Segona prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 14 de febrer de 1999 finalitzava a Karlstad el 48è Ral·li de Suècia. La prova reina de la neu i el gel era puntuable pels campionats de pilots, marques, producció i FIA 2-L, el que aplegava fins a 102 equips en la seva llista d’inscrits, dels que no en va falta cap ni un a la rampa de sortida ubicada a la mateixa ciutat sueca el dijous 11 de febrer. En el recorregut programat per la organització hi constaven fins a 19 proves especials cronometrades, llur distància s’elevava fins als 384,30 km que 64 dels equips que prenien la sortida aconseguien completar.
La nota predominant de la primera jornada del ral·li, celebrada en divendres, era la disminució dels gruixos de neu vers edicions anteriors i amb temperatures clarament per sota dels zero graus Celsius, amb el que la capa de gel seria un factor a tenir en compte per aquells que obrien pista. En el programa d’aquesta primera etapa hi constaven 8 proves especials de 142,62 km cronometrats de distància en els que els espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya així com els finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki es van revelar com els principals protagonistes.
La parella de Toyota aconseguia marcar el millor registre en la primera especial, amb el que en bona lògica els espanyols passaven a liderar el ral·li per davant del Ford Focus WRC del suec Thomas Rådström i del britànic Fred Gallagher així com el Mitsubishi dels campions mundials en vigència. La cara amarga de la competició en aquesta primera cronometrada era pels dos SEAT Córdoba WRC oficials confiants en les mans dels finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Els primers patien un problema amb la pressió de la benzina que els feia enlentir molt el seu ritme, mentre que els segons es quedaven tirats en l’enllaç entre la primera i la segona especial després d’haver aconseguit el vuitè millor temps en la prova inaugural.
Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki van reaccionar en la segona cronometrada amb el primer dels seus escratxs, gràcies al qual els campions del món superaven al Ford Focus WRC de Thomas Rådström i Fred Gallagher en la segona posició provisional, mentre que el SEAT de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen seguia enfosant-se en la general en seguir arrossegant l’averia en la seva bomba de gasolina.
Un segon escratx consecutiu de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki en la tercera cronometrada permetia a la parella dels tres diamants vermells passar a liderar el ral·li per estret marge vers els Carlos Sainz i Luis Moya, els quals es tornaven a imposar en la breu especial cronometrada de Torsby per recuperar 5 dècimes de segon als líders.
Si bé Thomas Rådström i Fred Gallagher aconseguien el seu primer escratx en la cinquena especial el ral·li, els de Toyota seguien escurçant distàncies vers els líders en marcar el segon millor registre, per ja en la següent aconseguir liderar de nou la general amb el seu tercer escratx del dia. Un quart escratx dels espanyols en la penúltima cronometrada els ratificava al capdavant de la taula de temps, peró en vistes que només disposaven de segon i mig de marge vers Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki abans d’iniciar la última cronometrada, els de Toyota van preferir alçar una mica el peu de l’accelerador per tal de permetre a la parella de Mitsubishi obrir pista l’endemà, i així va passar, mentre que els campions mundials marcaven el millor temps, la parella líder marcava el seté millor temps i perdia la primera plaça provisional.
El podi el tancaven els pilots de Ford Thomas Rådström i Fred Gallagher a 21,2 segons dels primers classificats, mentre que els companys d’equip de Carlos Sainz i Luis Moya, els francesos Didier Auriol i Denis Giraudet, tancaven el grup d’aspirants a la lluita per les posicions de podi a 34,7 segons dels líders, doncs els britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist, cinquens al parc tancat de Karlstad, es trobaven classificats a gairebé 2 minuts de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.
La segona jornada del ral·li comptava amb una distància pràcticament igual a la de la primera, si bé aquest quilometratge es trobava repartit en 6 trams enlloc de 8, en els quals la neu era encara menys present que en els trams del divendres. Tot i l’estrategia de Carlos Sainz i Luis Moya per evitar obrir pista el dissabte, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki es van mostrar inaccessibles en marcar els quatre primers escratxs de forma consecutiva, amb el que la parella de Mitsubishi aconseguia incrementar el seu marge al capdavant de la general fins al mig minut.
