Tour de Corse 2008

Amb la ciutat d’Ajaccio com escenari i 54 equips participants presents en la seva cerimònia de clausura, el 52è Tour de Corse es donava per finalitzat el diumenge 12 d’octubre de 2008. La ronda francesa, que era puntuable pels certamens reservats a pilots, constructors aixi com el mundial junior, estaba programada a 16 proves especials les quals totalitzaven 359,02 km de lluita contra el cronòmetre, als que els 71 equips que hi participaven dels 80 que prèviament hi havien formalitzat la seva inscripció, començarien a fer front a partir del divendres 10 d’octubre.

Després del tram de proves, en el que els per llavors oficials de Ford en substiutció dels habituals Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, el belga François Duval i el seu copilot francès Patrick Pivato hi aconseguessin el milor temps, i de la protocolària cerimònia de sortida; el ral·li s’iniciava el divendres al matí amb un bucle de tres trams que es celebraven en dues ocasions al llarg de la jornada i que per tant generaven un total de 6 proves especials de 119,92 km cronometrats. Sébastien Loeb i Daniel Elena esbaien ben ràpid els dubtes que poguessin planar al parc tancat en imposar-se en totes les especials del bucle matinal, mentre que per darrera seu s’establia una lluita per la segona posició provisional.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen donaven el primer cop en aquesta lluita en rebaixar en 5 dècimes de segon el crono dels espanyols de Citroën Dani Sordo i Marc Martí, els quals en la següent prova especial cronometrada prenien 3,7 segons a la parella finlandesa de Ford i per tant la segona plaça provisional. Per desgràcia, el ral·li del pilot càntabre i del copilot barceloní arribava al seu punt final a 800 metres de la sortida de la tercera prova especial, quan aquests entraven passats en un revolt de dretes i colpejaven contra un mur, deixant-hi la roda frontal esquerra del seu Citroën C4 WRC, que quedava inoperatiu cara a re-enganxar-se en detectar els comissaris que la gàbia de seguretat estava malmesa.

Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien amb el seu recital de pilotatge imposant-se en les segones passades per les especials matutines, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen defensaven tímidament la seva segona posició provisional per davant dels seus companys d’equip François Duval i Patrick Pivato perdrent-hi nomès 5 dècimes de segon, el que permetia als finlandesos entrar al parc tancat separats per 1,7 segons i amb un forat vers els líders de 32,3 segons. Les posicions de podi semblaven estar bastant definides en quan per darrera de François Duval i Patrick Pivato s’establia un buit de gairebé 40 segons en relació al Subaru Impreza S14 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, qui a la seva vegada havien de controlar a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i als seus companys d’equip Chris Atkinson i Stéphane Prévot.

La jornada sabatina tenia un programa idèntic al de l’etapa anterior en estar formada per un bucle de 3 trams que es celebraven al matí i per la tarda i que en conseqüència generaven 6 proves especials de 122,84 km de lluita contra el cronòmetre, esdevenint així l’etapa més llarga de tot el ral·li si bé la diferència era mínima. Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien mostrant-se inaccessibles en guanyar els cinc primers trams cronometrats del dia, mentre que en el sisè i últim aquests decidien alçar una mica el peu de l’accelerador permetent que François Duval i Stéphane Prévot trenquessin la seva ratxa que començava a recordar la de l’edició de 2005.

Precisament el pilot belga i el copilot francès no atacaven en excès les especials en previsió d’evitar futures ordres d’equip que els fessin cedir la segona posició als seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, més necessitats de punts en la cursa pel mundial. De fet François Duval i Stéphane Prévot només es van aplicar al 100% en el seu pilotatge en la darrera prova cronometrada del dia, després d’arrossegar uns problemes de canvi en les dues primeres especials de la tarda, i retornar així al parc tancat d’Ajaccio separats per uns tímids 4,3 segons, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena s’escapaven ja a 52,4 segons de la parella finlandesa de Ford.

Per darrera Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila superaven en la quarta posició a Petter Solberg i Phil Mills, mentre que Chris Atkinson i Stéphane Prévot es despenjaven de la lluita per la plaça en patir una punxada en la darrera especial del bucle matinal.

