Tour de Corse 2004

Amb 35 equips participants presents a la cerimònia celebrada a Ajaccio el diumenge 17 d’octubre de 2004, es donava per finalitzat el 48è Tour de Corse, catorzena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis. La cita francesa, que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors i mundial de producció, copçava l’interés de fins a 53 equips per a formalitzar la seva inscripció, congregant-se tots ells el divendres 15 d’octubre a la mateixa ciutat per tal de fer front a un recorregut programat de 12 proves especials de 387,80 km de distància.

El ral·li arrancava el divendres al matí amb un bucle de dos trams, que en celebrar-se de nou per la tarda, es generaven les quatre proves especials programades per a tota la jornada amb 121,34 km de lluita contra el cronòmetre. Els belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot donaven la campanada en marcar el millor temps en l’especial inaugural per davant dels seus companys d’equip Markko Märtin i Michael Park. Mentre que en la següent especial els dos equips de Ford s’invertien els papers, on els belgues donaven un cop al seu Ford Focus RS WRC’04 contra un mur sense més complicacions més enllà d’un intercanvi de posicions entre els dos equips de l’oval en la provisional de la prova.

En sortir de les assistències els belgues tornaven a imposar-se en la segona passada per la primera cronometrada, el que els habilitava de nou com a líders, mentre que en la segona passada per la segona prova especial, altre cop els líders repetien l’autoria del segon temps escratx, si bé en aquesta ocasió eren els pilots de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena els qui els superaven, sense que aixó suposés que els de Ford perdessin el liderat.

Després de la celebració de la quarta prova cronometrada, els pilots retornaven al parc tancat d’Ajaccio, en el que François Duval i Stéphane Prévot hi feien entrada en primera posició per 15,1 segons de diferència vers els seus companys a Ford Markko Märtin i Michael Park. Per darrera, l’escratx que aconseguien Sébastien Loeb i Daniel Elena en la l’última prova especial, permetia a la parella de Citroën superar als seus companys d’equip, els espanyols Carlos Sainz i Marc Martí, i tancar el podi provisional a 35,1 segons dels líders belgues; mentre que els espanyols es situaven a 50,6 segons del cap de taula. A només 16,2 segons de la parella espanyola es situaven els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que els guanyadors de l’última edició de la ronda francesa i campions mundials en vigència, el norueg Petter Solberg i el britànic Phil Mills de Subaru, eren setens a més de 2 minuts després d’haver errat la munta de pneumàtics.

Amb 154,36 km cronometrats, la segona etapa del ral·li era la més llarga de totes, distància la qual es repartia com en la jornada anterior al llarg de 4 proves especials agrupades en 2 bucles de 2 trams cadascun. Markko Märtin i Michael Park aturaven el crono abans que ningú en els 36,24 km del primer tram sabatí, just per davant dels seus companys François Duval i Stéphane Prévot, que perdien el liderat en favor de l’estoni i britànic. Els papers a final de tram es mantenien en la segona cronometrada, la més llarga de tot el ral·li, amb el qué les posicions s’afiançaven, més quan per darrera el forat entre els Citroën Xsara WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena i de Carlos Sainz i Marc Martí, s’obria.

En tornar a passar per les proves cronometrades del matí, François Duval i Stéphane Prévot aconseguien el primer escratx possible escurçant distàncies amb els seus companys d’equip, els quals responien guanyant el darrer tram malgrat un conat d’incendi a les acaballes de l’especial a causa d’una fuita de líquid hidràulic, mentre que en la intensitat de la pluja que queia en aquell moment, els belgues patien una sortida que els hi provocava el desllandat d’un pneumàtic.

Malgrat aquests contra-temps, els dos Ford oficials tornaven al parc tancat ocupant les dues primeres places, amb Markko Märtin i Michael Park separats de François Duval i Stéphane Prévot per 20,8 segons, mentre Sébastien Loeb i Daniel Elena, que optaven per la prudència per tal d’assegurar-se la corona mundial a la cita nacional, es trobaven ja a 1 minut i 8,3 segons dels líders, peró amb la tranquilitat de que els seus companys d’equip, Carlos Sainz i Marc Martí, es trobaven ja a 2 minut i 28,5 segons del primer lloc.

Cara el diumenge, novament quatre proves especials agrupades de dos en dos en un bucle es celebrava per duplicat, tornaven a formar la jornada de competició, si bé en aquesta ocasió la seva distància cronometrada era de 112,10 km. La jornada començava moguda, quan François Duval i Stéphane Prévot trencaven el motor del seu Ford Focus RS WRC’04 en la primera prova dominical, permetent que Carlos Sainz i Marc Martí passessin a ocupar una plaça al podi.

Malgrat que les distàncies mesurades en segons entre els primers classificats invitaven a la tranquilitat, Markko Märtin i Michael Park s’anotaven els tres últims escratxs del ral·li, amb el que la seva victòria resultava inqüestionable. El pilot estoni i el seu copilot britànic completaven els 387,80 km cronometrats en un temps de 4 hores 11 minuts i 51,4 segons. Sébastien Loeb i Daniel Elena per la seva banda precisaven de 2 minuts i 2 segons més que els guanyadors i pujaven al segon calaix del podi, mentre que els seus companys d’equip a Citroën, els espanyols Carlos Sainz i Marc Martí tancaven les places d’honor a 2 minuts i 55,3 segons dels pilots de Ford.

Entre els participants en el campionat de vehicles de producció, els catalans Xevi Pons i Oriol Julià exercien un domini ferri de la categoria en imposar-se consecutivament en les vuit primeres proves cronometrades del ral·li, anant-se a dormir el divendres amb 1 minut i 49 segons de marge vers els segons classificats i 2 minuts i 52 segons el dissabte. Diumenge els catalans relaxaven el ritme i només la trencadissa de les varilles de la caixa de velocitats del seu Mitsubishi Lancer Evo VIII, que quedava blocat en la cinquena velocitat, posava certa incertesa al resultat final, que acabava sent una victòria per la parella catalana.

En clau de campionat, el de Manlleu s’anotava la seva segona victòria, el que li permitia assolir la segona plaça de la general provisional a només 2 punts del líder provisional, el finlandès Jani Paasonen, i empatat a punts amb el britànic Niall McShea.

En el campionat de pilots, la segona plaça que s’anotava Sébastien Loeb a la ronda corsa, permitia al pilot alsacià proclamar-se campió mundial per primera vegada en la seva carrera, mentre que l’estoni Markko Märtin superava al madrileny Carlos Sainz en la tercera posició provisional per 2 punts i restava a 9 del norueg Petter Solberg.

En el certàmen de constructors es vivia una situació paral·lela a la dels de pilots, la cita corsa decidia el campió. Citroën renovava el títol aconseguit la temporada anterior situant els seus dos cotxes al podi francés, d’altra banda Ford reforçava el seu sub-campionat amb la victòria corsa mentre que Subaru seguia perdent terreny amb les dues marques precursores, peró mantenia distàncies amb els de Peugeot.