Ral·li Suècia 1985

Segona prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 17 de febrer de 1985 finalitzava a Karlstad, capital sueca dels ral·lis per excelència, el 35è Ral·li de Suècia. Donada la incertesa que rodejava la celebració del Ral·li Monte-Carlo, la prova hivernal recuperava la puntuabilitat per al campionat de marques, el que es traduia amb 115 equips en la seva llista d’inscrits i dos dels tres principals equips presents, Lancia que encara comptava amb un cotxe de propulsió descartava la cita. El recorregut del ral·li estava composat per 29 especials cronometrades de 513,63 km de distància, a les que se’ls hi donava sortida el divendres 15 de febrer.

La primera jornada s’acollia amb certa preocupació entre els participants, doncs en les pistes per les quals s’havia de celebrar la prova amb prou feines comptava amb un gruix de neu d’uns 10 cm que amb el pas dels primers cotxes pràcticament s’esbaïa deixant plaques de terra a la vista que resultaven letals per als claus. Les temperatures en les jornades prèvies a la prova, van ser constants sota zero, el que impedia que la neu es desfés parcialment en assolir temperatures positives i després en caure la temperatura de nit generés la típica placa de gel. Tal era la preocupació que Stig Blomqvist va demanar tenir un equip d’obridors de pista per tal que aquests li anessim informant d’on eren les plaques de terra.

La primera jornada estava formada per un conjunt de 10 proves especials de 193,17 km de corda cronometrada, la qual s’iniciava divendres a les 10 del matí i acabava quan faltaria poc per arribar a mitjanit a la ciutat veïna d’Alster. La primera prova especial del programa era una cronometrada curta, en la que Stig Blomqvist i Björn Cederberg, i Ari Vatanen i Terry Harryman hi empataven al millor temps i per tant lideraven ex-aequo el ral·li després de la seva disputa.

Peró ja en la segona especial cronometrada els homes de Peugeot desfeien l’igualada a favor seu amb un altre escratx i a partir de llavors, i de mica en mica, gràcies a la major agilitat del petit cotxe francés vers la major potència del cotxe alemany, s’anaven distanciant d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg en la taula de temps marcant 5 millors temps més en les 8 proves especials que restaven en el bucle.

Malgrat que Stig Blomqvist i Björn Cederberg, aconseguien dos millors temps més en el que restava de jornada, destacant el de l’especial llarga de 47,14 km de distància, els homes d’Audi arribaven a la neutralització de divendres amb 1 minut i 15 segons de demora vers els líders. Per darrera de la parella sueca, Timo Salonen i Seppo Harjanne, autors de l’altre millor temps que resta per adjudicar, figuraven en tercera posició a 36 segons dels segons classificats, que alhora precedien l’armada de Quattro presents a la prova, ja fos en versió Sport Quattro oficial o Quattro privats.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, tot i la seva manca d’experiència a la cita nórdica, doncs només hi havien competit en una ocasió l’any 1982, eren quarts al terme de la primera jornada, una actuació que en part també es va veure influenciada quan en les primeres especials cronometrades del dia, la visibilitat dels pilots germànics era molt reduida a causa de l’estela de gel que anava deixant l’Audi Quattro A2 de Per Eklund i Dave Whittock afligit per una pèrdua de potència. Hannu Mikkola i Arne Hertz, els únics homes que havien estat capaços de trencar el domini dels pilots suecs al ral·li, completaven la primera etapa en cinquena posició provisional, havent fregat prèviament l’abandonament quan queien en un voral de la pista, peró del que aconseguien sortir gràcies a expremer al màxim els 450 CV del seu Sport Quattro.

Durant la nit de descans una intensa nevada va caure a la provincia de Värmland, el que en principi era positiu pels homes d’Audi ja que per davant tindrien un Peugeot que els hi escombraria la pista de neu verge i els claus de les seves rodes havien patit més que els de Peugeot donades les diferents distribucions de potència dels dos cotxes i l’estrès al que estava sotmesa la suspensió de l’eix anterior en el Sport Quattro. Així doncs els 216,64 km cronometrats programats al llarg de 12 proves especials de la segona jornada, plantejaven un repte força diferent als 91 equips participants que restaven en actiu.

Malgrat això, Timo Salonen i Seppo Harjanne s’imposaven en la curta especial inaugural de la jornada, mentre que els líders de la provisional i companys seus de formació, Ari Vatanen i Terry Harryman, ho feien en la prova següent d’uns respectables 44,08 km de distància. Stig Blomqvist i Björn Cederberg encadenaven a continuació dos escratxs, sent especialment important el de la quarta prova especial cronometrada sabatina, catorzena en el còmput global del ral·li, en la que tots dos Peugeot 205 T16 hi van perdre uns 30 segons per respectives sortides de pista.

