Ral·li Suècia 1991

Després de tres jornades de competició i 519,90 km cronometrats al llarg de 29 especials cronometrades, el dilluns 18 de febrer de 1991 es posava punt i final al 40è Ral·li de Suècia a Karlstad, la cita, que era la segona prova del mundial de ral·lis, només era puntuable per al campionat de pilots, el que es va traduir en l’absència dels principals tenors del certamen al parc tancat. Malgrat tot, a la sortida celebrada el 16 de febrer a la mateixa ciutat de Karlstad, s’hi donaren cita els 108 equips inscrits dels que 74 van poder concloure la prova de la neu i el gel.

Després de la cancelació patida la temporada anterior per manca de neu, els organitzadors formulaven un recorregut nou, i així la primer etapa de competició suposava un viatge pels participants des de Karlstad fins a Falun, ciutat ubicada més al nord i a l’est que no pas Torsby, un desplaçament que va resultar tot un èxit en quan a la quantitat i qualitat de la neu. Al llarg del dissabte s’hi programaven un total de 9 proves especials cronometrades, llur distància competitiva s’establia en 206,03 km.

Els locals Mats Jonsson i Lars Bäckman, els quals pilotaven el Toyota Celica GT-4 que va convertir a Carlos Sainz i Luis Moya en campions del món el passat Ral·li Sanremo de manera totalment privada, es van mostrar com els pilots més ràpids en la primera especial per 3 segons de marge vers Kenneth Eriksson i Staffan Parmander amb un Mitsubishi Galant VR-4 oficial; distància que els dels tres diamants vermells aconseguirien retallar als de Toyota en la següent prova especial, establint-se un liderat ex-aequo entre les dues formacions a la provisional.

L’estira i arronsa entre els dos equips es va mantenir en les tres següents proves especials, i aquests s’anaven rotant en el liderat provisional, mentre que Timo Salonen i Voitto Silander es mostraven constants amb els seus temps just per darrera de les dues llebres sueques. Finalment la parella finlandesa de Mitsubishi entrava en escena, i gràcies a tres escratxs consecutius, aquesta aconseguia finalment fer-se amb el liderat provisional a la taula de temps a bord del seu Galant VR-4 oficial.

Kenneth Eriksson i Staffan Parmander s’imposaven en la novena i última prova especial sabatina per tal d’entrar al parc tancat de Falun quan passaven 10 minuts de tres quarts de 9 del vespre ocupant la segona posició a 14 segons dels seus companys d’equip. Mats Jonsson i Lars Bäckman es veien relegats així a la tercera posició provisional a 24 segons, però amb la tranquilitat de tenir el Subaru Legacy RS de Markku Alén i Ilkka Kivimäki 59 segons al darrera.

La segona jornada del ral·li suposava un retorn cap a Karlstad, programant-se al llarg de 12 proves especials cronometrades de 192,47 km de distància. La competició dominical s’iniciava amb una curta prova especial espectacle de 2,82 km de distància, en la que Mats Jonsson i Lars Bäckman s’hi anotaven un insignificant millor temps ex-aequo amb el veterà Per Eklund i el seu copilot Jan-Olof Bohlin.

Ja en la segona prova especial cronometrada, el pilots de Mitsubishi tingueren respectives diferències amb els jutges de sortida, per una banda Kenneth Eriksson i Staffan Parmander van ser sancionats amb un minut per haver près la sortida abans que el jutge alcès la bandera, ja que a la prova sueca s’establia un doble mecanisme de sortida, rellotge i jutge, i els locals prenien la sortida quan el rellotge marcava el seu temps. D’altra banda Timo Salonen i Voitto Silander creien que tenien tres minuts per prendre la sortida quan en realitat només en tenien un segons els comisaris, Timo Salonen va inciar el tram enutjat, el que va facilitar la seva posterior sortida de pista en una secció molt ràpida impactant contra un arbre; posteriorment els responsables de la formació van poder comprovar que en el moment de l’impacte, el Galant VR-4 es trobava a 6800 rpm i amb la sisena velocitat engranada.

Aquests dos incidents facilitaven que Mats Jonsson Lars Bäckman guanyessin dues posicions i tornessin a liderar la general, mentre que, si bé Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es mantenien en la segona plaça, ara ho feien a 41 segons dels nous líders i amb 15 segons de marge vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki. La parella sueca de Mitsubishi, que ja havia guanyat la primera prova especial forestal del dia, passava a l’atac i en imposar-se en les 4 proves especials següents, aconseguia reduir el gap vers els seus compatriotes líders fins a 17 segons.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki veien en aquest punt que s’estaven començant a quedar despenjats una altra vegada en la lluita per la victòria, amb el que la parella finlandesa de la Constel·lació de les Plèiades feia una passa endavant i guanyava en 4 de les 6 proves especials que restaven a la jornada dominical. Per la seva banda Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es classificaven sempre per davant de Mats Jonsson i Lars Bäckman, tret de la divuitena prova especial, novena dominical, en la que la parella que pilotava el Toyota, esdevenia la més ràpida, amb el que els suecs de Mitsubishi aconseguien el liderat provisional en l’última prova especial de la jornada.