Per darrera del quartet capdaventer, el ral·li es trencava més encara en la primera prova especial quan Colin McRae i Nicky Grist es veien forçats a abandonar la competició en trencar-se el motor del seu Ford Focus WRC. El públic que s’aplegava encuriosit al voltant del cotxe dels britànics, obligava a Juha Kankkunen i Juha Repo, que venien a continuació, a realitzar una maniobra evasiva per impedir un atropellament, amb el que els finlandesos de Subaru cedien 10 segons més vers els seus compatriotes, si per bé que de cop guanyaven dues posicions en la general per arribar al cinquè lloc provisional a més de 2 minuts i mig dels líders en superar als seus companys d’equip Richard Burns i Robert Reid per estret marge.
Carlos Sainz i Luis Moya, a base d’arriscar de valent enfilant-se pels bancs de neu, aconseguien trencar la ratxa triomfal dels líders en marcar el millor temps en la cinquena prova especial cronometrada de la jornada, si bé la recompensa que aconseguia la parella espanyola de Toyota era d’unes escases 6 dècimes de segon.
En la sisena i última cronometrada del dissabte, una especial espectacle de 2 km de distància, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki tornaven a imposar el seu Mitsubishi Lancer Evo VI per davant de tota la competència, amb el que els campions del món tornaven al parc tancat de Karlstad amb 30,8 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya, els quals es mostraven visiblement abatuts en ser incapaços de posar fre a la dinàmica dels líders. Per darrera dels pilots de Toyota les distàncies pràcticament es mantenien neutres, i així el Ford Focus WRC de Thomas Rådström i Fred Gallagher completava la jornada a 18 segons dels espanyols i els seus companys d’equip, Didier Auriol i Denis Giraudet, ho feien a 32 segons, o el que era el mateix, a 48,8 segons i a 1 minut i 2,8 segons dels líders respectivament. A continuació es classificaven els Subaru oficials de Richard Burns i Robert Reid i de Juha Kankkunen i Juha Repo, si bé aquests queien a una distància propera als 5 minuts amb un clar rendiment inferior de les seves Pirelli sobre les pistes sueques.
En el programa de la tercera i última etapa hi constaven 5 proves especials de 98,80 km cronometrats, els quals veient el transcurs de la jornada anterior, tenien un interés mediàtic més aviat baix. Els líders encara serien a temps de sumar el seu novè i últim escratx al ral·li en la primera cronometrada dominical, per a partir de llavors dedicar-se a administrar l’avantatge acumulat al capdavant de la taula general de temps.
A partir d’aquest instant, va venir el domini dels pilots de Toyota, amb dos escratxs per a Carlos Sainz i Luis Moya i els altres dos per a Didier Auriol i Denis Giraudet, que malhauradament pels interessos dels pilots de la marca nipona, no els comfortava amb cap guany de posicions en la classificació si bé la parella francesa es quedava a 2,5 segons d’entrar en les posicions de podi.
Finalitzat doncs el recorregut que la organització havia programat per la 48ena edició de la prova sueca, els pilots Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki s’erigien coma guanyadors en invertir un temps total de 3 hores 29 minuts i 15,6 segons, és a dir 18,1 segons menys que els segons classificats, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que Thomas Rådström i Fred Gallagher amb la seva tercera plaça a 37,8 segons dels guanyadors donaven el primer podi al Ford Focus WRC.
En categoria de producció els finlandesos Jouko Puhakka i Jakke Honkanen es feien amb el liderat de la categoria gràcies a marcar els dos primers millors temps del recorregut, al que hi reaccionaven els locals Stig-Olov Walfridsson i Jan Svanström amb els 6 escratxs que restaven per adjudicar i que portava a la parella sueca a liderar la classe a partir de la penúltima especial de la primera jornada. Quan semblava que els líders s’escapaven en la classificació de producció amb els dos primers escratxs del dissabte, la situació va fer un gir i mica a mica la parella sueca va començar a cedir temps vers Jouko Puhakka i Jakke Honkanen, que amb els tres últims escratxs del recorregut programat pel dissabte recuperaven el liderat en el punt que l’havien deixat la jornada anterior, la penúltima cronometrada.
