Ral·li Suècia 1980

El diumenge 17 de febrer de 1980 acabava a Karlstad la 30a edició del Ral·li de Suècia, que com era habitual es disputava pels boscos del Värmland. La prova, si bé perdia la puntuabilitat per al campionat de constructors, mantenia la del certamen de pilots i guanyava la puntuabilitat per al Campionat d’Europa de Ral·lis amb coeficient màxim, el que atreia molts equips a participar a la cita; fins a un total de 158 equips varen formular la seva inscripció a la cita, dels que 146 prenien la sortida el divendres 15 de febrer des d’Estocolm per tal d’afrontar un total de 413,50 km cronometrats al llarg de 29 especials. A la cerimonia de clausura, 79 equips foren presents a la mateixa.

La primera jornada del ral·li tenia en el seu programa 5 proves especials curtes de 17,30 km de distància total, les quals en celebrar-se en hipòdroms, circuits d’autocross o traçats espectacle propers a les ciutats va ser una mena de pròleg del que vindria sent el ral·li pròpiament dit, alhora que conduïa el ral·li des d’Estocolm fins al seu punt neuràlgic, Karlstad. Pentti Airikkala i Risto Virtanen s’imposaven en la primera especial del programa, i per tant la parella finlandesa de Vauxhall esdevenia en la primera líder del ral·li, acte seguit Hannu Mikkola i Arne Hertz aconseguien el millor temps amb el seu Ford Escort RS1800 privat, ex-aequo amb el Datsun 160J de Timo Salonen i Seppo Harjanne, i la parella nòrdica prenia el rol de líder. Un paper que els de l’oval refermaven amb els millor registres de la tercera i quarta prova especial del dia.

La cinquena prova especial cronometrada era la més llarga de tota la jornada, si bé aquesta només tenia 7,5 km de distància. Els líders Hannu Mikkola i Arne Hertz hi patien una sortida de pista, i en deixar-s’hi prop de 3 minuts, perdien pràcticament totes les seves opcions al ral·li. Bror Danielsson i Ola Hellgren, tercers classificats de la provisional després de les 4 primeres especials per darrera del Saab 99 Turbo d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg, hi perdien 10 minuts per un cable de l’accelerador trencat. La parella sueca d’Opel formada per Anders Kulläng i Bruno Berglund aconseguien el millor temps en aquesta cinquena especial, mentre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg accedien al liderat del ral·li sense haver guanyat cap cronometrada.

Sense més activitat sobre els trams, alguns d’ells entre cometes, la parella de Saab feia entrada al parc tancat de Karlstad amb un marge de 16 segons sobre Anders Kulläng i Bruno Berglund i 18 segons en relació al Datsun de Timo Salonen i Seppo Harjanne. Pentti Airikkala i Risto Virtanen eren quarts a 22 segons dels líders, mentre que Björn Waldegård i Hans Thorszelius es trobaven classificats en la cinquena posició en una taula molt apretada després de la cel·lebració de 17,30 km cronometrats a 26 segons dels seus compatriotes Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

Amb la sortida del parc tancat de Karlstad que tenia lloc el dissabte 16 febrer a les 7 del matí, el ral·li propiament dit arrancava. Els organitzadors disposaven sobre el programa un total d’onze proves especials cronometrades de 159 km de distància, les quals dibuixaven el clàssic camí cap a Hagfors i Torsby, al nord de la regió, per després retornar a la capital del Värmland a primera hora de la tarda del mateix dia.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’imposaven en la primera especial del dia per refermar-se en el liderat, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz començaven la difícil missió de remuntar posicions guanyant la segona i tercera cronometrada sabatina. Els líders tornaven a imposar-se en la quarta prova especial, si bé en aquesta ocasió el seu registre era ex-aequo amb Björn Waldegård i Hans Thorszelius, que d’aquesta manera accedien a la darrera posició de podi en superar als finlandesos Pentti Airikkala i Risto Virtanen, i Timo Salonen i Seppo Harjanne.

Paral·lelament es produien les primeres baixes entre els pilots cridats a ser protagonistes, Bror Danielsson i Ola Hellgren veien amb impotència com la junta de culata del seu Ford Escort RS1800 llogat es trencava a poc després de celebrar la sisena prova especial, amb el que el seu abandonament era obligat. Mentre que Ola Stromberg i Peter Diekmann, a bord d’un Saab 99 EMS, causaven baixa per averia en la caixa de canvis quan portaven set cronometrades en el seu haver.

La combinació d’escratxs i baixes facilitava tanmateix que Hannu Mikkola i Arne Hertz figuressin ja entre els deu primers classificats poc abans d’arribar al reagrupament de Torsby a mig matí, el que suposava un guany d’unes 80 posicions per a la parella nòrdica. Precisament en l’especial cronometrada prèvia a aquest reagrupament, Hamra, el ral·li viuria un nou canvi en el liderat; la poca neu que hi havia sobre les pistes, facilitava que Stig Blomqvist i Björn Cederberg patissin una punxada en la roda anterior dreta, el que obligava a la parella a aturar el seu Saab 99 Turbo per canviar la roda. L’operació els suposava deixar-s’hi dos minuts i mig i caure fins la sisena posició provisional a 1 minut de l’Opel Kadett GT/E de Björn Johansson i Ragnar Spjuth.

