Ral·li Suècia 2000

Figurant com la segona prova en el calendari del campionat del món i amb 378,41 km cronometrats al llarg de 20 proves especials, el diumenge 13 de febrer de 2000 finalitzava la 49ena edició del Ral·li de Suècia al seu escenari habitual, Karlstad. La cita, que era puntuable pels campionats de pilots, marques i producció, comptava amb 87 equips inscrits en la seva llista oficial, dels que 78 emprenien des de la rampa de sortida, ubicada a Karlstad també, a partir del dijous 10 de febrer, el cami cap al recorregut programat. Dels equips que finalment participaven a la ronda sueca, 54 aconseguien completar el recorregut programat.

Entre els organitzadors preocupava i molt l’evident manca de neu a les pistes forestals per les quals passaven els trams, si bé no es va haver d’arribar a l’extrem de cancelar el ral·li sencer tal i com havia passat l’any 1990, si que es varen haver d’escurçar algunes cronometrades i se’n va haver de susprendre’n una, la setena de tan sols 2 km. Tanmateix la manca de neu va tornar les pistes sueques en unes especials molt ràpides, on s’assolien mitjanes properes als 120 km/h amb molta facilitat, el que alhora facilitava els errors i les sortides de pista.

La prova arrancava divendres 11 de febrer amb 9 especials cronometrades de 129,29 km en el seu programa, de les que una s’havia de cancelar com ja s’ha comentat anteriorment. Els locals Thomas Rådström i Christina Thörner s’imposaven en la primera especial de la jornada amb un Toyota Corolla WRC privat, el que portava a la parella sueca a liderar la prova per davant dels inquilins del seu cotxe dos mesos abans al RAC britànic, els espanyols, ara a Ford, Carlos Sainz i Luis Moya, i també per davant dels finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals marcaven el millor temps en la segona cronometrada i rellevaven als locals de la primera posició.

La tercera prova cronometrada de la jornada, la més llarga de totes les que constaven al programa del dia, es va caracteritzar per la sortida de pista que patia Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki en un canvi de rasant, on hi perdien uns segons preciosos que els deixaven fora de les places de podi, permetent als britànics Colin McRae i Nicky Grist ocupar aquesta plaça al podi després de marcar-hi el segon millor temps per darrera dels seus compatriotes de Subaru Richard Burns i Robert Reid.

Acte seguit Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki recuperaven plaça de podi en imposar-se en la quarta prova especial, i si bé en la cinquena trencaven una llanda en esquivar un càmara mal ubicat, els seus més immediats rivals, Colin McRae i Nicky Grist, feien una excursió fora pistes en la cronometrada sense poder treure renda d’aquest incident. Paral·lelament, els líders Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien el seu segon escratx de la jornada, al que hi arribarien dos més consecutius, incrementant el seu bagatge al capdavant de la general.

L’especial coneguda com I2, d’apenes 3,40 km de distància, tancava la jornada, en la que els britànics Colin McRae i Nicky Grist aconseguien marcar el millor temps sense que aixó comportès canvis en la taula, arribant a la neutralització de la primera jornada amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen al capdavant de la general per 15 segons de marge vers els suecs Thomas Rådström i Christina Thörner i 18,1 segons en relació a Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki. Els britànics Colin McRae i Nicky Grist així com Richard Burns i Robert Reid, es trobaven a les portes del podi a 24,3 i 28,4 segons respectivament dels líders.

La segona jornada del ral·li, la més llarga de totes, comptava amb 153,21 cronometrats al llarg de 6 proves especials programades. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen iniciaven la jornada ampliant distàncies al capdavant de la general gràcies a guanyar les dues primeres cronometrades, mentre que per darrera seu els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya es veien obligats a abandonar en completar la primera especial del dia en comprovar que la seva corretja de distribució s’havia trencat.

La cara amable de la competició en el si de l’equip Ford era pels britànics Colin McRae i Nicky Grist, els quals en la primera prova cronometrada del dia aconseguien situar-se en tercera posició superant a Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, mentre que en la segona la parella de l’oval aconseguia la segona plaça en superar als suecs Thomas Rådström i Christina Thörner, els quals es lamentaven de sortir darrera els oficials i trobar-se les pistes força deteriorades en relació als seus rivals directes.

Aquesta ratxa va animar al pilot escocès i al seu copilot galès a seguir intentant guanyar posicions i amb dos escratxs consecutius els de Ford escurçaven uns 13 segons els gap que tenien per situar-se a 19,7 segons de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, però les dinàmiques van canviar en la cinquena especial del dia, quan els líders hi marcaven el millor temps, mentre que els britànics perdien pràcticament tot el temps retallat i a més a més la segona plaça en favor de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.

La última cronometrada de la jornada, una mena d’especial espectacle de només 2 km de distància, no va aportar canvis en la taula general en registrar-se el millor temps per a la parella finlandesa de Mitsubishi, que veia reforçada d’aquesta manera la seva segona plaça provisional en 1,3 segons més.

