Puntuable per primera vegada com a data d el calendari del mundial de ral·lis, el 4t Ra·lli de Turquia, hereu de l’antic Ral·li d’Anatolia, figurava com la terecera ronda del calendari. Otorgant punts en els campionats de pilots, constructors i mundial junior, fins a un total de 70 equips s’hi inscrivien, dels que 60 serien presents a la rampa de sortida ubicada a Kemer el dijous 27 de febrer de 2003. La prova, que estava composada per 18 especials cronometrades de 337,88 km de distància total, era superada per 26 equips participants, que arribaven a la cerimònia de clausura el diumenge 2 de març.
Una curta especial espectacle d’1,55 km donava el tret de sortida al ral·li el dijous al vespre, la qual donada la seva poca distància, deixava molt poques diferències entre els principals equips, sent els finlandesos de Peugeot i campions del món en vigència, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els mes ràpids per davant de Petter Solberg i Phil Mills i de Richard Burns i Robert Reid.
L’endemà divendres es complementava la primera etapa amb l’entrada en escena dels trams genuïns forestals, en total s’hi programaven 5 proves especials al llarg de 4 trams diferents, els que permetien assolir la distància final de 95,35 km competitius. A la preocupació que imperava en el parc tancat pel poc coneixement del terreny, calia afegir el mal estat del mateix a causa de les intenses pluges caigudes en les dates anteriors a la celebració del ral·li, pluja que en les parts altes de les especials, superiors als 1400 metres, havia esdevingut neu i per tan la presència de plaques de gel no era descartable.
Els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills, que en la superespecial espectacle havien completat el tram a 1 décima de segon dels líders provisionals, marcaven els dos primers escratxs del dia, el que permetia a la parella noruego-britànica primer encapçalar la provisional, i després distanciar-se tímidament de la resta del parc tancat, sent els més avantatjats els seus companys d’equip, els finlandesos Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, a 9,3 segons.
El domini dels Subaru tocaria final en la quarta especial, quan Petter Solberg i Phil Mills s’accidentaven per una banda deixant la direcció del seu Impreza S9 WRC inoperativa i per una altra quan Tommi Mäkinen i Kaj Lindström deixaven molt repercutides les seves suspensions després d’impactar amb les pedres del voral. Aquests no van ser els únics incidents de l’especial, doncs Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es quedaven sense direcció assistida en plena especial, havent de fer també la següent sense aquest element, el que en unes especials tan lentes com eren les turques era bàsic, fent perdre a la parella finlandesa de l’ordre d’onze minuts i pràcticament tota opció a puntuar.
Lliure de problemes i amb el millor temps en la quarta prova especial, tercera del dia, el lideratge de la classificació el recollia llavors una altra parella de finlandesos de Peugeot, la formada per Harri Rovanperä i Risto i Pietiläinen, qui gaudien d’una posició de sortida endarrerida. Carlos Sainz i Marc Martí es situaven per darrera d’ells en la taula, capitanejant un grup molt compacte en el que s’hi seguia trobant Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, François Duval i Stéphane Prévot i els germans Gilles i Hervé Panizzi.
Els líders s’afermaven en la seva condició gràcies a un segon millor temps i un escratx en les dues últimes proves especials del bucle, amb el que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen feien entrada al parc tancat de Kremer quan passaven 3 minuts de 2 quarts de 6 de la tarda amb 20,7 segons de marge vers la parella espanyola de Citroën formada per Carlos Sainz i Marc Martí, que com els líders de Peugeot, estaven traient petroli de la seva posició de sortida endarrerida. François Duval i Stéhane Prévot tancaven les posicions de podi a 29,5 segons dels homes de Peugeot, mentre que Tommi Mäkinen i Kaj Lindström es trobaven a 31,4 segons dels seus compatriotes en la quarta posició i superant en 6,5 segons el Peugeot 206 WRC dels germans Gilles i Hervé Panizzi. Richard Burns i Robert Reid, amb un 206 WRC oficial, eren sisens, però ja força despenjats del grup perseguidor a causa de dues punxades a 56,5 segons dels seus companys d’equip i havent de controlar als seus compatriotes Colin McRae i Derek Ringer, classificats a 6,8 segons del seu registre.
