Ral·li Suècia 1993

Karlstad no fallava un any més en la seva cita amb el mundial de ral·lis en motiu del 42è Ral·li de Suècia, segona cita en el calendari del campionat. La prova, que era puntuable per als campionats de pilots, cronstructors i producció, portava fins a 109 equips a formalitzar la seva inscripció, sortint tots ells des de la rampa de sortida cap a les 28 especials cronometrades de 519,63 km de distància que composaven el recorregut. 52 d’ells van aconseguir superar la prova i ser a la cerimònia de clausura.

Un any més la manca de neu i el perill de cancelar la prova planava sobre les pistes de Värmland, peró finalment unes capes de glaç i unes enfarinades d’última hora van permetre que la prova es disputés. La superespecial espectacle de Karlstad donava el tret de sortida a la prova el divendres 12 de febrer en la que fins a 6 equips diferents compartien l’escratx. Ja en la segona especial cronometrada els britànics de Ford Malcolm Wilson i Bryan Thomas que corrien amb el suport de la marca peró sense categoria d’oficials, aconseguien ara si l’escratx en solitari, ocupant la posició de líders després del segon millor registre consecutiu. Malhauradament pels pilots de Ford, en la tercera especial del dia, la més llarga de totes, els pilots britànics patien una sortida de pista quan mancaven 11 quilòmetres per a completar el tram, veient-se obligats a abandonar.

Didier Auriol i Bernard Occelli prenien el relleu al capdavant de la provisional a partir de la tercera especial cronometrada marcant-hi el millor temps, al que se l’hi afegiren dos més fins arribar a la vuitena especial de la jornada, on els francesos de Toyota patien una punxada i cedien prop de 2 minuts en el tram i la primera posició en la taula provisional de temps que ara passava a ser pels pilots britànics de Subaru Colin McRae i Derek Ringer, i es que la manca de gruixos importants de neu i per tant de bancs de neu, no confiria cap ajuda als pilots locals que es veien superats pels visitants.

L’onzena especial cronometrada marcava el final de la primera jornada, a la que els pilots escocesos de Subaru arribaven al capdavant de la general provisional amb 17 segons d’avantatge vers els finlandesos de Toyota Juha Kankkunen i Juha Piironen i d’1 minut i 8 segons en relació als pilots de Toyota Suècia i darrers guanyadors de la prova, Mats Jonsson i Lars Bäckman.

El dissabte 13 de febrer acollia la segona jornada de competició amb 10 especials programades de 176,93 km de distància, en les quals novament van tornar els cops de teatre. Els líders provisionals Colin McRae i Derek Ringer perdien la seva posició de prestigi quan uns problemes de transmissió feien perdre als pilots escocesos de l’ordre de dos minuts i mig en la segona especial del dia, permetent als homes ràpids del moment, Didier Auriol i Bernard Occelli que havien marcat els dos escratxs en els dos primers trams del dia, situar-se al capdavant de la classificació amb 25 segons d’avantatge vers els seus companys d’equip Juha Kankkunen i Juha Piironen i 39 segons vers Mats Jonsson i Lars Bäckman.

Didier Auriol i Bernard Occelli encara tindrien temps de marcar un tercer escratx consecutiu al que hi afegirien un quart en la sisena especial del dia per en la setena especial perdre la posició de prestigi a causa d’una nova punxada que els enviaven de nou a fora de les posicions de podi. Els pilots locals Mats Jonsson i Lars Bäckman recollien temporalment el liderat, ja que en la següent cronometrada els oficials Juha Kankkunen i Juha Piironen prenien la posició que conservarien fins a la conclusió de la jornada, si bé les distàncies distaven molt de ser definitivaes, doncs a la neutralització els finlandesos només gaudien de 5 segons d’avantatge vers els suecs, mentre que els escocesos de Subaru Colin McRae i Derek Ringer esperaven qualsevol oportunitat a 20 segons de la primera posició i Didier Auriol i Bernard Occelli tancaven el grup perseguidor a 28 segons dels seus companys d’equip.

