| Especificacions tècniques | |
| Motor |
4 cilindres en línia de 1998 centímetres cúbics (86,00 mm de diàmetre – 86,00 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm. |
| Potència |
300 CV a 5600 rpm |
| Canvi |
Manual de 5 o 6 velocitats |
| Transmissió |
A les 4 rodes |
| Longitud |
4424 mm |
| Amplada | 1770 mm |
| Alçada | 1300 mm |
| Distància entre eixos | 2545 mm |
| Pes mínim | 1200 kg |
Quan passava un quart de les 7 del matí del dilluns 10 d’octubre de 1994 es celebrava la primera especial cronometrada del 36è Ral·li Sanremo, San Polo, i amb ella el Toyota Celica GT-Four (ST205) feia el seu debut oficial al mundial de ral·lis de mans de Juha Kankkunen i Nicky Grist, els quals amb 6 victòries parcials completarien la ronda transalpina en setena posició final.
Vers el seu predecessor el cotxe mantenia molts components mecànics, així com l’alçada i la distància entre eixos, mentre que el nou model de la marca nipona era sensiblement més llarg i ample, el que en principi el feia menys àgil, en una carrosseria, la d’un coupé, que ja d’entrada ja no és la ideal pel repartiment de pesos.
Tot i això, en la segona participació del cotxe, amb motiu del 50è RAC Rally que tancava la temporada mes i mig després del seu debut, Juha Kankkunen i Nicky Grist, els únics pilots que el pilotaven en les seves primeres cites, aconseguirien el primer podi pel model; mentre que per a la primera victòria va caldre esperar fins al 39è Tour de Corse celebrat al maig de 1995. De fet aquesta va ser la primera i única victòria del cotxe, doncs al 31è Ral·li Catalunya-Costa Brava del mes d’octubre es va destapar l’escàndol del Turbo-Gate, que suposava l’exclusió de Toyota del mundial de ral·lis per dotze mesos i la pèrdua de tots els punts que la marca hagués aconseguit en aquella temporada per l’ús d’una brida de turbo ilegal.
Sense l’opció de competir com a cotxe oficial de marca l’any 1996, sino que ho feien sota l’estructura d’importadors nacionals, el Toyota Celica GT-Four va estar present en un total de 9 cites del mundial, en les que els seus pilots van aconseguir acumular un total de 8 places de podi i la victòria anteriorment comentada a Còrsega.
Didier Auriol:
Tour de Corse 1995.