Superat aquest contra-temps, els homes de Peugeot van continuar amb el seu recital com si res hagués passat i sumaven 7 millors temps en les 8 especials que restaven al bucle, 3 per a Timo Salonen i Seppo Harjanne, 4 per a Ari Vatanen i Terry Harryman, amb el què els líders aconseguien incrementar en 4 segons més el gap que tenien vers Stig Blomqvist i Björn Cederberg al capdavant de la general provisional en el còmput global de la segona jornada. Timo Salonen i Seppo Harjanne tancaven el podi provisional amb la tranquilitat de tenir els Audi lluny, més quan els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, que s’estaven mostrant molt més agressius i competitius que no pas els seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz, havien hagut d’abandonar la prova quan sense avís previ, el motor del seu Sport Quattro exclatava a manca d’una especial per a completar el bucle.

Entre les baixes de renom d’aquesta segona jornada, també hi constaven dos Audi més, per una banda l’Audi Quattro A2 privat dels finlandesos Lasse Lampi i Pentti Kuukala, qui en haver perdut molt temps en la jornada inaugural, decidien no prendre la sortida en l’etapa sabatina, i d’una altra banda l’Audi Quattro A1, també privat, dels britànics Malcolm Wilson i Nigel Harris, llur junta de culata cedia en obturar-se el radiador amb la neu dels vorals.

La darrera jornada estava composada per 7 especials de 103,82 km de distància, celebrades entre la matinada del diumenge i la primera hora del matí del mateix dia. Aquestes especials no van introduir res nou en l’avenir de la cita sueca, pel que les posicions entre els primers classificats es mantenia alhora que les distàncies entre ells s’anava incrementant paulatinament.

Així doncs, amb l’arribada a Karlstad a partir de tres quarts d’onze del matí del diumenge 17 de feber de 1985, el 35è Ral·li de Suècia es donava per finalitzat i Ari Vatanen i Terry Harryman esdevenien la primera parella extrangera en inscriure-hi el seu nom en el palmarès, doncs si bé Hannu Mikkola aconseguia aquesta fita l’any 1981, Arne Hertz, el seu copilot, és suec. Els pilots de Peugeot, aturaven el cronómetre en 4 hores 38 minuts i 49 segons després de recórrer 513,63 km competitius, 1 minut i 49 segons per davant d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg, els quals asseguraven haver corregut com mai, més inclús que en edicions anteriors en les que la parella sueca havia vençut. Els finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne, amb el segon dels Peugeot, ocupaven el tercer graó del podi a 3 minuts i 26 segons dels seus companys d’equip.

La lluita per la victòria entre turismes millorats, és a dir el Grup A, va ser també un afer entre cotxes de 4 rodes motrius, figurant inclús els primers classificats d’aquesta categoria per davant de vehicles amb especificacions de Grup B peró de només 2 rodes motrius. Dos equips suecs, els formats per Mikael Ericsson i Jonny Johansson, i Gunnar Petterson i Arne Petterson sobre els seus respectius Audi 80 Quattro, van protagonitzar una lluita molt tancada, fins al punt que les dues formacions fitxaven en la darrera entrada al parc tancat d’Alster separades per 1 segon. En la matinada del diumenge, els primers s’envirollaven i impactaven amb un banc de neu, el que els va ocasionar una baixada de la potència del seu cotxe per la neu que s’havia introduit en l’admissió, i que en conseqüència facilitava la victòria de Gunnar Petterson i Arne Petterson que acabaven la prova en sisena posició absoluta.

En el certament de pilots, Ari Vatanen aconseguia amb aquesta la segona de dues victòries possibles, amb el què el pilot finlandès es desmarcava en la taula provisional del campionat per 15 punts de diferència vers el campió en vigència, el suec Stig Blomqvist. Timo Salonen, gràcies al segon tercer lloc consecutiu, restava a 1 punt del suec i a 16 del seu compatriota i company d’equip.

En el campionat de marques es vivia una situació paral·lela al de pilots, Peugeot sumava la segona victòria consecutiva de l’any, mentre que Audi s’havia de conformar amb el seu segon segon lloc consecutiu, el que començava a deixar als d’Ingolstadt un pèl despenjats, més quan els bavaresos tenien fermes esperances de poder vèncer al Peugeot en aquestes dues proves inaugurals. Lancia, absent a la prova donada la poca idoneitat del seu 037 a l’esdeveniment suec, seguien en tercera posició provisional mentre treballaven en el seu nou cotxe de 4 rodes motrius.