| Especificacions tècniques | |
| Motor |
4 cilindres en línia de 1973 centímetres cúbics (90,32 mm diàmetre 77,00 mm carrera), amb turbo |
| Potència |
300 CV a 5500 rpm |
| Canvi |
Seqüencial de 6 velocitats |
| Transmissió |
A les 4 rodes |
| Longitud |
4211 mm |
| Amplada | 1770 mm |
| Alçada | 1425 mm |
| Distància entre eixos | 2552 mm |
| Pes mínim | 1220 kg |
La FIA establia de cara a la temporada 1997 la normativa que habilitava els World Rally Car, uns turismes que eren concebuts específicament per a la competició i que a diferència dels anteriors Grup A, la marca no tenia l’obligació de fabricar un número mínim d’unitats i posar-les al mercat, si bé només el fabricant podia homologar evolucions o cotxes nous.
Ford va evolucionar el seu Escort RS Cosworth per a convertir-lo en un WRC, de fet la pròpia marca posava a disposició dels seus clients un kit que permetia convertir el seu antic Grup A en un flamant WRC, el que ajuda a explicar perquè ja al Ral·li de Portugal, quarta ronda de la temporada 1997, equips privats ja disposaven d’una unitat del model britànic.
El debut del prototip tenia lloc el diumenge 18 de gener de 1997 amb motiu de l’inici de la celebració del Ral·li Monte-Carlo, on l’alemany Armin Schwarz i el francès Denis Giraudet tenien el dubtós honor d’accidentar per primera vegada un cotxe d’aquesta categoria, si bé després van acabar quarts a la prova, i el madrileny Carlos Sainz i el gallec Luis Moya d’aconseguir el primer podi pel model. La primera victòria del cotxe va haver d’esperar al juny, quan les ordres d’equip facilitaven la victòria de Carlos Sainz i Luis Moya per davant dels seus nous companys d’equip Juha Kankkunen i Juha Repo al Ral·li Acròpolis.
Ford va fer córrer l’Escort WRC oficialment al llarg de dues temporades, el que suposa un total de 27 proves, en les que els seus pilots van aconseguir 2 victòries i 22 posicions de podi, és a dir una relació de victòries per participacions del 7,41%.
Carlos Sainz:
Acròpolis 1997, Indonèsia 1997.