La cinquena posició era per a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne a 2 minuts i 23 segons dels líders pel que la lluita dominical per la victòria seria cosa de quatre. Els finlandesos pilotaven un Lancia Delta HF Integrale de l’equip Astra, els quals es lamentaven de la manca de gruixos de neu que poguessin minimitzar la menor potència del seu cotxe, veient-se incapaços de seguir el ritme tan fort dels tres Toyota Celica 4WD i el Subaru Legacy RS que els precedien.

La última etapa, la més curta de totes amb 131,79 km de distància al llarg de 7 especials cronometrades s’iniciava amb incidents, quan al terme de la primera especial cronometrada Didier Auriol i Bernard Occelli detectaven uns problemes en el seu motor a causa d’una fuita d’oli, abans de disputar-se la segona, els francesos rebien ilegalment una llauna d’oli dels seus mecànics per intentar salvar el seu propulsor, però els comissaris recollien el fet i la exclusió era automàtica. Toyota va presentar una alegació per tal de que els seus pilots poguessin seguir disputant les especials cronometrades que restaven peró a dues especials de completar el recorregut, el motor del Celica 4WD va dir prou obligant als francesos a abandonar poc abans de que fossin definitivament exclosos de la prova.

Mats Jonsson i Lars Bäckman aconseguien l’escratx en el segon tram ex aequo amb Juha Kankkunen i Juha Piironen, peró en la tercera especial els suecs eren els homes més ràpids en solitari, permetent als pilots de l’importador local encapçalar la prova. Els pilots de Subaru Colin McRae i Derek Ringer per partida doble i Mats Jonsson i Lars Bäckman es van alternar com els homes més ràpids del tram en les següents tres especials cronometrades, el que deixava les tres primeres posicions molt tancades a falta de celebrar-se la darrera cronometrada doncs els britànics eren segons a 13 segons dels suecs i els finlandesos tercers a 17 segons.

Colin McRae i Derek Ringer van arriscar de valent en aquesta última especial i la jugada els va sortir creu ja que cedien 20 segons i la segona posició que ara passava a ser per a Juha Kankkunen i Juha Piironen mentre que Mats Jonsson i Lars Bäckman asseguraven així la seva segona victòria al mundial guanyant per segon any consecutiu el Ral·li de Suècia. Si bé tothom esperava una estrategia d’equip que fes entrar als suecs amb 1 minut d’avançament al darrer control horari per tal de que amb la penalització pertinent de 20 segons s’intercanviessin les posicions entre els dos equips Toyota mantenint als de Subaru en tercer lloc, aquesta no es va produir pel que finalment amb un temps de 4 hores 49 minuts i 5 segons la victòria era per a Mats Jonsson i Lars Bäckman. A només 13 segons d’aquest temps completaven el recorregut Juha Kankkunen i Juha Piironen mentre que Colin McRae i Derek Ringer tancaven el podi a 28 segons dels guanyadors de la prova.

En l’apartat reservat a cotxes de producció, el podi estava composat integrament per Mitsubishi Galant VR-4, entre els que el pilotat pels suecs Kenneth Bäcklund i Tord Andersson era el més ràpid amb 54 segons d’avantatge vers el segon classificat pilotat pels finlandesos Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen. El ral·li deixava un empat entre Bäcklund i Spiliotis al capdavant de la taula amb 13 punts si bé per a cap dels dos pilots competir en tot el calendari entrava en els seus plans per a la temporada, mentre que Kytölehto era segon amb 10.

En el campionat de pilots, tot i no haveraconseguit la victòria a la prova, Juha Kankkunen passava a liderar la taula amb 23 punts, tres més que els dos guanyadors de les dues primeres cites, els seus companys Didier Auriol i Mats Jonsson, si bé pel suec competir el campionat no era el seu objectiu. François Delecour, segon al Monte-Carlo, tancava el podi provisional.

En el campionat de constructors Toyota aconseguia la segona de dos possibles, el que permetia als japonesos començar a distanciar-se dels seus rivals ara encapçalats per Mitsubishi que gràcies als 11 punts de la victòria en Grup N de Kenneth Bäcklund i Tord Andersson superaven a Ford que passava a tancar el podi a tres punts de Subaru.