El ral·li es completava diumenge amb 4 proves especials que suposaven 116,26 km cronometrats en els que els líders Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a mostrar-se superiors en aconseguir el millor registre en les tres primeres especials, sent el seu tercer escratx ex-aequo amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Per la seva banda Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen començaven la jornada amb mal peu, doncs una punxada soferta en la primera especial

els suposava cedir 2 minuts i mig vers els millors cronos i tres posicions en la general, passant a ocupar la cinquena plaça per darrera del Subaru de Petter Solberg i Phil Mills.

En la segona especial cronometrada, la parella noruego-britànica de la Constelació de les Plèiades corria la mateixa sort que la finlandesa de Ford, i en punxar la roda frontal dreta perdien una mica més d’un minut i la quarta provisonal que anava a parar en mans de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Els de Ford s’aplicaven seriosament en les dues últimes especials del ral·li, emportant-se el seu primer escratx en la darrera oportunitat que tenien, mentre que una segona punxada de Petter Solberg i Phil Mills deixava en safata les tàctiques entre els Ford. François Duval i Stéphane Prévot penalitzaven 2 minuts per avançar-se en la seva sortida a tram, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila penalitzaven 1 minut i mig en fitxar 9 minuts tard en el darrer control horari, tot plegat permetia a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen grimpar fins la segona plaça final.

Així doncs amb tot aquest joc tàctic es completava el 52è Tour de Corse, en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena s’hi anotaven la victòria en recorrer els 359,02 km cronometrats en un temps final de 3 hores 42 minuts i 58 segons. Ajudats per la feina d’equip, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen pujaven al segon calaix del podi a 3 minuts i 24,7 segons dels guanyadors, mentre que els seus companys d’equip temporals tancaven el podi a 3 minuts i 31,6 segons del Citroën C4 WRC de la parella franco-monegasca.

En categoria júnior els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en tenien prou amb acabar la prova per aconseguir la corona mundial, pel que el protagonisme en la lluita contra el cronòmetre la van portar els txecs Martin Prokop i Jan Tománek i els locals Pierre Campana i Samuel Teissier, els primers s’imposaven en les tres primeres especials del programa, mentre que els segons aconseguien adjudicar-se dos millors registres en les tres segones passades per les especials i se n’anaven a dormir com a líders de la provisional.

Dissabte Martin Prokop i Jan Tománek reaccionaven, i amb els tres escratxs possibles en el bucle matinal, la parella recuperava el liderat provisional. A diferència de la jornada anterior, en tornar a passar pels trams del matí, Martin Prokop i Jan Tománek es mantenien mostrant superiors a la competència, mentre que Pierre Campana i Samuel Teissier s’enfosaven tancant l’etapa a gairebé mig minut dels líders.

L’etapa dominical final només va servir per a que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia traiessin a la llum el seu excels pilotatge, el que els va portar a superar als seus compariotes Pierre Campana i Samuel Teissier i finalitzar el ral·li a 17,7 segons dels guanyadors que eren Martin Prokop i Jan Tománek. En clau de campionat, Sébastien Ogier aconseguia el títol en superar en vuit punts a l’alemany Aaron Burkart tot i comptar amb una participació menys en el certàmen.

En el campionat reservat a pilots, l’alsacià i campió en vigència Sébastien Loeb obria en 14 punts el gap vers el seu màxim rival Mikko Hirvonen en aconseguir la desena victòria de la temporada, mentre que malgrat l’abandonament sumat en la seva superfície fetitxe, el càntabre Dani Sordo conservava la tercera plaça del certàmen amb 14 punts de coixí vers l’australià Chris Atkinson.

En quan a la classificació del campionat de constructors, Ford escurçava en 4 punts les distàncies vers Citroën en situar els seus dos cotxes del podi per un per part dels francesos, si bé aquests ho feien en el graó més alt possible; en conseqüència les distàncies entre els dos principals contendents en el campionat quedaven establertes en 23 punts favorables als dels dos galons. Subaru per la seva banda seguia restava com la tercera marca del campionat a molta distància de Ford i a no tanta de l’estructra satèlit dels de l’oval, Stobart.