Ral·li Suècia 2001

La ciutat de Karlstad era un any més l’escenari de la cerimònia de clausura del Ral·li de Suècia, llur 50ena edició finalitzava el diumenge 11 de febrer de 2001. El ral·li, que comptava amb puntuabilitat per al mundial de pilots, marques i producció, era la segona prova en el calendari del campionat mundial i atreia fins a 83 equips a formalitzar la seva inscripció. D’aquests, 78 van ser presents a la rampa de sortida el dijous 8 de febrer per tal de fer cap a un recorregut composat per 17 especials cronometrades de 379,87 km de distància que 41 equips van aconseguir completar.

La primera etapa del ral·li, composada per sis especials cronometrades de 148,56 km de distància, tenia una neu ferma en el terreny sobre la que els claus traccionaven molt bé, i en quantitat suficient que permetia la presència de bancs de neu, una arma de doble fil que tan pot permetre apoiar el cotxe i traçar millor el revolt, com atrapar-lo per una bona estona. L’etapa va estar protagonitzada pels cops d’efecte que van afectar en bona part el resultat final. Els pilots campions del món Marcus Grönholm i Timo Rautiainen esdevenien els més ràpids en la primera especial cronometrada, el que els va permetre ser els primers liders de la ronda sueca. Ràpidament peró, en la segona cronometrada, el seus compatriotes i companys d’equip Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen marcaven l’escratx i els hi treien l’honor de liderar la prova.

Precisament en aquesta segona cronometrada es va produir el primer incident destacable, quan el Subaru Impreza S7 WRC dels britànics Richard Burns i Robert Reid tenia una sortida de pista i els pilots s’hi deixaven uns 13 minuts en tornar a fer córrer el seu cotxe per la pista. Els britànics en la següent especial van posar-se mans a la feina marcant el millor temps mentre que els seus compatriotes de Ford Colin McRae i Nicky Grist es deixaven 5 minuts i mig pel mateix motiu que ells una especial abans, sortida de pista.

També en aquesta tercera especial cronometrada els líders de la prova patien problemes amb els seus frens, el que feia cedir la seva posició als suecs de Mitsubishi Thomas Rådström i Tina Thörner mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es veien obligats a abandonar quan una averia en la seva bomba d’aigua provocava un sobreescalfament del seu motor que deixava la junta de culata feta malbé.

En les tres darreres especials cronometrades del primer dia, Colin McRae i Nicky Grist van experimentar la mateixa resposta que la de Richard Burns i Robert Reid després de la seva sortida en esdevenir els homes més ràpids a la pista, mentre que els seus companys d’equip, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, es mantenien constants marcant temps baixos, el que permetia als pilots arribar a la neutralització de la primera etapa al capdavant de la general provisional de la prova amb 13,2 segons d’avantatge vers el Peugeot 206 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen sense que els espanyols no haguessin marcat ni un sol escratx.

Carlos Sainz i Luis Moya van tenir la feixuga tasca d’obrir pista, el que per una banda els feia netejar la traçada de neu solta i per una altra corrien el risc de trobar-se públic mal ubicat, els quals amb prou feines sentien el rugir dels motors arribar, el que en més d’una ocasió va obligar als pilots a alçar el peu de l’accelerador. Els espanyols peró es van mantenir al capdavant de la provisional fins arribar a l’equador de la jornada, quan en les dues especials llargues del dia els de Ford cedien uns 50 segons, el que permetia a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen tornar a liderar la prova mentre que ells queien fins la quarta plaça, just per darrera dels dos Mitsubishi Lancer Evo VI oficials dels finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, que ara que no obrien pista podien marcar millors cronos, i els suecs Thomas Rådström i Tina Thörner.

Per a més desgràcia de Carlos Sainz i Luis Moya, els pilots calaven el motor del seu Focus RS WRC en la sortida d’un revolt molt pronunciat el que els feia perdre uns 10 segons més, tot i aixó la general provisional en la neutralització del segon dia estava molt ajustada amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen per davant amb 7,3 segons d’avantatge vers Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, 12,4 segons vers Thomas Rådström i Tina Thörner i 28,5 segons vers Carlos Sainz i Luis Moya.

Les distàncies tan curtes enregistrades al terme del segon dia van animar a Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, guanyadors del Monte-Carlo inaugural, a jugar-s’ho al tot o res, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen van ser capaços de situar en tres de les quatre especials disputades en diumenge el seu Peugeot 206 WRC per davant del Lancer Evo VI dels seus compatriotes, fins que en la darrera especial cronometrada de la prova els dels tres diamants vermells patien una sortida i es veien obligats a l’abandonament.

D’aquesta manera Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen guanyaven el seu primer ral·li del campionat mundial amb un temps total per cobrir el recorregut de 3 hores 27minuts i 1,1 segons, per darrera d’ells i guanyant una plaça per l’error dels seus companys d’equip s’hi situaven els suecs Thomas Rådström i Tina Thörner a 27,9 segons dels guanyadors i tancant el podi Carlos Sainz i Luis Moya completaven el recorregut a 37 segons del millor temps.

En l’apartat de cotxes de producció, la lluita per la victòria va ser cosa de pilots suecs, especialment entre Stig-Olov Walfridsson i Lars Bäckman i Kenneth Bäcklund i Tord Andersson, fins que en la segona especial del segon dia, aquests cedien de cop 1 minut i 43 segons vers els líders el que aplanava molt el camí del Mitsubishi Lancer Evo VI de Stig-Olov Walfridson i Lars Bäckman cap a la seva victòria local que remataven la labor amb una tercera jornada impecable. Amb aquesta victòria el pilot suec empatava al capdavant de la provisional amb el suís Olivier Gillet, vencedor al Monte-Carlo.

L’abandonament de Tommi Mäkinen en la darrera especial cronometrada, la primera victòria de Harri Rovanperä en el mundial i el segon podi consecutiu de Carlos Sainz en el present campionat, donava un triple empat a 10 punts al capdavant de la taula general provisional del campionat de pilots. D’altra banda la segona posició que aconseguia Thomas Rådström donava un nou empat en la segona posició provisional amb el francès François Delecour, cinquè a Suècia. Toni Gardemeister, amb un Peugeot 206 WRC tancava el podi provisional.

En quan a marques, Peugeot no havia nominat a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen pel que els del lleó es seguien mantenint a zero, cosa que si havia fet Mitsubishi amb Thomas Rådström i Tina Thörner en detriment de Freddy Loix i Sven Smeets, pel que el segon lloc dels suecs es tornava en victòria per als dels tres diamants vermells, que d’aquesta manera seguien extenent el seu liderat provisional. Ford es mantenia com a segona marca del campionat en combinar el segon lloc de Carlos Sainz i Luis Moya amb el cinquè de Colin McRae i Nicky Grist. Škoda per la seva banda, tancava la taula amb 6 punts, 1 més que Hyundai i 2 més que Subaru.