Al parc tancat de Hagfors s’hi entrava amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen mantenint-se al capdavant de la classificació amb 26,8 segons de marge vers els seus compatriotes Tommi Mäkinen i Risto Manninsenmäki, mentre que Colin McRae i Nicky Grist tancaven les places de podi a 29,6 segons de la parella finlandesa de Peugeot. A les portes del podi s’hi trobaven ara els suecs Thomas Rådström i Christina Thörner a 36,4 segons dels líders, després d’haver cedit terreny en afrontar les especials en pitjors condicions que els seus rivals més directes en no ser pilots oficials. Richard Burns i Robert Reid, a 42,9 segons dels líders, seguien tancant el grup capdaventer amb opcions a podi, doncs darrera seu s’hi feia un buit de minut i mig per trobar als seus companys a Subaru Juha Kankkunen i Juha Repo.

La tercera i última etapa estava formada per 5 proves especials de 95,91 km cronometrats de distància, els quals es presentaven com un pols per part de Colin McRae i Nicky Grist i de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, més acostumats a lluitar contra el cronòmetre sota pressió, vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, encara verges en quan a victòries mundialistes.

La parella finlandesa de Peugeot però, va optar per la prudència, i malgrat perdre 19,7 segons al llarg de tota la tercera etapa vers Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, autors de 4 segons temps escratx i un tercer temps escratx en la última prova del ral·li, els del lleó completar el recorregut conservant la seva plaça.

D’altra banda Thomas Rådström i Christina Thörner van protagonitzar un estira i arronsa al llarg de la jornada amb Colin McRae i Nicky Grist per la darrera plaça de podi. Els locals s’imposaven en la primera especial per situar-se a només 7 dècimes de segon del tercer calaix del podi, mentre que en la segona cronometrada la parella privada de Toyota cedia segon i mig vers els seus rivals de Ford. En la tercera i quarta cronometrada, la parella sueca tornava a adjudicar-se el millor temps, el que permetia als locals prendre la tercera plaça als britànics de Ford, aquests reaccionaven immediatament en l’ultim cartutx que els hi restava i en vèncer en la cinquena i última cronometrada, Colin McRae i Nicky Grist recuperaven el tercer calaix del podi.

Amb l’entrada de nou a Karlstad, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen certificaven la seva primera victòria al mundial en completar el recorregut en 3 hores 20 minuts i 33,3 segons, 7,1 segons menys que els seus compatriotes de Mitsubishi, i guanyadors de les dues anteriors edicions, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki. Colin McRae i Nicky Grist tancaven el podi a 13,7 segons dels guanyadors i amb 1,2 segons de marge vers els suecs Thomas Rådström i Christina Thörner.

En el campionat de producció la lluita per la victòria al llarg de la primera etapa, va ser una lluita a quatre bandes, en un primer moment els finlandesos Jani Paasonen i Jakke Honkanen s’erigien com els primers líders de la cita sueca en guanyar les dues primeres cronometrades, peró en la tercera especial del programa, els finlandesos van ser reemplaçats pels seus compatriotes Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi, autors del millor temps en aquella cronometrada. Rodant sempre amb cronos propers a l’escratx o fins i tot aconseguint-ne algún, els locals Stig-Olov Walfridsson i Lars Bäckman i Kenneth Bäcklund i Tord Andersson s’afegien a la festa entrant al parc tancat a 8,6 i 13,3 segons dels liders respectivament. Jani Paasonen i Jakke Honkanen, tot i ser els primers líders de la prova, entraven a Hagfors en quarta posició a 15,3 segons dels seus compatriotes.

Ja en la segona etapa, Jani Paasonen i Jakke Honkanen giraven el curs del ral·li al seu favor en quan els finlandesos van guanyar les 5 primeres proves cronometrades forestals de la jornada, i en la superespecial espectacle que tancava l’acció, als líders des de la tercera prova cronometrada sabatina, se’ls hi escapava el millor temps per 4 dècimes de segon. Diumenge, superat el frec a frec inicial amb Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi amb 1 escratx pels segons classificats i dos pels líders, i només dues cronometrades per endavant, Jani Paasonen i Jakke Honkanen es van limitar a rodar administrant el coixí de segons assolit per tal d’arribar a Karlstad com a guanyadors de la classe.

En clau de campionat, els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller completaven la cita en una discreta quarta posició, gràcies a la qual sumaven 3 punts que els permetien mantenir-se com a líders en solitari del campionat per precisament aquests tres punts de marge vers Jani Paasonen.

En el campionat de pilots, Tommi Mäkinen tot i no tenir un resultat tan excel·lent com en anteriors edicions a la prova sueca, veia reforçada la seva condició de líder en sumar el segon podi de la temporada en dues proves celebrades. D’altra banda, en produir-se l’abandonament del pilot madrileny Carlos Sainz, segon al Monte-Carlo, el rol de principal perseguidor del qúadruple campió mundial el prenia el seu compatriota Marcus Grönholm.

En la classificació del campionat de constructors, Mitsubishi seguia liderant la taula gràcies als 6 punts que sumava a la ronda sueca i sobretot al fet que Peugeot no aconseguís cap punt a la cita inaugural dels Alps Marítims francesos. Ford tancava el trio capdavanter en situar un dels seus cotxes en cadascun dels podis celebrats, peró malhauradament pels de l’oval, només puntuava un dels seus cotxes.