Suecs i finlandesos van mantenir l’estira i arronsa al llarg de la jornada dominical, del que finalment en van sortir victoriosos Jouko Puhakka i Jakke Honkanen per 11,4 segons. En clau de campionat, Marc Duez, guanyador al Monte-Carlo, no compareixia a Suècia, amb el que el pilot belga i el finlandès empataven a 13 punts al capdavant de la taula, superant en quatre punts a Gustavo Trelles, guanyador dels últims tres campionats i que en les dues cites inaugurals obtenien una baixa puntuació.
El seguiment del campionat FIA 2-L era cada cop menor, i a la cita sueca només hi compareixia de forma oficial l’equip Hyundai, els quals havien de fer front al SEAT Ibiza KitCar en mans de Toni Gardemeister i Paavo Lukander així com una legió de pilots locals amb montures més modestes. Tanmateix en les files de la marca coreana hi figuraven els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, guanyadors absoluts de la prova en la seva edició de 1997. La parella local forjava un ferm liderat en guanyar 6 proves cronometrades de les vuit que composaven la primera jornada, mentre que els seus companys d’equip, els britànics Alister McRae i David Senior completaven el llistat de guanyadors d’especials. D’altra banda els guanyadors al Monte-Carlo de la categoria, els finlandesos Toni Gardemeister i Paavo Lukander, perdien tota opció en malmetre les suspensions del seu Ibiza KitCar en colisionar contra un sotrac en la segona prova cronometrada.
En l’equador de la segona jornada una averia en el Hyundai Coupé KitCar dels líders provocava el canvi en la primera plaça del ral·li, situant en aquesta posició als seus companysAlister McRae i David Senior, que una especial més tard d’aconseguir liderar la classe es veien obligats a abandonar per una averia elèctrica. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander recuperaven així la primera posició provisional, amb un coixí proper als 2 minuts vers els seus més immediats perseguidors.
Quan tot semblava inidicar que la parella de Hyundai aconseguirien guanyar la cita, ja que els suecs rebutjaven còrrer qualsevol risc i es dedicaven a administrar el seu avantatge, aquests es van veure obligats a abandonar el ral·li en la seva última prova especial cronometrada per un problema de motor, amb el que els desconeguts Harry Joki i Ingemar Karlsson aconseguien la victòria amb el seu Volkswagen Golf GTi donat que l’Opel Astra KitCar de Per Svan i Johan Olsson no es trobava inscrit en el campionat.
Amb aquesta insospitada victòria de Volkswagen, la marca de Wolfsburg es situava a 4 punts de Renault en el campionat.
Tommi Mäkinen començava la seva singladura cap a la quarta corona mundial de forma fantàstica, doncs a Suècia aconseguia la segona victòria consecutiva de dues possibles, amb el que el pilot finlandès es distanciava ja de Juha Kankkunen i Didier Auriol, els seus més immediats perseguidors en 13 punts. El pilot madrileny Carlos Sainz es recuperava del zero del Monte-Carlo i tancava el podi provisional amb 6 punts.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Tommi Mäkinen |
20 |
|
Juha Kankkunen Didier Auriol |
7 7 |
|
Carlos Sainz |
6 |
En el campionat de constructors els mèrits de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki es traslladaven directament a Mitsubishi, doncs els seus companys d’equip, els belgues Freddy Loix i Sven Smeets, seguien sense aportar punts. Toyota gràcies a sumar el seu segon podi de la temporada passava de la quarta plaça fins a la segona desplaçant a Subaru fins la tercera posició i SEAT a fora del podi provisional.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Mitsubishi |
20 |
|
Toyota
|
13 |
|
Subaru |
10 |