·li en les que hi havien participat i qui tanmateix es lamentaven de problemes amb la pressió del turbo.

Seguidament, i per sobre dels 2 minuts en només 2 proves especials cronometrades, s’hi trobaven classificats els dos Renault 5 Turbo de Bruno Saby i Jean-Marc Andrié i de Jean-Luc Thérier i Michel Vial, i sort en feren els del rombe d’haver treballat sobre les suspensions del seu cotxe abans del ral·li alpí i que Michelin hagués millorat molt els seus pneumàtics de claus, doncs els Lancia 037, que en l’anterior edició de la ronda alpina aconseguien marcar un doblet en condicions seques, ara es trobaven perduts en la vuitena i novena posició provisional a prop de 4 minuts del cap de cursa i el que era més preocupant, eren superats per l’Audi 80 Quattro Grup A de Bernard Darniche i Alain Mahé.

Saint Jean en Royans, tercera prova especial del programa, no tenia unes condicions tan definides com les dues anteriors, amb uns primers quilòmetres en sec i els darrers amb unes condicions més de neu-sopa o neu; situació que animava a Cesare Fiorio, patró de Lancia, a portar a terme el seu pla de canvi de pneumàtics a mitja especial. L’equip situava, abans que les autoritats tanquessin la via, una furgoneta carregada de pneumàtics de claus i mecànics just on la neu començava a ser present, de manera que en 45 segons els pilots tornaven a tenir les gomes òptimes per afrontar els revolts amb tota confiança. L’operació va permetre a Markku Alén i Ilkka Kivimäki marcar el seu primer escratx al ral·li, però a continuació, una petita sortida de pista de Guy Chasseuil i Dan Blain, que suposava la mort d’un espectador i que dos més en resultessin ferits, obligava a l’organització a cancel·lar la cronometrada, amb el que tot l’esforç de l’equip se n’anava en orri.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s’imposaven en les dues especials cronometrades que restaven abans d’arribar al descans programat de Grospierre, sense que això suposés un canvi en el liderat provisional de la classificació, però que si condemnaven definitivament als Lancia 037 presents, que hi feien entrada a més de 6 minuts i mig dels cotxes bavaresos. Tan Markku Alén i Ilkka Kivimäki com Attilio Bettega i Maurizio Perissinot arriscaven muntant pneumàtics llisos a la sortida de la cinquena prova especial, però aquesta s’endarreria uns 20 minuts sobre l’horari programat, un temps més que suficient com per a que la neu fes acte de presència i els cotxes italians es trobessin atrapats amb els pitjors pneumàtics possibles.

A la represa el duel entre els dos companys d’Audi prosseguia i Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’imposaven en la sisena especial, mentre que en la següent, el Burzet, les errades en la munta de pneumàtics eren una constant. Els gendarmes tancaven la carretera molt abans de l’horari previst, impedint d’aquesta manera el pas dels “ouvreurs” pel tram; sense la informació que aquests reportaven, l’elecció es basava en sensacions i l’experiència d’edicions anteriors, i en aquesta difícil situació, agreujada pel fort vent que hi bufava, només suecs i alemanys feien la munta correcta, deixant així ja despenjat a Hannu Mikkola i Arne Hertz, qui malgrat marcar-hi el tercer millor registre a final de tram, hi perdien de cop gairebé 2 minuts.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer marcaven el millor temps al Burzet, un escratx al que en seguiria un altre en la cronometrada següent, la vuitena, el que permetia a la parella germànica prendre el liderat als seus companys d’equip per només 6 segons de marge. La reacció d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg no es feia esperar, i en marcar l’escratx a la novena prova especial per 30 segons de marge amb els alemanys, la parella sueca tornava a recuperar el liderat.

Els vencedors de les dues últimes edicions, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, encara serien a temps de marcar un altre escratx abans que l’organització no decidís cancel·lar l’onzena prova especial davant l’empitjorament de les condicions climatològiques i que tants problemes estava donant a diversos participants, amb el que l’entrada al re-agrupament de Gap es feia amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg en la primera posició per 22 segons de marge vers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Hannu Mikkola i Arne Hertz tancaven les posicions de podi a 4 minuts i 33 segons dels seus companys d’equip, mentre que Jean-Luc Thérier i Michel Vial es trobaven ja a 12 minuts i 32 segons del liderat, precedint en gairebé 2 minuts al cotxe homòleg dels seus compatriotes Bruno Saby i Jean-Marc Andrié.