A part de l’abandonament de Petter Solberg i Phil Mills, també es va registrar el de Sébastien Loeb i Daniel Elena a causa d’una errada doble, primer el copilot monegasc es va equivocar en interpretar el llibre de ruta i van prendre una carretera que no era, al cap d’uns 15 kms van adonar-se de l’error i en intentar tornar al camí correcte cap al repostatge de carburant, el seu Xsara WRC es va quedar sense benzina. Didier Auriol i Denis Giraudet que completaven l’etapa amb el motor del seu Škoda Octavia WRC molt malmés en haver trencat el radiador i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb la suspensió del seu Ford Focus WRC feta miques, engruixaven la llista d’abandonaments.
La segona jornada del ral·li era la més llarga de totes, tal i com venia sent habitual a les cites contemporànies al ral·li turc, i per tant les seves 7 proves especials programades suposaven 158,52 km cronometrats més pels 41 equips arribats al parc tancat de Kemer el divendres a mitja tarda.
Els liders Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen començaven la segona etapa amb el millor temps en la primera especial del dissabte, al que Carlos Sainz i Marc Martí replicaven amb el millor temps en la segona per deixar les taules de temps pràcticament com havien quedat en la jornada anterior. Mentre que Tommi Mäkinen i Kaj Lindström prenien la tercera plaça a François Duval i Stéphane Prévot, alhora que els belgues de Ford veien com Richard Burns i Robert Reid se’ls hi començaven a acostar.
En la quarta prova sabatina, els liders colisionaven el seu Peugeot 206 WRC el que els feia perdre uns 3 minuts i la primera posició, que ara passava a ser pel madrileny Carlos Sainz i el molinenc Marc Martí, autors a la seva vegada del registre més baix i per gairebé 25 segons de marge vers el segon equip més ràpid. També en la quarta especial del dia i també per un impacte, Tommi Mäkinen i Kaj Lindström es veien obligats a fer una reparació d’emergencia en el seu Impreza S9 WRC emprant una corretja, un nyap que amb prou feines va aguantar un parell de quilòmetres i que obligava als finlandesos de la Constel·lació de les Plèiades a reduir molt dràsticament el seu ritme.
L’ocasió també va ser aprofitada pels britànics Richard Burns i Robert Reid, que de la cinquena posició que ocupaven en sortir del parc tancat, en només 4 cronometrades havien aconseguit pujar fins a la segona plaça provisional si bé a 1 minut i 2,6 segons dels nous líders; François Duval i Stéphane Prévot per la seva banda recuperaven la darrera plaça de podi que els hi havia estat presa en el transcurs del matí a 4,2 segons dels seus predecessors.
Carlos Sainz i Marc Martí, tot i punxar en la cinquena especial cronometrada del dia, els pilots només cedien 6,3 segons amb els autors de l’escratx gràcies a que la mousse treballava a la perfecció, sent tanmateix aquest el pitjor resultat parcial dels espanyols en el que restava de segona etapa, amb el que la parella de Citroën retornava al parc tancat amb 1 minut i 19,5 segons d’avantantge vers Richard Burns i Robert Reid. François Duval i Stéphane Prévot es deixaven prop de mig minut en la darrera prova especial i fitxaven a 1 minut i 44 segons dels líders, o el que és el mateix, a 24,5 segons dels britànics de Peugeot.
La tercera i última etapa dominical era la més curta de totes amb 84,01 kms cronometrats al llarg de 5 especials, Carlos Sainz i Marc Marti es van dedicar a administrar l’avantatge aconseguit, si bé mantenien un ritme relativament alt per no perdre la concentració. A manca de dues cronometrades per completar el recorregut una llum vermella intermitent en el quadre d’instruments advertia al pilot madrileny d’una averia a l’alternador. Marc Martí desconectava tot alló que no fos necessari per a córrer, fins i tot la ràdio amb l’equip, i els espanyols feien via fins a completar tot el recorregut.