Anders Kulläng i Bruno Berglund accedien així al liderat provisional per un marge de 28 segons vers el FIAT 131 Abarth dels seus compatriotes Björn Waldegård i Hans Thorszelius, mentre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’unien així amb Hannu Mikkola i Arne Hertz al grup d’equips capdaventers amb urgències. Els de Saab aconseguien tres escratxs consecutius en les 5 especials que li restaven a la jornada, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz ho feien en la penúltima prova cronometrada, últim tram forestal, doncs la jornada es finalitzava amb un tram espectacle de 2 km de distància a les immediacions de Karlstad i on Pentti Airikkala i Risto Virtanen esdevenien els pilots més ràpids.

Després de tota aquesta activitat trepidant en la segona meitat de l’etapa, els pilots entraven al parc tancat de Karlstad a partir de quarts de quatre de la tarda, on Anders Kulläng i Bruno Berglund ho feien mantenint la primera posició, alhora que aconseguien incrementar el marge amb Björn Waldegård i Hans Thorszelius fins als 54 segons. Stig Blomqvist i Björn Cederberg tancaven el podi provisional a 1 minut i 30 segons dels líders, superant a la seva vegada en 16 i 42 segons els temps acumulats de Pentti Airikkala i Risto Virtanen i de Hannu Mikkola i Arne Hertz respectivament.

La darrera jornada del ral·li era la més complexa de totes, doncs per una banda era la més llarga de totes amb 13 proves especials que totalitzaven 237,20 km cronometrats i per una altra era nocturna; els pilots sortien de Karlstad el dissabte a les 10 de la nit, i el seu retorn a la ciutat estava previst per a partir de l’endemà diumenge a les 10 del matí. Les 9 primeres especials de la jornada no eren més que una segona passada per algunes de les cronometrades celebrades en l’etapa anterior, i que per tant tornaven a portar màquines i pilots cap al nord de la regió, mentre que les 4 últimes, dibuixaven un bucle cap a una zona més occidental de la ciutat.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg així com Anders Kulläng i Bruno Berglund inciaven la jornada amb un ritme superior al de la resta del parc tancat, el que es traduïa amb dos millors temps per a les dues formacions sueques en les tres primeres proves especials del bucle, i que tanmateix permetia a Stig Blomqvist i Björn Cederberg superar a Björn Waldegård i Hans Thorszelius en la segona posició provisional.

Hannu Mikkola i Arne Hertz es trobaven que s’estaven quedant sense estoc de rodes amb claus, el que els va convidar a prendre’s amb una mica més de calma les darreres proves especials del programa, mentre que uns problemes de diferencial, privaven a Pentti Airikkala i Risto Virtanen exprèmer al màxim el seu Vauxhall Chevette 2300 HSR. Això unit amb les ànsies de guanyar tan d’Anders Kulläng i Bruno Berglund com d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg, va desencadenar en un estira i arronsa de totes dues formacions locals que s’imposaven en totes i cadascuna de les últimes proves especials del ral·li, sent d’especial importància, el millor temps que els líders aconseguien a

Haljebyn-Stomne, penúltima cronometrada de l’etapa i la més llarga de tot el programa amb 48,20 km.

Completats els 413,50 km cronometrats del recorregut, Anders Kulläng i Bruno Berglund aconseguien finalment la seva primera victòria al mundial, una victòria que tanmateix suposava la primera per a l’Opel Ascona 400, en recórrer la distància programada en 4 hores 17 minuts i 52 segons. Stig Blomqvist i Björn Cederberg per la seva banda entraven al parc tancat amb la mateixa distància de la que en sortien, és a dir 1 minut i 30 segons, si bé ara ocupaven la segona posició, mentre que el podi el tancava una altra parella sueca, la formada per Björn Waldegård i Hans Thorszelius a 3 minuts i 47 segons dels guanyadors.

Amb la victòria aconseguida a casa, doncs Anders Kulläng era nat a Karlstad, el pilot afegia 20 punts als 10 que prèviament havia aconseguit a Mònaco, habilitant-lo com a nou líder de la taula provisional del certamen de pilots. Björn Waldegård per la seva banda, sumava el seu segon tercer lloc consecutiu i superava al guanyador del Monte-Carlo, l’alemany Walter Röhrl, que en estar absent a la cita queia fins la tercera plaça a la general.

Donat que el ral·li suec només era puntuable per al mundial de pilots, la general de constructors es mostrava inalterada vers la finalització de la ronda inaugural del Monte-Carlo.