La competició es reprenia l’endemà dimecres a trenc d’alba, però les condicions climatològiques no havien millorat gens ni mica vers quan l’organització s’havia vist obligada a cancel·lar l’onzena prova especial, pel que la dotzena i tretzena cronometrada corrien la mateixa sort. Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’imposaven en la primera prova especial que finalment s’acabava celebrant per allargar una mica més el seu liderat, però a partir de llavors Walter Röhrl i Christian Geistdörfer monopolitzarien les autories dels millors temps, els alemanys asseguraven haver-se amollat al seu nou cotxe i divertir-se amb el pilotatge, assolint així la primera plaça al terme de la dissetena especial cronometrada i arribar al Principat de Mònaco, punt final del recorregut comú, amb 29 segons de marge vers els seus companys Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

Per darrera tot seguia tal i com s’havia desenvolupat fins llavors, Hannu Mikkola i Arne Hertz seguien des de la distància l’estela dels seus companys d’equip i entraven a Mònaco a 6 minuts i 56 segons de la parella líders alemanya, però els nòrdics tenien la tranquil·litat d’haver anat obrint forat de manera constant amb els dos Renault 5 Turbo que els seguien, fitxant Jean-Luc Thérier i Michel Vial a 18 minuts de la primera plaça i Bruno Saby i Jean-Marc Andrié a 20 minuts i 57 segons. D’altra banda Attilio Bettega i Maurizio Perssinot salvaven una mica els mobles dels Lancia 037 en quan els italians superaven l’Audi 80 Quattro de Bernard Darniche i Alain Mahé i assolien la sisena plaça a 24 minuts i 38 segons de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.

Després de descansar per una mica més d’un dia, premsa i aficionats es preparaven per seguir amb emoció l’avenir dels darrers 214,80 km cronometrats del programa al llarg de 10 trams, doncs els 29 segons que separaven Walter Röhrl i Christian Geistdörfer de Stig Blomqvist i Björn Cederberg així ho auguraven. Ràpidament però el pilot suec s’encarregaria de refredar l’ambient, en quan aquest assegurava que el ral·li ja estava decidit i que només pensava en els interessos de la marca.

Attilio Bettega i Maurizio Perissinot trencaven el domini que Audi estava exercint al llarg del ral·li en la primera prova especial cronometrada que es celebrava en aquesta última etapa, però immediatament els cotxes bavaresos tornaven a imposar la seva llei, i així alemanys i suecs s’anotaven 8 escratxs en els 9 trams que restaven, 4 per a cadascun per allò de respectar les posicions; sent la parella italiana de Lancia la que tancava el recompte dels guanyadors d’especials en el sisè tram.

Sense massa emoció doncs s’arribava al Port de Mònaco el divendres al migdia a partir de les 14 hores, moment en el que ral·li es donava oficialment per conclòs amb la victòria de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, els alemanys invertien un total de 8 hores 52 minuts i 29 segons per a recórrer els 652,60 km que finalment s’acabaven cronometrant, sent així la quarta victòria consecutiva de la parella en la quarta edició en la que hi participaven i a més a més amb una quarta marca diferent. Stig Blomqvist i Björn Cederberg, que precisaven 1 minut i 13 segons més que els seus companys de formació, s’havien de conformar amb la segona posició, mentre que els campions mundials en vigència, Hannu Mikkola i Arne Hertz, completaven el fantàstic triplet per Audi a 12 minuts i 40 segons de la parella guanyadora.

En el campionat de pilots Walter Röhrl començava la temporada tal i com havia començat l’anterior, encapçalant la classificació amb 20 punts, tractant-se de la primera prova del campionat, lògicament per darrera seu s’hi trobaven classificats Stig Blomqvist i Hannu Mikkola amb 15 i 12 punts respectivament.

Audi, tot i situar tres cotxes de la marca al podi i 4 en les 10 primeres posicions, només sumava els 18 punts de la victòria, això si, els seus oponents sumaven menys punts al veure’s endarrerits en la posició final. Renault sumava 12 punts mercès a la quarta plaça de Jean-Luc Thèrier mentre que Volkswagen en sumava 9 gràcies a la novena plaça de Kalle Grundel i Peter Diekmann a bord d’un Golf GTi, restant 1 punt per darrera del podi que tancava Lancia.