Kenneth Eriksson i Staffan Parmander retornaven així al parc tancat de Karlstad el diumenge a dos quarts de nou del vespre amb 4 segons de marge vers Mats Jonsson i Lars Bäckman, i 22 segons en relació a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, pel que la resolució del ral·li era encara incerta. Per darrera, Ingvar Carlsson i Per Carlsson amb el primer dels Mazda 323 GTX oficial poc podien fer entrar en posicions de podi de no mediar la desgràcia, doncs els pilots locals es trobaven a 3 minuts i 54 segons de la darrera posició de podi.

Donades les distàncies tan poc importants entre els tres inquilins de les posicions de podi, els 121,51 km cronometrats de la tercera i última etapa del ral·li cobraven un especial interés. Una distància que es repartia al llarg de 8 proves especials, sent la primera d’elles per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Malgrat l’esforç, els finlandesos només aconseguien retallar en 2 segons el gap que tenien vers les dues formacions sueques que els precedien, pel que aquests decidien pilotar d’una manera més conservadora i deixar la lluita per la victòria als altres contendents.

Kenneth Eriksson i Staffan Parmander marcaven llavors dos millor temps consecutius i aconseguien endosar així 9 segons a Mats Jonsson i Lars Bäckman, aquests reaccionaven d’igual manera vencent en la quarta i cinquena prova especial, però amb un guany de tan sols 3 segons amb la parella líder, que seguia gaudint de 10 segons de marge. Dissipant qualsevol mena de dubte, els líders s’imposaven en les tres últimes proves cronometrades del programa i es refermaven així en la seva condició fins a la conclusió de la prova.

Dels 76 equips que sortien de Kalrstad a les 7 del matí del dilluns, 72 retornaven a la capital del Värmland quan passaven 5 minuts de 3 quarts de 4 de la tarda, moment en el què el 40è Ral·li de Suècia es donava per conclòs. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander aconseguien així la seva primera victòria a casa i junts, doncs la victòria ivoriana de 1987 del pilot suec, es va produir amb un altre copilot. Els pilots de Mitsubishi cobrien els 519,90 km cronometrats del programa en un temps de 4 hores 56 minuts i 16 segons, o el que és el mateix, amb un avantatge de 20 segons vers els seus compatriotes Mats Jonsson i Lars Bäckman que trepitjaven així podi per primera vegada en la seva carrera. Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda, asseguraven el segon podi de Subaru en el mundial a 1 minut i 4 segons dels guanyadors.

En la categoria de producció Sören Nilsson i Per-Ove Persson s’imposaven en les dues primeres proves especials i esdevenien en els primers líders de la classe, però en la tercera prova especial programada, una sortida de pista a bord del seu Mitsubishi Galant VR-4 els suposava perdre prop de 4 minuts i el liderat que recalava en mans del flamant Ford Sierra Cosworth 4×4 dels finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.

Quan tot semblava indicar que a l’arribada a Falun els líders serien Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, ja que aquests gaudien d’un marge d’1 minut i 5 segons vers Stig-Olov Walfridsson i Gunnar Barth, un problema de motor els endarreria en més de 5 minuts i ubicava la parella local al capdavant de la classificació. Amb unes distàncies prou importants al terme de la primera jornada, els pilots es dedicaven a controlar la classificació, mentre que Sören Nilsson i Per-Ove Persson així com Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne prenien el rol de llebres donades les seves urgències de remontar posicions en la general.

Completat tot el recorregut programat, Stig-Olov Walfridsson i Gunnar Barth s’erigien com els guanyadors del ral·li de casa en la classe, mentre que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne ho feien en la segona posició final per 3 segons de marge vers Sören Nilsson i Per-Ove Persson.

En clau de campionat, la manca de seguiment del certamen per part dels diferents pilots capdaventers del Ral·li de Monte-Carlo i de Suècia, facilitava un empat en les diferents posicions, sent Christophe Spiliotis i Stig-Olov Walfridsson els qui copaven la taula provisional amb 13 punts.

Amb la victòria aconseguida a la ronda domèstica, Kenneth Eriksson empatava al capdavant de la general provisional de pilots amb el madrileny Carlos Sainz, guanyador del Ral·li Monte-Carlo precedent i absent a la cita sueca, una situació que també es repetia amb Mats Jonsson i Massimo Biasion en el segon lloc i amb François Delecour i Markku Alén en la tercera plaça general.

Com venia sent habitual al llarg de forces temporades, el ral·li de Suècia no era puntuable per al campionat de marques, el que es traduia en dues coses: primera, l’absència de les grans estrelles del mundial i segona, que la general de constructors es mostrava inalterada vers la cita inaugural, el Monte-Carlo.