Quan eren les 4 en punt de la tarda, els 26 equips participants que aconseguien superar els 337,89 km cronometrats del recorregut, començaven a fer entrada al parc tancat de Kemer, on Carlos Sainz i Marc Martí hi accedien mantenint la primera posició per un marge final de 47,9 segons vers Richard Burns i Robert Reid. Amb aquesta, Carlos Sainz sumava la seva vint-i-cinquena victòria al mundial, empatant així amb el seu company de formació, l’escocès Colin McRae, com els dos pilots amb més victories al mundial; mentre que Marc Martí tot just aconseguia la segona després de la de Córsega l’any 2001 amb el pilot càntabre Jesús Puras. Els belgues François Duval i Stéphane Prévot mostraven un pilotatge madur i pujaven per primera vegada a un podi del mundial, completant el recorregut a 1 minut i 46,5 segons dels guanyadors del ral·li.
En la categoria junior el ral·li va estar dominat al llarg del divendres pels suecs de Suzuki Daniel Carlsson i Mattias Andersson, els quals s’imposaven en 4 de les 5 proves especials del dia, sumant un segon millor temps en la cronometrada que se’ls hi escapava l’escratx.
La jornada sabatina semblava seguir un guió semblant al de l’anterior, fins que en la darrera prova especial del dia els destacats líders s’havien d’aturar per tal de poder reparar la direcció i poder proseguir la competició caient fins la tercera posició provisional. Els finlandesos Kosti Katajamäki i Miikka Anttila prenien llavors el liderat de la classe a bord del seu nou Volkswagen Polo S1600, entrant a Kemer amb un marge de més de 2 minuts i quart sobre el Ford Puma S1600 de Guy Wilks i Phil Pugh.
Diumenge Daniel Carlsson i Mattias Andersson s’imposaven en la primera especial del dia, però en la següent els suecs havien d’abandonar la competició per una averia en la suspensions, poc després, els britànics Guy Wilks i Phil Pugh cedien la seva segona posició als catalans Salvador Cañellas i Xavier Amigó en quedar-se-ls-hi el cotxe amb una marxa clavada. Sense més incidents de relevància, els finlandesos del Volkswagen Polo S1600 aconseguien la victòria per més de 5 minuts d’avantatge vers els catalans de Suzuki.
En clau de campionat, cap dels pilots que havia puntuat al Ral·li Monte-Carlo, primera ronda del campionat, ho feia a Turquia, pel que en totes les posicions de la taula provisional del certamen hi figuraven empats, en la que Kosti Katajamäki compartia la primera plaça amb Brice Tirabassi.
La victoria que aconseguia Carlos Sainz a Turquia, situava al pilot madrileny en la tercera posició de la taula provisional del campionat per a pilots i a només 2 punts del lideratge, que a partir de llavors passava a ser pel britànic Richard Burns. L’anglès sumava 8 punts en el seu compte particular a la cita euroasiàtica i mantenia a l’escocès Colin McRae a 1 punt per darrera seu.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Richard Burns |
18 |
|
Colin McRae |
17 |
|
Carlos Sainz |
16 |
En el campionat de constructors Citroën aconseguia distanciar-se una mica dels seus socis de grup PSA gràcies a la victoria de Carlos Sainz i Marc Marti i la quarta posició de Colin McRae i Derek Ringer, mentre que Ford per la seva banda tancava el podi provisional amb 25 punts, 10 dels quals s’aconseguien a la prova, a l’espera que el nou Ford Focus RS WRC’03 els pogués donar part de la competivitat perduda.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Citroën |
39 |
|
Peugeot
|
31 |
|
Ford |
25
|